Carme Viñas (ERC – Acord Municipal), Albert Ros (Junts per Calonge i Sant Antoni), Arturo Prades (PSC), Josep Abellí (Avancem), Raoni Molina (Tots pel Poble) i Alberto Mas (Partit Popular) han participat del debat electoral de Calonge i Sant Antoni per a les properes eleccions municipals del 28 de maig.
En ell, s’hi ha fet una valoració general del mandat 2019-2023 amb la pandèmia com a protagonista, s’ha discutit sobre mobilitat i habitatge, s’ha comentat el primer any i mig de la Booktown i s’ha debatut sobre la desestacionalització del turisme.
Valoració del mandat 2019-2023
Carme Viñas (ERC) ha destacat les dificultats del mandat per culpa del Glòria i la Pandèmia, així com la marxa del regidor Norbert Botella del govern per deixar-los en minoria.
Albert Ros (JxCiSA) creu que l’inici del mandat va estar marcat per la paràlisi del govern.
Arturo Prades (PSC) diu que la legislatura ha estat intensa i en dues parts molt diferenciades.
Raoni Molina (TxP) creu que han tingut una legislatura convulsa.
Alberto Mas (PP) ha comentat que el primer govern va ser un desastre.
Habitatge
Carme Viñas (ERC): «Durant el nostre govern vam seguir amb el contracte de sostre cívic i el vam renovar.»
Alberto Mas (PP) ha volgut matisar a Carme Viñas:
Arturo Prades (PSC) ha parlat del dret d’emancipació de la gent jove.
Albert Ros (JxCiSA), amb el seu partit, volen crear una oficina permanent d’habitatge.
Josep Abellí (Avancem) creu que l’objectiu és que els joves estalvïin en habitatges públics.
Raoni Molina (TxP) ha criticat la poca aposta pels habitatges socials en els últims 20 anys.
Booktown
Arturo Mas (PP) diu que hi van apostar des del primer dia i van millorar el projecte:
Raoni Molina (TxP) creu que la Booktown ha posat a Calonge al mapa.
Carme Viñas (ERC) creu que s’ha d’acompanya la Booktown de més serveis.
Arturo Prades (PSC) assegura que la Booktown ha estat un èxit i un projecte transgressor.
Josep Abellí (Avancem) creu que el projecte és coix.
Albert Ros (JxCiSA) també ha parlat d’El Collet com a reclam turístic.
Turisme
Raoni Molina (TxP) creu que el turisme ha d’anar més enllà del sol i la platja.
Albert Ros (JxCiSA) diu que s’estan fent moltes coses per desestacionalitzar el turisme.
Segons Arturo Prades (PSC), les dades del turisme hivernal han millorat en els últims anys.
Carme Viñas (ERC) pensa que cal vendre el municipi els 365 dies a l’any.
Josep Abellí (Avancem) és partidari de treballar conjuntament per trobar sinergies.
Per concloure el tema, Arturo Mas (PP) sí que creu que el turisme que hem de tenir és el de sol i platja.
Es van fer moltes més propostes. Us recomanem que recupereu el vídeo del debat i que seguiu tota la cobertura de les eleccions municipals 2023 a Ràdio Capital de l’Empordà.
El museu Can Mario de Palafrugell estrena aquest dissabte la segona part de la cartografia artística de l’Empordà que va arrencar l’any passat. En aquesta exposició, titulada ‘Mar de fons’ hi haurà obres de disciplines més trencadores en el món artístic. Si bé en la primera part hi predominava la pintura i l’escultura, a ‘Mar de fons’ guanyarà pes formats més innovadors i l’abstractisme. A més, hi ha obres vinculades al territori i permeten reflexionar sobre la memòria, la natura, el llegat de les dones o el paisatge de l’Empordà. L’objectiu d’aquesta sèrie d’exposicions és fer un catàleg d’artistes de la zona i mostrar al públic les obres contemporànies.
