Platja d’Aro vol començar les obres del Passeig Marítim l’any 2024

Per
Maria Alsina
-
Passeig Platja d'Aro
Pla general del passeig marítim de Platja d'Aro el 7 de setembre de 2020

Ja fa més de tres anys que el temporal Glòria va provocar greus afectacions en diverses poblacions de la costa catalana. Platja d’Aro va veure com el seu Passeig Marítim no resistia els efectes del temporal, que va patir greus destrosses per la força de les onades. Tres anys més tard, i després de reconstruir els danys, Platja d’Aro es prepara per començar el procés de reurbanització d’aquest Passeig Marítim.

El projecte de reurbanització es divideix en dues fases diferenciades. La primera contempla les obres que es volen fer per unir el Port d’Aro amb el Passeig Marítim de la Platja Gran, que l’ajuntament tirarà endavant juntament amb la Dirección General de Costas del Estado. En el proper ple es vol aprovar la cessió dels terrenys i acords per començar la construcció del pont, que es preveu que es comenci a construir a principis de la tardor de 2023.

En paral·lel hi ha la creació del Programa Funcional del Passeig Marítim, el que recorre la Platja Gran. El passat mes de novembre l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró va obrir un procés participatiu entre la ciutadania per definir el Programa Funcional del Passeig Marítim de Platja d’Aro. D’aquesta manera, tal com explica l’alcalde del municipi, Maurici Jiménez, es va poder recollir l’opinió dels ciutadans sobre les diverses possibilitats d’usos de l’espai. Ara n’estan analitzant els resultats.

A finals d’aquest mes de febrer el consistori mostrarà els resultats d’aquesta enquesta a la ciutadania. Aquestes obres s’hauran de fer per trams, ja que el cost és elevat. Maurici Jiménez preveu que les reformes a aquesta zona puguin començar l’any que ve.

La unió del Passeig amb el Port d’Aro

Les obres començaran per la part sud del Passeig. La primera actuació serà la creació d’aquesta plataforma que unirà el Passeig Marítim amb el Port d’Aro. La idea és continuar cap al nord fins a Cavall Bernat. Maurici Jiménez espera que les obres estiguin enllestides en uns tres o quatre anys.

Maurici Jiménez reconeix que aquesta serà una «obra important», ja que amb la reforma volen evitar que hi hagi grans destrosses com les que van patir durant el temporal Glòria. Per tant, hauran de reformar gran part de la infraestructura.

La proposta de Costes de l’Estat perquè el Passeig resisteixi temporals com el Glòria, és fer la instal·lació d’un sistema de rocalla enterrat sota uns 6 metres de la platja perquè les ones puguin xocar-hi i perdre força. La recomanació que els han fet a l’ajuntament és instal·lar aquest sistema, com a mínim, fins a la meitat del Passeig.

Maurici Jiménez explica que a l’hora de redactar i executar el projecte hauran de seguir la recomanació dels experts per evitar repetir unes destrosses com les que van patir amb el temporal Glòria.

El Calonge vol tornar a sumar els tres punts

Per
Sergi Villena
-

Són tres els partits que ja acumula l’equip verd-i-vermell sense conèixer la victòria, i la visita del Gironès Sàbat pot ser una bona oportunitat per tornar a obtenir els tres punts.

Dues derrotes i un empat, en aquest ordre, han estat els tres últims resultats del Calonge.

El Farners, que empata a punts amb els calongins, rebrà el Cal Aguidó (que la setmana passada va ser capaç d’empatar a 2 precisament contra el Calonge).

Dissabte a dos quarts de cinc de la tarda, doncs, un interessant Calonge-Gironès Sàbat.

El Palamós rep el líder

Per
Sergi Villena
-

Un Degà amb la moral alta després del gran triomf de la setmana passada al camp del Granollers, rep al Municipal de Palamós la visita de L’Escala.

L’actual líder de Primera Catalana, amb 35 punts, serà un contrincant difícil però els blau-i-grocs confien en la seva inèrcia positiva.

El conjunt baixempordanès és setè amb 23 punts, i vol mirar més amunt perquè només 2 punts el separen del Mataró. I l’equip maresmenc té un complicat desplaçament al camp del Lloret (quart classificat).

Per tant, el Palamós te possibilitats de millorar la seva classificació en aquesta jornada.

El partit es jugarà aquest diumenge a les 12 del migdia.

