El Govern reserva 21 milions per millorar tres carreteres del Baix Ter

Per
Redacció
-
privat:-la-plataforma-que-reclama-millorar-les-carreteres-del-baix-ter-demana-que-els-pressupostos-incloguin-totes-les-vies
Privat: La plataforma que reclama millorar les carreteres del Baix Ter demana que els pressupostos incloguin totes les vies

El Govern de la Generalitat preveu destinar 21 milions d’euros al condicionament de les carreteres GI-633, GI-634 i GI-643, que connecten diversos municipis del Gironès i del Baix Empordà. La inversió forma part del nou programa d’infraestructures de mobilitat, dotat amb 4.350 milions d’euros per als pròxims deu anys.

La partida afecta alguns dels principals eixos viaris del Baix Ter, una zona que fa anys que reclama millores de seguretat, ampliacions de calçada i actuacions per adaptar les carreteres a l’augment del trànsit. Malgrat això, l’anunci deixa oberta una qüestió: com encaixen aquests 21 milions amb els prop de 50 milions d’euros que la Generalitat va anunciar el gener per modernitzar el conjunt de la xarxa viària del territori.

Prop de 50 milions anunciats al gener

Aquell paquet d’actuacions incloïa projectes a les GI-633 i GI-634 entre Colomers i Verges, diversos trams de la GI-643, la GI-642 entre la Pera i Parlavà, la C-31 entre Ullà i Verges i altres millores de seguretat. També incorporava l’antena sud de Torroella de Montgrí, pensada per descongestionar el pont del Ter.

Una de les actuacions principals era el condicionament de les GI-633 i GI-634 entre Colomers i Verges, pressupostat en 14,1 milions d’euros. El projecte preveu ampliar la calçada fins als nou metres, construir un itinerari paral·lel per a vianants i fer noves rotondes a Colomers i Jafre.

Pel que fa a la GI-643, els projectes anunciats sumaven 7,1 milions entre Parlavà i Serra de Daró i 6,5 milions entre Serra de Daró, Gualta i Torroella de Montgrí. L’eixamplament de la C-31 entre Ullà i Verges estava valorat en 10 milions més.

La plataforma «‘Prou excuses. Carreteres segures al Baix Ter»  reclama totes les actuacions

La plataforma Prou excuses. Carreteres segures al Baix Ter, sorgida arran dels accidents registrats a la xarxa viària de la zona, ja va alertar aquest juny que les partides pressupostades eren insuficients. L’entitat assegurava que la inversió consignada fins aleshores era de 16,5 milions d’euros i reclamava recuperar el compromís global de prop de 50 milions anunciat pel Govern.

La plataforma demana actuacions amb import i calendari a la GI-643, la GI-642, la GI-641 i al tram de la C-31 entre Ullà i Verges. També reclama unes condicions mínimes de seguretat, amb carrils de 3,5 metres i vorals d’entre un metre i un metre i mig. La reivindicació ha rebut el suport de 21 ajuntaments, que han aprovat mocions a favor de la millora de les carreteres del Baix Ter.

La inclusió dels 21 milions al nou pla suposa un pas endavant, però encara no permet determinar si aquesta xifra correspon només a una primera fase, si forma part del paquet global de 50 milions o si deixa fora algunes de les actuacions compromeses. La concreció dels trams, les anualitats i els calendaris d’execució serà clau per saber quin abast real tindrà la inversió al Baix Ter.

No és un incendi a Sant Antoni de Calonge. És boira marinera i així es produeix aquest fenòmen

Per
Redacció
-

Les imatges d’aquest matí a Sant Antoni de Calonge han deixat una estampa poc habitual: una espessa capa de boira avançant arran de mar fins a cobrir parcialment la línia de costa mentre centenars de persones gaudien d’un dia de platja amb cel completament serè. El fenomen, conegut com a boira marinera o boira d’advecció, és relativament freqüent a la Costa Brava durant els mesos càlids, però acostuma a despertar la curiositat de residents i visitants per l’espectacular contrast que genera entre el sol radiant i la massa de boira que sembla emergir directament del mar.

Aquest episodi arriba després de diversos dies marcats per temperatures molt elevades a l’Empordà, amb màximes que han superat els 33, 34 i fins i tot els 35 graus en alguns sectors de l’interior. Aquesta calor intensa és precisament una de les claus per entendre què ha passat. Mentre la terra s’escalfa ràpidament sota l’efecte del sol, la temperatura de l’aigua del Mediterrani es manté molt més estable i notablement més baixa. Quan una massa d’aire càlid i humit es desplaça sobre aquesta superfície marina més freda, l’aire es refreda de manera sobtada fins a arribar al punt de condensació, formant milions de petites gotes d’aigua en suspensió que donen lloc a la boira.

