La tercera edició del Festival ISTIU se celebrarà del dilluns3 al diumenge 9 de juliol a Castelló d’Empúries i a Empuriabrava. El festival s’inaugurarà amb una producció pròpia i donarà el tret de sortida amb el primer concert conjunt de Kelly Isaiah, vocalista de la banda lleidatana Koers, i l’orquestra de jazz original, Vicens MartínDream Big Band.
Enguany l’esdeveniment acollirà la presentació dels nous treballs d’una quinzena de grupsmusicals de referència al país, com el cas del grup Ginestà, el qual presentarà el seu disc “Suposo que l’amor és això”, el seu tercer treball. També estarà present Pol Batlle, amb el seu primer disc sota el braç, el qual actuarà acompanyat de la cantant i trombonista Rita Payés.
D’altra banda, també oferirà un dels primers concerts de presentació del nou disc de Lildami, el qual acaba de publicar el seu tercer àlbum anomenat “Dummy”. També, hi ha programada l’actuació de Marc Timón que acaba d’estrenar “Amalia”. Sumat a les actuacions d’Albert Pla amb Diego Cortés i del cantautor Manu Guix.
Els artistes que completen el cartell són Magalí Sare, qui presentarà el seu segon disc com a compositora titulat “Esponja”; Anna Andreu acompanyada per Marina Arrufat; River Omelet – el trio d’indie folk – que presenta el treball “Come in, you’ll see the flat”; Madame Mustash – el nom artístic de la compositora i cantant de Roses, Anna Gratacós -, Stene Moshka i Alex Dee.
A més, la proposta també programa una doble sessió de discjòquei amb Miqui Puig, DJ Fonki Cheff i Weronika Banaszek, en la qual hi haurà una sessió de tarda, “Una tarda a la pista”, per a públic familiar i una altra de nit, “Una nit a la pista”, per a públic adult.
Concerts per a tothom i preus populars
El festival presenta una quinzena de concerts de qualitat a preus populars o gratuïts. En el cas dels concerts de pagament, manté la seva política de preus econòmics i la majoria d’actuacions tindran un preu d’entre 5 i 20 euros. En tots els casos cal formalitzar la compra o la reserva al web del festival www.istiu.com. També es poden adquirir les entrades a les oficines de turisme de Castelló i Empuriabrava.
L’esdeveniment musical, impulsat per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, ofereix una programació variada i de qualitat amb la voluntat d’arribar a tota mena de públic, posar en valor diversos espais amb encant del centre històric i Empuriabrava i contribuir a la dinamització d’altres sectors de la localitat.
Pla general de l'espectacle de G Alexander al FIMAG de Torroella de Montgrí el 5 de juny de 2021 (Horitzontal)
Torroella de Montgrí ja ho té tot a punt per omplir-se de màgia i espectacles i celebrar el Festival Internacional de Màgia (FIMAG). Serà aquest cap de setmana, amb una vuitantena de sessions de màgia programades en 11 espais diferents a Torroella i s’hi reuniran els principals actors del sector. Per parlar-nos de l’onzena edició del FIMAG, ens ha visitat el seu portaveu, Abel Font.
El portaveu comença explicant que els diversos tipus de màgia que podrem trobar es diferencien pel volum o per la dimensió de l’espectacle. Hi haurà la màgia popular, que seria la del carrer que succeeix a les places i passejos del municipi, la màgia singular, que ell la descriu com la màgia de taula “amb el tapet verd i un senyor fent filigranes amb les cartes o amb boletes o amb els típics cubilets” i la gran màgia. En aquesta última, s’inclouen els macroespectacles amb mags internacionals a l’Espai Ter, els quals ens ha avançat alguns detalls del de divendres sobre hipnosi.
Dissabte, arriba en aquest gran escenari, l’esdeveniment central que és La Gran Gala Internacional 23 del FIMAG amb dues sessions, una a la tarda i una altra a la nit. Hi actuarà l’Alain Simonov, mag rus guanyador del Got Talent de França amb un número de manipulació; el francès Jimmy Delp, sots campió de màgia còmica en l’àmbit europeu; en Manho Han, un intèrpret coreà premiat en categoria d’invenció i tercer en màgia general; en Didak, amb un número d’il·lusionisme i el suec Hakan Berg amb un número d’ocells. Aquest últim, serà el primer cop que actua a la península després d’haver triomfat en un programa de referència televisiu que es fa a Las Vegas. Tot això, serà presentat per la Lola Mento amb el seu gamberrisme.
