El mític festival universitari Telecogresca, que aquest 1 d’abril tenia previst celebrar la seva 45a edició al Parc del Fòrum de Barcelona, ha anunciat a través d’un fil de Twitter la seva cancel·lació. L’organització, que no té ànim de lucre i que està gestionada per estudiants, al·lega com a motius per no celebrar el festival una “delicada situació econòmica” i la creixent competència musical a Catalunya. La cancel·lació, doncs, és “una mesura necessària per garantir la supervivència de l’associació”.
Amb la decisió, la Telecogresca es compromet a tornar l’import íntegre de les entrades venudes i porta els organitzadors a “reinventar-se” i “tornar a començar”.
Enguany la Teleco comptava amb noms com RVFV, Paula Koops, Hens o Alvama Ice, que no han estat prou reclam per poder arribar a celebrar aquesta arriscada proposta.
Des de Telecogresca, hem estat treballant molt intensament durant els últims mesos per dur a terme aquesta 45a edició del festival. Malauradament, des de l’associació ens hem vist obligats a prendre la difícil decisió de cancel·lar la Telecogresca d’enguany.
El Departament d’Acció Climàtica està instal·lant una xarxa de radars que permeti el seguiment i control de variables de les corrents marítimes i l’onatge. Així ho ha anunciat la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, en una visita al Port de la Selva (Alt Empordà). La xarxa d’alta freqüència comptarà amb set antenes que detecten la direcció del corrent marí superficial des de la línia de la costa fins a 80 km de mar endins. Això servirà per millorar la gestió pesquera i optimitzar les rutes de navegació. També ajudarà a les tasques de recerca de persones en cas de naufragi. Amb aquesta inversió, el Departament vol començar a desplegar les competències oceanogràfiques. Per fer-ho, preveu destinar-hi més de 20 milions d’euros.
A finals del 2022 es va instal·lar la primera de les antenes de la xarxa de radars al cap de Creus (Alt Empordà), que estava cofinançada pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca. Aquest radar ja està en funcionament i aquest febrer s’ha posat en marxa la segona de les antenes al cap sa Sal de Begur. Al llarg d’aquest any entraran en funcionament els dels ports d’Arenys de Mar (Maresme), Barcelona i Ginesta-Sitges (Garraf). L’any que ve, la xarxa es completarà amb dos antenes al port de Segur de Calafell (Baix Penedès) i al far de Tossa de Mar (Selva).
Aquests sensors detecten la direcció dels corrents marins fins a un metre de fondària des de la línia de la costa a 80 km mar endins. Cada 30 minuts s’actualitzaran les dades que recullin els radars i permetrà saber la direcció i l’alçada de les onades. Aquest conjunt de radars suposa una inversió de 5,5 milions d’euros i tindrà una aplicació a diversos camps.
En l’àmbit de la navegació, la informació que generi la xarxa de radars permetrà optimitzar les rutes que es facin i, per tant, minimitzar els consums de combustible. En la gestió pesquera, es podrà millorar la predicció de dispersió d’organismes marins (com ara el transport superficial de nutrients, el plàncton o les marees roges). A més, dins de les activitats recreatives es podrà fer un sistema de modelització i alerta de dispersió de contaminants o organismes que poden provocar problemes de salut.
La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha explicat que amb aquesta xarxa de radars Catalunya «serà la regió europea amb un major control» dels corrents marítims. En aquest sentit, Jordà ha assegurat que el país té molta superfície marítima i el Govern ha decidit començar a desplegar les competències en matèria oceanogràfica per tal de tenir «més informació» i, a la vegada, generar més recerca en aquest medi aquàtic. Per fer-ho, el Govern invertirà 20 milions d’euros en els propers sis anys en desplegar aquestes competències oceanogràfiques.
En paral·lel a la xarxa de radars, el departament invertirà 14 milions d’euros per oferir serveis d’oceanografia operacional, addicionalment al servei d’assessorament en matèria de pesca que ja ofereix. En particular, proporcionarà mesuraments, anàlisis i prediccions de variables com ara el nivell del mar, la temperatura, la salinitat, els corrents marins i l’onatge de tot el litoral català a les administracions, als sectors econòmics i a la societat en general. Aquest conjunt d’inversions estan cofinançades per projectes europeus.
