Exhibició de la begurenca en la primera ronda del torneig d’Stuttgart sobre terra batuda.
Badosa va dominar en tot moment la russa Daria Kasatkina, i la va vèncer per un doble 6 a 1.
Aquest triomf davant de l’actual número 8 del món, i la manera en què s’ha produït, insinuen una reacció després d’uns mesos complicats en què la baixempordanesa ha caigut fins a la 31ª posició del rànquing WTA.
La seva rival a la ronda de vuitens serà l’espanyola d’origen moldau Cristina Bucsa, que es va desfer de l’alemanya Tamara Korpatsch.
L’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, en el marc del projecte Eskletxa, ha engegat a l’INS la Bisbal una campanya pedagògica i sensibilitzadora sobre la salut sexual per tal d’incidir en el jovent. Titulada Mites de Venus, posa l’accent en prevenir les infeccions de transmissió sexual, els embarassos no desitjats i la violència sexual.
En aquest sentit la campanya, d’una durada de dos mesos, consistirà en anar col·locant cartells per desmentir mites relacionats amb sexeafectivitat i prevenció. Alhora, els cartells enganxats ofereixes codis QR on es pot consultar més informació i trobar respostes als diversos interrogants que es plantegen.
Quan finalitzi el projecte l’Àrea de Joventut del consistori preveu fer balanç de la campanya, que també vol servir per detectar quines són els temes que han despertat més interès. En aquesta línia, es preveu organitzar una taula rodona per tractar les diverses qüestions. A més a més, la campanya també ha inclòs l’enviament a totes les famílies.
La propietària de la finca on es troba el castell de Solius, declarat bé cultural d’interès nacional, ha decidit cedir aquesta i una altra finca, anomenada Coma del Llor, a l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. La cessió d’aquestes dues finques, amb el Castell de Solius inclòs, es va aprovar per unanimitat durant l’última sessió plenaria que es va celebrar al municipi.
L’alcaldessa del municipi, Maria Lourdes Fuentes, explica que la propietària de les finques ja els havia anunciat a finals de l’any 2022 que els volia fer aquesta cessió a la població. «Nosaltres vam estar contents perquè és un castell que ja s’havia intentat comprar, tot i que no es va arribar a un acord», explica l’alcaldessa.
Maria Lourdes Fuentes reconeix que a l’hora de demanar ajudes per mantenir una finca privada d’aquest tipus el procés es complica. En canvi, el consistori ho té més fàcil per accedir a ajudes que permetin fer el manteniment i accelerar la restauració d’aquest castell i la zona on es troba.
La restauració i millora del castell
El castell de Solius es va construir entre finals del segle XII i principis del segle XIII. Va ser propietat de diversos senyors feudals fins que l’any 1231 es va convertir en propietat de la sagristia major de la catedral de Girona. Aquesta en va tenir la titularitat fins al 1855. A part de la seva funció militar, el castell es va convertir en el centre on s’administrava i es governava el territori inclòs en el terme de Solius.
Del castell avui dia en queden uns pocs vestigis en una penya escarpada, sobre la parròquia de Solius. De l’època medieval només en resten els rebaixos fets a la roca. També hi podem trobar una paret fortificada, just a la porta d’accés al castell, que dona pas a unes escales picades sobre la pedra que pugen fins al mirador.
Tot i això, el castell de Solius es troba bastant deteriorat pel pas del temps. Maria Lourdes Fuentes conta que els propietaris hi havien fet alguna actuació, tot i que l’accés al mirador és complicat. L’alcaldessa afirma, però, que volen dur a terme algunes millores perquè aquest castell sigui més accesible i fer altres actuacions de manteniment.
Per dur a terme aquestes reformes, des del consistori volen demanar ajudes tant a la Diputació de Girona com a la Generalitat. De moment, però s’han de registrar els canvis en la propietat i serà ja en la següent legislatura quan podran començar a actuar en aquesta zona. Maria Lourdes Fuentes relata que aquestes actuacions a la zona del castell de Solius s’han inclòs dins el Pla de Patrimoni impulsat pel consistori cristinenc. La intenció final, explica l’alcaldessa, és fer que aquest espai sigui accessible i fer-lo més visitable.
