Avui dijous es farà efectiu el canvi de temps que fa dies que anem anunciant. La línia frontal que ens està escombrant de ponent a llevant deixarà el seu rastre de canvi amb inestabilitat i ruixats, amb un final d’episodi que portarà Tramuntana i refrescarà, i suposarà una reculada dels termòmetres que es farà evident a l’ambient.
Així doncs, de cara a les properes hores, deixarem de banda el temps suau i el sol. I ja de bon matí ens estem despertant amb una matinada que hem tingut algun ruixat a la nostra comarca, i seguirem amb algun plugim de bon matí. De cara a la tarda seguirem amb inestabilitat i amb ruixats irregulars. No anunciem cap temporal de pluja, serà un dia insegur. I a tot estirar, creiem que a la comarca, les pluges no seran més quantioses dels 5-10 litres per metre quadrat.
Les temperatures, amb tot plegat, baixaran i es plantaran entre els 2 ºC i els 17-18 ºC. I partir de demà divendres, no tenim més pertorbacions a la vista. I això farà que mica en mica tornem a recuperar l’estabilitat i la suavitat tornarà a ser ben palpable a tots els racons del nostre territori empordanès.
En el darrer ple ordinari, l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, va aprovar el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Segons informa el Diari de Girona, aquesta nova proposta aposta pel decreixement del municipi, ja que, s’han desclassificat 198 hectàrees que havien de ser espais urbans en el POUM anterior i que continuaran sent espais forestals i agrícoles. Això significa que s’han eliminat 198 hectàrees de creixement urbanístic, incloent-hi una nova urbanització que ha quedat esborrada del planejament.
La nova versió del POUM va quedar aprovada amb onze vots a favor (Esquerra Republicana, Junts per Santa Cristina, Guanyarem i PSC) i dues abstencions (Ciutadans i el regidor Josep Xifra). Esquerra s’ha mostrat satisfeta amb el nou POUM, mentre que Guanyem considera que el nou pla urbanístic és una transició cap a un marc legal més realista.
Els nous creixements es limiten a 33 hectàrees, les quals envolten i consoliden el nucli urbà, i s’aposta per concentrar el creixement de la vila en les construccions denses i pròpiament urbanes, que són més sostenibles i tenen un menor impacte mediambiental. Així mateix, s’ha exclòs l’espai conegut com “les Bernades” de la zona industrial perquè els estudis d’inundabilitat han indicat que no és adequat per aquest ús.
El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal també inclou l’estudi paisatgístic del nou Parc Fluvial que envoltarà Santa Cristina pel sud seguint el riu Ridaura.
A la vegada, s’ha actualitzat el catàleg de masos i masies del municipi, que ascendeix a més d’un centenar i s’insta a la seva restauració preservant els elements històrics dels edificis propers i històrics del municipi. Entre els masos més distintius destaca la casa-rectoria Bell-lloc, que es troba annexionada a l’església de Santa Maria de Bell-lloc.
Les masies i masos estan distribuïdes a les diferents zones del municipi; a Bell-lloc n’hi ha 18, a Solius, 19; a Bufaganyes, 5; a Bujons, 7; a Pedrera, 5; a Romanyà, 19; a Salom, 32; a Malvet, 5; al Vilar, 3; i als Camps de Santa Maria, 4.
Així va explicar l’alcaldessa de Santa Cristina, Lourdes Fuentes i Faig, en el ple ordinari el resum del POUM que s’ha aprovat recentment.
Aquest matí s’ha declarat un incendi a la deixalleria de Calonge que es troba just a l’entrada del municipi. Els Bombers porten des de primer hora del matí controlant les flames.
Tot i això, des de l’Ajuntament del municipi alerten que continuen combustionant restes vegetals i que durant les properes hores aniran fumejant. A causa d’aquest petit incendi la deixalleria ha estat tancada tot el dia.
Com es ve fent des de l’any 89 del segle passat, La Bisbal tornarà a apropar escriptors i escriptores de tots els gèneres de la literatura catalana a les escoles del municipi al llarg dels propers dos mesos. Es tracta d’una iniciativa ben bona, que humanitza i posa rostres a les obres que la canalla ha treballat al llarg del curs, i suposa una bombolla d’oxigen per els autors de la literatura nostrada, anèmica de lectors. Si entre tota la mainada participant aconseguim un futur nou lector -molt probablement un nova lectora- la campanya ja es podrà considerar un gran èxit.
