L’hotel Flamingo, situat a l’Estartit, va ser un dels allotjaments del Baix Empordà que va donar refugi a ucraïnesos quan van arribar a la comarca fugint de la Guerra. Ara mateix, viuen 120 refugiats ucraïnesos a l’hotel. A més, 8 d’ells han aconseguit treballar pel mateix hotel. Per explicar-nos alguns detalls més, ens ha visitat el director de l’Hotel Flamingo, Miquel Basieras.

Fa un any, el grup hoteler de Flamingo va proposar la iniciativa d’acollir refugiats ucraïnesos i, des de llavors no han deixat d’allotjar-ne. De fet, Basieras declara que ara és el moment que tenen el punt més alt de persones refugiades. La majoria són dones i nens, però també tenen algunes famílies per algunes excepcions que han permès alguns homes abandonar el país.

L’administració qui s’encarrega de cobrir les despeses i d’organitzar tots els aspectes. Tal com expressa el director hi ha incertesa i es va improvisant: “Tots funcionem una mica setmana a setmana, mes a mes, però no sabem quant durarà aquesta situació.” Actualment, tenen 110 refugiats ucraïnesos i 10 d’altres països.

Davant d’aquest fet, Basieras explica com es van organitzar aquest estiu passat per acollir clients habituals de l’hotel que ja tenien una reserva feta: “El que vam fer van ser redistribuir-los en apartaments que tenim en lloguer”. Remarca que en tot moment van mostrar molta predisposició en la reubicació en apartaments al costat de l’hotel.

Treballar al mateix hotel

El director de l’hotel comenta que en l’actualitat tenen problemes per trobar personal i, com que els refugiats tenen predisposició per treballar, un cop tenen els papers, els ofereixen feina. Ara bé, «no és fàcil contractar persones refugiades perquè s’ha d’anar amb compte de no superar un salari màxim que ha establert la Creu Roja perquè si no els treuen del programa i ja no els hi paguen l’hotel.» Per aquesta causa han de tenir en compte un seguit de requisits i normes.

En cap cas perden l’estatus de refugiats, però “sí que perden certs drets quan treballen.” De fer, tots els que han fet els papers i han aconseguit el NIE, poden treballar. Però, hi ha normatives internes de la Creu Roja que exigeix canvis en la fase de refugiat segons el salari i les hores que treballen.

Crear comunitat

Pràcticament, fa un any que viuen entre les parets de l’hotel Flamingo i això ha creat una “molt bona relació”. La gran majoria s’ha espavilat per començar a parlar espanyol i estan fent cursos de català en el municipi. També, organitzen els seus propis tallers i les seves reunions. A més, des de la Creu Roja els ofereixen ajuda psicològica i altres recursos.

L’entrevistat recorda que “tots tenen familiars allà i la incertesa i la por que passi algo, sempre hi és”, un aspecte que se sent i es viu en l’ambient. Per ell, el que li ha generat més impacte són les històries i drames familiars que quan estan aquí se n’obliden, però “estan connectats a internet 24 hores per saber com estan els seus contactes i la situació.”

Per Miquel Basieras, després d’estar tants mesos junts, han desenvolupat una amistat i una comunitat. Per tant, encara que alguns refugiats hagin tornat a Ucraïna, segueixen en contacte dia rere dia.