Benvolguts oients de Ràdio Capital. Cada any, quan arriben aquestes dates, trobo homes que em diuen que el carnaval no els agrada. Molts més que no pas dones, la veritat. Però hi ha dones que també m’ho diuen. I com més grans es fan, com més grans ens fem, més gent trobo que m’ho diu. En general, tothom m’ho diu una mica en veu baixa, vigilant que no hi hagi ningú que ens es escolti, mirant dissimuladament a totes bandes perquè és un fet que el carnestoltes o el carnaval, com vulguin dir-ne, avui s’ha imposat i que sembla que cada any s’anirà imposant més. Jo ja sé que sovint, tota aquesta gent que m’ho diu, m’ho diu després que jo els hagi dit abans que a mi el carnaval no m’agrada. És per això que alguns hi afegeixen que, si no els agrada, és perquè tenen el sentit del ridícul molt exagerat. D’altres, perquè és una activitat on uns quants es disfressen i molts altres miren. Pensen, naturalment, en les rues. Però quina importància té que ens agradi o no? Sobre els gustos no hi ha res a dir i fins i tot jo soc dels que pensen que anar a contracorrent sovint és bo. Però això no vol pas dir que ho sigui sempre. El fet és que, superada la prohibició dels anys del franquisme, també ens agradi o no, el carnaval és una festa realment popular, una festa que s’ha estès molt més del que molts de nosaltres imaginàvem. El franquisme, però, la va prohibir perquè el carnaval transgredia. Encara en aquells anys, era el gran contrapès popular als quaranta dies de la Quaresma i a la gran manifestació de la Setmana Santa. Però avui la Quaresma, si hi és, forma part del món personal d’algú, i la Setmana Santa, les processons si més no, són més semblants al Carnaval que no ho eren. Perquè avui, tant el Carnaval com la Setmana Santa amb les seves processons són per a molta gent sobretot un espectacle. És per això que avui el carnaval ja no transgredeix i que les processons de Setmana Santa tenen poc a veure amb el significat religiós d’aquells dies. A mi em sembla que nosaltres avui, el que hauríem de plantejar-nos és per què Carnaval i les processons de Setmana Santa funcionen tan bé? I tot seguit, hauríem de contraposar-les a manifestacions que no tenen res a veure amb la tradició d’aquest país com ara el Hawolleen. Perquè és un fet que avui, sigui carnaval, Setmana Santa o el temps de la castanyada molta gent vol sortir. I continuarà sortint al carrer. Què ens agrada més, doncs, que hi hagi?
Part dels concentrats a la protesta de l'Estartit
Data de publicació: dilluns 31 d’octubre del 2022, 09:53
Localització: L'Estartit
Autor: Redacció
Després del ressò als mitjans de comunicació, l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de l’Estartit afirma que les associacions han cobrat una bestreta del 50% de la subvenció assignada en el pressupost. A més, afegeix que la resta de la subvenció es farà efectiva quan l’associació presenti la justificació corresponent. Ho explica el president de l’EMD de l’Estartit, Francesc Ferrer.
Francesc Ferrer explica que l’atorgament de subvencions és una tasca dels serveis d’intervenció i secretaria de l’administració local. És a dir, funció de l’interventor i no del govern de l’EMD. En aquests moments l’interventor està fent l’informe per atorgar la subvenció.
Afegeixen també que «políticament s’està treballant perquè tots els tràmits relacionats amb ajudes i subvencions que dona l’EMD es desenvolupin dins la legalitat». I és que es tracta de diners públics i, per tant, «han d’estar molt ben gestionats i totes les subvencions correctament justificades», afegeixen des del comunicat.
«Sabem que hi ha i hi ha hagut altres maneres de procedir que no s’ajusten a la llei, però des del govern de l’EMD treballem sempre dins la legalitat i ens preocupa que hi hagi persones que no vulguin que els tràmits administratius es desenvolupin tal com marquen les lleis», conclouen des de l’EMD.
