/
RSS Feed
Boirines a primera hora, sol i ambient primaveral
Avui dijous l’estabilitat i l’augment de les temperatures serà el titular del dia. I això combinat amb el sol que lluirà pràcticament sense impediments farà que la jornada sigui molt primaveral i de màniga curta.
Només a primera hora, i a primera línia costanera podrem tenir alguns núvols baixos o boirines que impediran la bonança. Però de seguida s’imposarà l’escalfor de l’astre rei i això farà pujar les temperatures.
Esperem una bona pujada de temperatures màximes. Seran ben bé dos o tres graus més que ahir, i ens plantarem a valors entre els 18 i els 20ºC. Les temperatures mínimes seran lleugerament més baixes, properes als 4ºC.
Després de la pujada de la temperatura d’avui, esperem els següents dies amb normalització dels termòmetres però sense deixar l’ambient primaveral.
Fitor
/
RSS Feed
Diumenge vaig tornar a pujar a Fitor. En aquesta ocasió per atendre un punt d’avituallament, per a les més de 150 persones, que varen participar a la segona marxa de la dona de Mont-ras, que convida a tothom a córrer, caminar o passejar, durant aproximadament 14 kilòmetres per anar de l’església de Sant Esteve de Mont-ras fins a l’ermita de Santa Coloma de Fitor i tornar a baixar pel camí de la cara nord.
Una marxa en el sentit de les agulles del rellotge, que surt de la plaça de l’església de Mont-ras en direcció migdia, passant pel Rec gran, la font del rei, la cruïlla de Can Bolorda, el pla dels eucaliptus i can Puig, fins arribar a l’ermita de Fitor, consagrada a Santa Coloma.
De tornada, cap llevant, el camí passa per Can Plaja, el mas on viu la família Botey, propietària de una immensa propietat forestal amb diversos masos, alguns mig enrunats i altres esplèndids, com can Cals.
Tot seguit trobem can Plaja Petit, Cal Carrony, can Torroella convertit en un espectacular habitatge d’us turístic i un cop passat el coll de la Boqueta, tot baixada fins al barri vell de Mont-ras.
Fitor va patir després de la guerra civil un total abandonament. Els masos es van anar tancant un darrer l’altre, amb l’excepció de Can Plaja, per anar a viure als pobles que encerclen aquest massís muntanyós del terme de Forallac i que son molts: Mont-ras, Palafrugell, LLofriu, Torrent, La Bisbal, Calonge, Palamós i Vall-llobrega.
La família Botey però, va perseverar no només en mantenir la masia oberta i habitada, sinó en la neteja de boscos, la pela de suros, la recuperació i posta en valor dels monuments megalítics catalogats i fins i sobretot en la recuperació de l’ermita i la rectoria.
Diumenge, cada dissabte i cada diumenge i també molts dies entre setmana, fa goig veure centenars de persones que, a peu, en bicicleta, moto o cotxe s’atansen fins el pla de l’ermita, per esmorzar o dinar al bar restaurant de la rectoria, que va reobrir després de molt temps tancat, el passat mes d’agost.
Aquesta primavera, no us perdeu la visita a la preciosa ermita romànica del segle X i tampoc el cap i pota d’en Santi.
L’oferta turística de la Costa Brava i el Pirineu de Girona arriba als Països Baixos
El Patronat de Turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona va presentar a Àmsterdam l’oferta turística i les novetats de la destinació per a la temporada del 2023. Van participar en la trobada una quarantena d’agents de viatges i una vintena de periodistes i creadors de continguts neerlandesos. Una vintena d’empreses i entitats turístiques gironines van aprofitar el treball en xarxa previ a la presentació de la destinació per generar oportunitats de negoci amb els agents de viatges assistents.
Quan va finalitzar la presentació es va fer un tast de vins de la Ruta del vi DO Empordà, a càrrec de Glops d’Història, i un àpat gastronòmic elaborat per establiments adherits al col·lectiu de la Cuina del Vent (amb el Restaurant Orígens, el Restaurant La Taverna del Barri Vell i el Restaurant La Falconera).
Entre els assistents neerlandesos va destacar la presència d’agències de viatges com De Jong Intra Vakanties, TUI Shop Amsterdam Osdrop, Euram, BCD Travel, Belvilla i Travel Counsellors, i també de mitjans de comunicació com De Telegraaf, The Outdoors i Barts Boekje, entre d’altres.
La representació gironina va ser a càrrec de Brava Hoteles, Hotel Casa Anamaria, Hotel Santa Marta, Boutique Villas by Corredor Mató, La Costa Beach & Golf Resort – Golf de Pals, Evenia Hotels, Visit Empordanet, Hostal La Gavina, AQVA Banys Romans, Hotel Best Western Premier CMC Girona, Park Hotel San Jorge by Escampa Hotels, Costa Brava Verd Hotels, Visit Palafrugell, Lloret Turisme i les oficines de turisme de Calonge – Sant Antoni, l’Escala-Empúries i Figueres.
El 2022 el turisme neerlandès va ser el segon mercat internacional en importància per a la Costa Brava i el Pirineu de Girona, amb 552.025 turistes que van generar 2,8 milions de pernoctacions. Majoritàriament, aquests visitants accedeixen a les destinacions gironines per carretera (amb cotxe particular i bus) o bé amb mitjans aeris. Cal remarcar que l’Aeroport de Girona – Costa Brava compta amb connexions regulars amb les ciutats d’Amsterdam i Rotterdam (companyia Transavia) i Eindhoven (companyia Ryanair), i que l’any 2022 van arribar 144.310 neerlandesos a la destinació gironina.
