Cel parcialment ennuvolat i vent de component sud

Jornada de divendres amb cel mig ennuvolat. L’estat del cel estarà a estones parcialment cobert amb una temperatura que oscil·larà entre els 8 ºC de mínima i els 17 ºC de màxima. El vent humit de component sud, sud-est ens acompanyarà al llarg del dia amb força moderada entre migdia i tarda.

Pel cap de setmana el temps serà més inestable ja que esperem l’arribada de dos sistemes frontals, un primer dissabte al matí que portarà més núvols, no es descarta alguna gota o breu ruixat a tot estirar, però en general poca o nul·la pluja. I de cara a diumenge una línia d’inestabilitat deixarà un cel entre mig ennuvolat i a estones força tapat i també la possibilitat de ruixats dispersos entre el matí i migdia de diumenge.

El temps primaveral ens deixarà un cel canviant pel cap de setmana, amb elements d’inestabilitat, però amb poca precipitació.

Laura Coll: «A través de la interpretació estàs transmetent un missatge, i això és el que ens diferencia de la resta de músics»

Per donar un toc musical i diferent al Dia Mundial de la Ràdio, ens va visitar la cantant soprano begurenca, Laura Coll, als estudis de Ràdio Capital. Avui dia, Laura Coll és una de les figures més destacades del món de l’òpera al Baix Empordà i amb una gran projecció internacional.

La cantant d’òpera explica que molts cops quan diu que «treballa com a soprano» apareixen cares de sorpresa. Ara per ara, l’òpera es veu, encara, com una disciplina que poden practicar poques persones. Laura Coll afirma que es veu com un món «elitista».

Laura Coll relata que no és fàcil treballar en un àmbit com el món operístic. Normalment, és una carrera que ja necessita una projecció internacional i on s’han de passar molts filtres. La cantant reconeix que has d’anar de la mà d’alguna empresa de management internacional per expandir la carrera fora de Catalunya. «Un cop ets dins la roda, tot ja gira, però fa falta entrar-hi», afirma Laura Coll. La cantant explica que ella és jove, però, tot i això, ha aconseguit entrar en aquest circuit internacional. Normalment, el punt àlgid d’un cantant d’òpera és entre els 30 i els 40 anys, segons relata Laura Coll.

«És evident que no és el mateix cantar amb una llengua que es domina, com l’italià o el castellà, o fer-ho amb un idioma que no es parla amb fluïdesa», detalla Laura Coll. Tot i això, els cantants treballen molt la fonètica i la interpretació d’una òpera.

Laura Coll relata que és molt important saber escollir quines peces es poden fer i quines no. Això es deu, principalment, al registre de veu que té cada cantant. La cantant explica que ella se sent més còmode treballant el bel canto italià i francès.

L’art i el Baix Empordà

El Baix Empordà és una comarca on a poc a poc hi sorgeixen projectes que aposten per la música clàssica i l’òpera. Laura Coll en destaca el festival Clàssic de Pals impulsat per la pianista Emma Stratton amb la voluntat de fomentar el nivell emergent. Tot i això, la cantant reconeix que s’hauria de convidar més talent del món clàssic que sigui de fora.

A escala de país, es limita molt el marge de projecció que es dona als artistes. Laura Coll explica que «no es veu com una feina normal» i, per això, «no és una feina estable quan parlem d’un salari». Això és totalment diferent als Països Nòrdics o a Alemanya. «Ells van a l’òpera com si anessin al cinema», explica la cantant.

Laura Coll reconeix que un dels factors que perpetua la idea que l’òpera és elitista, són els preus. A més, caldria fomentar l’arribada de l’òpera a altres municipis que no siguin Barcelona. «L’òpera s’ha de posar més a l’abast de la població general», explica Laura Coll. La cantant explica, tot i això, que un dels seus objectius és cantar al Teatre La Scala.