A diferència de les boires d’hivern associades a les nits fredes i a la manca de vent, la boira marinera es forma sovint amb temperatures elevades i pot aparèixer en ple dia. Per això resulta tan sorprenent veure una paret blanca avançant sobre el mar mentre a la platja es continua prenent el sol amb temperatures plenament estiuenques. En alguns casos, aquesta boira pot penetrar uns centenars de metres terra endins i provocar una baixada brusca de la temperatura en qüestió de minuts.

A la Costa Brava, aquest tipus de situacions solen produir-se especialment durant episodis de calor intensa combinats amb vents marítims humits procedents del sud o del sud-est. Les diferències tèrmiques entre l’aire i la superfície del mar es converteixen aleshores en el motor que alimenta el fenomen.

Més enllà de la seva bellesa paisatgística, la boira marinera és també un recordatori de la influència que exerceix el Mediterrani sobre el clima litoral. En dies d’onada de calor, el mar actua com un regulador natural de la temperatura i, de tant en tant, ofereix espectacles meteorològics tan singulars com el que s’ha pogut observar aquest matí a Sant Antoni de Calonge.

L’Espai Cuixart estrena un cicle d’art, música i gastronomia pel centenari de Modest Cuixart

Per
Redacció
-
Cae Pinol - Fundacio Cuixart

L’Espai Cuixart de Palafrugell estrenarà aquest estiu AcCent Cuixart, un nou cicle cultural que reunirà arts visuals, música en directe i gastronomia durant nou vetllades. La programació començarà el 27 de juny i acabarà el 28 d’agost. La Fundació Cuixart impulsa aquesta proposta dins dels actes del centenari del naixement de Modest Cuixart. El projecte vol reforçar la vigència del seu llegat i apropar-lo a nous públics.

El nom AcCent Cuixart uneix el concepte d’activitats amb la referència als cent anys del naixement de l’artista. El cicle formarà part de la programació especial preparada per la Fundació Cuixart durant aquesta commemoració. La iniciativa també vol presentar l’obra de Cuixart des de perspectives actuals i convertir l’espai de Palafrugell en un punt de trobada cultural durant l’estiu.

Modest Cuixart va néixer a Barcelona el 1925 i va morir a Palamós el 2007. Va ser un dels artistes catalans més destacats de la postguerra i va participar en la fundació del grup d’avantguarda Dau al Set. En aquest moviment també van intervenir creadors com Antoni Tàpies, Joan Brossa i Joan Ponç. La seva trajectòria va estar marcada per la llibertat creativa, l’interès per la natura, l’esoterisme i la condició humana.

L’obra de Modest Cuixart forma part de col·leccions i museus de diferents països. La seva aportació ocupa un lloc destacat dins de l’art català contemporani. AcCent Cuixart vol recuperar aquesta influència i mostrar-la com una font d’inspiració encara activa. El cicle convidarà diversos artistes a establir una conversa visual amb obres originals del pintor.

Durant les nou vetllades, els creadors presentaran exposicions efímeres inspirades en l’univers de Cuixart. Cada artista prepararà una proposta pròpia i connectarà el seu llenguatge amb la mirada del pintor. El programa comptarà amb els artistes visuals Pep Ribé, Om Barbarà, Cae Piñol, Àlex Pallí i Enric Iglesias. Les seves intervencions oferiran noves interpretacions de les formes, els símbols i els temes presents en l’obra de Cuixart.

La programació musical combinarà estils molt diversos. Myriam Swanson i Jordi Mena hi aportaran blues i música soul, mentre Warren Walker presentarà una proposta de jazz àcid. Cristina Florido Companyia oferirà flamenc i Laaza representarà el pop. També hi participaran Just For Funk, Maria Sigaa, Xiripa Combo i Juliette, Wax i Boogie, Lucila Ruiu i el discjòquei Carlos Bayona.

La música passarà pel funk, els ritmes africans, el boogie woogie i el folk independent. Aquesta varietat reforçarà el caràcter multidisciplinari del cicle. Cada vetllada combinarà diferents llenguatges artístics dins d’un mateix espai. La gastronomia completarà l’experiència i facilitarà un ambient de trobada entre artistes, públic i obra.

