Les entitats ecologistes Salvem la Platja de Pals i SOS Costa Brava denuncien que el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Pals, aprovat l’any 1986 i un dels més antics de Catalunya, «no té les garanties mediambientals suficients» per mantenir com a «sòl urbà i urbanitzable» alguns paratges naturals del municipi. El portaveu de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch, explica que «tot aquest planejament no ha passat per una avaluació ambiental» i està convençut que «l’ajuntament està endarrerint la redacció del nou POUM, perquè no la passaria».

Per la seva banda, el batlle de Pals es defensa i assegura que «en cap cas l’ajuntament està endarrerit intencionadament la tramitació del nou POUM». I detalla que el 2017 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTU) va acordar que caldria aprovar inicialment per segona vegada el POUM (redactat el 2015) i sotmetre a una nova informació pública i l’any 2019 la mateixa Comissió va suspendre la tramitació de figures de planejament. Amb tot, el pla vigent continua tenint gairebé 50 anys.

Habitatge plurifamiliar en comptes de duna

El pla urbanístic antic permet construir sobre espais naturals d’interès, com és el cas d’una duna gegant única que es troba ubicada en una parcel·la entre el camí de la Torre Mora i la GIV-6502. La llicència d’obres sobre aquest terreny, que ha concedit l’ajuntament al promotor, permet aixecar-hi divuit habitatges en un primer edifici plurifamiliar. Més endavant, se’n podran construir set més en un segon edifici al costat d’aquest.

Les màquines excavadores ja han accedit a la zona i «han talat la majoria de pins que fixaven la duna i han modificat l’orografia del terreny». De moment, s’hi ha construït una bassa de laminació per recollir les aigües pluvials, que ha destrossat una part important de la duna i els fonaments del nou edifici.

La presidenta de SOS Costa Brava, Irene Gisbert, critica el que considera una «falta de sensibilitat de l’Ajuntament de Pals envers el seu paisatge» i alerta que «s’està malmetent també l’hàbitat d’espècies en perill d’extinció que en depenen». L’alcalde de Pals assegura que aquesta duna on s’estan fent les obres «no està inclosa en cap pla especial d’interès natural, ni Xarxa Natura 2000, ni espai natural de protecció especial».

Edifici fantasma

Davant de la duna on s’han començat les obres, hi ha l’esquelet d’un edifici abandonat des de fa més de 25 anys. Des de Salvem la Platja de Pals estan convençuts que és del mateix propietari que ara està modificant la duna. «Abans de permetre la destrucció d’aquest espai forestal d’interès natural i paisatgístic, l’ajuntament hauria d’haver obligat el propietari a acabar aquest edifici o enderrocar-lo», reclama Bosch, que assegura que «l’anomenat popularment ‘edifici fantasma’ posa en risc la seguretat de les persones, perquè està en molt mal estat»; a part de situar-se, diu, «en un entorn forestal d’alt valor i al costat de la Roca de la Bruixa, una formació geològica d’interès patrimonial».

Des de l’ajuntament aclareixen que ambdues finques «són de dues entitats amb personalitat jurídica diferent». I recorden que, tot i això, «l’atorgament de llicències es concedeix independentment de qui és el titular de la finca». A més, detallen que les llicències d’obres tenen una data d’inici i una de fi i que «en cap cas l’ajuntament pot obligar al titular de la llicència a acabar unes obres».

Amb tot, els ecologistes reclamen a l’Ajuntament de Pals que aturi les obres fins que no es disposi d’un POUM actualitzat. Si això no passa, aquesta duna gegant es convertirà en un espai per habitatges de segona residència, igual que podria passar amb altres paratges naturals dunars de Pals. I és que el planejament vigent també preveu la urbanització d’altres zones naturals d’interès geològic, faunístic i florístic. Aquest és el cas dels paratges de Palsmar, Rodors i Paratge Rodors, on es podrien arribar a aixecar fins a 500 nous habitatges; la pineda de Pals i la duna gegant, on hi ha 95 pisos nous planificats o la zona dels Jonquers, on es preveu edificar 6.000 metres quadrats per destinar-los a ús hoteler i comercial amb un gran aparcament que afectaria l’estany el Vernegar, les Basses d’en Coll i els arrossars. Salvem la Platja de Pals també vol protegir tot l’estany el Vernegar, ubicat al costat del parc natural del Montgrí, i evitar la construcció de l’anomenat ‘Vial Nord’, que travessaria aquest estany i malmetria les Basses d’en Coll.

POUM aturat

El 2015, l’Ajuntament va aprovar inicialment el nou POUM, mantenint la possibilitat de construir 2.400 habitatges nous a sectors de la platja coberts per dunes amb pinedes. La redacció va costar a les arques municipals 132.168 euros, però el tràmit es va haver d’aturar dos anys més tard perquè va rebre un informe desfavorable de la Direcció General de Polítiques Ambientals, que demanava desclassificacions i un de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que alertava, entre altres coses, de la falta de subministraments d’aigua pel desenvolupament previst i del valor ambiental de les pinedes sobre dunes.

A més, les entitats recorden que hi ha una sentència del Tribunal Superior de Justícia del 2011, que obliga a l’ajuntament a no tramitar cap urbanització ni projecte fins que no s’aprovi el nou POUM. Per tot això, reclamen a l’Ajuntament que «adopti urgentment una moratòria urbanística i aturi les urbanitzacions».