Quevedo, primer artista confirmat del Share Festival 2023

Per
Primera Fila
-
quevedo,-primer-artista-confirmat-del-share-festival-2023

El festival solidari Share ha anunciat la seva tornada aquest estiu i ha confirmat el primer artista: Quevedo. Aquest 22 de febrer s’anunciarà el segon nom del cartell, que anirà coneixent-se progressivament durant aquests dies.

Fa uns mesos, el festival va fer una publicació en què demanava a la gent que digués quins artistes preferien veure al Share. Entre les opcions s’hi podien veure noms com Bizarrap, Ptazeta i Morad, entre d’altres, a més del ja confirmat Quevedo.

El Share Festival se celebrarà els dies 9 i 10 de juny a Barcelona sense encara cap recinte confirmat. El Poble Espanyol i l’Estadi Olímpic l’han acollit en anys anteriors.

L’entrada Quevedo, primer artista confirmat del Share Festival 2023 ha aparegut primer a Primera Fila.

Agnès Gasull: “L’aeròdrom 318 de Canet de la Tallada té un valor històric i arquitectònic”

Per
Carla Saló Pujol
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Agnès Gasull: “L’aeròdrom 318 de Canet de la Tallada té un valor històric i arquitectònic”
Loading
/

Fa poques setmanes, el Consell Comarcal del Baix Empordà va aprovar declarar el conjunt patrimonial de l’aeròdrom 318 de Canet de la Tallada (la Tallada d’Empordà) com Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Per saber-ne tots els detalls, en el Supermatí d’avui ens ha visitat la Consellera Comarcal Cultural del Baix Empordà, Agnès Gasull. 

Gasull ha explicat que l’Aeròdrom 318 de Canet de la Tallada es tracta d’un camp d’aviació que va ser construït durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i dirigit pel Govern Republicà. La seva principal finalitat era combatre les tropes de l’exèrcit franquista. En total es van construir 50 aeròdroms a tot el Principat, i 10 d’aquests 50, es van construir a les Comarques Gironines.

 

Es tracta d’un conjunt patrimonial amb un doble valor; històric i arquitectònic. L’aeròdrom el configuren diferents casernes, dues pistes aèries, un refugi per 250 persones i cases de control, entre d’altres, que contenen elements de gran valor arquitectònic. La consellera comarcal assenyala que aquest conjunt històric també parla de les vides de les persones que van viure en aquella època de guerra. 

 

Actualment, hi ha edificis que conserven un bon estat i d’altres que estan en estat més decadent, tal com ha explicat la Consellera Cultural.

 

Des del Consell Comarcal i l’Ajuntament de la Tallada es volen impulsar diverses accions per preservar aquest conjunt patrimonial. De fet, l’aeròdrom 318 ja està obert al públic i s’hi fan diverses visites guiades que estan obtinguen un gran èxit, segons ha afirmat Agnès Gasull.

Els ajuntaments afectats per la pedregada signaran un protocol d’actuació amb l’Institut Català de Finances

Per
Maria Alsina
-
Pedregada Bisbal

Aquest dijous 23 de febrer els ajuntaments de la Bisbal d’Empordà, Forallac, Corçà, Ullastret i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura signaran un protocol d’actuació amb l’Institut Català de Finances (ICF) en matèria de préstecs per cobrir les necessitats de liquiditat o d’inversió, d’empreses afectades per danys catastròfics. És el cas de les empreses afectades per les pedregades del passat 30 d’agost 2022. És per això que a la tarda del mateix dijous, a partir de les 2/4 de 4, es farà un acte de presentació de l’acord a l’Ajuntament Vell de la Bisbal.

La jornada servirà per oferir assessorament personalitzat per part de l’equip comercial i d’anàlisi de l’ICF, a qui es podran exposar casos particulars per mirar de donar resposta a necessitats de finançament i/o inversió derivades dels danys catastròfics causats per la pedregada. L’acte arrencarà amb una benvinguda que vindrà precedida d’una obertura de la mà de Vanessa Servera, Consellera Delegada de l’ICF. Vindrà seguit d’una introducció a la línia ICF Danys Catastròfics a càrrec d’Anna Alvarez, Directora d’Inversions Creditícies de l’ICF. I clourà amb taules d’assessorament personalitzat a les empreses interessades. Per tal de participar-hi cal fer inscripció prèvia a través d’aquest enllaç.

Les bases de la pesca costanera al Mediterrani es remunten fa uns 9.000 anys

Per
ACN
-
Imatge dels ossos analitzats per a l'estudi - Autor: Cementiri mesolític El Collado, València
Imatge dels ossos analitzats per a l'estudi - Autor: Cementiri mesolític El Collado, València

Els humans que vivien al Mediterrani van assentar les bases de la pesca a la costa mediterrània ja fa 9.500 anys, segons es desprèn d’un estudi internacional en què ha participat l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Amb l’objectiu de determinar l’origen de la pesca a la prehistòria mediterrània, han analitzat la composició dels ossos d’onze individus d’un dels cementiris mesolítics més antics de la Mediterrània, a València. Els resultats de l’estudi han determinat que els humans que van viure fa entre 9.500 i 8.500 anys tenien una economia fortament orientada a l’activitat costanera que incloïa una gran quantitat d’animals aquàtics a la dieta, com ara peixos salobres i mariscs.