Lluita contra el canvi climàtic
Per altra banda, la xarxa proporcionarà informació amb una resolució i abast que no hi havia fins ara. Això permetrà que els centres de recerca tinguin dades de molt de valor per avançar en projectes d’investigació relacionats amb l’àmbit oceanogràfic. A més, es farà un seguiment del canvi climàtic i es millorarà la gestió de la costa, ja que l’augment del nivell del mar, les onades i els corrents juguen un paper clau en el moviment de sorra de les platges o les inundacions en zones de poca alçada.
A més, el Departament d’Acció Climàtica vol complementar la xarxa de radars amb un conjunt de boies oceanogràfiques. El Departament treballa en coordinació amb el Servei Meteorològic de Catalunya dins de la Comissió d’Oceanografia Operacional de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICTAMAR) en el disseny i la planificació de la xarxa de boies.
Nova embarcació de control marítim
Aquest divendres la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha estrenat la nova embarcació Mar de Ponent, al port del Port de la Selva. Es tracta d’una patrullera d’inspecció que ha costat mig milió d’euros i que s’ha construït de forma cofinançada amb el Fons Europeu Marítim i de la Pesca. Aquesta embarcació compta amb noves tecnologies de navegació i permetrà fer un seguiment, control i inspecció de la pesca i les activitats marítimes recreatives. De fet, és la única que té la Generalitat amb els equips per a controlar activitats pesqueres.
Hi ha un virador per comissar xarxes i altres estris que es facin servir de forma il·legal o furtiva i visors nocturns i tèrmics per vigilar durant la nit de forma segura. També es podran fer tasques de rescat i recerca. Jordà ha assegurat que l’embarcació permetrà recollir «mostres d’aigües i sediments» que posteriorment s’analitzaran en investigacions científiques. L’embarcació té 13 metres de longitud i una mànega de 3,5 metres d’amplada. Això permetrà que s’assoleixin velocitats punta de 33 nusos.
El port base previst per a la Mar de Ponent serà el port de Vilanova i la Geltrú. No obstant, donarà servei a la meitat sud del litoral de Catalunya i tindrà la possibilitat de romandre llargues estades en altres indrets d’acord amb les necessitats del servei.
El desencís que va suposar l’eliminació de l’Eurolliga a mans del Perfumerías Avenida, acompanyat de la lesió d’una jugadora cabdal com Araújo, són obstacles de gran envergadura.
Però Bernat Canut desitja que les seves aixequin els ànims en un partit propici, a casa i contra les terceres per la cua. La Lliga continua, i el València i el mateix Avenida són les dues grans rivals.
En el capítol d’altes, l’Spar Girona compta des d’aquesta setmana amb la incorporació de la francesa Bankolé, de 25 anys, que ocupa la demarcació d’alera i arriba procedent del Bourges (vigent campió de la Lliga francesa).
Homenatge al 8M coincidint amb el partit
En el marc de la celebració del 8 del març del “Dia Internacional de la Dona”, les integrants de l’equip gironí lluiran a les seves samarretes els noms de diverses dones que han estat referents en la lluita per la igualtat de gèneres.
Les nostres referents
Ja teniu disponible els noms a les samarretes que lluiran les nostres jugadores com a homenatge a les dones referents que ens han precedit.#SomhiUni#ElPartitDeTotes
Pla mitjà de la cantant Sílvia Pérez Cruz durant un concert al Palau de la Música. Imatge del 30 de gener del 2021. (Horitzontal)
La cantant Sílvia Pérez Cruz estrena aquest divendres el single i el videoclip de ‘Nombrar es imposible’, el segon avançament del seu nou disc, ‘Toda la vida un día’ (Sony Music), que es publicarà el 21 d’abril. La nova cançó comença amb una introducció del dramaturg Pablo Messiez escrita pel disc ‘Farsa (genero impossible)’, del 2020. El videoclip ha estat rodat a l’Havana i ha comptat amb la participació de músics cubans de la cantant, unes flautes i un cor. Silvia Pérez Cruz ha explicat, a través d’un comunicat, que amb el tema que publica avui volia fer «una cançó que parlés dels avantatges i de les limitacions de la paraula».
