El segon cap de setmana de juny hi ha programades dues activitats al Baix Empordà de l’«Ennatura’t entre vinyes» que connecten la natura amb el món del vi. El diumenge 11 de juny es proposen les activitats «Gambant entre vinyes», organitzada per Telamarinera i el celler Mas Oller, i «Port i vinyes a la vista», programada entre Ocitània-Burricleta i el celler Mas Geli.
«Ennatura’t entre vinyes» és una iniciativa promocional impulsada pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona. L’objectiu és donar visibilitat a noves experiències turístiques que les empreses del sector del territori ofereixen als visitants de les destinacions Costa Brava i Pirineu de Girona contribuint a dinamitzar zones del territori durant la temporada mitjana turística.
En el projecte hi participen dotze empreses associades als clubs de màrqueting de la Ruta del Vi DO Empordà i Natura i Turisme Actiu de l’entitat que han cooperat en la creació de propostes autèntiques i originals, preferentment ecoturístiques. I, en total, s’han programat sis activitats inèdites al mes de juny dirigides al públic de proximitat català interessat per conèixer paisatges de la Garrotxa, el cap de Creus i la plana de l’Empordà mentre practica una activitat de lleure i gaudeix dels vins de la DO Empordà.
A més, la iniciativa comparteix filosofia amb el projecte «Beu-te el museu», que vinculava cultura i enoturisme, i amb els festivals del Vívid i Som Cultura. Com també, posa de manifest la cooperació establerta entre empreses de diferents sectors per la regeneració de l’oferta turística de la destinació d’acord amb les directrius sobre el compromís amb la sostenibilitat.
Les entrades a les diferents activitats, a les quals hi ha 150 places disponibles per cadascuna, estan a la venda a la pàgina web costabrava.koobin.com.
El proper 1 de juliol, Calella de Palafrugell celebrarà la 56a Cantada d’Havaneres amb la participació de tres grups amb una llarga trajectòria en el món de l’havanera com són la Barca de Mitjana (Premià de Mar), Els Pescadors de l’Escala (l’Escala) i Port Bo (Calella de Palafrugell). Com a gran novetat i buscant noves aportacions que enriqueixin aquest cant popular, la cantant i actriu Elena Gadel interpretarà, com la resta de grups, cinc cançons amb un estil molt personal.
Entre les vint interpretacions que es faran durant la Cantada cal destacar les quatre que va compondre el recordat autor Càstor Pérez: «Vestida de nit», «Temps perdut», «La Habana se llama Elena» i «El mariner feliç». Els tres grups i Elena Gadel, interpretaran una cançó de Càstor Pérez, tal com explica el director artístic de la Cantada d’Havaneres, Francesc Sánchez-Carcassés.
Tots, conjuntament i com és tradició, completaran la cantada amb les dues havaneres més populars en castellà i català, «La bella Lola» i «El meu avi». L’alcalde de Palafrugell, Joan Vigas, ha agraït la col·laboració de la Diputació de Girona, La Caixa i la IPEP. També ha destacat el canvi que ha pres la direcció artística de la Cantada amb el coneixement de Francesc Sánchez-Carcassés.
El vicepresident segon i diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Albert Piñeira ha destacat la importància d’un acte com la Cantada d’Havaneres per un municipi com és Palafrugell. Recorda que aquesta proposta cultural consolidada ajuda a generar activitat econòmica a la zona.
L’equilibri entre la tradició i les veus femenines
Enguany, s’han escollit tres grups que tenen una llarga trajectòria i estan consolidats en el món de l’havanera d’arreu de Catalunya: Barca de Mitjana, Els Pescadors de l’Escala i Port Bo. El primer d’ells és Barca de Mitjana, nascut a Premià de Mar l’any 1994. Francesc Sánchez-Carcassés destaca que el seu repertori és molt «antillà».