Sembla que no passa gaire res, però cada dia som més pobres

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Sembla que no passa gaire res, però cada dia som més pobres
Loading
/

Aquests dies ens hem afartat de sentir a parlar d’un banc americà que ha fet fallida a Silicon Valley, com si no anés amb nosaltres. Però allò de que l’aleteig de la papallona aquí és un terratrèmol a l’altra banda del món, és més que mai veritat. També ens deien que allò del covid era una cosa de Xina. O que Europa no està pas en guerra, i bé que hi som. Si enviem armes, estem en guerra; si bloquegem la participació dels ciutadans russos als projectes europeus, estem en guerra; si recollim refugiats, estem en guerra; perquè ens posicionem; i tot allò contrari que ens vulguin vendre, només és fressa.
Amb això dels bancs, els rics hi perden diners, sentim a dir. Fins i tot hi ha gent que se n’alegra, com si no ens repercutís als altres. Que tanquin empreses de tecnologia vol dir un retràs segur en l’avenç de la societat. Del món en general, sí, però també del nostre petit mon. Darrerament, la tecnologia ens donava una mica d’esperança entre tanta focalització en el turisme. Tret de les macro-empreses més conegudes, la majoria son companyies de pocs treballadors, normalment molt joves, que tenen grans idees. Com que aquí a casa nostra hi ha capital, però poc, aquests xavals amb ganes i capacitat de menjar-se el món aconsegueixen diners a fora per poder tirar endavant. No seran amazon, però donen a menjar famílies. Que caigui tot té un impacte terrible i definitiu sobre els vells, però sobretot sobre els que tenen menys edat. Que passi en les empreses d’allà vol dir que aquí també hi haurà moviment.
Sembla que no passa gaire res, però cada dia som més pobres. Després de la recessió evident que ens trobem a per tot arreu (al súper, a la benzinera, quan comprem el gasoil o paguem la factura del gas), veurem la frenada a tots nivells. A mi ja no em fa gaire res, però penso en els qui venen després, i què voleu que us digui, a mi em sap greu

La Generalitat licita la nova estació d’autobusos de Palamós

El conseller de Territori, Juli Fernàndez i Olivares, ha anunciat que el Departament licitarà aquest mes les obres per a construir una nova estació d’autobusos a Palamós, que comportarà una inversió de 2,8 MEUR. Aquesta actuació millorarà la capacitat i comoditat del trànsit de les línies interurbanes de la demarcació de Girona i de la comarca del Baix Empordà, i sobretot, la circulació per l’interior del municipi de Palamós. A més, la nova estació i el seu conjunt actuaran com a element catalitzador d’una nova configuració urbana del sector.

«L’objectiu és que a la tardor ja comencin les obres i que l’estiu de 2024 tinguem una nova estació d’autobusos» gestionada també per la Generalitat, ha detallat Fernàndez. L’estació tindrà «capacitat per a set vehicles, un espai d’espera modern i còmode, dotat de plaques fotovoltaiques, perquè la ciutadania tingui una major comoditat a l’hora d’utilitzar el transport públic», ha posat en valor el conseller de Territori. L’obra «també ens permetrà treure autobusos de l’interior de la ciutat, cosa que, amb les característiques que té Palamós, de carrers estrets, ens ajudarà a que la vida interna de la ciutat sigui una mica millor», ha comentat Fernàndez.

Actualment, Palamós disposa d’una estació d’autobusos situada al carrer López i Puigcerver, al centre urbà, en una localització que dificulta la circulació dels autobusos, com a conseqüència d’una trama de carrers estrets i concorreguts de trànsit viari que fa difícil l’accés còmode d’aquests vehicles de transport de viatgers. Una desena de línies interurbanes d’autobús operen en aquesta estació.

La nova instal·lació es construirà a la prolongació del carrer d’Enric Vincke i ocuparà una superfície total d’uns 4.000 m², disposarà d’una platja de 7 andanes per als autobusos en semibateria i també comptarà amb un espai de parada ràpida i una zona d’estacionament d’autobusos en fila davant de les andanes. L’edifici de l’estació serà de planta baixa i acollirà una sala d’espera, zona de vending i taquilles de venda de bitllets. Tot el conjunt està dissenyat per permetre la modulació dels espais.

Per a la millora del confort dels usuaris, s’ha projectat una marquesina sobre les andanes, que a més permetrà l’entrada de llum natural per sobre de l’edifici. Així mateix, l’obra inclourà la instal·lació de panells fotovoltaics per a l’autoconsum de l’estació.

