El TSJC confirma la pena de 5 anys de presó a l’home que va agredir sexualment la filla de 13 d’uns amics a Palafrugell

Palafrugell audiència presó

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la pena de 5 anys de presó per a l’home que va agredir sexualment la filla de 13 anys d’uns amics a Palafrugell. El tribunal desestima el recurs interposat per la defensa i confirma íntegrament la sentència de la secció quarta de l’Audiència de Girona que va declarar provat que el condemnat va atacar la víctima una nit de l’abril del 2018 aprofitant que, com en altres ocasions, s’havia quedat a dormir a casa seva. L’alt tribunal avala el criteri de l’Audiència que va considerar com un «element essencial de corroboració» que aquella nit va fer veure que tenia mal de panxa per poder marxar de la casa i que pateix estrès posttraumàtic arran de l’atac.

L’Audiència el va condemnar com a autor d’un delicte d’agressió sexual a menor de 16 anys i li va imposar 5 anys de presó i 5 anys de llibertat vigilada. La defensa del processat va recórrer la sentència al TSJC al·legant que no hi ha proves que avalin la denúncia de la menor. A més, també considerava que, en cas de mantenir una condemna, havia de ser per un delicte d’abús sexual i no d’agressió perquè sostenia que no hi havia hagut violència.

La sentència del TSJC descarta els arguments de la defensa i confirma íntegrament la resolució de l’Audiència. L’alt tribunal català recull que el tribunal gironí va relligar «de manera impecable» els indicis que corroboraven l’agressió sexual i que «haver denunciat més tard els fets en aquest cas no té significació especial».

A l’hora de condemnar-lo, l’Audiència va remarcar que la víctima pateix un síndrome d’estrès prosttraumàtic arran de l’atac, un patiment psicològic que corrobora l’agressió sexual: «Hi ha una solució de continuïtat entre els moment en què comença el tractament psicològic que segueix actualment i l’avaluació posterior dels forenses, per això s’arriba a la conclusió que està relacionat amb l’agressió».

A més, el TSJC també subratlla que aquella matinada la menor va intentar fugir de la casa com va poder dient a la parella de l’acusat que tenia mal de panxa per aconseguir que la portessin al seu domicili. I així, reprodueix un fragment de la sentència de l’Audiència que exposava que això era «anormal, tant per l’hora com per la distància a recórrer, com per la raó que el motiva, certifica, com a element objectiu, que la menor va intentar sortir del lloc de la manera que va creure convenient, improvisada i ràpida».

Finalment, el TSJC també avala l’ús de la violència a l’hora de perpetrar l’atac: «Rebutgem la qualificació d’abús». «Ja explica la sentència que, almenys a l’inici de l’actuació sexual de l’acusat, va agafar la nena de la mà i se la va col·locar sobre el seu penis, cosa que la menor no volia i s’esforçava per apartar-lo», descriu el tribunal que avala com a criteri la «desproporció física evident» i l’ús de «certa violència».

Albert González: «Cada any hi ha casos d’excedència de llicències»

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Albert González: "Cada any hi ha casos d’excedència de llicències"
Loading
/

El passat dilluns, va haver-hi una denúncia a dues persones que havien excedit el límit de pesca de garoines per cada llicència. La normativa dicta que en la llicència recreativa, es poden pescar 150 per dia. En ser dues persones, podien extreure 300 garoines, però en van extreure un total de 564. 

Per parlar sobre aquest cas, en el Supermatí del dimarts 28 de febrer, ens va visitar Albert González, coordinador del grup de suport marí del cos d’Agents Rurals. 

 

Pel que fa a la pesca de garoines, existència dos tipus de llicència; la recreativa i la professional. La llicència recreativa es pot sol·licitar a través d’internet i autoritza la pesca de 150 garoines per persona. Així explica Albert González les diferències entre la llicència recreativa i la llicència professional.

 

En el cas de S’Agaró, hi havia sospites que extreien més garoines del que està permès i que, posteriorment, les comercialitzaven. Es va poder comprovar que les dues persones denunciades pescaven al doble de garoines del permès.

