L’Ajuntament de Palamós va aprovar la tercera pròrroga del contracte de neteja viària i recollida d’escombraries del municipi durant el Ple d’abans-d’ahir. La nova adjudicació serà fins al 30 d’abril del 2024 i tindrà un cost estimat de més de 3’1 milions d’euros. Tot i això, la proposta no va tenir el recolzament dels grups de l’oposició, PSC, Junts i el regidor no adscrit van votar en contra i la CUP es va abstenir.
El nou contracte de neteja del municipi de Palamós incorporarà la recollida de residus porta a porta. El protocol de funcionament es detallarà en una comissió informativa programada pel dia 27 d’abril, segons Ràdio Palamós.
El regidor de Medi Ambient, el republicà Xavier Lloveras, va explicar durant el Ple que el retard en la redacció del concurs per adjudicar el nou contracte havia estat per l’augment dels preus.
Els grups de l’oposició van tenir discursos semblants pel que fa a la gestió del servei de neteja. El portaveu de Junts per Catalunya, Raimon Trujillo, ho va descriure com un problema estructural.
Altrament, la socialista Raquel Gallego atribuïa la mala gestió del servei a l’equip de govern d’ERC.
Un informe alerta del declivi dels insectes pol·linitzadors silvestres a Catalunya, especialment de les papallones. Segons les dades recopilades durant més de 30 anys a través del projecte Catalan Butterfly Monitoring Scheme, les espècies de papallona han patit uns descensos del 70% i un 20% estan amenaçades. Pel que fa a les abelles, tot i que hi ha pocs estudis que en facin un seguiment, se sap que les més afectades són les espècies amb una mida corporal més gran, les de llengua llarga i les que tenen un alt grau d’especialització, tant en l’hàbitat com en la dieta. Entre les causes, el canvi climàtic però també la pèrdua d’hàbitats naturals, la intensificació de l’agricultura o el tancament de clarianes forestals.
A Catalunya hi ha unes 100.00 hectàrees de conreus que depenen directament dels pol·linitzadors. Les dades apunten, a més, que la superfície continua creixent i que, per tant, en els propers anys tindran cada cop un paper més rellevant. Per contra, les dades apunten a un clar declivi d’aquests insectes que no només exerceixen una funció natural sinó que també són claus per la supervivència humana en tant que garanteixen aliment. «El 90% de les plantes silvestres en depenen per produir», remarca Bosch.
Amb l’objectiu de fer una diagnosi de la situació i poder així establir un pla d’actuacions, s’ha elaborat aquest informe, sota el paraigua de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, ha estat coordinat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). També hi han participat el Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA).
El document constata que a Catalunya i arreu del món, al llarg de l’últim segle, s’han detectat declivis molt importants en la diversitat i abundància dels insectes pol·linitzadors, especialment en abelles i papallones. De les més de 2.000 espècies d’abelles que hi ha a Europa, un 9% es consideren amenaçades i un 37% són en declivi. En el cas de les papallones diürnes, la llista vermella europea estima que el 9% es troben amenaçades i el 31% són en declivi.
A nivell de Catalunya, però, no hi ha estudis de seguiment d’abelles, tot i que se sap que algunes de les més afectades són aquelles que tenen mides grans, la llengua llarga i un alt grau d’especialització. En aquest sentit, l’estudi conclou que cal fer-ne un seguiment per poder tenir dades reals de la seva situació.
Les papallones, en canvi, són un dels insectes més ben estudiats al país. Gràcies a les dades obtingudes durant més de 30 anys per persones voluntàries del projecte Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), sabem que hi ha hagut declivis en un 70% de les espècies de papallones de Catalunya. A més, un 20% estan amenaçades. Les papallones associades a prats i herbassars han davallat molt més que les que prefereixen ambients forestals. El CBMS també ha permès detectar que un 5% de les poblacions de papallones monitoritzades a Catalunya han patit extincions locals. Hi ha 45 espècies de papallones diürnes amenaçades, 12 de les quals ja estan en perill d’extinció, 32 són vulnerables i una està extingida com a reproductora a Catalunya.
Entre les causes, Bosch alerta que són «multifactorials» però apunta a l’alteració i destrucció de cultius, la intesificació agrícola, el tancament de clarianes forestals i al canvi climàtic com a principals motius d’aquest descens alarmant.
El document, que fa una diagnosi de la situació, ha de servir de base per elaborar un pla estratègic que ajudi a revertir la situació. «Els necessitem», remarca l’investigador i doctor en biologia del CREAF, Jordi Bosch.
