Una cinquantena de persones segueixen a la ‘rave’ de Cervià de Ter

L’ambient de Cervià de Ter sembla haver-se relaxat des d’aquest dilluns al matí després de la ‘rave’ multitudinària que han organitzat aquesta Setmana Santa en un descampat. En aquesta festa il·legal s’hi han arribat a aplegar fins a 300 persones, segons han informat els Mossos d’Esquadra, tot i que aquest dilluns a primera hora la majoria d’ells ja han anat marxant.

A hores d’ara en queden una cinquantena que segueixen a la zona. De moment ja no hi ha ni l’escenari ni cap de les veles que s’hi podien veure durant aquests dies. Tot i així encara es pot escoltar la música que les poques furgonetes i autocaravanes que queden mantenen activa.

I a ritme de la música, la gent segueix desmuntant les tendes de campanya i omplint el cotxe. D’altres ordenen les furgonetes o es renten amb garrafes d’aigua. Un ambient que denota com la festa il·legal està a punt de finalitzar-se després de més de tres dies.

De fet, es preveu que aquesta tarda acabin de marxar les poques persones que queden. Mentrestant, però, els Mossos d’Esquadra mantenen els accessos per carretera tallats. Tots aquells que surten de la festa són identificats i els fan un test d’alcoholèmia i drogues.

Alguns dels assistents que segueixen a la rave | ACN
Alguns dels assistents que segueixen a la rave | ACN

Alguns dels assistents a la festa asseguren que es quedaran fins que no marxi la policia. D’altres ja busquen rutes alternatives que els permetin salvar-se del control de Mossos d’Esquadra. Tots ells però manifesten la seva intenció de marxar aquest mateix dilluns.

Baixa el volum de la música

De lluny, la música ja no se sent i això ha donat una treva als veïns dels pobles propers -Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Flaçà i Sant Joan de Mollet- que portaven diverses nits sense poder aclucar l’ull. Els alcaldes dels consistoris de la zona asseguraven aquest divendres que se sentien impotents per no poder posar fi a la festa.

Es preveu que aquesta setmana els alcaldes demanin una trobada amb el Departament d’Interior per poder abordar aquest problema.

El propietari del terreny denuncia els organitzadors

El propietari del terreny on s’ha fet la ‘rave’ ha presentat una denúncia contra els organitzadors per haver ocupat l’espai sense tenir-ne el permís. Aquest dissabte l’alcaldessa de Cervià de Ter va poder localitzar-lo per comunicar-li que s’hi estava fent una festa il·legal en la zona propera al riu Ter.

Platja d’Aro emprèn la via judicial perquè 1.200 propietaris puguin recuperar la potestat de vendre els seus pisos

L’Ajuntament de Platja d’Aro i els propietaris dels blocs a primera línia de mar afectats per la llei de costes han acordat iniciar un procediment legal contra l’Estat. Des del 2019, uns 1.200 propietaris tenen problemes per vendre o deixar en herència els pisos que tenen al passeig marítim. I és que qui els compra o els rep no els pot registrar. Això passa des de fa quatre anys per un canvi de criteri del Registre de la Propietat de Sant Feliu de Guíxols (on s’ha de fet el tràmit); la persona que ha assumit el càrrec es basa en la llei vigent del 1945, que considerava que aquests blocs són dins la zona de domini públic marítim-terrestre.

Els pisos afectats es van construir a la dècada dels seixanta i setanta, aprofitant una escletxa legal. L’any 2013, per intentar posar ordre, l’Estat va modificar la llei de costes afectant habitatges d’un total de dotze municipis de l’Estat, d’entre els quals hi ha Platja d’Aro i Empuriabrava a Catalunya. Aquests blocs es consideren béns públics perquè la zona on estan construïts arran de costa està catalogada com a tal.

A Platja d’Aro, els propietaris de les 850 propietats afectades denuncien que «com que no es poden vendre, s’abaixa el preu» i reclamen solucions. En aquesta línia, el març del 2021, l’Ajuntament ja va demanar a l’Estat que es modifiquessin els límits d’afectació de domini públic perquè aquests edificis passin a formar part del domini privat. «Vam presentar una sol·licitud per iniciar el procés de desafectació i que, posteriorment, es traslladés a Hisenda perquè iniciés el procediment de transmissió a propietat privada», detalla l’alcalde de Platja d’Aro, Maurici Jiménez. La data límit perquè el Ministeri de Transició Ecològica contestés era aquest mes de març passat, dos anys després.

