Ara fa un any i mig, per prendre el pols a l’economia gironina després de la pandèmia, les cambres de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols van començar a fer enquestes a l’empresariat. Coincidint amb els plens, cada dos mesos es demana als seus membres que responguin una sèrie de preguntes.

Són una dotzena de qüestions. Algunes de fixes, que fan referència a l’activitat durant aquell trimestre o a les perspectives de futur. I d’altres que canvien, en funció del context socioeconòmic del moment. A cada ronda, es reben una vuitantena de respostes dels empresaris, representants dels gremis i les associacions que integren els plenaris de les cambres.

En aquesta última onada de l’enquesta, part de les preguntes han posat el focus en les repercussions econòmiques de la sequera. Aquí, el 29% de l’empresariat gironí ha respost que les restriccions en l’ús d’aigua tindran «una gran afectació en el dia a dia», i un altre 54%, tot i que creuen que de moment l’impacte és «poc significatiu», tampoc amaguen la incertesa per allò que pot arribar en els propers mesos.

Entre els sectors que es mostren més preocupats hi ha la indústria alimentària; en especial, les càrnies i les frigorífiques. Precisament, per «la despesa intensiva que fan de l’aigua», concreta el president de la Cambra de Girona, Jaume Fàbrega. I en paral·lel, explica el president de la de Palamós, Pol Fages, el sector turístic -com la restauració- també es mostra «a l’expectativa» del què poden suposar les restriccions en plena temporada estival i està «preocupat» per les inversions que haurà d’afrontar per minimitzar l’ús d’aigua.

Arran de les restriccions, a més, la gran majoria de l’empresariat també critica que des de les administracions no s’està donant prou informació a les empreses per gestionar millor els recursos hídrics. De fet, ho asseguren fins al 84% de les respostes. I aquí, Fàbrega alerta que una cosa és «la resposta immediata» a la sequera; i l’altra, els canvis que s’hauran de fer a llarg termini per quan es reprodueixin els episodis de manca d’aigua, «que ha de comportar inversions tant per part de les empreses, com també dels ajuntaments i el Govern».

Preus de l’energia i manca de crèdit

L’enquesta de clima empresarial tampoc amaga que, entre les principals incerteses, els empresaris hi situen l’increment dels costos de l’energia -aquí, un 72% creuen que limitaran el creixement en els propers mesos- i les dificultats per accedir al crèdit. «El que hi ha és car i escàs; l’alça dels tipus d’interès ha provocat, per exemple, que les empreses posposin aquelles inversions més grans que tenien previstes», ha concretat el president de la Cambra de Sant Feliu, Eduard Bosch.

En paral·lel, vuit de cada deu enquestats també creuen que les repercussions de la guerra d’Ucraïna s’allargaran, perquè no veuen solució al conflicte a mitjà termini. I en referència al territori, continua havent-hi un clam unànime per reclamar que se solucioni «el dèficit endèmic en infraestructures» que arrosseguen les comarques gironines. «En aquest sentit, considerem importantíssim que es desencallin projectes com l’estació intermodal de Vilamalla i la nova de l’AVE a l’aeroport de Girona», subratlla Fàbrega.

Entre les amenaces per a l’economia gironina, finalment, l’enquesta recull les queixes per «l’excessiva regulació» administrativa amb què es troben les empreses –»es posa més èmfasi en el procediment i no en el resultat», diuen literalment les respostes- i també la manca de perfils professionals.

Pel que fa als encariments de producció, si bé la inflació ha impactat damunt les matèries primeres, les tres cambres de comerç també asseguren que «la majoria» de les empreses han optat per repercutir aquests augments en el preu dels productes. «La majoria d’indústries poden fer-ho, si bé algunes també n’assumeixen una part», ha concretat Bosch. Però en el cas del sector alimentari, precisa Fages, aquest increment ha estat evident i, en alguns casos, s’ha fet «sense vergonya», perquè hi ha productes de la cistella de la compra que «han triplicat el preu».

A millor, malgrat tot

Tot i les diferents amenaces que els empresaris assenyalen, quan l’enquesta els demana sobre quines són les seves expectatives per a aquest segon trimestre d’any, la majoria -dos de cada tres- creuen que la seva activitat «evolucionarà positivament». Ho recullen el 67% de les respostes, davant el 30% que creuen que l’activitat s’estancarà i un 3% que diuen que anirà a la baixa.

Les cambres de comerç vinculen l’optimisme al fet que s’ha deixat enrere la sotragada per la pandèmia -sobretot, el confinament- i que, malgrat les incerteses, els empresaris ja no veuen la situació tan crua com abans. «Tot el que s’ha passat, és evident que ha deixat marca; hem pres consciència de la fragilitat de tot plegat», diu Fàbrega, que també posa l’accent en què els mercats internacionals «es recuperen bé», ha tornat el turisme (un dels puntals de l’economia de la demarcació) i el territori s’està «reindustrialitzant».

En paral·lel, segons recull l’enquesta, els empresaris també veuen que el territori té «oportunitats» per impulsar-se. Entre aquestes, hi situen els fons Next Generation, la recuperació de les cadenes de subministraments, el campus de salut que s’articularà al voltant del nou Trueta o la possibilitat que la demarcació aculli la Ryder Cup 2031.

De fet, en el cas del torneig de golf, totes les opinions hi són favorables. El 43% dels enquestats creuen que tindrà una repercussió «molt bona» per a l’economia gironina, i el 57% restant asseguren que serà «bona». No n’hi ha cap que cregui que l’impacte de la Ryder Cup serà «regular».