Un pla estratègic
El Pla intersectorial de conservació dels pol·linitzadors silvestres a Catalunya (PIPOL), previst en l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030 i alineat amb la Iniciativa dels pol·linitzadors de la UE, es redactarà durant l’any 2023 de manera participada amb els sectors més rellevants per a la conservació dels pol·linitzadors.
El director general de Polítiques Ambientals, Marc Vilahur, ha explicat que s’engegarà amb un procés participatiu amb els agents implicats i que el Govern vol garantir recursos per facilitar que el sector primari pugui implementar mesures que fomentin l’agricultura sostenible.
«El PIOL vol ordenar la informació la gestió i la coordinació entre els diferents sectors perquè es pugui treballar per compatibilitzar l’activitat humana i l’agricultura amb la conservació de la biodiversitat, perquè son sinèrgiques», ha remarcat Vilahur durant la presentació de l’informe.
Per la seva banda, la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, ha destacat les mesures que ja impulsa la Generalitat en aquest sentit i ha posat en valor el nou projecte de producció agrària sostenible que veurà la llum durant el 2024.
Guillaumes ha insistit en la importància que tenen els pol·linitzadors i, a tall d’exemple, ha dit que en una zona de la Xina on no n’hi havia substituïen la seva funció amb un pinzell. «Fan una feina molt important per nosaltres i cal preservar-los», ha insistit.
Un exemple a Albons
La presentació de l’informe s’ha fet a la finca del Parc Agroecològic d’Albons (Baix Empordà), un exemple de com l’agricultura ecològica pot tenir efectes en aquests insectes i ajudar-los en les seves funcions. El seu propietari l’Enric Navarro explica que ho van engegar fa 20 anys i que quan hi van arribar només hi havia un cultiu, la ceba. Ara produeixen fruita i verdura de venda directa i compte amb diverses espècies que els permeten que hi hagi floració durant tot l’any.
«No sabem ben bé com funciona tot plegat però saben que hem propiciat les interaccions que ens són favorables», explica. De fet, pràcticament no pateixen plagues i han notat que hi ha més presència d’insectes i d’ocells. «Quan vam arribar aquí no hi havia cap mena de vida aquí», remarca. I no només això. Navarro insisteix que tot plegat es fa de manera sostenible però que a més fa rentable el negoci.
A quinze dies de l’inici de la celebració de l’EurILCA Master 2023, la regata organitzada pel Club Vela Calella del 4 al 7 de maig, més d’un centenar de regatistes màsters de la classe ILCA estan inscrits a l’emblemàtica prova.
Als regatistes inscrits durant la primera tanda de preinscripcions, on nombrosos màsters irlandesos, britànics, alemanys, francesos, neerlandesos, belgues, suïssos i espanyols van ser els primers a sumar-se a l’edició d’enguany, s’han afegit aquestes últimes setmanes un important contingent de regatistes continentals, procedents d’Itàlia i Suècia, així com representants dels Estats Units, Argentina, Bahames i Mònaco.
Importantíssima la participació de màsters espanyols, a la qual acudeixen entre ells, Mónica Azón, que defensarà el títol aconseguit el passat any a ILCA 6, tant a la classificació absoluta, com a la categoria femenina. En aquesta classe també hi participarà el regatista britànic Max Hunt, que va quedar segon l’any passat. A la classe ILCA7 també hi trobem els vencedors del 2022, Javier Echavarri i Leandro Rosado.
De la nombrosa participació espanyola en aquesta prova de vela, on acudeixen tots els que l’any passat van accedir al podi, com Mónica Azón, Javier Echavarri i Leandro Rosado, també en vindran d’altres habituals en aquesta prova catalana. No faltaran a la cita l’alacantí Michel Majón, el gallec Alfredo Vázquez, els catalans Oriol Marrón, Miguel Noguer, els càntabres Carlos Echavarri i Javier Echavarri, el canari José Luis Doreste o els locals Pep Campi, Ignasi Jiménez, Miquel Álvarez i Antoni Roig. S’estrenaran a la prova, el sevillà Mario Morillo Pascual i el valencià Luis Eduardo Fernández.
