Pere Albó és el candidat de MEScat per les municipals a Sant Feliu de Guíxols

MEScat ja ha presentat el seu candidat a alcalde de Sant Feliu de Guíxols i és Pere Albó. A la presentació que va fer al Casino dels Nois de Sant Feliu es va prsentar com a «única garantia de canvi» i va demanar als altres partits que no pactin amb Motas. I va afegir: «mai he estat ni seré tinent d’alcalde d’en Motas». A més, també va assegurar que el municipi s’ha instal·lat en una política de «fugides endavant» per amagar els fracassos del govern.

En referència a les actuals obres al entorn del Monestir va afirmar que volen amagar el fracàs del projecte Thyssen que «ha anat endarrere com els crancs» i també «la incapacitat de generar un projecte d’anella cultural a l’entorn del Monestir».

 

Les companyies de dansa urbana amateurs critiquen les dificultats que tenen per inserir-se al circuit professional

Un dels espectacles del SÓC al carrer Data de publicació: diumenge 26 de març del 2023, 11:00 Localització: Torroella de Montgrí Autor: Imatge cedida a l'ACN per Xènia Gasull
Un dels espectacles del SÓC al carrer Data de publicació: diumenge 26 de març del 2023, 11:00 Localització: Torroella de Montgrí Autor: Imatge cedida a l'ACN per Xènia Gasull

Les companyies de dansa urbana amateurs es topen amb moltes dificultats per inserir-se al circuit professional; critiquen que és senzill poder competir, però que «costa molt programar espectacles». Per combatre aquesta realitat, tres professionals amb escoles a diferents localitats de la Selva van impulsar l’any passat el festival SÓC, dedicat a la dansa urbana i de fusió. I aquest dissabte han repetit proposta amb la celebració de la segona edició. Una de les promotores del SÓC és Jèssica Cuenca, que detalla que l’objectiu del festival és «acostar aquest tipus de dansa al públic i professionalitzar-la». Ho fa des de l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, amb l’actuació de 200 ballarins d’onze companyies del territori.

A més, aquest any han afegit una proposta al festival: oferir gratuïtament actuacions al carrer. Segons detalla Cuenca, aquesta idea «neix del convenciment que la gent desconeix el que fem i en té una idea estereotipada». D’aquesta manera, i perquè tothom pugui acostar-s’hi sense necessitat de pagar els deu euros de l’entrada per accedir a les actuacions que es fan dins l’Auditori del Teatre Espai Ter, el festival ha sortit a l’aire lliure. Aquestes actuacions s’han fet a la plaça de la Vila, amb la participació de l’Escola Municipal de Música i Dansa de Torroella, a més d’una classe oberta de swing i activitats lúdiques i d’animació.

Les companyies que han participat en l’espectacle dins el teatre, s’hi ha desplaçat des de diferents punts del territori per oferir estils urbans molt variats en aquest festival gairebé únic. «Aquest any molts han apostat per no participar en les competicions habituals i venir al SÓC», assegura Cuenca. La gran majoria ho han fet amb una aposta pel hip-hop, però també s’hi ha pogut veure waacking, popping, locking o fusió de dansa urbana amb contemporània. Cuenca ressalta que «és bo dur alguns d’aquests estils a l’escenari perquè s’estan perdent». En total, hi han participat uns 200 ballarins d’onze companyies catalanes: Dancescape, Dreamers, Boogie Squad, Fabulous Funkers, SN Company, Be Human Then Dancer, Komorebi, KiDancers, Tempo Centre de Dansa, The Wonders i Ke-Rule Dance Company.

Cadascú tenia sis minuts per oferir un espectacle que, a part de ser complex de moviment, transmetés algun missatge. En el cas de l’escola de Jèssica Cuenca, ‘Like a dream, centre de dansa’, l’aposta ha estat explicar la història dels migrants que es veuen obligats a travessar el mar. Altres han optat per parlar de les etiquetes que posem a les persones, de la discriminació trans o de la figura de la mare.

Finalment, la clausura del festival ha anat a càrrec d’una companyia professional. L’any passat ja es va fer així, amb la participació de Cia ROOTS dirigida per la ballarina i coreògrafa Ruth Prim i enguany, ha estat el tron de Cia. KAMPAI. «L’objectiu és que els ballarins amateurs tinguin referents i vegin que la dansa urbana també pot ser cultura», afirma Jèssica Cuenca.

Objectiu professionalitzador

Les fundadores del festival SÓC són Susana Ros, de l’escola ‘Wondernau, la nau del moviment’; Laura Raide de ‘Tempo, centre de dansa’ i Jèssica Cuena de ‘Like a dream, centre de dansa’. Totes tres escoles es troben a la comarca de la Selva (Santa Coloma de Farners, Vilobí d’Onyar i Riudellots de la Selva, respectivament). L’objectiu d’aquest festival, des de l’inici, és el de «professionalitzar la dansa urbana». «Crèiem que si fomentàvem que hi hagués un context que promogués les companyies de dansa urbana, permetria a les escoles enfocar-se cap a fer espectacles més que competicions», detalla Cuenca, que està convençuda que «competir permet créixer els ballarins, però no guanyar-s’hi la vida». Per això, el SÓC vol apostar per «crear espectacles i promoure una trajectòria professional més llarga».