Finalment, diumenge, actuarà a l’Espai Ter en Jandro amb «Descabellado», un mag conegut per aparèixer a la televisió, però també pel primer mag a guanyar el concurs de Las Vegas. Font comenta que han vist el seu espectacle famosos com Will Smith, Tom Cruise o el Tom Hanks.
D’altra banda, la màgia singular com diu el nom es durà a terme en llocs emblemàtics, amagats i especials de Torroella.
De fet, el FIMAG és “un trampolí per a molts mags” com també transforma la vil·la de Torroella de Montgrí, per exemple, el passeig de Catalunya en els últims anys “s’està convertint en un espai de terrasses per anar a fer un sopar o per anar a fer un toc”. També, afegeix el portaveu que apropa la màgia als més petits, pels quals hi ha espectacles familiars, tallers i, fins i tot, màgia dins una caravana.
A més a més, s’ha conversat sobre la Gala Solidària que organitzen des de la Fundació Abracadabra que busca fer arribar la màgia a tothom, sobre a infants especialment els que estan “malalts o ingressats a l’hospital o amb disfuncions, siguin motores o psíquiques”. Finalment, Abel ha acabat l’entrevista amb la recomanació d’entrar a la pàgina web per poder planificar bé el cap de setmana i adquirir, si es vol, entrades per algunes sessions amb límit d’aforament perquè hi ha espectacles ja exhaurits.
La cala Belladona entre Calonge i Platja d’Aro deixa de ser una platja per a gossos. Si més no, mentre no s’arreglin els topalls administratius que impedeixen als animals entrar a la sorra. En el cas de Calonge, cada cop que se’ls avisa, la Policia Local fa complir l’article de l’ordenança que recull que a les platges es prohibeix «l’accés i la presència de gossos». I en el de Platja d’Aro, l’Ajuntament ja descarta que al seu tram els animals s’hi puguin banyar durant tot l’estiu. D’entrada perquè no s’arriba a temps de modificar l’ordenança. Però també perquè, tot i que inicialment s’havia decidit que tota la cala Belladona fos per a gossos, al final Calonge ha decidit acotar-ho a un tram i això contravé «l’esperit inicial».
La cala Belladona té una superfície d’uns 2.500 metres quadrats. Tot i que està compartida entre els dos municipis, la majoria de la platja -aproximadament, el 80%- pertany al terme municipal de Calonge. A principis d’abril, els dos ajuntaments van anunciar que la cala es convertia en platja per a gossos. Ho van fer a les portes de la Setmana Santa. I de fet, durant aquelles vacances hi va haver nombrosos propietaris que hi van anar amb els seus animals.
La decisió, però, no va agradar a un grup de veïns de dues urbanitzacions properes (la de Treumal a Calonge i la de Politur a Platja d’Aro). Es van constituir en plataforma, van entrar instàncies als ajuntaments i també han presentat denúncies perquè la decisió es tirés enrere. Sostenien que la platja per a gossos, entre d’altres, era «il·legal» perquè s’havia fet contravenint les ordenances.
En el cas de Calonge, l’article 15 de l’Ordenança Municipal de Policia i Bon Govern recull que a les platges s’hi prohibeix «l’accés i la presència de gossos». I pel que fa a Platja d’Aro, l’article 20 de l’Ordenança de Control i Tinença d’Animals diu literalment: «És prohibida la presència d’animals a les platges del municipi, als parcs infantils i zones de joc infantil».
A això, a més, també s’hi va sumar un error comès per l’Ajuntament de Calonge a l’hora de tramitar el pla d’usos de les platges per a aquesta temporada (un document que recull quins serveis i elements s’instal·laran a la sorra). El consistori no va fer constar que la seva part de la cala Belladona no seria un espai per a gossos, com sí va fer Platja d’Aro al tram que li pertocava. Tan sols va demanar autorització a la Generalitat per instal·lar un cartell informatiu i ocupar un metre de la platja.
La Generalitat va permetre esmenar l’error. Però la rectificació, en part, també és el que ha comportat que l’Ajuntament de Platja d’Aro hagi decidit posposar la platja per a gossos en el seu tram de la cala Belladona. Perquè segons concreta el consistori, en comptes de fer constar que tota la platja seria per a animals, Calonge ho ha acotat a un tram de 300 metres.