La inauguració tindrà lloc el 27 de juny amb una acció de pintura en directe de Pep Ribé. L’artista crearà una peça inspirada en una obra original de Modest Cuixart. La primera vetllada també inclourà música del discjòquei Sound Sistem. Els músics Jaume Vilaseca i David Soler tancaran la jornada amb un tribut immersiu al grup britànic Pink Floyd.

AcCent Cuixart planteja una experiència cultural oberta a tots els públics. El programa vol facilitar noves lectures de l’obra de Modest Cuixart i reforçar la seva connexió amb la creació contemporània. L’Espai Cuixart es convertirà durant l’estiu en un escenari compartit entre pintura, música i gastronomia. La proposta també vol acostar el llegat de l’artista a les noves generacions de creadors i visitants.

Més de 3.200 estudiants aproven les proves d’accés a la universitat a les comarques gironines

Per
Redacció
-

Més de 3.200 estudiants han superat les proves d’accés a la universitat a les comarques gironines. La nota mitjana dels exàmens ha estat de 6,428. La qualificació mitjana d’accés ha quedaten 7,099. L’expedient de batxillerat dels alumnes aprovats presenta una mitjana pròxima als 7,55.

La nota d’accés combina els resultats del batxillerat i els exàmens obligatoris. L’expedient acadèmic aporta el 60% del resultat. La fase obligatòria aporta el 40% restant. Aquesta fase inclou cinc exàmens i permet accedir als estudis universitaris.

Una estudiant de Banyoles ha obtingut la millor qualificació de Catalunya. L’alumna estudia a l’Institut Pere Alsius i Torrent i ha aconseguit una nota de 9,90. La demarcació gironina també suma dos resultats més molt destacats. Un correspon a un estudiant de Vidreres. L’altre correspon a un altre alumne de Banyoles.

Al conjunt de Catalunya, més de 33.000 estudiants han superat la fase obligatòria. La taxa d’aprovats arriba a prop del 96%. Gairebé 35.000 alumnes es van presentar a aquests exàmens. Uns 10.000 estudiants més només van participar en la fase voluntària.

Aquesta fase voluntària permet millorar la nota d’admissió. També hi participen alumnes de batxillerat i de cicles formatius de grau superior. Prop de 4.000 estudiants de batxillerat van superar alguna matèria. Més de 3.000 alumnes de formació professional també van aprovar algun examen.

La convocatòria ordinària va reunir prop de 250.000 exàmens. Els alumnes van fer proves de llengües, història, filosofia, ciències, arts i tecnologia. Alemany i cor i tècnica vocal van registrar les mitjanes més altes. Les dues matèries van superar els vuit punts.

Matemàtiques va presentar la mitjana més baixa. La nota general va quedar poc per sobre dels quatre punts. Geologia i ciències ambientals també va registrar un resultat pròxim als cinc punts. Llengua catalana i literatura va superar els sis punts. Llengua castellana i literatura es va acostar als set. Anglès també va registrar una nota similar.

Enguany, 318 estudiants rebran una distinció del Govern català. Tots han obtingut una qualificació igual o superior a nou. El grup inclou prop de 200 noies i més de 100 nois. El Govern català lliurarà un diploma acreditatiu a cada alumne.

Els estudiants poden consultar els resultats a través del portal universitari. Els alumnes sense revisió pendent podran descarregar la targeta definitiva el 29 de juny. Els estudiants amb revisió la tindran disponible el 7 de juliol. Aquest document permet formalitzar la matrícula després de l’assignació de plaça. La preinscripció universitària continua oberta fins al 26 de juny. Durant aquest període, els estudiants poden modificar l’ordre de les seves preferències.

El Pati de Can Gil enceta la vuitena edició amb poesia i música a Matajudaica

Per
Redacció
-
Photo

El cicle El Pati de Can Gil donarà el tret de sortida a la seva vuitena edició el pròxim 26 de juny amb una proposta que combinarà poesia i música al Parc Amagat de Matajudaica. La iniciativa, impulsada per l’editorial empordanesa Edicions Tremendes, s’ha consolidat com una cita cultural singular al Baix Empordà.

La primera sessió comptarà amb l’espectacle Haikurismes amb Sonsotons Vers H, una proposta que uneix paraula i música. Hi participaran Jordi Fornos, responsable dels textos, guitarres i percussions, Marcel Torres, a les guitarres i percussions, i Albert Vergés, al saxo.

Segons expliquen els organitzadors, l’espectacle explora el diàleg entre els haikus i els aforismes a través de la música i la poesia. La proposta reflexiona sobre el pas del temps, la vida i la mort, tot combinant moments de silenci i de sonoritat.

