La fotògrafa barcelonina Carma Casulá ha guanyat el Premi de Fotografia 2023 de la Fundació Vila Casas per la instantània ‘Al Natural_Jungfraujoch’ de la sèrie ‘Al Natural’ (2019).
El segon premi d’aquest certamen se l’ha endut el fotògraf de Valls Joan-Ramon Manchado per ‘Vianants’ (2023). A més, el jurat ha seleccionat 33 obres finalistes d’entre les propostes presentades en aquesta edició, que ha batut rècord de participació amb 471 inscripcions. El veredicte del jurat s’ha fet públic aquest dissabte al migdia al Palau Solterra de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), coincidint amb la inauguració de dues exposicions: ‘Finalistes del Premi de Fotografia 2023’ i ‘Francesc Català-Roca — Homenots & Homenets’ amb motiu del seu centenari.
El primer premi del concurs està dotat amb una aportació econòmica de 6.000 euros i una exposició monogràfica programada per l’any que ve al Museu Can Framis que la Fundació té a Barcelona. El segon premi està dotat amb 3.000 euros. ‘Al Natural_Jungfraujoch’ és una fotografia en color impresa sobre Dibond amb tintes UV i motllura en fusta, que mostra les galeries construïdes sota una de les glaceres més antigues d’Europa, als Alps suïssos. Per la seva banda, ‘Vianants’ és un doble retrat de dues dones amb què el fotògraf s’ha creuat pel carrer i ha revelat amb la tècnica de cianotípia virada. Aquestes dues fotografies guanyadores i les 33 finalistes es poden veure en una exposició al Palau Solterra de Torroella de Montgrí des d’aquest dissabte i fins al 18 de juny.
El jurat d’aquesta edició ha estat format per Natàlia Chocarro, Sophie Köhler, Antonio Sagnier, Àlex Susanna, Laura Terré i Antoni Vila Casas. I els 33 artistes finalistes han estat: Nora Ancarola, Samuel Aranda, Marc Ávila Català, Juan Baraja, Quim Boix, Andrés Cañal, Maite Caramés, Carma Casula, Salvi Danés, Ana DMatos, Beatriz Dubois, Michael Dunev, Alba Duque, Ingrid Ferrer Homs, Rosa Gabriela, Eugeni Gay Marín, Lucía Gorostegui, Ramon Guimarães, Anna Ill, Joan-Ramon Manchado, Xavier Manrique, Gemma Miralda, Santos Montes, Myriam Negre, Jaume Parera, Alberto Polo, Lluc Queralt, Kati Riquelme, David Salcedo, Rubèn Tresserras, Blanca Viñas, Clàudia Vives-Fierro i Román Yñán.
Exposició de Francesc Català-Roca
A més, l’entrega de premis s’ha fet coincidir també amb la inauguració al Palau Solterra de l’exposició ‘Francesc Català-Roca — Homenots & Homenets’, que es podrà visitar al museu de Torroella fins al 19 de novembre. Amb aquesta mostra, la Fundació Vila Casas se suma a la celebració del centenari de Francesc Català-Roca: una iniciativa important pel fet de no haver-se assenyalat prou la seva faceta de retratista.
Francesc Català-Roca, fill del fotògraf Pere Català Pic, va mantenir viu a la seva obra l’esperit d’avantguarda que pràcticament havia desaparegut durant el franquisme i va obrir camins a tota una generació. La seva fotografia és un retrat de la vida quotidiana del segle XX a Espanya: les ciutats, els pobles, els paisatges i també els protagonistes de la cultura. Professional conscient del llenguatge, va ser pioner en inserir la fotografia en la publicitat, va trencar els estrets marges que el món de l’art reservava a la fotografia documental introduint-la a les galeries, va aplicar la fotografia al disseny i l’arquitectura i, definitivament, va exemplificar la reproductivitat il·limitada de la imatge fotogràfica en l’edició de llibres, cartells i revistes il·lustrades.
La sèrie que l’encapçala es compon de cinquanta-vuit retrats fets entre el 1949 i el 1975, més el seu cèlebre autoretrat. Un que Català-Roca va regalar a Joan Uriach i Tey. Anys més tard, el seu fill Joan Uriach i Marsal en va fer donació al seu amic Antoni Vila Casas: aquest gest, no només d’amistat sinó de complicitat entre col·leccionistes, es va produir en entendre que aquestes peces serien més apreciades al si de la destacada col·lecció de fotografia que s’estava constituint a la Fundació Vila Casas.
La Fundació ha titulat aquest conjunt com a «Homenots», fent-li l’ullet a Josep Pla, amb qui Català-Roca va compartir l’autoria de guies i llibres: així va titular Pla les seixanta semblances de personatges del seu temps, redactats entre el 1958 i el 1974, majoritàriament escriptors, artistes o polítics, triats per la seva peculiaritat i per haver-se significat de manera remarcable. Com a complement d’aquesta galeria de gent rellevant, l’exposició afegeix quinze retrats de nens, els «Homenets»: a petita escala, són el reflex d’una Espanya enfosquida per la Dictadura, el poble senzill allunyat del poder, la política, la ciència i la cultura.
Aquests petits treballadors fan la seva feina com si fos un joc, igual que altres criatures juguen al carrer o mengen gelats. Traspuen humanitat i tendresa, compartint el risc de viure, els perills i les amenaces de la vida dels grans; són els «homenets» en contraposició als «homenots».