‘Nombrar es imposible’ pertany al cinquè moviment del nou treball de Pérez Cruz, l’anomenat Renaixement, que parteix del concepte de la mort com un procés de transformació. A ‘Toda la vida, un dia’, la cantant ordena les etapes de la vida per celebrar aquest renaixement i totes les edats.
Aquest nou tema arriba després de la publicació de la cançó ‘Toda la vida, un día’, que dona títol a l’àlbum. Un treball que ha estat editat i produït per Pérez Cruz i gravat en diverses ciutats del món com Buenos Aires, L’Havana, Barcelona i Madrid.
En el nou disc de la cantant de Palafrugell hi col·laboren grans músics flamencs com Pepe Habichuela, Carmen Linares, Diego Carrasco i Carles Benavent, a més d’altres grans figures com Natalia Lafourcade o Salvador Sobral.
La compositora catalana va ser reconeguda l’octubre passat amb el Premi Nacional de Músiques Actuals del Ministeri de Cultura. Després de passar per grups com Las Migas, l’any 2012 va debutar en solitari amb ’11 de noviembre’.
En el retorn de la competició ACB després de l’aturada per partits de seleccions, els gironins afronten un examen d’alçada.
La visita a la pista de l’Unicaja és tot un desafiament per als homes d’Aíto, que esperen continuar amb les bones vibracions de l’últim partit disputat.
En aquella ocasió, el conjunt gironí es va desfer de l’Obradoiro en un partit més que notable.
El matx es jugarà al Martín Carpena de Màlaga, demà dissabte a les 6 de la tarda, i fa dies que les entrades estan exhaurides.
El Patronat de la Fundació Hospital de Palamós – Serveis de Salut Integrats Baix Empordà ha decidit nomenar Montse Garcia i Anna Ribera, codirectores de la Fundació, en substitució de Xavier Pérez, que durant quatre anys ha estat al capdavant de la institució com a director gerent. A partir del pròxim dimarts 7 de març, Montse Garcia assumirà la gerència i codirecció de la fundació, mantenint les funcions de Directora Econòmica Financera i Patrimonial. En el cas d’Anna Ribera, assumirà la codirecció i seguirà sent també la Directora Assistencial.
Montse Garcia és diplomada en Ciències Empresarials per la Universitat de Girona i Censor Jurat de Comptes. També és diplomada en Direcció de Serveis Integrats de Salut per ESADE. A més, és membre de la Comissió Tècnica Economicofinancera del Consorci de Salut i Social de Catalunya i del Consell Assessor derivat de l’aplicació del DL 12/2020. Va incorporar-se als SSIBE l’any 2009 com a adjunta a la Direcció Econòmica Financera i des del 2016 assumeix el càrrec de Directora Econòmica Financera i Patrimonial, formant part del Consell de direcció.
Anna Ribera és metgessa especialista en medicina familiar i comunitària. Disposa del Màster MBA a IESE i el Programa de Alta Dirección en Instituciones Sanitarias (PADIS) de l’IESE (2016). Ha estat adjunta a la direcció assistencial dels centres gestionats del Conscorci de Salut i Social de Catalunya i Directora d’Atenció Primària al Centre Integral de Salut Cotxeres de Barcelona. El 2018 es va incorporar a SSIBE com a directora d’especialitats mèdiques i atenció a la cronicitat i des del 2019 n’és la Directora Assistencial, formant part del Consell de direcció.
El nou director gerent de l’ICS
Xavier Pérez a partir del 7 de març assumirà el càrrec de director gerent de l’ICS després de més de 27 anys vinculat a SSIBE. Va entrar el 1996 com a metge adjunt de l’Àrea Bàsica de Salut de Torroella de Montgrí. Ha estat director de les Àrees Bàsiques de Salut de Torroella de Montgrí (1997-2001) i Palafrugell (2001-2004), director de la unitat mèdica (2004-2006) i director assistencial (2006-2018) de Serveis de Salut Integrats Baix Empordà i des del gener de 2019 n’era el director gerent.