 

González explica que, en un cas de possible excedència, es comença a fer un seguiment en el moment en què se sospita que pot haver-hi una comercialització darrere. Si es confirma l’excedència de pesca, hi ha un acte de denúncia on s’exposen els fets, es requisa l’excedència de garoines i, posteriorment, es retornen al mar.

 

El mateix González ha explicat que cada any es troben amb casos d’excedència, de comercialització i, fins i tot, casos de persones que pesquen sense llicència. 

 

Lildami i Julieta es troben a l’Ítaca l’Escala 2023 en un doble concert gratuït

Festival Ítaca

Lildami i Julieta actuaran a l’Ítaca l’Escala 2023, a la Santa Gresca, que enguany serà amb entrada gratuïta a la platja de Riells, el nou escenari del festival. Se celebrarà coincidint en Setmana Santa, el dissabte 8 d’abril a les 22 h. Lildami presentarà per primer cop a les comarques gironines el seu nou disc Dummy, juntament amb l’actuació de la polifacètica Julieta, una de les artistes més destacades de l’escena pop catalana.

Aquest matí s’ha presentat a la platja de Riells en un acte que ha comptat amb la presència de l’alcalde de l’Escala, Josep Bofill; el tècnic de Joventut, Xavier Torrent; i el director de l’Ítaca, Fran Arnau.  La productora gironina Link Produccions serà un altre any l’encarregada d’organitzar el concert, juntament amb l’Ajuntament de l’Escala.

Lildami aterra a l’Escala després de publicar el flamant disc Dummy i de viure el seu any més mediàtic com a jurat d’Eufòria, presentador a Cover de TV3 o aconseguir que Supermercat sigui el vídeo més vist en català. El nou treball és una fotografia de les experiències viscudes per Lildami en aquest darrer any: un treball optimista, irònic, ple d’amor, fama i referències sobre el canvi climàtic. Les noves peces de Lildami, surant entre el pop i el rap i flirtejant amb el trap, la batxata o el boombap, prometen una gran vetllada a la platja de Riells, on tampoc no hi faltaran les seves cançons més emblemàtiques.

A la platja de Riells també hi actuarà Julieta, la jove cantant barcelonina que va debutar el 2021 i que amb poc temps s’ha situat com una de les artistes més destacades de la nova escena pop catalana. Amb una proposta fresca i desenfafafa que recorda a cantants com Angèle o Dua Lipa. Julieta repassarà les cançons del seu darrer treball, Ni llum ni lluna, on experimenta amb sonoritats variades com l’electrònica, el reggaeton, el pop o l’indie.

El compte enrrere per l’Ítaca 2023

Ítaca, Cultura i Acció té el compte enrere en marxa per presentar la totalitat de la programació de la que serà la seva onzena edició i cal tenir present que encara queden caps de cartell de l’Ítaca Sant Joan 2023 i de la resta del festival per fer públic. Els propers dies es descobrirà tot: de moment només es pot avançar que hi ha noms de molt pes i que cal seguir-ho de ben a prop.

Amb entrades que encara són a preu especial, fins ara només s’havia fet avançament d’alguns noms de l’Ítaca Sant Joan 2023 de l’Estartit. D’una banda, el divendres 23 de de juny oferirà una revetlla amb noms com Iseo & Dodosound, Els Catarres i Boom Boom Fighters & Cookah P. L’endemà serà el torn de La Maravillosa Orquesta del Alcohol (La M.O.D.A.) i Triquell, a falta d’anunciar més artistes.

El cartell de l’Escala que s’ha presentat avui és una mostra de la nova imatge que lluirà enguany l’Ítaca, amb un suggerent retorn als orígens que es destaparà els propers dies. La gràfica, desenvolupada per l’agència The Others, compta amb les il·lustracions del reconegut artista Marc Torrent. L’il·lustrador barceloní ha plasmat La Santa Gresca a través de figures d’un bestiari que representa l’imaginari Ítaca -cultura, Mediterrani, Empordà, Sant Joan, tramuntana etc.- que s’anirà desvetllant amb els propers cartells.