El 2022 la Fundació Vila Casas estrenava l’exposició ‘Localismes Universals. Artistes de l’Empordà (1)’ a Can Mario de Palafrugell. Era tota una declaració d’intencions per aconseguir reunir tots els artistes empordanesos contemporanis i donar-los a conèixer. El comissari, Toni Álvarez, recorda que Salvador Dalí, Josep Pla i molts altres artistes han estat arrelats amb l’Empordà. Però més enllà del llegat històric, hi ha un moviment artístic contemporani arrelat al territori que volia donar-lo a conèixer.
En aquella primera exposició hi havia obres de 28 artistes que es van exposar a Palafrugell entre el febrer i el maig del 2022. Es tractava de pintures i escultures que mostraven diferents estils i corrents dels artistes empordanesos recopilats després d’un estudi de camp que havia fet Toni Álvarez.
Ara, aquest any arriba la segona part de la cartografia artística empordanesa amb ‘Mar de fons’. En aquesta ocasió Álvarez aposta per un conjunt de formats diferents als que es van exposar l’any passat. Hi participen 26 artistes més i la fotografia, el vídeo i les accions o instal·lacions guanyaran pes amb la idea d’incorporar nous llenguatges i mirar cap a la contemporaneïtat de la disciplina artística.
Dues sales individuals
És per això que hi haurà dues sales individuals que acullen obres que requerien d’un espai propi. Per una banda hi ha dues obres de Pere Noguera on hi ha una vídeo-acció sobre la terrissa tradicional. Aquesta peça veiem l’artista com trenca amb la boca un plat de terra cru, abans de ser cuit. Per altra banda, la sala també acull una gran instal·lació formada per piles de diaris sobre les quals hi ha unes fotografies d’ossos.
L’altra de les sales està dedicada a Mar Serinyà i Marta Vergonyós. En ella hi ha la videoinstal·lació ‘Taula Viva. Paraulari’. En el vídeo apareixen les dues artistes assegudes cara a cara enmig d’un paisatge empordanès i davant d’una taula de fusta de pi. Les dues artistes comencen a recordar receptes de cuina familiars.
A través d’aquesta instal·lació, que dona la benvinguda al públic a l’exposició, les dues artistes volen mostrar el valor del patrimoni oral i el llegat de les dones en el territori. De fet, al llarg de tota la mostra, Toni Álvarez vol que el visitant reflexioni sobre la saviesa popular, el llegat de les dones, la memòria col·lectiva o el paisatge i la natura.
Amb ‘Mar de fons’ es tanca la primera part del projecte de cartografia artística empordanesa. Després d’aquestes dues exposicions, el comissari ha avançat que preveu destinar els dos propers anys a visitar estudis d’artistes i associacions per buscar nous noms que puguin formar part d’aquest catàleg artístic arrelat a l’Empordà. Mentre no arriba la nova fornada del catàleg, el públic podrà veure ‘Mar de fons’ entre el 20 de maig i el 26 de novembre a Can Mario de Palafrugell.
La depuradora de Palamós on es vol fer una reforma integral. Imatge publicada el 20 d'octubre del 2021. (Horitzontal)
El Govern de la Generalitat ha aprovat el nou Pla de gestió de l’aigua de les conques internes del país, el qual preveu un total de 17 milions d’euros d’inversió relacionats amb la depuradora d’aigües residuals de Palamós. La depuradora palamosina rebrà 12.128.000 euros per a l’ampliació i remodelació de l’estació. A banda, hi ha 5.208.000 euros consignats pel desdoblament de l’emissari terrestre i submarí.
El nou Pla triplica la inversió respecte a l’anterior i inclou un pressupost superior als 2.400 milions d’euros fins a l’any 2027 en total. Les inversions del Pla es destinen a la millora de l’eficiència i l’augment de la producció d’aigua per resoldre el dèficit existent i no dependre exclusivament de les pluges. A més, s’assegurarà la qualitat dels recursos a través de la incorporació d’eines com la regeneració i també la dessalinització.
Patrícia Plaja, portaveu del Govern de la Generalitat, comenta a Ràdio Palamós que el pla pretén assegurar la resiliència a fenòmens climàtics extrems cada vegada més freqüents, com són les sequeres o les inundacions.