Francesc Ferrer crida a la calma i afirma que s’està fent tot dins els paràmetres legals. Per exemple, a l’hora d’abonar el lloguer dels reis, pròximament s’aprovaran les ajudes per subvencionar els pagaments que falten de l’any 2022. Francesc Ferrer afirma que el contracte de lloguer encara està a nom de l’associació de reis.
Palamós acollirà una nova edició de la Fira Forastoc, el pròxim 4 de març. Amb el lema «embalar l’hivern», els comerços del municipi es preparen per omplir de gent els carrers del nucli antic de Palamós. Per avançar-nos alguns detalls de la fira d’engany ens visita al Supermatí el gerent de l’associació pel Foment Empresarial del Comerç i Turisme de Palamós, Ventura Puig.
Després de carnaval, FECOTUR ha organitzat una fira de rebaixes amb entre 35 i 40 establiments participants principalment del sector de la moda, però també hi haurà de l’alimentació i la decoració. Com diu el gerent, el nom “embalar l’hivern” ve de l’activitat de les botigues de guardar i posar la roba en caixes un cop acabada una temporada. Per això, busquen un primer cap de setmana de mes abans del canvi de temporada per celebrar la fira.
També, explica que la gent que compri durant la Fira Forastoc, l’obsequiaran amb un val per anar a fer una xocolata desfeta. A més, dins el circuit hi haurà un espai de ludoteca gratuït per la mainada.
Actualment, durant tot l’any hi ha rebaixes i “el client ja no entra a la botiga”, i amb la fira volen recordar les botigues al carrer com antigament. A més, és un dels sectors més tocats amb la guerra Ucraïna, Internet, la inflació, etc. “La gent ha anat comprant menys i perjudica el comerç.”
També, per tal com està la situació i altres raons, les noves generacions no volen agafar el relleu, ni tampoc un poden continuar un negoci familiar.
Ara bé, Ventura recorda: “Tenim la sort que estem en una ubicació perfecta” amb una població pesquera, un sector de la gastronomia referent i això ajuda al comerç. Per tant, la viabilitat del comerç no és dolenta i el temps és favorable. Ha acabat l’entrevista comentant les pròximes activitats que faran:
Norai Music & Camp va debutar l’any passat amb l’assistència de 600 persones i amb quinzena de propostes a l’escenari.
Mishima, Maria Rodés y La Estrella de David, Pájaro Sunrise, La Paloma, MIQUI PUIG CANTA, Marta Knight, Puzzles y Dragones, Júlia Amor, Hola Lis, Tou, Tronco són els noms confirmats per aquesta segona edició.
La programació musical compta també amb DJs convidats com Dj Coco, LaFonoteca Barcelona Dj, Siamiss DJs, Pin & Pon DJs i Supermon Dj.
El millor del panorama català independent tindrà lloc del 19 al 21 de maig en 17 hectàrees d’espai natural protegit. El festival convida als assistents – adults, joves i famílies – a viure una experiència immersiva, musical i d’oci sostenible, en un paradís de natura.
Un any més vol reafirmar-se en la seva idea de ser un espai íntim de música i natura. L’organització pretén consolidar-se com el festival de música independent de petit format i ambient familiar de l ́Empordà.
La Generalitat ha declarat l’emergència cinegètica als massissos de les Gavarres i Rocacorba amb l’objectiu de reduir en un 70% la densitat de senglars. Dels setze que hi ha actualment per quilòmetre quadrat es vol arribar a una mitjana d’entre quatre i cinc. Per aconseguir-ho, d’ençà que va començar la temporada de caça i fins a finals de maig es volen capturar més de 6.700 senglars en aquestes dues àrees boscoses, que abasten més de 87.800 hectàrees. La directora general d’Ecosistemes Forestals, Anna Sanitjas, diu que la prioritat és «reduir els danys» que provoca l’espècie damunt l’agricultura i ja avança que, si quan acaba la declaració no s’ha assolit el llindar de captures, el Departament actuarà «de manera subsidiària».