 

Llàgrimes d’un fill adoptiu

Per
Marc Casanovas
-
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Llàgrimes d'un fill adoptiu
Loading
/

El dissabte passat Antoni Vila Casas va rebre la distinció de Fill Adoptiu per part de la vila de Palafrugell. Va ser un acte senzill, bonic i sincer. Inicialment, molt protocol·lari amb els parlaments esperats i finalment amb la intervenció del nou fill adoptiu.
El Sr. Vila Cases farmacèutic, amant de l’art, mecenes, filantrop i segons van dir amb les idees molt clares, va fer un discurs que no va deixar indiferent a ningú. Enèrgic malgrat els seus 92 anys, ambiciós, amable i amb moltes dosis d’humor, va repassar i valorar tots els alcaldes que havien passat «per les seves mans- des de l’obertura del Museu de Can Mario l’any 2004, en general amb bones opinions per tots. També va explicar com es va enamorar l’any 2000 d’aquella antiga fabrica surera i d’aquell edifici decadent i amb ruïnes per convertir-lo en l’actual museu.

El que més em va cridar l’atenció d’aquell acte, va ser l’emoció amb la qual el va viure el Sr. Vila Casas. Em costava entendre com un senyor que havia rebut la Creu de l’orde del Mèrit Civil, la Creu de Sant Jordi, el premi Montblanc al mecenatge i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, podia estar tan emocionat amb la declaració de Fill adoptiu de Palafrugell. En nombroses ocasions no va poder contenir les llàgrimes, cosa que impregnava d’emoció a la resta dels que vam assistir a aquell acte, especialment l’hi passava quan parlava de la seva fundació, de la Fundació Vila Cases i dels seus treballadors i companys de projecte. Un projecte fet amb el cor i amb total altruisme, que es feia nota amb paraules d’amor i d’agraïment per la distinció rebuda.

Tot plegat va demostrar que La Fundació Vila Cases és un tresor de present i de futur que tenim al nostre país petit i que ens ha regalat el seu fundador.

Crec que és completament pertinent fer fill adoptiu a un senyor que ha fet tan gran inversió en un projecte cultural d’aquesta magnitud a un poble com el nostre. A Palafrugell estem més acostumats a rebre grans inversions immobiliàries, que en molts casos ens resten més que ens sumen. El Museu de Can Mario és un projecte que no només suma, sinó que multiplica i constata que Palafrugell és un referent cultural tal com deia l’articulista d’EL PAÍS José Ángel Montañés en el seu article «Palafrugell, nuevo faro cultural», ara només fa falta que ens ho creiem.

Més Cultura i reconeixement als que hi contribueixen. Som-hi.

Mireia Sallés: «Ens falta reconeixement i finançament per part de les administracions»

Per
Maria Alsina
-

Fa uns mesos l’Ajuntament de Forallac va distingir la jove dissenyadora i patronista de Fonteta, Mireia Sallés Foxà, en reconeixement als èxits obtinguts en els campionats català (CatSkills), estatal (SpainSkills) i mundial (WorldSkills) de formació professional en la modalitat de Tecnologia de la Moda. Per això, a Veus de l’Empordà ens visita la mateixa dissenyadora per explicar-nos alguns detalls de la seva trajectòria.

Mireia Sallés ja sabia des de petita que volia dedicar-se al món de la moda. La patronista va estudiar batxillerat artístic i va estudiar a l’Institut de la Garrotxa. Va descartar anar a Barcelona o a Madrid perquè preferia fer un cicle superior en comptes d’una carrera universitària. A més, Mireia Sallés va preferir estudiar en una ciutat més petita que no pas Barcelona o Madrid.

Després d’haver estudiat aquest cicle formatiu de grau superior, Mireia Sallés reconeix que aquesta formació té grans avantatges. La part pràctica que es fa als cicles formatius és molt important a l’hora de buscar feina. A més, el cicle formatiu s’allarga dos anys i no quatre, que és el que dura una carrera universitària. Des del seu entorn la van recolzar des del principi en aquest viatge pel món de la moda.

Una carrera de fons

Apuntar-se als CatSkills va ser una proposta que li van fer directament les professores de l’Institut de la Garrotxa. La Mireia no va poder dir que no. Quan va començar a preparar-se pels CatSkills, però, va esclatar la pandèmia i van haver de posposar el concurs. En la següent edició la Mireia Sallés va poder tornar-se a presentar a la competició. El pas per aquest concurs, els SpainSkills i els WorldSkills els ha fet de la mà de la professora Mari Lara. Mireia Sallés reconeix el bon ambient que han tingut.