De Els Pescadors de l’Escala, el director artístic de la Cantada, n’ha destacat el seu origen. El nom dels Pescadors de l’Escala no va aparèixer originàriament per designar un grup constituït, sinó que era la denominació genèrica i en minúscula –els pescadors de l’Escala- dels cantaires escalencs que durant les dècades dels 40 i 50 els dies que bufaven vents del nord, redossaven les teranyines al port de l’Estartit i les tripulacions a la taverna de “ Cal Moreno”. Els actuals membres del grup, que no formen part del grup original, han cuidat l’estil i s’han basat en el mestratge d’aquests antics pescadors.
El grup Port Bo neix l’any 1966 a Calella de Palafrugell amb motiu de la presentació del llibre: “Calella de Palafrugell i les havaneres”. El trio inicial, format per Josep Xicoira, Carles Mir i Ernest Morató, sovint era acompanyat al piano pel mestre Frederic Sirés autor de la popular l’havanera “La gavina”. El grup, juntament amb altres amants del gènere, és l’impulsor de la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, havent participat en totes les seves edicions. L’any 2022, Lluís Bofill (segona veu i guitarra) i Xavi Jonama (veu baixa) prenen el relleu a l’Irineu “Mineu” Ferrer i Carles Casanovas (que continua només a la direcció musical) i que juntament amb Pep Nadal seguiran la proposta del grup de continuar amb aquest cant popular que ha esdevingut tradicional, portant als escenaris aquelles tonades que inicialment es cantaven a la taverna ara acompanyades de noves cançons que continuen amb la manera de fer dels nostres avantpassats.
Francesc Sánchez-Carcassés explica que ja fa uns anys que han anat incorporant veus femenines a la Cantada d’Havaneres de Calella. I una de les artistes que volia trepitjar l’escenari era l’Elena Gadel. Amb aquesta incorporació i el treball dels tres grups anteriors, la intenció de la Cantada és combinar tradició amb novetats.
Denominació d’origen, havaneres d’anada i tornada
Enguany, com a preàmbul de la tradicional Cantada d’Havaneres, l’Institut de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Palafrugell, l’Associació de Veïns i Amics de Calella i la Fundació Ernest Morató, de manera conjunta organitzaran, el divendres 30 de juny, a l’església de Calella, una vetllada dedicada a l’havanera lírica amb el títol de Denominació d’origen, havaneres d’anada i tornada. Ho explica Francesc Sánchez-Carcassés.
Amb el recital Denominació d’origen, havaneres d’anada i tornada, la soprano palafrugellenca Indira Ferrer, el director del grup Port Bo i guitarra rítmica, Carles Casanovas, i el guitarra solista i arranjador xilè, Mauri Campos, convidaran els espectadors a fer un viatge musical per Cuba, Mèxic, Xile, Espanya i Catalunya a través de l’havanera lírica.
Anna Grimal creadora del cartell d’enguany
En aquesta ocasió el cartell ha estat una creació de la il·lustradora Anna Grimal, que ha fixat la mirada sobre la tradició d’un esdeveniment que sempre serveix com a tret de sortida de la temporada turística a la Costa Brava. La Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell està organitzada per l’Institut de Promoció Econòmica i compta amb el suport de la Diputació de Girona.
Les entrades es podran adquirir a partir d’aquest dimecres 24 a partir de les 10 h del matí. Es posaran a la venda unes 1.000 localitats per poder assistir a la Cantada d’Havaneres d’enguany. Cal recordar que en l’edició passada de la Cantada les entrades es van esgotar 20 minuts després de sortir a la venda.
Tornen les Festes de Primavera de Palafrugelli, per tant, el tradicional Carroussel Costa Brava. Tot i que les activitats al voltant de les Festes de Primavera van començar el passat 13 de maig, els plats forts comencen aquest cap de setmana. Per repassar totes les activitats que es duran a terme a Palafrugell amb motiu d’aquesta festivitat, en el Supermatí d’avui hem parlat amb Agustí Fernández, membre de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palafrugell.
En l’edició d’enguany hi ha més participació que l’any passat, s’han inscrit més colles que l’any passat. Així ho ha explicat Fernández.