Imatge destacada: Geert Broertjes.
El PSC de Begur i Esclanyà presenta a Edi López com a candidat per les eleccions municipals
El PSC ha presentat a Edi López Marín com a candidat a l’alcaldia de Begur i Esclanyà, en un acte que va tenir lloc al Casino de Begur i que va comptar amb la participació del primer secretari del PSC de Comarques Gironines, Marc Lamuà; de l’alcaldable socialista a Palafrugell i portaveu socialista a la Diputació de Girona, Juli Fernández; i de la primera secretària de la Joventut Socialista de Comarques Gironines, Lídia Gutiérrez.
Edi López Marín va definir la llista socialista a l’alcaldia com “una candidatura equilibrada entre l’empenta dels joves i l’expertesa de la gent gran” i es va mostrar partidari de polítiques “per afrontar els reptes socials, culturals i ambientals que planteja el present, d’una manera crítica, conscient i participada”. López va destacar la necessitat d’evitar que les joves marxin de Begur per tenir oportunitats de treball, de cultura i oci a la població i va advertir que “un poble sense joves és un poble sense futur”. Per aquest motiu, proposa treballar en un Pla Municipal de Joventut per revertir la situació.
Una altra de les preocupacions del candidat socialista és aconseguir revitalitzar l’economia durant tot l’any i que l’activitat econòmica no depengui només del turisme d’estiu. En la seva presentació, el candidat també va explicar la necessitat que té el municipi de comptar amb un Pla de Sostenibilitat Ambiental i de fer realitat polítiques que tinguin en compte les necessitats de les persones que viuen i treballen a Begur i Esclanyà, amb especial atenció a la convivència i les polítiques socials.
El Govern incorporarà un tercer carril, barreres o separadors a la C-66 entre Girona i Palafrugell
El conseller de Territori, Juli Fernàndez i Olivares, ha presentat avui el programa 2023-2030 per estendre el model 2+1 a 400 quilòmetres de carreteres catalanes per evitar accidents frontals i que inclou actuacions valorades en més de 660 MEUR. Aquest programa respon a la voluntat de, incidint en el risc d’accidents frontals, reduir entre el 80 i el 100% dels accidents mortals en els trams on s’actuarà.
S’actuarà en diverses zones de Catalunya però les que acumulen més quilòmetres són la C-12 entre Amposta i Lleida (88,9 quilòmetres), la C-15, entre Vilafranca del Penedès i la Pobla de Claramunt (24,1 quilòmetres); la C-35, entre La Roca i Hostalric (23,2 quilòmetres); la C-37, entre Manlleu i la Vall d’en Bas (22,8 quilòmetres); i a la C-66, entre Girona i Palafrugell (22,5 quilòmetres), entre d’altres.
El programa pretén que “intervenint en el 7% de la xarxa, reduir la mortalitat un 20% en el total de carreteres de la Generalitat i en els trams on actuarem, reduir-la a zero o gairebé zero”, ha assenyalat el conseller Fernàndez i Olivares. Així, “és una estratègia i un pla d’acció del Govern que té una visió: incrementar la seguretat viària i fer que aquestes carreteres siguin més còmodes i fluïdes”, ha remarcat.
Aquest programa d’actuacions fins al 2030 abasta la transformació de prop de 420 km de carreteres que actualment tenen un carril per sentit (1+1) a l’esquema anomenat 2+1. Aquest format consisteix en configurar tres carrils de circulació, en què el carril central es va alternant en un sentit i en l’altre, per tal d’habilitar trams d’avançament segurs per als vehicles. A més, una característica essencial per a la seguretat viària de les carreteres 2+1 és que disposen d’una separació reforçada dels dos sentits de circulació.
La Generalitat ha aplicat en els últims anys aquest sistema, inspirant-se en l’experiència de Suècia, un dels països capdavanters en seguretat viària. En concret, el Govern ha aplicat aquest sistema en trams de la C-55, la C-16, o la C-58, i hi ha fet seguiment de l’accidentalitat. En aquests trams 2+1 executats, no s’ha produït cap accident mortal causat per xoc frontal o frontolateral; i els accidents mortals s’han reduït un 90% i els greus, un 50%.
El sistema 2+1 incideix en dos factors relacionats amb els accidents frontals: els avançaments inadequats i la invasió del carril del sentit contrari per pèrdua de control o falta d’atenció. I, a més de millorar la seguretat viària, en habilitar un carril addicional, la carretera pot guanyar en fluïdesa de la circulació.
Els canvis en les carreteres
En general, es transformaran aquestes carreteres d’un carril per sentit en vies 2+1, afegint un carril addicional que es va alternant en un sentit o altre i reforçant la separació dels sentits. Per les característiques o la funcionalitat de la carretera, es pot optar per una solució intermèdia, en què la secció de la via es manté i s’implanta un sistema reforçat de separació dels sentits.
Aquesta separació reforçada dels sentits de la circulació es pot efectuar amb diversos sistemes; per exemple, mitjançant una barrera física de formigó o d’altre tipus, senyalització horitzontal (que pot incloure zebrats centrals, pintura vermella o ressalts) o elements d’abalisament –aquells que contribueixen a orientar el moviment i a facilitar la lectura de la carretera.
La Generalitat té uns 6.000 quilòmetres de carreteres de la seva titularitat; les vies de calçada única de la xarxa bàsica sumen una longitud aproximada de 1.600 quilòmetres. El programa 2023-2030 del pla de carreteres 2+1 abasta un 7% de la xarxa viària de la Generalitat i vol reduir l’accidentalitat mortal a l’entorn d’un 20% del total.
