Avui parlem d’un comerç històric a La Bisbal d’Empordà: Galetes Graupera. Generacions de bisbalencs, petits i grans d’arreu de la comarca han menjat els seus cubanos, neules, carquinyolis, ametllats, brunyols… Arriba la primavera i, amb ella, un reguitzell d’activitats interessants. Us n’expliquem unes quantes per aquest cap de setmana!
La Policia Nacional ha desmantellat de manera coordinada nou prostíbuls a Palamós, Sabadell, Premià de Mar, Alacant i Inca i ha alliberat 16 dones de nacionalitat xinesa que exercien la prostitució obligades. Els agents han detingut set persones a Barcelona i Sabadell com a responsables de les cases. Se’ls atribueixen els delictes de pertinença a organització criminal, prostitució coactiva i contra el dret dels ciutadans estrangers. Els agents van començar la investigació en adonar-se que hi havia anuncis a una pàgina web sobre pisos on s’exercia la prostitució a Sabadell.
Les víctimes eren obligades a treballar en habitacions amb falta de ventilació i insalubritat, on també hi vivien. La Policia Nacional va fer un operatiu conjunt i va desmantellar nou prostíbuls. Va alliberar 16 dones, nou de les quals estaven en situació irregular.
Òscar Aparicio torna a repetir com a candidat pel PSC-Independents per la Bisbal CP a l’alcaldia de la Bisbal d’Empordà. La presentació del candidat es va fer durant aquest cap de setmana al Teatre Mundial de la Bisbal i va comptar amb la presència del portaveu a la comissió d’Interior del grup Socialistes-Units per Avançar al Parlament, Ramon Espadaler, i la portaveu del grup parlamentari de Socialistes-Units per Avançar, Alícia Romero. Aparicio va destacar que la ciutat “es troba en un moment d’estancament i necessita un nou impuls per tornar a ser capdavantera”. El candidat va ser alcalde de la ciutat en el mandat 2011 a 2015.
Òscar Aparicio ha explicat que es presenta per quarta vegada com a candidat a l’alcaldia perquè considera que la Bisbal “està en un moment molt complicat, després de 8 anys de govern encapçalat per ERC, amb coalició amb la CUP i els Comuns”. Aparicio ha aportat dades econòmiques de la Bisbal en els darrers 20 anys, que evidencien una pèrdua de la capacitat econòmica de les famílies, conjuntament amb una davallada de l’activitat empresarial. El candidat socialista lamenta aquestes situacions que, al seu entendre, venen provocades per “una manca de lideratge del govern municipal, que no ha sabut crear les condicions adients per revertir la situació, ni tampoc té un projecte de futur”. “En definitiva, la Bisbal és una ciutat estancada econòmica i socialment i a la qual cal donar un nou impuls, si volem que torni a ser capdavantera”.
Per a Aparicio, és necessari reordenar les finances municipals i la despesa i destinar els esforços a dinamitzar l’economia. “Les dades econòmiques de la ciutat son clares: som de les 10 ciutats de Catalunya amb major despesa per habitant destinada a pagar personal municipal i despeses corrents”, ha detallat. “A mode d’exemple, cada bisbalenc paga 1.124 euros a l’any per aquests conceptes, mentre que l’any 2015, el darrer any de govern del PSC, aquesta despesa se situava en 750 euros”, ha afegit.
Aparicio ha assenyalat la necessitat de “donar un nou impuls al comerç a la Bisbal, amb noves eines dinamitzadores i adaptades a les necessitats canviants de la realitat”. El candidat socialista ha explicat que “la taxa d’atur a la ciutat se situa vora de l’11%, essent la tercera ciutat amb major percentatge d’atur de la demarcació entre les ciutats de més de 5.000 habitants”, i que la Bisbal té “la tercera renda familiar més baixa de la demarcació”. A tall d’exemple, ha assenyalat que si la mitjana de Catalunya en renda familiar és 100, el 2012 la Bisbal estava en 102 i en l’actualitat en 74.
Aparicio és advocat i en els darrers vuit anys ha estat coordinador de les àrees Social, de Seguretat i Ocupació de l’Ajuntament de Girona, cap de gabinet de la Subdelegació del govern a Girona i els dos darrers anys diputat al Parlament. “Crec que estic en un moment de màxim coneixement de l’administració pública, i que ens cal un govern preparat, que més enllà de les sigles, tingui una visió clara del model de ciutat que volem i capacitat per gestionar-la”, ha afirmat el candidat.
Durant l’acte de presentació, tant Alícia Romero com Ramon Espadaler han destacat la rigorositat i la gran capacitat de treball d’Òscar Aparicio. Romero ha recordat que Aparicio “ja va ser un gran alcalde i ho tornarà a ser, perquè té idees, parla tranquil, escolta i fa les coses possibles”. Per a Romero, Aparicio és una garantia per millorar la vida dels veïns i veïnes de la Bisbal.
El Centre Municipal d’Educació Núria Rivas Mascarós de Palafrugell recupera una exposició fotogràfica que mostra la tasca de les voluntàries i voluntaris palafrugellencs que fa 20 anys van realitzar tasques de neteja després de l’enfonsament del Prestige a les costes de Galicia.