Tanmateix, com que la resposta no ha arribat, ara s’ha pactat emprendre la via legal contra l’Estat per aconseguir tirar endavant la línia de costa. La decisió s’ha pres en una reunió informativa celebrada aquest dissabte, on han assistit prop de 400 afectats. L’alcalde de Platja d’Aro detalla que ja s’està redactant un requeriment previ que s’enviarà al llarg d’aquesta setmana i que tindrà una caducitat d’un mes. «Si tampoc hi ha resposta, iniciarem un contenciós-administratiu», trasllada Jiménez.

Per la seva banda, la plataforma d’afectats i l’associació de veïns de la zona també es plategen agrupar-se per iniciar un contenciós. La intenció és anar en paral·lel amb l’ajuntament per fer més pressió.

El conjunt empordanès Trio Tico porta els ritmes més jazzístics i flamencs a Girona amb ‘Fandango Mediterrani’

El conjunt empordanès Trio Tico presentarà el pròxim 20 d’abril a la Casa de la Cultura de Girona el seu espectacle Fandango Mediterrani, abans d’actuar el cap de setmana al festival de Flors i Violes 2023.

En conversa amb el bateria del grup, Jordi Morell, amb Ràdio Palafrugell, explica que el seu repertori combina diferents estils flamencs amb composicions i arranjaments jazzístics propis.

El 2022 tres músics empordanesos d’estils molt diferents s’unien per compartir una fusió dels ritmes que van des de la música llatina, el jazz, el flamenc o el funk. Tiro Tico és el nom que pren el conjunt, format per Carlos Coronado a la guitarra, Guillem Soler al baix i Jorid Morell a la bateria i percussió, que prové de la cançó de Paco de Lucía Tico Tico. Segons informa Ràdio Palafrugell, el 7 de juny portaran el seu espectacle al cicle A prop, en el Centre Cívic Onyar de Girona.

 

 

El port de Palamós rep el primer creuer de la temporada

Marellla Discovery 2 avui al port de Palamós | ACN

A les nou del matí el port de Palamós rebia el Marella Discovery 2 per donar tret de sortida a la temporada de creuers del 2023 que s’estendrà nou mesos. Durant aquest període es preveu l’arribada al municipi d’uns 56.000 passatgers i 56 escales de creuer, que suposen un increment del 13% i un descens de l’11% respecte a l’any anterior.

Es preveu que el vaixell, que transporta 1.9000 passatgers, marxi cap a les sis de la tarda cap a Palma i entremig, els creueristes preveuen visitar Palamós i les poblacions medievals de Pals i Peratallada, entre altres.

El port de Palamós i de Roses, el qual encetarà la temporada el 27 d’aquest mes, reben creuers nord-americans i europeus. Enguany, el 50% vindran del mercat nord-americà i l’altre 50% del mercat europeu, on 9 d’ells faran escala per primera vegada a la Costa Brava.

La temporada es preveu finalitzar el 20 de desembre amb l’escala de l’Ocean Odyssey,  i amb un impacte econòmic estimat de 5 milions d’euros a la zona, segons un estudi de l’Associació Internacional de Línies de Creuers.

 

Sant Feliu destina 105.000 euros per restaurar l’arc de Sant Benet

privat:-l’ajuntament-il.lumina-l’arc-de-sant-benet-en-el-dia-mundial-de-l’endometriosi

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha aprovat les obres de l’arc de Sant Benet, un projecte amb un cost de 105.000 euros que servirà per restaurar i enfortir l’estructura per evitar despreniments, així com anivellar l’arc per fer-lo més accessible, segons explica El Punt Avui.

La restauració es troba dins el marc d’actuació de la plaça del Monestir, unes obres que van començar fa vuit mesos i que preveuen ser «l’avantsala» del futur Museu Carmen Thyssen. Paral·lelament, la reurbanització de l’avinguda Juli Garreta, que va començar poc després de les obres de la plaça, finalitzarà el pròxim 12 de maig.