Les últimes pluges han suposat un bàlsam per a camps i boscos, però no solucionen la sequera que estem patint. En tot cas permetria una treva abans d’entrar als mesos d’estiu com explica Samuel Reyes, director de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Da Souza abaixa la persiana. Després de més de 10 anys, ha arribat el moment de dir adéu.
La banda explica que han estat uns anys increïbles on han pogut fer moltes cançons, discs i concerts, i sobretot han conegut llocs i gent meravellosa, que ara alguns ja són amics i família.
El grup es mostra molt satisfet amb el camí que han fet, però també necessiten passar pàgina. Per això aquest 2023 servirà per tancar aquesta etapa amb una gira estiuenca que es rematarà amb dos concerts finals plens de col·laboracions i emoció.
La formació oferirà el darrer concert al gener de 2024 a la Sala Apolo. Entrades a la venda a DICE.
Les comunitats de regants del Baix Ter alerten que hi ha dos cultius molts afectats per la sequera. Per una banda, el blat de moro, i per l’altra, l’arròs de la zona de Pals, un dels cultius que necessita més aigua.
Pel que fa al blat de moro, s’han fet un 70% dels cultius habituals. El 30% restant no es podrà treballar. En alguns casos, s’ha substituït per altres cultius com el sorgo o el gira-sol. Una possibilitat que, en canvi, no permet l’arròs. La falta de pluges ha obligat els arrossaires a reduir en un 50% els cultius i a sembrar en sec la totalitat de la collita. «Ens trobem que tenim uns 13 hectòmetres respecte dels 24 que teníem habitualment», explica el secretari de la comunitat de regants del Baix Ter i arrossaire, Josep Maria Parals.
De fet, aquesta tècnica fa temps que l’aplicaven a part del cultiu, com a part de les mesures per mitigar la falta d’aigua recurrent del Ter i els efectes del canvi climàtic. En un any normal, però, ho feien a la meitat de la collita. Aquest mètode implica la sembra del cereal sense aigua i quan l’arròs creix fins als 15 o 20 centímetres, s’hi aboca aigua. Amb aquest mètode Parals assegura que s’han estalviat «un mes de reg aproximadament». Però més enllà de la mesura per a l’estalvi d’aigua, els pagesos remarquen que aquesta temporada hauran de sobreviure amb la meitat de la producció.
Entre uns cultius i altres, per tant, «les rendes que hi haurà seran més petites que en un any normal». Això, de retruc, podria afectar les subvencions europees que tenen i les empreses que es dediquen a l’arròs i que «es quedaran sense matèria prima». En aquest sentit, el sector reclama al Departament d’Agricultura compensacions per les restriccions i demana la implicació de tothom. «Fins ara, els pagesos som els únics que hem aplicat restriccions», es queixa Parals.
El sector espera que sigui un episodi més de sequera com els que hi va haver els anys 2003 i 2008 però admet que és una evidència que «el Ter porta cada vegada menys aigua». Per altra banda, Parals apunta que no s’han tingut en compte els efectes mediambientals d’aquestes restriccions. Els cultius d’arròs de Pals estan «enmig d’un parc natural» i això vol dir que hi ha «molts ocells que venen i s’alimenten dels cultius». Ara, si alguns queden en guaret, no hi ha aigua en els d’arròs i d’altres se seguen abans, aquesta fauna podria desaparèixer i alterar el paisatge característic de l’Empordà.
Tot i que els municipis no tenen competències en la matèria, els candidats treballen en mesures per intentar reduir el consum d’aigua i fomentar l’estalvi.
Ajudes i subvencions
Des de Pals, el republicà Carles Pi recorda que la incidència dels ajuntaments en l’agricultura «és gairebé nul·la». Malgrat tot, al municipi «hi ha 40 o 50 famílies que viuen del cultiu de l’arròs» i per això l’alcaldable està preocupat per saber quina compensació rebran per cultivar només el 50% de la collita. Carles Pi remarca que cal «trobar un equilibri» a l’hora de fixar les restriccions d’aigua per garantir la subsistència rural i també altres activitats, com ara el sector turístic.