«Trenca l’esperit inicial»
Segons expliquen fonts de l’Ajuntament de Platja d’Aro, això trenca «l’esperit de l’acord inicial» entre els dos consistoris, perquè la presència de gossos queda restringida a un tram de sorra (que s’hauria de delimitar amb un tancat). A això, també s’hi afegeix que l’Ajuntament no arriba a temps de modificar l’ordenança d’animals per a aquest estiu.
En un primer moment, l’alcalde de Platja d’Aro va fer un decret que provisionalment permetia la presència de gossos al seu tram de la cala Belladona. Però la modificació de l’ordenança no s’ha pogut aprovar abans de les municipals. Ara, el primer ple on es podria portar ja serà el de juliol. I si tirés endavant, abans no entrés en vigor també caldria afegir-hi el termini d’exposició pública i al·legacions.
Per això, perquè per tempos ja s’aniria més enllà de l’estiu, i veient també la decisió de Calonge d’acotar un tram de la cala Belladona per a gossos, Platja d’Aro ha decidit tirar enrere el decret d’alcaldia. I per tant, a la seva part de platja ja no hi poden accedir els gossos.
L’Ajuntament avança, però, que la voluntat és preparar-ho tot de cara a l’any vinent, per veure si és possible que la cala Belladona sigui un espai per al bany dels animals. Això passa perquè el nou redactat de l’ordenança inclogui un afegitó, on es digui que els gossos no poden accedir a les platges del municipi «excepte en aquells espais que estiguin senyalitzats».
A requeriment dels veïns
En el cas de Calonge, cada vegada que els veïns els avisen, la Policia Local també va a la platja per fer complir l’ordenança. I demana a aquells propietaris de gossos que s’estan a la cala Belladona que en marxin, perquè l’ordenança municipal impedeix la presència dels animals a la sorra.
Segons expliquen des del cos, la tasca que es fa és informativa. L’ACN està pendent de rebre resposta per part de l’Ajuntament sobre l’esmena del pla d’usos i quina és la voluntat del consistori amb l’ordenança (si es modificarà o no). Però el que és clar és que, ara per ara, els gossos no poden accedir a cap punt de la cala Belladona.
La cala d’Aiguablava de Begur ha estat escollida per Condé Nast Traveler com a millor platja de Catalunya, i podria ser escollida com a millor platja d’Espanya. Ja l’any 2020 aquesta cala va encapçalar el rànquing de les platges més boniques d’Espanya i aquest cop ha estat seleccionada com una de les favorites al premi com a millor platja d’Espanya 2023.
En un comunicat, CN Traveler en destaca «les seves aigües turqueses» i la «multitud d’arbres sobre les roques que envolten la cala i la seva sorra blanca, comparant-la amb una d’aquestes selves pròpies de les illes desertes». La publicació també recull les activitats d’oci que hi ha a la zona, com la gran varietat de restaurants o les activitats de busseig.
A part de la cala Aiguablava, els especialistes de Condé Nast Traveler han seleccionat nou finalistes més entre les quals podem trobar la platja de Bolonia (Cádiz), Ses Illetes (Formentera), la platja de Cofete (Fuerteventura), la platja de Oyambre (Comillas), la platja de la Granadella (Alacant), la platja de Rodas (Pontevedra), la platja de la Concha (San Sebastián), la platja del Silencio (Cudillero) i la cala Cortina (Cartagena).
Aquesta selecció de platges la fa un equip d’editors de CN Traveler que va recórrer prèviament les costes espanyoles per poder realitzar una selecció de les 50 millors platges per visitar a Espanya el 2023. Aquest llistat presentava una selecció de platges que s’adapten a diversos públics i preferències: platges urbanes, platges amagades, platges verges i platges turístiques, que ofereixen una àmplia gamma de serveis i activitats pels visitants.
La votació final per escollir la millor platja d’Espanya segons CN Traveler ja ha començat. A més, els lectors poden fer de jurat, entrant en un sorteig d’un premi de Roadsurfer: un cupó de 300 euros per reservar una camper de la companyia. Tots els interessats ja poden votar la seva platja preferida fins al 13 de juny.
Augmenten les agressions a professional de l’hospital de Palamós i els CAP del Baix Empordà un 45% durant l’últim any. Tot i que també ha augmentat l’activitat assistencial respecte l’any 2022, igualant els nivells previs a la pandèmia. Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen de la Memòria dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà 2022 que s’ha presentat aquest dimarts.