Mireia Sallés reconeix que el nivell d’exigència dels CatSkills als WorldSkills no té res a veure. El primer és un concurs més familiar i que consta d’una sola prova. Els SpainSkills és on la Mireia Sallés va notar un canvi més gran, ja que hi ha diverses proves que havia de superar. Finalment, els WorldSkills s’assemblen als campionats espanyols, però són més exigents i les proves s’han de completar en un període menor de temps.

Els últims WorldSkills van ser especials perquè es van celebrar a Shanghai, però no van comptar amb tots els països que hi participen habitualment, a causa de les darreres restriccions per la pandèmia. Sallés valora de manera positiva el seu pas pels WorldSkills, però reconeix que hi havia coses per millorar com, per exemple, la preparació i el suport per part de les institucions. La patronista explica que altres països feia mesos que s’estaven entrenant per aquests mundials. De moment, Mireia Sallés s’està preparant per al campionat europeu.

La patronista explica que participar en aquests concursos, tot i el nivell d’exigència, no ha suposat cap gran canvi en la seva vida. Tot i això, Mireia Sallés aconsegueix fer divulgació de la seva experiència i per donar a conèixer aquest tipus de concursos.

L’aposta per la sostenibilitat

Cada cop hi ha més dissenyadors que aposten per la sostenibilitat en el món de la moda. Mireia Sallés hi veu esperances en aquesta part del món de la moda. Espera que els fabricants de moda tornin a Catalunya. També creu que des de les administracions i organismes s’hauria d’impulsar aquest sector.

Mireia Sallés, com a projecte futur, vol crear la seva pròpia marca de moda. Tot i això, reconeix que hi ha molts passos a seguir i que necessitaria un bon equip per crear aquesta marca.

Una Londres encalmada

Per
Pere Carreras
-
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Una Londres encalmada
Loading
/

Darrerement he estat uns dies a Londres, els dies suficients per copsar amb una certa intensitat el pols de la ciutat. No m’ha donat temps, ni molt menys, a fer una anàlisi o radiografia com caldria, ni tampoc vaig amb aquesta pretensió pel món, només faltaria. Però sí he pogut fer alguna pinzellada periodística, després de transitar per la vida londinenca, estar-me en algunes llibreries, moure’m amunt i avall en desenes d’autobusos i metros, parlar lleugerament en algun pub, i mirar molta i molta televisió, i llegir algun diari.
En general he trobat una ciutat més esllanguida del que jo tenia en la memòria, i amb un cert punt, estranyament lenta. Com quan algú desfila a destemps, o sense ganes, amb un pas més pausat. Keep calm.
Londres, que la tenia en la retina com a ciutat audaç, viva, àgil, amb olor de fregits, cuina asiàtica, carrers grafiteros i amb una banda sonora del millor punk i dels millors DJs, se m’ha aparegut una mica més pàl·lida i encalmada del normal. També hi feia molt que hi he estat mes de gener, un gener fred i humit, que tot hi ajuda.
Una inflació que es percep. Un increment del preu de tot, començant pels aliments que han pujat un 17 o 18 per cent, un Brexit que no acaba de funcionar ni respon la gran pregunta de la vida, «què vols ser quan siguis gran». Un govern que tampoc no acaba de trobar la resposta a la pregunta que abans deia, potser de les preguntes més difícils en política.
Tot m’ha fet pensar en una situació que difereix de la Londres mítica que recordava del MInistry of Sound, amb l’ambient engrescador de Camden o rebentant tardes cerveseres en pubs prop de Wembley.
Cues en supermercats, potser sí que hi havia una mica més d’indigència al carrer, i en general m’he trobat una ciutat que està allargant la nota amb el pedal del piano, en una melodia estranyament més lenta, capficada, reflexiva.
Una Londres que m’ha semblat que estava en aquell punt, mirant pel retrovisor, i veient-se després a si mateixa, i pensant molt lentament en el futur. Sort dels joves, que també, com sempre, m’han sorprès gratament.
Serà Londres, que va lenta, o soc jo, que començo a envellir?

 

1...2.0462.0472.048...7.042Pàgina 2.047 de 7.042