L’arc de Sant Benet es tracta de l’antiga portalada monacal que va néixer durant les reformes del segle XVIII i constitueix un bon exponent de l’arquitectura barroca de l’època. Damunt de les dues columnes que reposen sobre grans pedestals, s’hi troba la reconstrucció del sant, obra de Domènec Fita després que l’original quedés destruïda l’any 1936.

Lildami i Julieta inauguren l’11a edició del Festiva Ítaca a la platja de Riells de l’Escala

Lildami i Julieta han donat aquest dissabte a la nit el tret de sortida a l’onzena edició del Festival Ítaca davant milers d’espectadors. Ho han fet amb un doble concert gratuït a la platja de Riells de l’Escala, que és un dels dos nous escenaris que estrena enguany el festival conjuntament amb el del Far de Sant Sebastià de Llafranc. A l’ Ítaca l’Escala 2023, organitzat per Link Produccions i l’ajuntament, Lildami ha presentat el seu nou disc ‘Dummy’ per primer cop a les comarques gironines. També s’hi ha pogut veure l’actuació de Julieta, guardonada pels Enderrock de crítica i públic pel disc ‘Ni llum ni lluna’ (Music Bus). El festival s’allargarà fins el 2 de juliol amb disset concerts a l’Empordà.

Lildami ha encetat la nit presentant el flamant disc ‘Dummy’, després del mortuori ‘Flors mentre visqui’ i l’ombrívol ‘Viatge en Espiral’. El cantant terrassenc ha posat de manifest el seu talent després de viure el seu any més mediàtic -jurat d’Eufòria i presentador de Cover, a TV3, clip més vist en català amb ‘Supermercat’ o ‘un capgròs a Terrassa’- interpretant el seu disc més alegre, divertit i juganer. El nou treball és una fotografia de les experiències viscudes per Lildami aquest darrer any: un disc carregat d’optimisme i ironia, amb referències a l’amor, la fama i el canvi climàtic. Les noves peces de Lildami, surant entre el pop i el rap i flirtejant amb el trap, la batxata o el boombap, han estat presents a un concert, on tampoc no han faltat les seves cançons més emblemàtiques.

Julieta ha estat l’encarregada de cloure la vetllada. La jove cantant barcelonina va debutar el 2021 i amb poc temps s’ha situat com una de les artistes més destacades de la nova escena pop catalana. Amb una proposta fresca i desenfadada, que recorda cantants com Angèle o Dua Lipa, Julieta ha repassat les cançons del seu darrer aclamat treball ‘Ni llum ni lluna’, doblement premiat recentment per públic i crítica als darrers Premis Enderrock. A l’àlbum, Julieta experimenta amb sonoritats variades com l’electrònica, el reggaeton, el pop o l’indie.

El tret de sortida del festival Ítaca

Després del tret de sortida, l’Ítaca 2023 oferirà un total de disset concerts a sis municipis d’arreu de l’Empordà fins al 2 de juliol. A més de Lildami i Julieta, es podrà veure en concert Vetusta Morla, La M.O.D.A., Alizzz, Iseo & Dodosound, Els Catarres, Triquell, Albert Pla, Delafé y las Flores Azules, The Gramophone Allstars Big Band, Renaldo & Clara i Fetus, Serial Killerz, CARMEN 113, Boom Boom Fighters & Cookah P., Ryna DJ i l’experiència Flock Drone Art, un espectacles de llums amb drons que completa el cartell de l’onzena edició del festival. Enguany, l’Ítaca aposta per una programació marcada per una gran varietat estilística de la mà d’un ampli ventall d’artistes catalans i d’arreu de l’estat, alhora que manté l’aposta propostes amb D.O. de comarques gironines.

Si bé Ítaca, Cultura i Acció transcorrerà a un total de sis municipis empordanesos, a més d’estrenar emblemàtics escenaris com el Far de Sant Sebastià de Llafranc (Palafrugell) o la platja de Riells (l’Escala), també posa de manifest una voluntat retorn als orígens del festival, programant a places dels diversos pobles on farà parada, com Gualta, Corçà o La Pera. Segons la organització, l’objectiu primordial és «potenciar l’essència del festival millorant l’experiència del públic i, alhora, fer arribar la cultura a tots els racons del territori». Alhora, enguany es fa un pas més enllà i referma la seva aposta per la sostenibilitat amb diverses accions que posen de manifest el seu compromís.