La sentència de la secció tercera de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent la magistrada Sonia Losada, situa l’atac entre les 8.00 i les 12.30 del 25 de maig del 2019 a casa del condemnat, Joselito Abreu, de 46 anys en el moment dels fets.

Al judici, acusat i víctima van explicar que havien coincidit aquella nit de festa per la població i que, juntament amb altres persones, van decidir anar «a fer l’última copa» al domicili del processat. Eren, en total, cinc persones: la víctima, una amiga seva, el processat i dos homes més. Hi van estar fins que es va fer de dia i, llavors, l’amiga de la menor i un dels homes van marxar a esmorzar. La víctima s’hi havia d’afegir poca estona després però no va arribar a sortir de l’habitatge.

El tribunal conclou que, mentre la víctima estava al pis, el processat es va «aprofitar» que la menor estafa afectada pel consum d’alcohol i drogues (a les analítiques li van detectar restes de marihuana i cocaïna) per portar-la a una habitació i violar-la.

L’amiga de la víctima, alertada perquè no podia contactar amb la menor per Whatsapp i no sabia on era, va acabar avisant els familiars de la noia. Finalment, van anar al pis del processat, que va obrir la porta i va indicar on era. La sentència recull la declaració de la mare, que va explicar que es va trobar la seva filla «tombada i tapada amb una manta, absolutament adormida i com en estat inconscient».

Quan la va despertar per endur-se-la a casa, es va adonar que duia els pantalons girats: «Estava completament anada, confosa i desorientada». Van anar al domicili familiar perquè descansés una estona i, més tard, van anar a denunciar els fets. La víctima va explicar al judici que no recorda res des del moment en què l’amiga va marxar del pis i fins que estaven interposant la denúncia als Mossos.

La sentència conclou que la declaració de la víctima, dels testimonis, la localització de l’ADN de l’acusat en la menor i els resultats de les analítiques són proves «suficients per acreditar que els fets van transcórrer tal i com explica la denunciant»: «És a dir, que les relacions sexuals es van mantenir quan ella no podia prestar consentiment vàlid, tenint en compte l’estat en què es trobava».

Rebutja la versió exculpatòria

El tribunal rebutja la versió exculpatòria de l’acusat, que va dir que van ser relacions sexuals consentides. En aquest punt, la sentència remarca que la menor va afirmar «de manera absolutament espontània i sincera» que no hauria tingut sexe amb el processat perquè li fa fàstic i el troba «repugnant»: «No se sentia en absolut atreta físicament per ell, cosa que descartaria que destigés mantenir-hi relacions».

La sentència també recull que els fets han tingut una «afectació directa» en el benestar emocional de la víctima, que tenia «ansietat, frustració, tristesa i por a trobar-se casualment» el condemnat. Va haver de rebre tractaments psicològic i, segons la sala, «la simptomatologia i l’afectació vital detectades deriva dels fets objecte d’enjudiciament».

L’Audiència de Girona exposa que «resulta obvi» que la menor estava «privada de sentit» en el moment de l’abús sexual i que el processat era «necessàriament coneixedor» de l’estat de la vícitma: «Sabia que no tenia capacitat per consentir i, tot i això, va mantenir-hi relacions sexuals».

La fiscalia i l’acusació particular sol·licitaven una condemna de 7 anys i mig de presó. L’Audiència li imposa una pena de 4 anys de presó i 5 anys de llibertat vigilada. No es podrà apropar a menys de 500 metres ni comunicar-se amb la víctima durant 5 anys i l’haurà d’indemnitzar amb 9.000 euros pel dany moral.