L’emergència cinegètica serà un fet un cop es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), cosa que passarà en els propers dies. S’estendrà a totes les àrees privades de caça que hi ha repartides als massissos de les Gavarres i Rocacorba (21 en el primer cas, i nou en el segon). En total, abraçarà 38 municipis repartits sobretot entre el Gironès, el Baix Empordà i el Pla de l’Estany, tot i que també n’hi ha un de la Garrotxa.
Entre els dos massissos, sumen una àrea que s’estén al llarg de 87.841 hectàrees. Segons ha subratllat Sanitjas, aquí la superpoblació de senglar ha generat una situació «crítica», que es tradueix en nombrosos danys a l’agricultura que fan la situació «insostenible».
De fet, la directora general d’Ecosistemes Forestals afirma que l’objectiu «únic i bàsic» de l’emergència cinegètica és «reduir els danys a zones agrícoles» que causa l’espècie. Per això, sobre plànol, es declara en aquells llocs on conflueixen una alta densitat de senglars -aquí, la mitjana és d’uns 16 animals per quilòmetre quadrat- amb les destrosses continuades que provoquen en conreus i cultius.
En el cas de Gavarres i Rocacorba, l’emergència cinegètica es mantindrà vigent fins al 31 de maig. Per actuar amb contundència, la declaració agilitza els tràmits administratius que han de fer els caçadors a l’hora de capturar senglars. I en paral·lel, també es fixa quants animals s’han d’abatre per aconseguir reduir-ne la densitat. En aquest cas, allò que es vol és abaixar-la en un percentatge que s’enfila fins al 70% (per arribar a tenir-ne entre quatre i cinc per quilòmetre quadrat).
Més de 6.700 senglars
Si el percentatge anterior es trasllada en xifres, d’ençà que va començar la temporada de cacera (al setembre del 2022) i fins al 31 de maig, al massís de les Gavarres s’han d’abatre 4.492 senglars. I al de Rocacorba, 2.234 més. La prioritat, concreta Sanitjas, és actuar de manera selectiva i, sempre que sigui possible, «capturar individus joves enfront dels adults, i femelles en comptes de mascles».
«Reconeixem que estem demanant un esforç extraordinari a les societats de caçadors; però s’ha parlat amb totes elles i estem convençuts que és possible», ha explicat la directora general d’Ecosistemes Forestals.
Un cop s’arribi a finals de maig, el Departament analitzarà si l’objectiu s’ha acomplert. I si això no passa, la directora general ja ha avançat que serà Acció Climàtica qui actuï «de manera subsidiària» per aconseguir-lo. Per això, de bracet amb els caçadors, també es faran captures per part dels agents rurals i dels guardes de reserves nacionals de caça. «Garantirem l’execució d’aquests objectius amb totes les mesures de què disposem», afirma Sanitjas.
Pla de xoc
L’emergència cinegètica és una de les figures que recull el pla de xoc que el Departament va engegar l’any passat per reduir la superpoblació de senglars al territori. Tant Sanitjas com la directora territorial d’Acció Climàtica, Elisabet Sánchez, han explicat que la Generalitat també s’està plantejant declarar-la en «àrees concretes» de Barcelona i la Catalunya central. Això sí, tenint en compte que es compleixin els dos requisits que calen per activar-la.
En referència a les comarques gironines, precisament, Sánchez ha concretat que en altres llocs amb elevades densitats de senglar -en concret, a l’Alt Empordà i a la Garrotxa- de moment l’emergència cinegètica no s’activa. Precisament, perquè en aquestes dues comarques no s’ha superat el llindar que es fixa per als danys a l’agricultura. En concret, que durant tres mesos seguits s’hagi atorgat una autorització excepcional per abatre-hi senglars (cosa que permet, per exemple, actuar en camps de conreu d’acord amb els pagesos o fer batudes nocturnes).