El ple de Begur aprova l’Avanç de revisió del nou POUM

privat:-llum-verda-a-l’avanc-de-revisio-del-nou-poum-de-begur

El Ple de l’Ajuntament de Begur va aprovar en sessió extraordinària, l’Avanç de revisió del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)  per a la seva adaptació al Pla Director de Revisió de Sols No sostenibles del Litoral Gironí (PDRSNLG). El pla l’ha redactat l’empresa adjudicatària del contracte, Interlands Ciutat i Territori SL.

Després d’una primera fase d’anàlisi, diagnosi, hipòtesi i alternatives de desenvolupament urbanístic, i de participació ciutadana; el POUM ha completat aquest mes de febrer una segona fase amb l’aprovació del seu avanç i del document inicial estratègic. Posteriorment, i en una tercera fase, es farà la valoració de l’exposició pública.

Aquest Avanç de revisió del nou POUM estarà sotmès durant dos mesos a exposició i informació pública per tal que les persones físiques o jurídiques interessades puguin consultar la documentació escrita i gràfica que integra l’expedient de l’avanç de planejament i obtenir-ne una còpia; o presentar les aportacions, suggeriments, reclamacions o alternatives, així com els informes o documents que considerin oportú aportar. Tots s’analitzaran i es valoraran per confirmar o rectificar els criteris i solucions generals de planejament.

Maite Selva, alcaldessa de Begur, fa una crida a la participació i destaca que “la voluntat de l’Ajuntament és tramitar l’avanç de revisió del POUM amb la màxima transparència i participació ciutadana, amb l’objectiu de donar veu a tots els actors implicats per tal que puguin fer arribar les seves al·legacions, aportacions i punts de vista. Esperem les aportacions de tots els veïns i veïnes, entitats i empreses del municipi”.

L’Avanç del POUM conté els objectius generals del Pla; una síntesi de les diverses alternatives considerades; una síntesi dels criteris urbanístics, ambientals i socials; la descripció de les característiques bàsiques de la proposta d’ordenació; la justificació de l’alternativa escollida; i el document inicial estratègic.

Les obres pendents al Baix Empordà abans de les eleccions municipals

Sant Feliu de Guíxols Excavació Monestir obres
default

A menys de tres mesos de les eleccions municipals, encara hi ha poblacions al Baix Empordà que no han acabat d’enllestir obres i reformes al municipi. Algunes actuacions han començat durant aquesta candidatura, però no s’acabaran a temps per les eleccions. Per això, farem un repàs per les principals obres que es troben en actiu i algunes que restaran pendents al Baix Empordà.

Les obres a Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols és un dels municipis que actualment té més intervencions en marxa als seus carrers, tot i que està previst que acabin abans de les eleccions municipals. La reforma més important és la que té activa a la plaça del Monestir i la de l’Avinguda Juli Garreta. Aquestes obres van començar el 26 de setembre i el 4 d’octubre de 2022, respectivament, i compten amb una inversió de 2.537.297,67 euros. La part més rellevant de l’obra és la plaça del Monestir que es preveu que sigui «l’avantsala del futur Museu Carmen Thyssen«.

En l’actualitat, encara no s’ha pavimentat la plaça, ja que es faran diverses visites durant aquest mes de març a les restes arqueològiques que s’hi han localitzat. Es preveu que les obres, tant a la plaça com a l’avinguda Juli Garreta, acabin durant aquesta primavera.

A Sant Feliu també hi ha una altra reforma destacada en aquesta zona del Monestir. Fa uns mesos van començar les obres a la riera de Sant Amanç i del Monestir. Aquest nou carrer, que portarà el nom de Doctor Martí Casals, connectarà el carrer Hospital amb el del Monestir. Segons la previsió de les obres, pròximament es farà l’obertura d’aquest nou carrer.

L’avinguda Espanya de Palafrugell

Palafrugell també té encara una gran reforma en actiu: les obres de l’Avinguda Espanya. Ja a l’inici estava previst que es fessin les intervencions en tres fases pel seu elevat cost. La primera va començar el 14 de març de 2022; la segona es va licitar el passat mes de gener; i la tercera fase quedarà pendent per la pròxima legislatura. Aquesta és una obra cabdal per la mobilitat d’entrada al municipi i d’accés a la zona de les platges.

