Els ajuntaments de Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro i Calonge han carregat contra la Generalitat i l’han acusada d’actuar amb «improvisació total» a l’hora de tancar l’abocador de Solius. Critiquen que els sobrecostos que hauran d’assumir per anar a abocar les deixalles a la planta de Vacarisses ja s’han disparat fins als 800.000 o 900.000 euros anuals, i asseguren que l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) és qui ha de fer-se càrrec de la hipoteca a 30 anys que suposen el manteniment de l’abocador clausurat. Els alcaldes dels tres municipis reclamen al Govern que es deixi de reunions «informals» i demanen una trobada «al més alt nivell» amb la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, per abordar la problemàtica.

Malestar evident entre els alcaldes de Sant Feliu, Platja d’Aro i Calonge arran del tancament de l’abocador de Solius. Carles Motas, Maurici Jiménez i Jordi Soler han anat a l’uníson per criticar que la decisió de clausurar el dipòsit es va fer amb «improvisació total» i que ha derivat en factures «inassumibles» per als ajuntaments. «La Generalitat va decidir tancar l’abocador quan encara quedava recorregut judicial, cosa que hauria permès planificar de manera més correcta els sobrecostos», ha assegurat Soler.

El focus que ha portat els tres alcaldes a carregar contra l’ARC són els costos que suposa haver de traslladar les deixalles fins a Vacarisses. De fet, ara per ara, totes les que surten de Solius -que funciona tan sols com a lloc de pas- han d’anar fins al Vallès, perquè Lloret de Mar (Selva) es va negar que n’entressin al seu abocador.

Els alcaldes critiquen que els increments per tona d’escombraries «no tenen res a veure» amb la proposta que se’ls va dir inicialment, i que dels 18 euros de sobrecost s’ha passat gairebé a 100. Part dels quals, fins a un 60%, precisa l’alcalde de Platja d’Aro, Maurici Jiménez, són per fer front al tancament del dipòsit clausurat.

Jiménez treu xifres per exemplificar amb què s’han trobat. L’alcalde concreta que, a principis d’any, la taxa que pagaven per portar les escombraries a Solius era de 108 euros per tona. Amb el tancament, se’ls va dir que s’incrementaria en 16 euros més (fins als 126), cosa que suposava un increment d’entre 130.000 i 180.000 euros anuals per municipi. «Ho vam acceptar, tot i que aquest sobrecost no es podria repercutir en les taxes municipals, ja que tots els consistoris havíem aprovat les ordenances per al 2023», ha explicat.

Fins als 900.000 euros

Ara, però, s’han trobat amb què, durant les reunions «informals» que s’han fet entre l’ARC i els regidors, i les quantitats que se’ls han enviat per correu electrònic, el cost per tona de residus que s’envien a rebuig se’ls ha enfilat fins als 208 euros. «És una diferència que ja ens situa en els 800.000 o 900.000 euros anuals», critica Jiménez. «La considerem inassumibles», hi afegeix Soler.

Els alcaldes diuen que viuen la situació amb un «neguit profund», perquè no saben com hauran de cobrir aquesta diferència «amb pressupostos ja tensionats». I sobretot, de cara a propers exercicis, com l’hauran de revertir a les ordenances -cosa que suposarà que la ciutadania pagui més- «sense que això es tradueixi en una millora clara del servei».

L’alcalde de Sant Feliu, Carles Motas, assegura que estan farts dels continus canvis de guió de l’ARC amb Solius. «Vivim la situació amb preocupació i malestar, perquè els fets confirmen que el tancament de l’abocador es va fer de manera totalment improvisada; veiem com les taxes que se’ns van dir s’han multiplicat i no tenen res a veure», ha afirmat Motas.

Reunió amb la consellera

Jiménez, Motas i Soler reclamen una reunió «al més alt nivell» tant amb l’ARC com amb la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, per abordar la situació. «Com a pobles que formem part del consorci que gestiona Solius hi hem de ser presents; cal tenir clar com se’ns pot ajudar, perquè aquest és un tema de país, ja que a Solius hi abocaven fins a una quinzena de municipis, entre els quals Girona», ha subratllat l’alcalde de Calonge.

«Amb el que se’ns va dir durant la reunió que vam mantenir al Consell Comarcal estàvem relativament satisfets», han dit els alcaldes, en referència a la trobada on l’ARC va explicar als diferents pobles quin escenari s’obria un cop es tanqués l’abocador. «Però ens trobem amb una improvisació rere l’altra», han afegit.

El manteniment, per a la Generalitat

Més enllà del curt termini, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro i Calonge també reclamen que l’ARC assumeixi no tan sols els costos de tancament del dipòsit -que ja va dir que faria, i que podrien voltar els 3 MEUR- sinó també les despeses de manteniment durant els propers 30 anys. S’emparen en el conveni que va signar el consorci l’any 2005 amb l’aleshores conseller de Medi Ambient, Salvador Milà.

Els tres alcaldes asseguren que, en aquell document, «va quedar clar» que l’ARC, com a membre del consorci -en té el 50% de la representació- assumiria aquestes despeses. I que deu anys més tard, el 2015, quan es va decidir fer ús del fons de reserva pel tancament de l’abocador per evitar increments de taxes als municipis, aquests diners es van desviar, precisament, «perquè tothom tenia clar que l’Agència pagaria tots els costos», ha afirmat Maurici Jiménez.

«Per això, reclamem trobar-nos amb la consellera per trobar sortida a aquest atzucac; és necessari mantenir aquesta trobada per arribar a acords formals», ha subratllat l’alcalde de Platja d’Aro. En referència a la postura dels altres dos ajuntaments que integren el consorci de Solius -Llagostera i Santa Cristina d’Aro- els tres alcaldes han volgut deixar clar que, aquí, ells fan la petició perquè defensen els interessos dels ciutadans dels tres municipis.

Actualment, els tres ajuntaments envien a rebuig entre el 30 i el 54% dels residus que generen. En el cas de Platja d’Aro, el percentatge de recollida selectiva que fa el municipi és del 54%; en el de Sant Feliu, d’entre el 46 i el 47%, i en el cas de Calonge, del 70%.