Un objectiu que comparteixen moltes escoles de dansa urbana, que hi participen. Un exemple és Dancescape Studios, de Lleida, que és un dels tres primers centres a Catalunya que imparteix el grau mitjà de ‘Tècnic de danses urbanes’ que la Generalitat de Catalunya ha estrenat aquest curs. La cap d’estudis d’aquesta escola de dansa, Ainara Prieto, explica que «és un gran pas que s’hagi reconegut la dansa urbana acadèmicament». I detalla que els estudiants «treballen molts a fons» aprenent des de diferents estils de ball, a anatomia o anglès.

Sobre el SÓC, Prieto ressalta la importància de «demostrar que per veure dansa urbana també es pot pagar una entrada». En aquesta línia, insisteix a dir que, actualment, «es percep com un complement d’artistes de renom que tenen ballarins de dansa urbana al darrere, però que és cultura per si sol». I detalla que, com ja va passar amb la dansa contemporània «que ara s’ha fet lloc als escenaris», s’ha de fer entendre a la societat que la dansa urbana també és cultura.

Amb tot, enguany el SÓC va exhaurir les entrades disponibles una setmana abans de l’espectacle. «L’any passat la gent venia més a cegues, i aquest any estem molt contents de la bona rebuda que hem tingut», comparteix Cuenca, que confessa que ja preparen novetats per la tercera edició.

Galeria

Aleix Ramoneda: “Volem que ens marquin al calendari com una cita imprescindible”

Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Aleix Ramoneda: “Volem que ens marquin al calendari com una cita imprescindible”
Loading
/

La Revolución Sexual és una de les cançons que passaran aquest estiu per l’Empordà, més concretament per l’Idilic Festival a la Masia Bas de Platja d’Aro. Artistes com Melendi i Nena Daconte pujaran als escenaris durant el cap de setmana 28 i 29 de juliol. Al Supermatí de divendres vam conèixer més detalls del festival a través d’un dels membres de l’organització, Aleix Ramoneda. 

L’Idilic estrena edició aquest estiu entre l’oferta de festivals que s’ofereix al Baix Empordà, però ho fa destacant-se de tots, explica Ramoneda, ja que no es tracta d’un cicle com Porta Ferrada o Cap Roig, sinó d’una “experiència immersiva” on durant dos dies aniran passant 14 artistes sense parar. 

A més, es troba localitzat a un lloc tan ben connectat com és Platja d’Aro, que facilita l’arribada de gent de Girona o altres localitats. “Amb l’Ajuntament vam tenir molta sintonia des d’un primer moment”, destaca Ramoneda, “i ens vam enamorar després de visitar l’espai Masia Bas per les possibilitats que tenia de poder-se transformar en un espai de festival». 

El cartell que ha preparat aquest any el festival se centra en el panorama musical nacional, amb artistes pop de la línia de Melendi i Casa Azul, però alhora compartint escenari amb músics més joves com són Pole o Pol Granch. 

El festival arriba amb força per quedar-se. I així ho demostra amb la primera preventa dels abonaments generals de dos dies esgotats en dues hores. “La preventa va ser una bogeria, no ens ho esperàvem perquè som conscients que som una primera edició”, reconeix Ramoneda. Aquests abonaments ofereixen l’entrada de 2 dies amb 14 artistes diferents de primera línia. De cares al mes vinent sortiran l’abonament d’un dia, que és l’entrada més reduïda. 

Ramón Moreno serà el candidat socialista a Torroella de Montgrí per les eleccions municipals

Ramón Moreno serà el candidat del PSC a Torroella de Montgrí. A la presentació ahir a Can Quintana de la seva candidatura, sota l’eslògan Valors, il·lusió i futur, va assenyalr que és necessari un canvi de rumb: “El govern de només gestionar el dia a dia del municipi s’ha d’acabar, és necessari que hi hagi projectes de futur”.

Pel que fa a les accions concretes, el candidat va destacar la necessitat que Torroella tingui una comissaria de la policia local, un equipament que considera imprescindible tant per a l’operativitat d’aquest cos com per a la millora de la seguretat. D’altra banda, també va destacar com a punt essencial per a Torroella “la importància que hi hagi sempre una bona entesa amb qui estigui al capdavant de l’EMD de l’Estartit”. “Hi ha d’haver concòrdia, diàleg i entesa siguin quins siguin els interlocutors”, ha assenyalat.

Tornem a l’horari d’estiu. A les 02:00 seran les 03:00

privat:-tornem-a-l’horari-d’estiu

Aquesta propera matinada de diumenge hi haurà canvi d’hora. Entrarem, un nou any, coincidint amb el darrer cap de setmana de març a l’horari d’estiu. Això vol dir que quan siguin les 2 de la matinada de diumenge caldrà avançar l’hora fins a les 3. El nou horari es mantindrà fins a la tardor, quan, tornarem a guanyar aquesta hora perduda , passant així de les 3 a les 2.

Aquest ritual del canvi d’hora es va implantar a l’Estat Espanyol l’any 1974, com també es fa a una vuitantena de països del món, entre els quals es troben tots els estats de la Unió Europea, amb l’objectiu de maximitzar l’aprofitament del sol i estalviar energia, més quan van patir la primera crisi del petroli. Segons l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia, es calcula que el canvi d’hora permet estalviar 300 milions d’euros. Darrerament, però, hi ha moltes veus en contra del canvi d’horari pels impactes negatius en l’àmbit social i de salut.