Durant la primera fase de les obres es va fer l’adequació entre la plaça Josep Pallach i el carrer Àngel Guimerà. En el cas de la segona fase, es procedirà a l’adequació de l’avinguda Espanya i el nou parc que hi haurà ocupant l’espai de l’antic recinte firal. La tercera fase de les obres encara no se sap quan començarà, tot i això, no serà abans de les eleccions d’aquest 2023.

La reforma a Sant Antoni de Calonge

Va ser el passat mes de setembre de 2022 quan va començar el projecte de reurbanització de l’avinguda de Catalunya a Sant Antoni de Calonge. Aquesta intervenció es farà en un tram d’aquesta avinguda, entre el carrer Fraret i el carrer de la Gambina. L’empresa Aglomerats Girona SA és qui impulsarà les obres, amb 946.000 euros de pressupost i amb una durada de nou mesos.

Les obres s’han fet en dues fases. Durant la primera es va treballar en la zona del costat del mar a la línia de Rigola i el carrer de la Sardana. En la segona part, la reforma s’ha centrat en la part de muntanya, entre els carrers Farret, Sardana i Gambina. A l’inici de les obres estava previst que s’enllestissin en nou mesos, per això, està previst que acabin a principis d’estiu.

El Passeig del Mar a Platja d’Aro queda pendent

Encara no hi ha una data establerta per començar les obres al Passeig Marítim de Platja d’Aro. Després del temporal Glòria, aquesta zona del municipi va quedar greument afectada. Així, el consistori va decidir impulsar un projecte de reurbanització del Passeig del Mar dividit en dues fases diferenciades. La primera contempla les obres que es volen fer per unir el Port d’Aro amb el Passeig Marítim de la Platja Gran. En paral·lel hi ha la creació del Programa Funcional del Passeig Marítim, el que recorre la Platja Gran, que preveu una reforma en diverses fases en aquesta zona.

La construcció del pont, que serà la primera acció impulsada per l’ajuntament es preveu que comenci a principis de la tardor de 2023. En canvi, les obres al Passeig de la zona de la Platja Gran es preveu que comencin l’any 2024. En ser una obra de gran envergadura, l’alcalde del municipi, Maurici Jiménez, afirmava que segurament s’allargaria uns 3 o 4 anys.

Marina Villegas: «La cançó vol retre homenatge als meus avis i a Andalusia»

Marina Villegas
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Marina Villegas: "La cançó vol retre homenatge als meus avis i a Andalusia"
Loading
/

L’artista i cantant begurenca, Marina Villegas, va publicar ahir el seu nou single Arbonaida. Després d’un any des de la publicació del seu últim senzill, Imperio, la cantant begurenca ha visitat el Supermatí per presentar aquesta nova cançó amb aire flamenc.

L’artista explica que aquest tema el va crear després de llegir-se el Romancero gitano. Volia homenatjar tant als seus avis com a Andalusia, però sense que fos «tan evident». Després de buscar i pensar-hi molt va trobar aquesta paraula, que definia a la perfecció el sentiment cap a Andalusia i als seus avis.

El videoclip de la cançó, a més, aconsegueix homenatjar també a aquestes dues figures tan importants per Marina Villegas. «Jo he crescut a Begur, per això, per mi Andalusia han estat els meus avis», explica la cantant. Per retre aquest homenatge, Marina Villegas ha fet aparèixer la seva àvia al videoclip.

Tot i la importància d’Andalusia, el Baix Empordà apareix al videoclip de Marina Villegas. «Al final el Baix Empordà és d’on vinc i té sentit que aparegui al videoclip», reconeix l’artista. Concretament, hi podem veure Begur, però també van anar a gravar algunes escenes a Cadaqués. Marina Villegas afirma que actualment només es fan llançaments per singles.

De moment, Marina Villegas s’està preparant per al seu pròxim concert que es farà a Barcelona durant el mes d’abril. Tot i això, la cantant espera poder anunciar algun concert més de cara a l’estiu.