Elisabet Sánchez sí que ha volgut deixar clar, però, que això no treu que a l’Alt Empordà i a la Garrotxa no s’hi estigui actuant. «Hi ha zones, que tenim localitzades, on els senglars causen danys a l’agricultura; però en aquest cas, les accions es fan de manera més quirúrgica», ha concretat.
Agreujada per la sequera
La sequera persistent ha agreujat la superpoblació de senglars a les comarques gironines, cosa que ha comportat que l’espècie es desplaci cada cop més cap als conreus a la recerca de menjar, o bé s’apropi a zones urbanes. Això implica també que augmenti el risc d’accidents de trànsit i el de transmissió de malalties com la Pesta Porcina Africana (PPA), perquè si se’n declara un brot, l’elevada densitat de senglars podria fer que es propagués amb rapidesa.
De fet, les dades parlen per si mateixes. Perquè durant les dues últimes temporades, a les comarques gironines s’han arribat a abatre fins a un 29% més de senglars. Acció Climàtica subratlla que, a l’hora de combatre’n la superpoblació, la declaració d’emergència cinegètica és una mesura més, que s’afegeix a tota la resta que inclou el pla de xoc. «Estem desplegant moltes mesures alternatives a la cacera, com la protecció de conreus, de zones urbanes o l’impuls de mètodes contraceptius», ha dit Sanitjas.
A l’hora de prevenir els danys a conreus, el Departament està impulsant diferents mesures. «Estem treballant i avaluant-ne diverses: sobretot són tanques cinegètiques i pastors elèctrics, però en el cas dels fruiters, també proteccions directes al tronc de l’arbre», ha conclòs la directora general.
Un total de 4 espais de Palafrugell acolliran en els propers mesos la visió artística d’Eduard Bigas. Després de la seva exposició al Museu del Suro, la Fundació Vila Casas, La Fundació Josep Pla, la Fundació Cuixart i el Teatre Municipal faran un poker artístic que mostrarà les versatilitat d’aquest artista establert a la ciutat de Berlín però que manté arrels palafrugellenques. A partir d’aquest proper cap de setmana, del 25 de febrer, s’inaugura a la Fundació Vila Casas – Can Mario de Palafrugell l’exposició “Gods, Demons and the Sounds of Water”. Des que Eduard Bigas abandonà la seva ciutat natal, ha transitat per bona part del món, però pocs llocs l’han marcat tant com el Japó i Taiwan. Podríem dir que les obres reunides en aquesta sala són el resultat d’una experiència transformadora, gairebé d’un viatge iniciàtic. Les influències dels ukyo-e es fan evidents en el traç precís, l’harmonia dels volums i la predominança del buit; en els fons tacats de te o, fins i tot, en el petit segell vermell que signa cada una de les teles. Però l’influx oriental es fa present en molts altres aspectes de l’obra de l’artista: la meticulositat, la lentitud dels processos, l’observació pausada de la realitat, l’estima −gairebé panteista− pel món i les seves coses… La selecció acurada que aquí presentem, sintetitza el pòsit −ja assimilat− de l’intercanvi entre cultures.
El 30 de juny serà el torn de la Fundació Josep Pla. Així, es podrà veure l’exposició “Ressonàncies europees. Palafrugell – Moscou – Londres – Berlín. Eduard Bigas – Josep Pla”. El mes de juny de l’any 1923 Josep Pla viatjava a un Berlín que, emmarcat en l’escola de la Bauhaus, s’endinsava en una gran crisi socioeconòmica prèvia a la II Guerra Mundial. Cent anys després, l’exposició Ressonàncies Europees Palafrugell Moscou-Londres-Berlín conflueix la paraula de Pla amb el dibuix d’Eduard Bigas en els diversos escenaris europeus que ambdós artistes palafrugellencs han habitat. L’exposició recórrer les estades de Pla a les ciutats europees entreteixint la mirada actualitzada d’una Europa que també pateix la inflació.