Moratòries per a piscines
Diversos municipis també plantegen la necessitat d’aplicar moratòries en la construcció de piscines als seus municipis. L’alcaldable de la CUP a Verges, Diana Canals, creu que «no té sentit» aprovar projectes de construcció «si no hi ha prou aigua per omplir-les». Per això creu que els ajuntaments hauran de tendir a aplicar una sèrie de mesures en moments de sequera, com ara aquesta moratòria, i implementar-ne d’altres quan hi hagi més aigua.
En la mateixa línia, la candidata de Coalició per Pals, Marisol Perea, també proposa prohibir construir noves piscines en un any al municipi. Assegura que aquesta moratòria ja s’hauria d’haver aprovat «fa temps» per aconseguir estalviar aigua. De fet, Perea recorda que el 2008 l’Ajuntament de Pals ja va acordar aquesta mesura i remarca que no va «en contra del sector», sinó que és temporal.
«Si el sentit comú diu que hem de frenar, hem de fer tot el possible per fer-ho», assegura Perea. A més, l’alcaldable recorda que el municipi està «a només tres quilòmetres de la platja». A part d’aquests dos municipis, hi ha altres poblacions que també estan estudiant si poden implementar aquestes moratòries.
Mesures concretes
L’alcaldable de Junts X Pals-AM, Carles Pi, ja avança que «si no plou molt d’aquí a l’estiu» ells proposaran que el municipi no tingui dutxes a les platges. Es tracta d’una iniciativa que ja han impulsat altres pobles del litoral gironí amb l’objectiu de reduir el consum d’aigua municipal. Pi ha reivindicat aquesta mesura que ha d’ajudar a «conscienciar» el turisme sobre la situació que hi ha a Catalunya.
«Quan la gent vegi que la gespa no és verda i té un color groguenc, que no hi ha dutxes a la platja, potser comença a entendre la situació», ha detallat Pi. En aquest sentit, l’alcaldable veu «imprescindible» arribar a un equilibri de mesures que garanteixin l’activitat al sector primari i també la viabilitat al turisme, dos grans motors econòmics de Pals. També plantegen instal·lar una vàlvula que redueixi la pressió de l’aigua a la nit o detectar pèrdues en les canonades i reparar-les.
Per altra banda, des de Pals ja han comunicat als propietaris amb consums més elevats que redueixin la despesa d’aigua o els sancionaran.
A Verges, Diana Canals assegura que estan estudiant regar els arbres i plantes del municipi a partir d’una bomba que extregui aigua del rec. Fins ara, es feia amb l’aigua del pou de Gualta, d’on s’abasteix tot el municipi. Canals ha remarcat la importància d’aplicar «moltes mesures petites que puguin ajudar a combatre la necessitat d’aigua que tenim».
La majoria d’alcaldables defensen aquesta postura d’aplicar totes les mesures que tinguin al seu abast per minimitzar el consum d’aigua, però remarquen la importància d’anar en sintonia amb la resta d’administracions.
Ordenances
Un altre àmbit per combatre la sequera on els consistoris poden actuar són les ordenances municipals. En aquesta línia, la candidata de la CUP a Verges, Diana Canals, explica que porten al programa crear un pla de sequera. Com que el municipi té menys de 20.000 habitants no estan obligats a redactar-lo. Malgrat tot, Canals creu que aquest document permetrà «preveure mesures» que es puguin implementar al municipi per «aprofitar l’aigua al màxim».
La candidata de Coalició per Pals, Marisol Perea, remarca la importància d’actualitzar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per reduir el consum d’aigua. Perea recorda que aquest document planifica el creixement municipal, i que és l’instrument que permetrà establir limitacions per a les segones residències, perquè «gasten molta aigua». Per això creu que és «vital» refer el POUM que la Generalitat va tombar el 2016, quan recomanava al consistori planificar «un pla pel cicle de l’aigua i construir un dipòsit d’aigua» i que no s’ha fet.