Aquesta zona on es troba el castell de Solius és una ruta bastant senzilla, tal com explica l’alcaldessa, per fer en família. Per això, des del consistori volen impulsar aquesta rehabilitació i millora de l’accesibilitat.
Imatge destacada del Castell de Solius cedida per Pere Alsina.
Deixem enrere els núvols d’ahir, que van arribar a deixar fins a 3 mm a Castell d’Aro i entre res i algunes dècimes de litre a la resta del Baix Empordà, per exemple 0,5 mm a la Bisbal d’Empordà i 0,4 mm a Verges.
Avui ens espera un dia dominat pel temps assolellat. Passarem de l’ambient fresc o fred de primera hora amb temperatura mínima que s’ha situat entre els 2 i 4 ºC, un sol que farà pujar la temperatura ràpidament amb valors màxims que podran superar els 21 ºC en una jornada de gran amplitud tèrmica. A la tarda bufarà vent entre fluix i moderat de component sud.
Demà poques novetats, temps majoritàriament assolellat especialment al matí, i cap al final del dia arribada de restes de nuvolades, en general sense més transcendència.
Estimats oients de Ràdio Capital, ara que ve Sant Jordi, potser que parlem de llibres. Durant anys, he pensat i he dit més d’un cop que els italians feien més bons llibres que no els anglesos. Entenguem-nos, no volia pas dir que fossin més ben escrits -Déu me’n guard d’haver-los hagut de llegir tots!-, volia dir només que, en general, a Itàlia editaven millor que no a Anglaterra. Les portades solen ser més bones, les lletres més grosses, el paper més car. Vaig començar a adonar-me’n i a explicar-ho públicament fa uns deu anys, després d’uns quants viatges a Londres i al Vènet i al nord d’Itàlia. Hi ha qui viatja per tenir experiències, per veure paisatges, per poder menjar, per tenir un pretext més per discutir amb la parella, per atabalar les amistats quan torna. Sense descartar res d’això, jo viatjo sobretot per veure llibres. Em perdo a les llibreries, m’oblido d’on soc, de per què hi soc i fins i tot de qui soc. Estic convençut que hi ha més coses interessants a descobrir mirant, fullejant, començant a llegir molts dels llibres que no pas anant fent tota l’oferta de temporada que ens ofereix Ryanair. Cadascú és com és i cadasqual és cadasqual i jo, com tothom, també tinc dret a anar a la meva. Vaig acabar de confirmar això que els deia de la qualitat dels llibres a Itàlia, fa vuit o set anys, un dia que la Judit Pujadó i jo vam anar a la fira del Llibre de Frankfurt. Com que cap dels dos no entenem l’alemany, vam dedicar-nos a mirar llibres en italià, en francès, en anglès i en portuguès. Els que eren en català ja els coneixíem. I en espanyol… Bé… Encara no hem acabat el Procés, no? En general, de tots els llibres que vam mirar, els més bonics, els més atractius, els que tenien les portades que cridaven més l’atenció eren els italians. Potser només els guanyaven uns que vam veure en un estand de les noves repúbliques bàltiques. Però qui entén el letò, el lituà o l’estonià? L’italià, en canvi, és fàcil. Allora bambini, cosa leggere? He escrit tot aquest article per poder explicar ara que el món avança cap a la seva autodestrucció. Tot això que els deia dels llibres d’Itàlia em sembla que avui forma part del record. En aquests últims mesos, he anat a Itàlia un parell de vegades. A cap de les llibreries on he entrat, no he vist gaires llibres que m’hagin atret pel seu disseny o per la seva portada. Pot ser que ho hagués somiat? Pot ser que no encertés cap llibreria? Això sí, avui a Itàlia em fa l’efecte que els llibres són més barats. I alguns m’han interessat tant que els he comprat. No tenen tant de glamour, és veritat. Però segur que, abans que res, dels llibres el que val més la pena és llegir-los.