I és que, desenganyem-nos, som on som. La canalla s’educa de ben petita mirant pantalles i rebent estímuls tan efímers i atractius visualment que ens mantenen a tots, grans i petits, enganxats a qualsevol tonteria, una darrera l’altra. El nivell d’atenció d’infants i joves ha caigut en picat, un fet que es contrasta cada dia a les aules; per a les noves generacions, fins i tot la durada d’una pel·lícula, o inclús un partit sencer de futbol, és d’una lentitud soporífera. El món s’ha accelerat. Allò lent ja no és atractiu. No ven. I allò que no ven no té futur. I llegir, i molt menys escriure, requereix temps.
Seguim. Xat GPT, Intel·ligència Artificial. Parlem? Ara encara no hi som, però… Podem assegurar que d’aquí a 5 o 10 anys una màquina no podrà escriure una novel·la en qüestió de segons amb la qualitat dels grans mestres de la literatura de tots els temps? Clar que, encara que ho faci, potser ja no quedarà pràcticament ningú capaç de dedicar el temps necessari per llegir-la, si no és una altra Intel·ligència Artificial que ho faci també en qüestió de segons per millorar-ne el resultat.
Parlo del món global. Si baixem a la nostra estimada literatura, a aquestes amenaces globals si afegeix el fet de ser una llengua minoritzada i amb un Estat en contra. De moment, la sostenim a base de subvencions. Per tot això, iniciatives com els Escriptors a les Escoles són un tresor a custodiar. No sé que ens depararà el futur, però tal i com avança el món, potser el valor d’aquesta gran iniciativa serà l’haver ofert als estudiants d’avui un passi en directe a l’extinció dels dinosaures.
La Comissió Institucional de la Xarxa de Museus de comarques gironines ha presentat aquest dimecres les principals línies d’actuació d’aquest 2023 i s’ha fet un balanç «positiu» de les accions dutes a terme durant el 2022. Entre les accions previstes hi ha millorar la gestió dels actius patrimonials amb el reforç de determinades tasques, optimització de recursos i el foment de la innovació i la divulgació de la recerca. També es durà a terme una campanya de suport a la documentació de la xarxa, fent especial incidència als recursos mancomunats.
Una segona línia de treball vol impulsar la capacitat dels museus per traslladar a la societat el conjunt de serveis, activitats i experiències que ofereixen. Es farà mitjançant el suport a la gestió i incorporant la «corresponsabilitat i l’accessibilitat» per aconseguir una participació activa.
Alhora també s’incrementarà l’eficàcia dels equips professionals dels museus amb més capacitació i fomentant l’accés a noves competències adaptades de les necessitats actuals.
El pressupost total de la xarxa per aquest 2023 és de 970.000 euros. En la línia de cooperació, el Departament de Cultura ha incrementat la seva aportació en 30.000 euros per arribar a un total de 210.000 euros, mentre que en la línia de foment de la xarxa, el Departament de Cultura i la Diputació de Girona hi aportaran un total de 760.000 euros, 460.000 € i 300.000 euros respectivament.
Pel que fa al balanç de les accions dutes a terme el 2022, se’n fa una valoració positiva en relació al treball mancomunat.
La Xarxa de Museus de les Comarques de Girona està formada per 26 equipaments museístics de la demarcació. Es va constituir el novembre de 2015, mitjançant un conveni marc de col·laboració entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.
La reforma del passeig del Mar de Palamós té un cost aproximat entre 6 i 7 milions d’euros, segons explica l’alcalde del municipi, Lluís Puig, a Ràdio Palamós. L’estimació ha estat realitzada pels Serveis Tècnics municipals i es tracta del pressupost provisional de la primera proposta de reforma, en què 800 veïns i veïnes van col·laborar al procés participatiu.
El mes passat l’Ajuntament de Palamós va organitzar dues sessions obertes a la ciutadania on s’exposava el dibuix de la remodelació passeig, elaborat pels Serveis Tècnics a partir de les 20 propostes obtingudes dels 7 reptes inicials. Aquest projecte, segons ha confirmat Puig a Ràdio Palamós, s’intentarà que es pugui acollir a la subvenció de fons europeus Next Generation.
D’acord amb els objectius de l’Agenda 2030, a principis del 2022 l’Ajuntament de Palamós va obrir a la ciutadania el procés participatiu sobre la reforma del passeig del Mar. D’aquesta manera es preveu convertir el municipi en una destinació turística més sostenible.