Es tracta d’una vintena de fotografies que recullen aquesta tasca desinteressada de neteja del litoral afectat pel vessament de fueloil, un dels desastres ecològics més grans de la història d’Espanya.
La mostra, anomenada “Mar Bruta”, es pot visitar fins el 15 d’abril al CME. A les fotografies s’il·lustra des de l’estat de la costa quan es va produir el desastre ecològic i les tasques de neteja que van realitzar els 14 voluntaris de Palafrugell que van fer una estada de 5 dies a Muxía, on van fer neteja del 24 al 27 de març de 2003.
El Prestige va ser un petrolier de propietat liberiana, construït al Japó el 1976 que es va enfonsar davant les costes gallegues el 19 de novembre de 2002, produint una immensa marea negra que va afectar una àmplia zona compresa des del nord de Portugal fins a les Landes de França, provocant el major desastre ecològic de la història de Galícia i una mobilització social i política. D’aquesta mobilització en sortí la plataforma Nunca Máis.
El vessament de petroli del Prestige ha estat considerat el tercer accident més costós de la història, amb un cost de neteja de 12.000 milions de dòlars, per darrere de l’accident del transbordador espacial Columbia i de l’accident de Txernòbil.
Les investigacions van demostrar la falta de mesures de seguretat en la costa atlàntica. El Govern va ordenar al petrolier allunyar-se de la costa, amb la intenció que s’enfonsés en alta mar.
Al Supermatí de divendres passat vam rebre al director del festival Ítaca, Fran Arnau, per explicar-nos els nous dos espais de concerts, així com els cantants que participaran, entre ells Lildami, Julieta o Delafé i Las Flores, i la seva proposta de transport sostenible.
En aquesta edició, com van prometre l’any passat, han decidit tornar una mica als orígens, a les petites places, deixant enrere els grans espais que durant la pandèmia s’havien omplert. “Els hem deixat enrere i tornem a les places dels pobles i esglésies. És a dir, a tot arreu on ens podem tocar una mica i estar allà plegats”, va explicar el director.
Enguany també estrenen dos nous espais, una a la platja de Riells i l’altre al far de Sant Sebastià de Llafranc, un lloc molt “curiós”, va descriure Arnau, “perquè és un lloc molt elevat, però amb unes vistes precioses. Aquest espai, que es tracta d’un dels camins que va al jaciment, servirà com a tret d’arrancada del festival el 19 de maig, amb unes 200 places i escaig per generar més “intimitat” i proximitat.
D’altra banda, la Platja de Riells servirà com a tret de sortida oficial del festival que tindrà lloc durant la Setmana Santa, una festa dirigida més al “jovent, juntament amb les noves tendències del moment com Lildami i Julieta, d’estils semblants però molt diferents”. El cantant de rap ja havia actuat a edicions anteriors, al començament de la serva carrera, i ara torna amb molta més força. “És un concert que li fa molta il·lusió perquè té familiars a l’Escala”, va explicar Arnau.
Un altre nom que retorna als escenaris són Delafé i Flores Azules, i ho faran també estrenant-se al festival Ítaca dins el seu segon any de gira de retorn. Seran els qui tancaran l’edició del 2023 sobre l’escenari de les havaneres de Calella, un entorn que encaixa perfectament amb el seu estil de música, “ballable però “tranquil·la”.
Una altra sorpresa dins el programa del festival és la Xefla dels Fetus, el 10 de juny. Es tracta “d’una festa, una trobada d’amics de manera empordanesa. Aquest any, a través de Fetus, amb la seva música i tot, han organitzat una trobada d’amics, i han estat convidant a tota una sèrie d’artistes que aniran pujant als escenaris i formaran part de la nit”, va explicar Arnau. Pujaran a l’escenari Mazoni, Sanjosex, Joan Colomo, Cala Vento, Carles Belda i Les Salvatges, entre altres. Es tracta, doncs, d’un seguit de col·laboracions que formaran part de les cançons de Fetus durant la nit.
D’altra banda, el director del festival explica que a les programacions dels pobles han buscat “trobar el tret distintiu, que no sigui només portar l’artista, sinó que la data fos irrepetible, única”. D’aquests concerts destaca el de Renaldo i Clara, que el 3 de juny presentaran el seu nou disc per primer cop al Baix Empordà, més concretament a l’església de Gualta. L’espectacle està emmarcat dins del Mercat es Mou, del Mercat de Música Viva de Vic on també es farà un acte amb els cantants.
I a la Pera, el 17 de juny, hi assistirà un clàssic de l’Empordà els Gramophone, una aposta pels grups locals i el talent empordanès, on presentaran el seu treball millorat i amb nous temes.
Enguany el festival ha fet una aposta per la sostenibilitat i l’ús del transport públic, ja vigent el 2019, però que es va haver d’aturar a causa de la pandèmia. “Aquest 2023 el que hem fet és reforçar-ho”, va explicar Arnau, i ho han fet amb Sarfa i Ansas, on el segon és responsable de les línies que van de Girona a l’Estartit. L’estratègia focalitza en reforçar els autobusos del cap de setmana del 23 i 24 “per intentar incentivar que la gent faci ús del transport públic per venir”. Enguany el festival també tornarà a oferir opcions de càmping.