Les activitats van començar el passat 13 de maig amb un sopar popular. Aquest cap de setmana del 27 i 28 de maig començaran els plats forts de la programació de les festes de primavera. El dia 27 hi haurà una jornada de portes obertes a la nau dels carrossaires i el dia 28 hi haurà la marxa de la garoina.
El dijous 1 de juny hi haurà la rua dels infants. Durant molts d’anys, la rua infantil es celebrarà durant el carnestoltes.
El divendres 2 de juny hi haurà el pregó de les festes que anirà a càrrec de Susanna Pérez. Pérez és mestra del municipi i forma part de l’equip coordinador del projecte pedagògic de les Festes de Primavera de l’escola Torres i Jonama. Tal com ha explicat Agustí Fernández, el pregó d’enguany tindrà un accent molt femení.
Finalment, el diumenge 04 de juny se celebrarà el popular Carroussel Costa Brava, que recorrerà els principals carrers de Palafrugell a partir de les 17:30 h.
El Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs presentat per les entitats contràries al parc eòlic marí de Roses (Alt Empordà). De fet, el recurs és contra els Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) aprovats amb un real decret pel govern espanyol, però té la mirada fixada en la zonificació del golf de Roses que permetria aixecar el parc eòlic flotant, que des de les entitats consideren «il·legal». Des de la Iaeden-Salvem l’Empordà i la plataforma No al macroparc eòlic assenyalen que aquest pas és «molt important» perquè «demostra que res està perdut». Cal tenir en compte que el procés es troba en un estadi «molt inicial»i, per això, no s’han demanat mesures cautelars, ja que la justícia les podria rebutjar.
Satisfacció entre les entitats que lluiten per evitar la instal·lació de grans molins de vent al golf de Roses, després de veure que el Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs contenciós administratiu contra el POEM que va aprovar el govern espanyol i que, entre d’altres zones de l’Estat, permet instal·lar aerogeneradors en aquesta zona de l’Alt Empordà. L’advocat de les entitats ecologistes, Eduard de Ribot, ha explicat que confia que l’alt tribunal aturi el projecte i assenyala que, si cal, aniran a Europa a defensar la seva postura.
El recurs argumenta que hi ha irregularitats en el procés d’aprovació, a més de vulneració del principi de cautela. En aquest aspecte, les entitats alerten que els aerogeneradors que es volen instal·lar son flotants i no pas fixes a diferència d’altres zones on també n’hi ha, com Dinamarca. Això suposa un risc perquè només hi ha un cas on s’aplica aquesta tecnologia – Portugal – i, asseguren els ecologistes, que les espècies de peixos han començat a migrar arran de la instal·lació d’aquest tipus de molins.
Un altre dels arguments que fan servir els contraris al parc eòlic és que s’infringeix la integritat de la Xarxa Natura 2000 i consideren que hi ha una falta de motivació en les zonificacions que estableix el POEM. «Creiem que hi ha espais més idonis que el golf de Roses per posar aquests parcs eòlics», assenyala el membre de la Iaeden, Raül Domínguez.
A banda, també denuncien una infracció dels principis de planificació de la llei 41/20210 de 29 de desembre de protecció del medi marí i defectes i insuficiències en la avaluació ambiental i en els tràmits de consulta pública i participació ciutadana.
Aposta per parcs petits
Les entitats ecologistes, però, han volgut deixar clar que en cap cas estan en contra de l’energia eòlica i la descarbonització. En aquest sentit, el portaveu de la plataforma No al macroparc eòlic marí, Jordi Ponjoan, ha assenyalat que l’aposta que fan és per la de parcs sostenibles que ajudin a una transició energètica «imprescindible en la societat».
«El que no podem admetre són aquests tipus de projectes que només afavoreixen a les grans empreses, que són agressius, especulatius i que responen exclusivament a interessos econòmics», ha assenyalat Ponjoan.
