El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la pena de 5 anys de presó per a l’home que va agredir sexualment la filla de 13 anys d’uns amics a Palafrugell. El tribunal desestima el recurs interposat per la defensa i confirma íntegrament la sentència de la secció quarta de l’Audiència de Girona que va declarar provat que el condemnat va atacar la víctima una nit de l’abril del 2018 aprofitant que, com en altres ocasions, s’havia quedat a dormir a casa seva. L’alt tribunal avala el criteri de l’Audiència que va considerar com un «element essencial de corroboració» que aquella nit va fer veure que tenia mal de panxa per poder marxar de la casa i que pateix estrès posttraumàtic arran de l’atac.
L’Audiència el va condemnar com a autor d’un delicte d’agressió sexual a menor de 16 anys i li va imposar 5 anys de presó i 5 anys de llibertat vigilada. La defensa del processat va recórrer la sentència al TSJC al·legant que no hi ha proves que avalin la denúncia de la menor. A més, també considerava que, en cas de mantenir una condemna, havia de ser per un delicte d’abús sexual i no d’agressió perquè sostenia que no hi havia hagut violència.
La sentència del TSJC descarta els arguments de la defensa i confirma íntegrament la resolució de l’Audiència. L’alt tribunal català recull que el tribunal gironí va relligar «de manera impecable» els indicis que corroboraven l’agressió sexual i que «haver denunciat més tard els fets en aquest cas no té significació especial».
A l’hora de condemnar-lo, l’Audiència va remarcar que la víctima pateix un síndrome d’estrès prosttraumàtic arran de l’atac, un patiment psicològic que corrobora l’agressió sexual: «Hi ha una solució de continuïtat entre els moment en què comença el tractament psicològic que segueix actualment i l’avaluació posterior dels forenses, per això s’arriba a la conclusió que està relacionat amb l’agressió».
A més, el TSJC també subratlla que aquella matinada la menor va intentar fugir de la casa com va poder dient a la parella de l’acusat que tenia mal de panxa per aconseguir que la portessin al seu domicili. I així, reprodueix un fragment de la sentència de l’Audiència que exposava que això era «anormal, tant per l’hora com per la distància a recórrer, com per la raó que el motiva, certifica, com a element objectiu, que la menor va intentar sortir del lloc de la manera que va creure convenient, improvisada i ràpida».
Finalment, el TSJC també avala l’ús de la violència a l’hora de perpetrar l’atac: «Rebutgem la qualificació d’abús». «Ja explica la sentència que, almenys a l’inici de l’actuació sexual de l’acusat, va agafar la nena de la mà i se la va col·locar sobre el seu penis, cosa que la menor no volia i s’esforçava per apartar-lo», descriu el tribunal que avala com a criteri la «desproporció física evident» i l’ús de «certa violència».