Aquest estudi desmenteix la teoria anterior, que afirmava que el mar Mediterrani, a causa de la seva menor productivitat biològica, no podia sustentar economies pesqueres similars a les d’altres costes europees, com la de l’Atlàntic o el Bàltic. «Les nostres troballes desafien la visió tradicional», ha conclòs Maria Fontanals-Coll, investigadora del Departament d’Arqueologia de la Universitat de York i autora principal de l’estudi.

La troballa permet entendre com es va consolidar l’agricultura, que es va estendre pel Mediterrani en el període neolític següent i afirmar que «les bases de la pesca costanera a la Mediterrània es remunten a aquests primers pescadors», segons André C. Colonese, investigador del Departament de Prehistòria i de l’ICTA-UAB.

La candidata de la CUP a l’Ajuntament de Barcelona reclama que es deixi de finançar la Fira d’Indians, de Begur

Per
Redacció
-
basha change
basha change

El documental «Negrers, la Catalunya esclavista» emès per TV3 el 12 de febrer, elaborat a partir d’una investigació de la revista Sàpiens, ha despertat multitud de reaccions pel que alguns consideren que es tracta d’un reportatge tendenciós i que contribueix a l’autoodi dels catalans, mentre que d’altres consideren que es tracta d’una denúncia necessària en relació amb un passat vinculat al tràfic d’esclaus, per part de la burgesia catalana del Segle XIX. En aquest sentit, ja l’any 2015 La Directa en va fer un extens informe.

Però més enllà del rebombori de les xarxes causat per l’emisisó del documental, aquest dimarts la Candidata de la CUP a l’Ajuntament de Barcelona i actualment diputada al Parlament, Basha Change ha publicat un extens article on «reflexiona sobre el passat esclavista i colonial català des de la mirada afrocatalana».

En aquest article la política cupaire retreu a les administracions que els gestos de reparació que han de fer, han d’anar acompanyats d’accions materials concretes com «deixar de pagar amb diners públics festes populars d’enaltiment del colonialisme com la Fira d’Indians de Begur o estructures nostàlgiques com la Xarxa de Municipis Indians», de la que municipis com Begur, Calonge – Sant Antoni o Palafrugell en formen part.

Al mateix article, Change també reclama la retirada de les celebracions populars, dels «elements que banalitzen el colonialisme i l’esclavatge com els gegants, i dedicar finançament públic a l’arxiu històric per poder catalogar i significar la petjada de l’esclavisme i del colonialisme arreu del Principat».

Les reflexions de la candidata de la Cup a l’Ajuntament de Barcelona han tingut molt ressò a les xarxes on algun usuari li ha preguntat si també s’haurien de prohibir les Havaneres com «El meu avi», al que ella ha contestat que caldria «un debat de país» per abordar un tema «que no té una resposta senzilla».

Les Luthiers s’acomiadaran dels escenaris catalans amb actuacions a Barcelona i Sant Feliu de Guíxols

Per
ACN
-
Les luthiers

La companyia musical i humorística Les Luthiers faran parada a Barcelona i Sant Feliu de Guíxols aquest estiu en la gira de comiat dels escenaris. Les Luthiers actuaran a l’auditori del Fòrum de Barcelona el 4, 5 i 6 de juliol i el dia 9 passaran per la Guíxols Arena dins de la programació del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu. En aquestes últimes actuacions, els argentins presentaran l’espectacle ‘Más Tropiezos De Mastropiero’, la primera producció nova que fa el grup en els últims 15 anys. En ell hi mostraran una suposada entrevista al mític creador de les obres de la companyia Johann Sebastian Mastropiero. Al llarg d’aquesta entrevista es reviurà la vida del compositor amb exemples musicals.

Els autors de l’espectacle ‘Más Tropiezos De Mastropiero’ són dos dels integrants històrics que hi ha a la companyia: Carlos López Puccio i Jorge Maronna. A l’escenari els acompanyaran la resta d’actors que hi ha des del 2019 a Les Luthiers: Roberto Antier, Tomás Mayer-Wolf, Martín O’Connor i Horacio Tato Turano.

Amb aquest últim espectacle els argentins preveuen portar novetats entre els seus gags humorístics que es barregen amb la música. El comiat també incorporarà algunes de les obres del repertori tradicional de la companyia que més riures ha despertat arreu del món.

Les entrades per a les actuacions a Barcelona i Sant Feliu de Guíxols es posaran a la venda aquest dijous 23 de febrer a partir de les dotze del migdia.

1...2.0212.0222.023...7.042Pàgina 2.022 de 7.042