Mesures cautelars, més endavant
De Ribot ha explicat que, de moment, no han volgut demanar mesures cautelars ja que «no hi ha un risc imminent» de construcció del parc eòlic. En aquest sentit, l’advocat ha destacat que aquesta mesura la prendran més endavant, si cal, ja que ara mateix el Suprem molt probablement els diria que no.
De fet, de Ribot ha assenyalat que volen anar «pas a pas» i ha remarcat que si el Suprem no els dona la raó hauran d’acudir al Constitucional i, si cal a instàncies europees. Precisament, el professor de la Universitat de Girona Josep Lloret intervindrà aquest dimecres a l’Eurocambra a Brussel·les on parlarà de la problemàtica del macroparc eòlic marí.
Conveni amb la UNIR
Des de la plataforma No al macroparc eòlic marí han destacat que han signat un conveni amb la Universitat Internacional de la Rioja (UNIR) amb l’objectiu «d’avançar en els objectius comuns en els camps acadèmics, científic i cultural».
Maria Puig (ERC), Raquel Gallego (PSC), Raimon Trujillo (Junts per Palamós i Sant Joan), Alexandre Weltz (CUP), Cristóbal Posadas (Partit Popular) i Teresa Ferrés (Som-hi per Palamós i Sant Joan) han participat del debat electoral de Palamós per a les properes eleccions municipals del 28 de maig.
En ell, s’hi ha fet una valoració general del mandat 2019-2023 amb la pandèmia com a protagonista, s’ha discutit sobre el model social, cultural, esportiu, econòmic i turístic del municipi.
Valoració mandat
Maria Puig (ERC) ha definit el període com a intens.
Raquel Gallego (PSC) diu que han trobat a faltar una gestió acurada.
Raimon Trujillo (JxP) creu que no hi ha hagut valoració de transformació des de l’Ajuntament.
Alexandre Weltz (CUP) tenen la percepció que ha estat el govern de les excuses.
Cristóbal Posadas (PP) pensa que el problema d’ERC és de tots els ajuntaments de la zona.
Teresa Ferrés (SxP) opina que no hi ha hagut rigor i lideratge.
MODEL SOCIAL
Teresa Ferrés (SxP) ha parlat e l’Hospital de Palamós.
Raquel Gallego (PSC) creu que si no s’actua aviat, l’Hospital no continuarà a Palamós.
En clau de neteja, Cristóbal Posadas (PP) diu que el seu partit no aposta per un porta a porta.
Alexandre Weltz (CUP) creu que hi ha molts exemples on sí funciona el porta a porta.
Raimon Trujillo (JxP) ha parlat de les propostes del nou passieg.
Maria Puig (ERC) ha defensat que sí que s’ha avançat en el projecte del passeig.
Model cultural i esportiu
Alexandre Weltz (CUP) ha defensat la iniciativa dels patis oberts.
Raquel Gallego (PSC) diu que des del seu grup volen canviar la ubicació del camp de futbol.
Teresa Ferrés (SxP) parla d’un teixit associatiu fort i cohesionat.
Cristóbal Posadas (PP) vol que les associacions col·laborin amb el municipi.
Maria Puig (ERC) creu que és el moment d’executar el nou pavelló.
Raimon Trujillo (JxP) proposa que el nou pavelló pugui acollir partits d’ACB.
Model econòmic i turístic
Maria Puig (ERC) diu que Palamós és un municipi amb un índex molt baix de desigualtat.
Raquel Gallego (PSC) troba a faltar una col·laboració público privada.
Cristóbal Posadas (PP) vol crear una regidoria de promoció econòmica i turisme.
Teresa Ferrés (SxP) vol treballar en temes de desestacionalització.
Raimon Trujillo (JxP) aposta per crear un mercat d’estiu.
Alexandre Weltz (CUP) creu que s’està generant feines precàries per culpa del turisme.
Es van fer moltes més propostes. Us recomanem que recupereu el vídeo del debat i que seguiu tota la cobertura de les eleccions municipals 2023 a Ràdio Capital de l’Empordà.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.