L’Ajuntament de Palamós va modificar el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) per a la construcció de la nova estació d’autobusos. Aquesta modificació va incloure el sistema viari necessari per al funcionament de la nova instal·lació. Amb la nova estació, es treuran els autobusos de l’interior de la ciutat, la qual cosa millorarà la circulació per la zona i ajudarà a que la vida interna de la ciutat sigui més agradable.

SOS Costa Brava pressiona al Govern perquè «faci complir» l’ús de sistemes de fondeig sostenibles

privat:-estudien-les-praderies-de-posidonia-de-palafrugell-per-millorar-la-conservacio-de-la-biodiversitat-del-seu-fons-mari

SOS Costa Brava ha instat al Govern que «faci complir» l’ús de sistemes de fondeig sostenibles entre els ajuntaments costaners. Consideren que la posidònia és una espècie clau en la lluita contra el canvi climàtic i per això cal garantir la preservació d’aquesta espècie de flora marina. La plataforma ha recordat que la Generalitat ha impulsat una normativa que exigeix als ajuntaments utilitzar aquests sistemes de fondeig sostenibles en la concessió de llicències dels camps de boies i abalisaments. L’Ajuntament de Palafrugell estaria negociant una moratòria segons apunta la plataforma ecologista per aplicar aquesta normativa.

SOS Costa Brava critica que l’administració local posi pals a les rodes en aquesta legislació que afavoreix la biodiversitat marina. Consideren que la posidònia ha patit una greu regressió en els últims anys a causa d’algunes activitats humanes com ara el fondeig d’embarcacions, la pesca d’arrossegament i altres arts de pesca. Per això reclamen garantir la protecció d’aquesta espècie amb l’ús de sistemes de fondeig sostenibles.

A més, reclamen que els ajuntaments de tot el litoral català retiri els morts que es fan servir pel fondeig que trepitgen les praderes de posidònia per instal·lar-hi sistemes sostenibles. SOS Costa Brava també demana al Govern que controli l’espai autoritzat als camps de boia, ja que asseguren que sovint se sobrepassa.

Iker i Luz, dos dels organitzadors del Cultura Urbana: “Necessitem espais per promocionar el que ens mou”

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Iker i Luz, dos dels organitzadors del Cultura Urbana: “Necessitem espais per promocionar el que ens mou”
Loading
/

Aquest dissabte 18 de març a la tarda se celebrarà el Festival Cultura Urbana, un espai per promocionar i donar a conèixer tot l’ecosistema urbà, com els grafits, la dansa urbana o la música hip-hop. 

El Cultura Urbana se celebra en el marc de les Setmanes Joves, que estan coordinades per l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Palafrugell, però que les dirigeixen les diferents entitats que organitzen les activitats.

En el cas de Cultura Urbana. Concerts, Grafits, Dansa Urbana i DJ’s, se celebrarà a l’espai Can Genís de 15:00 h a 24:00 h aquest dissabte 18. Els organitzadors d’aquest acte són col·lectius de joves i Educadors de Carrer. 

Per saber tots els detalls del Festival Cultura Urbana, en el Supermatí hem parlat amb la Luz i l’Iker, dos dels organitzadors. 

 

El festival Cultura Urbana es tracta d’un acte que ha estat recuperat, ja que, anys enrere ja s’havia celebrat. Amb aquest renovat Cultura Urbana es volen donar a conèixer els diversos esdeveniments de la cultura urbana com els grafits.

 

 

La programació del festival començarà a les 15:00 h, hi haurà una presentació de graffitis, una secció de dansa amb hip-hop i, a partir de les 19:00 h, hi haurà concerts d’artistes urbans locals i batalles de galls. 

 

Així expliquen Iker i Luz la programació dels concerts on, entre d’altres, hi actuarà el popular DJ de Palafrugell Karloss Selektah.

 

Els organitzadors de Cultura Urbana reclamen més espais per donar a conèixer la cultura urbana i underground. Els hi agradaria poder mostrar el que els mou i que la gent conegui millor el món de la cultura urbana. Amb aquest festival volen ajuntar a tota la gent que els hi agrada el món del hip-hop i la música urbana.