El cicle manté el seu format itinerant i recorrerà diversos nuclis del municipi de Corçà. Després de Matajudaica, la programació continuarà a Casavells i Cassà de Pelràs, i també inclourà una sessió especial a la Bisbal d’Empordà.

El Pati de Can Gil va néixer fa vuit anys en el pati d’una casa particular de Corçà, coneguda com a Can Gil i datada del segle disset. Amb el pas dels anys, la proposta ha crescut fins a convertir-se en un espai de trobada entre creadors i públic en entorns a l’aire lliure.

Les activitats començaran a les vuit del vespre, amb obertura de portes mitja hora abans. El cicle manté el sistema de taquilla inversa, que permet als assistents fer una aportació voluntària després de l’espectacle. També hi haurà servei de menjar a càrrec de l’Obrador Sa Menjua de Celrà.

L’Estat dona llum verda a la plataforma d’assaig de l’eòlica marina al golf de Roses

Per
ACN
-
eòlica

L’Estat ha donat llum verda a la plataforma d’assaig de l’eòlica marina, el Plemcat, prevista al golf de Roses (Alt Empordà). El Ministeri per a la Transició Ecològica ha aprovat la declaració d’impacte ambiental (DIA) favorable del projecte. La resolució s’ha adoptat aquest dilluns, però encara no n’ha sortit publicat el detall al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).  La declaració d’impacte ambiental marca l’avantsala perquè es puguin instal·lar els prototipus d’aerogeneradors a la badia. El Plemcat ocuparà un espai de 7,4 quilòmetres quadrats, on s’ubicaran tres molins de 15 MW cadascun amb una altura màxima de 261 metres. La plataforma també disposarà d’una boia de connexió flotant i una línia elèctrica soterrada per evacuar l’energia.

L’Estat va aprovar el febrer de 2023 els POEM de les cinc demarcacions marines espanyoles. A Catalunya, només hi va incloure l’anomenada Leba1 al golf de Roses, un espai marítim de 250 km i una distància mínima de la costa de 12 km on podran instal·lar-se parcs eòlics marins comercials. El següent pas hauria de ser una subhasta pública -que encara no té data- en què les empreses interessades (vuit fins al moment) puguin optar a instal·lar-s’hi.

La proposta, però, ha estat polèmica des de l’inici i amb l’objectiu de provar la tecnologia, la Generalitat va anunciar el 2023 una plataforma d’assaig, promoguda a través de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). Sota el nom de Plemcat, la plataforma es projecta a la zona de la Leba 1 i va sortir a informació pública fa dos anys.

Per poder-la tirar endavant, un dels requisits sine qua non era que el projecte rebés llum verda per part del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. De fet, feia setmanes que s’especulava que la publicació de la DIA era imminent. I ara, segons han avançat diversos mitjans i ha confirmat l’ACN, aquest tràmit ja s’ha complert.

L’Estat ha emès una declaració d’impacte ambiental favorable perquè el Plemcat sigui realitat. La Direcció General de Política Energètica va emetre’n la resolució aquest dilluns, segons consta a la web del Ministeri que recull els diferents projectes. De moment, però, el contingut de la declaració encara no s’ha publicat al BOE.

Tres prototips

El Plemcat ocuparà un espai de 7,4 quilòmetres quadrats on s’ubicaran tres prototips d’aerogeneradors de 15MW cadascun. La plataforma d’assaig també comptarà amb una boia de connexió flotant i una línia d’evacuació de l’alta tensió soterrada de 66 kV. Els molins tindran una altura màxima de 261 metres.

La línia d’evacuació tindrà 25,8 km que discorreran sota l’aigua i 16,2 que ho faran per terra, a més d’una subestació elèctrica elevadora al terme de Vilaür. La infraestructura, però, també afecta els termes de Sant Pere Pescador, l’Escala, l’Armentera, Ventalló i Sant Mori. Alguns d’aquests municipis ja s’hi han manifestat obertament en contra.

Pel que fa als prototips, el que va obtenir millor puntuació va ser la proposta de Hive Wind Energy. Es tracta d’una filial de Sener, que també promou el Parc Tramuntana a la Leba 1 i que és un dels que té la tramitació més avançada. La segona empresa més ben puntuada va ser la catalana X1Wind i la tercera que hi instal·laria un prototip serà l’enginyeria canària Esteyco. Els promotors dels projectes, però, de moment no han entrat a detallar-los en espera que es publiqués la DIA.

El Plemcat compta amb una inversió de 80 milions d’euros, 30 milions provinents de l’Estat i els 50 restants per part de la Generalitat.

1...181920...7.045Pàgina 19 de 7.045