Component internacional
Cal destacar la inscripció aquestes darreres setmanes dels regatistes suecs Anders Nilsson, Johan Lindstedt, dels italians Antonio Macina, Giuseppe Cavalli, Andrea Milla i Lorenzo Cerretelli. Altres destacats regatistes europeus inscrits són els suïssos Jacques Perret, Fredrik Hedlund, Robert Ronnback, el portuguès Manuel de Melo Champalimaud, els neerlandesos Hans Holterman, Jaap Mazereeuw, la sempre nodrida representació francesa amb Bruno Peyron, Jost Patrick, Pierre Gosselin, Amizet Pierrick, Xavier Leclair, Gilles Grenier, Laurent Vigo, els britànics Tim Law, Simon Radford, Ian Rawet i Alan Davis, els alemanys Wolfgang Mayer, Lutz Hirsch, els irlandesos Chris Arrowsmith, Conor Byrne, Sean Craig, Conor O’Leary, els monaguesos Ludovico Fassitelli i Robert McFarlane.
De fora d’Europa venen els nordamericans Mike Matan i Judith Krimski i el regatista de les illes Bahames Peter Vlasov, que acudirà per primer cop en aquesta prova.
La representació femenina
En categoria femenina trobem Moniza Azón lluitarà per mantenir el seu títol de vencedora, aconseguit i renovat des de fa diverses edicions i que en aquesta ocasió tindrà com a rivals les catalanes Silvia Ravetllat, Marta Vilarasau, Miriam Carles Tolra, Asunción Fernández de Soto, la nord-americana Judith Krimski, l’holandesa Dirma Eisenga, l’alemanya Alexandra Behrens i les francesa Claudine Tatibouet i Isabelle Arnoux. En les seves 15 edicions, aquesta regata internacional per a màsters s’ha convertit en una cita indiscutible del calendari de la classe ILCA, que reuneix les figures més destacades del panorama europeu i internacional.
Durant els últims mesos s’ha treballat en la definició del nou Pla Estratègic de Desenvolupament Local i Ocupació dels municipis de la Bisbal d’Empordà, Forallac, Corçà, Ullastret i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura.
El pla té sis eixos estratègics i dinou projectes d’intervenció que han estat elaborats a partir de l’avaluació del pla anterior i la participació ciutadana. El nou pla està enfocat a la promoció econòmica i la creació d’ocupació al territori.
Fases de creació del Pla
Per desenvolupar el Pla, els ajuntaments van seguir diverses fases. La primera, va consistir en avaluar els resultats del pla estratègic d’entre 2015 i 2021. Després, es va fer un anàlisi quantitatiu i qualitatiu del territori, amb fonts d’estadístiques i entrevistes i enquestes respectivament. En total, s’han entrevistat una vuitantena de persones.
Els sis eixos estratègics
El pla es basa en sis eixos fonamentals a partir dels quals es treballa en accions específiques. Aquests són: model turístic de qualitat, foment de la producció agroalimentària, foment del sector ceràmic i artesà, promoció de les zones d’activitat econòmica, captació i retenció del talent i l’atenció a les persones. Per definir-los, s’han seguit tres pilars: el propi relat del territori, la necessitat de consolidar els resultats obtinguts al pla estratègic anterior i les aportacions i demandes de la ciutadania.
A partir d’aquests eixos, s’ha treballat en 19 projectes d’intervenció. Aquests orienten les tasques dels tècnics i tècniques dels ajuntaments i dels possibles Agents de Desenvolupament Local i Ocupació que puguin incorporar-se per facilitar el desplegament del pla.
Aquest 2023 ja fa 9 anys que Bisbal, Forallac, Ullastret, Corçà, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura van començar a treballar junts per dinamitzar l’economia d’un territori gràcies al primer Pla estratègic que es va redactar.
Núvols lenticulars des de la Bisbal d'Empordà. Foto: Marc Vilà
Avui dijous encetem un nou dia que respecte a ahir serà més càlid. Tant les temperatures mínimes com les màximes podran ser més altes. I això serà un dels titulars de la jornada. Anirem amb temperatures mínimes semblants als quasi 6-8ºC i això serà un augment ben bé de 3-4 graus respecte a ahir. I les temperatures màximes passaran sense problema dels 20 ºC i poden superar els 22 ºC.
Comencem el dia assolellats, amb el cel serè, sense nuvolositat. I el matí continuarà així, amb moltes estones de sol i amb molta estabilitat. Però serà a la tarda que esperem creixement de nuvolades que podran deixar algun ruixat poc important a poblacions més interiors de la comarca. Tot i això, cap al tard no es descarta alguna precipitació, igualment feble, a la mateixa línia de la costa.
Pels propers dies les temperatures quedaran a la banda càlida amb un divendres que seria bàsicament assolellat, i un cap de setmana que tot i ser bastant ennuvolat de cara a dissabte ens plantejaria una Diada de Sant Jordi bastant estable al nostre Baix Empordà.
