El projecte Hidronet Baix Ter, cofinançat per la Fundació Biodiversitat en el marc dels fons europeus NextGenerationEU, es va presentar divendres a Torroella de Montgrí i aposta per transformar la gestió de l’aigua al tram baix del riu Ter amb un model basat en la natura. Amb un pressupost global de prop de 3 milions d’euros, la iniciativa vol donar resposta als problemes recurrents d’inundacions que afecten diversos nuclis urbans del Baix Ter, provocats en gran part per la reducció històrica de les zones inundables i un sistema de drenatge centrat en l’evacuació ràpida de l’aigua.
El projecte planteja substituir aquest model tradicional per una xarxa d’aiguamolls i zones de laminació que permetin retenir l’aigua de manera temporal, alentint-ne el flux i reduint el risc de desbordaments. Aquesta estratègia, coneguda com a “territori esponja”, no només contribueix a minimitzar els efectes de les pluges intenses, sinó que també millora l’estat ecològic dels sistemes aquàtics, afavoreix la biodiversitat i ajuda a retenir nutrients i contaminants. Segons els experts de la Universitat de Girona, es tracta d’afrontar conjuntament dos fenòmens propis del clima mediterrani, com són la sequera i les inundacions, dues cares d’una mateixa realitat.
La iniciativa, que es va iniciar l’octubre de 2022 i està a punt de finalitzar, ha comptat amb la participació de set socis, entre els quals la Diputació de Girona, el Consorci del Ter i diversos ajuntaments com els de Torroella de Montgrí, Gualta i Ullà. En aquests municipis s’han dut a terme actuacions concretes com la renaturalització de trams fluvials, la retirada d’espècies invasores o la millora del drenatge, amb intervencions que han arribat fins als 3 quilòmetres de llera en alguns casos. A Ullà, per exemple, les darreres tempestes ja han posat a prova el sistema, evitant que l’aigua arribés al nucli urbà.
Tot i els beneficis previstos, el projecte també ha generat controvèrsia entre alguns veïns de les zones on s’han dut a terme les actuacions, que expressen dubtes sobre la seva eficàcia real i, sobretot, sobre el manteniment a llarg termini d’aquestes infraestructures verdes. Aquesta desconfiança posa de manifest la necessitat de reforçar la comunicació i la implicació ciutadana en projectes d’aquest abast.
A més de les actuacions sobre el terreny, el projecte ha desenvolupat un pla integral de gestió del risc d’inundació per a tota la zona del Baix Ter, amb diagnosi, identificació de punts crítics i un programa de mesures basades en la prevenció i la protecció. També s’ha treballat en la coordinació entre administracions, la participació ciutadana i la sensibilització, amb debats públics, exposicions itinerants i presència en fòrums especialitzats.
Els responsables institucionals han destacat el projecte com un primer pas per avançar cap a un model més sostenible i resilient. Els alcaldes implicats han subratllat la importància de la col·laboració entre administracions i han reconegut que, tot i implicar la transformació d’alguns espais, com terrenys agrícoles, els beneficis en termes de seguretat i medi ambient són clars. En aquesta línia, el projecte es planteja com una experiència replicable a altres territoris amb problemàtiques similars, consolidant una nova manera d’entendre la gestió del risc d’inundacions.