A partir del setembre agafarà el relleu la Fundació Cuixart, concretament a partir del dia 9, i ho farà amb un exposició titulada “Dialeg(s)” Eduard Bigas es retroba amb Modest Cuixart”. La Fundació Cuixart proposa el retrobament entre Eduard Bigas i Modest Cuixart, el que va ser un mestre per a un jove artista. La figura de Cuixart el consolida i l’acompanya en les primeres decisions que pren. “Diàleg(s)” Eduard Bigas es retroba amb Modest Cuixart permet a l’autor poder reunir-se metafòricament amb el seu mestre, per a ensenyar-li el recorregut viscut, l’evolució i l’opinió vint anys més tard.
D’altra banda, durant la Festa Major serà el Teatre Municipal qui acollirà un showroom amb obres de Bigas, mentre el cartell d’enguany també naixerà de la creativitat de l’artista. I abans d’acabar l’any 2023, concretament el 7 d’octubre, a Calella de Palafrugell, l’auditori de Cap Roig acollirà el concert de Joan Cuixart. El pianista i compositor palafrugellenc ha creat una peça instrumental que neix de la inspiració en l’obra de Bigas. La melodia, subtil i ambiental, s’integrarà en la mirada onírica de l’artista, i guiarà als assistents dins l’imaginari de Bigas.
Activitats paral·leles
Un documental que s’estrenarà al cinema Truffaut de Girona, una publicació amb il·lustracions de Bigas que editarà la Fundació Atrium Artis o diverses accions culturals seran les propostes que al llarg d’aquest període 2023-2024 complementaran les exposicions esmentades. Es tracta d’activitats paral·leles que han de permetre crear un univers més extens d’aquest artista de Palafrugell que és universal a través de la seva expressió artística.
Més enllà de 2023
Després de la intensa activitat artística que es viurà al llarg del 2023, també es contemplen altres propostes les quals es programaran durant el 2024. Així, el Museu Terracotta de La Bisbal d’Empordà, durant el primer semestre de l’any 2024, acollirà un showroom on l’artista mostrarà el seu treball amb peces escultòriques creades amb ceràmica. I, a partir del febrer de 2024, la Fundació Lluís Coromina – Espai Isern Dalmau a Barcelona, a partir del mes de febrer mostrarà com Bigas juga amb els formes geomètriques i el temps.
Eduard Bigas
Eduard Bigas és un pintor català, nascut l’any 1969, a Palafrugell. Actualment viu i treballa a Berlín. Ja des dels seus inicis en el món de l’art va mostrar un talent innat pel dibuix i la pintura. Durant la seva època de formació a Palafrugell es va relacionar molt amb els pintors ja consolidats de la vila com Josep Martinell, Modest Cuixart, Floreal Radresa, Rodolfo Candelaria i Tano Pisano.
D’ençà de la seva primera exposició individual el 1990 a la Sala d’Art L’Artística Girona comença a viatjar portat per un impuls imparable de conèixer món. Va passar uns mesos a Sydney i Nova York i va tornar d’aquestes residències amb diverses sèries de dibuixos inspirats en aquests viatges. L’any 2002 va traslladar-se a viure a Londres, on va mostrar la seva obra en exposicions a la Brick Lane Gallery i al Nettie Horn Gallery. Actualment, des de fa més de deu anys, Berlín és el centre de la seva vida artística i personal. El seu darrer treball s’ha exposat a Berlín, Düsseldorf, Hamburg, Venècia i Taiwan. Totes aquestes propostes han sorgit després de la col·laboració entre l’empresa Bonart Cultural i l’Ajuntament de Palafrugell, on a través d’un comitè impulsor s’ha treballat la multiplicitat d’espais i obres de la figura d’Eduard Bigas.