La memòria apunta que aquest ha estat un any de recuperació. S’ha deixat enrere la Covid-19 i s’han igualat els nivells previs a la pandèmia de l’activitat assistencial. A nivell hospitalari, destaquen l’increment de les altes hospitalàries (en un 6%), de les consultes externes (16%) i de les intervencions quirúrgiques (18%) que han permès reduir les llistes d’espera.
En canvi, a l’atenció primària s’ha reduït l’activitat total un -8%, principalment degut a l’augment de les visites presencials i la reducció de les visites virtuals. Pel que respecta a l’atenció intermèdia i a la dependència, també se situa als mateixos nivells que el 2019, tant en atenció intermèdia, mitja estada polivalent com hospital de dia. Cal destacar l’augment del 47% dels ingressos a centre de dia, però encara lleugerament inferior a les dades de 2019. Ho explica la codirectora general i Directora Assistencial, Anna Ribera.
Anna Ribera afirma que durant el 2022 s’ha treballat en la reducció de les llistes d’espera, demanant un esforç als professionals del centre. Això ha fet que, per exemple, obrissin els quiròfans a la tarda i, en alguna ocasió, durant els dissabtes. Afirma que, ara per ara, hi ha 30 pacients que es troben fora de garantia. Aquests pacients són els que superen el termini recomanat pel Servei Català de la Salut, dels quals 28 són de cirurgia plàstica.
Des del Servei Català de la Salut els han indicat, afirma Anna Ribera, que han d’intentar reduir la llista d’espera relacionada amb consultes externes. Això, explica la codirectora, impacta de ple en la llista d’espera per operacions i proves diagnòstiques. Per això, afirma que cal incrementar «el ritme de treball» i ser «més eficients».
Al final, la codirectora general i Directora Assistencial explica «que cal posar el pacient al centre del sistema». Per això han impulsat campanyes o iniciatives com la humanització al part (amb cesàries o el part en aigua), una campanya educativa pel personal sanitari per garantir el descans dels pacients ingressats (Shhh… Silenci) o la primera jornada d’humanització, entre d’altres.
Augment de les agressions al personal sanitari
Un dels apunts més rellevants de la memòria ha estat l’augment de les agressions al personal sanitari de l’hospital de Palamós i els CAP del Baix Empordà en un 45%. En total, en són 67: 40 han estat agressions no verbals i 27 han estat físiques. Aquesta és una dada preocupant, tal com explica la Directora de Recursos Humans, Mariona Casanovas.
Per això, des del centre estan impulsant diverses polítiques per tal de minimitzar l’impacte d’aquestes agressions en el benestar del personal sanitari. A més, el Departament de Salut ha activat un Observatori per intentar fer front a aquest tipus d’agressions.
Cal destacar que l’absentisme laboral al llarg del 2022 ha augmentat un 1,5% respecte al 2021. Aquestes solen ser baixes derivades d’una malaltia o un accident laboral (aquestes últimes poc freqüents). Remarcar, a més, que el servei d’atenció psicològica en els professionals ha crescut un 59% respecte a l’any passat, situant-se en 205 casos.
En dades més generals, la plantilla arriba als 1.498 treballadors, un augment de l’1,5% respecte al 2021. La majoria d’aquest personal són dones, amb un 78% de representació. A més, Mariona Casanovas destaca que hi ha 36 nacionalitats diferents dins la plantilla, i gairebé un 10% dels professionals disposen d’horaris amb jornada reduïda per fomentar la conciliació laboral i familiar.
El nou hospital
Pel que fa a la ubicació del nou hospital, la gerent i codirectora general, Montse Garcia, destaca que primer de tot s’ha de treballar el pla funcional per saber com es configurarà aquest nou centre. Per això, es vol impulsar un procés participatiu entre el personal del centre i els pacients per avaluar quines són les necessitats. A més, cal que l’Ajuntament iniciï el procés d’expropiació dels terrenys per posar-los a disposició del Departament.
Anna Ribera apunta que encara no se saben quins seran els nous usos de l’edifici que deixaran quan s’hagi acabat el nou hospital. Explica que encara queden uns anys pel trasllat i per saber quin serà l’ús definitiu de l’antic hospital. Esta previst que el nou centre estigui acabat l’any 2035 als terrenys al costat de la C-31.
Pel que fa a la resta d’espais, s’ha inaugurat enguany el nou consultori de Verges amb presència del conseller Josep Maria Argimon. La nova ubicació disposa d’un aparcament al davant que ha de millorar l’accessibilitat de les persones usuàries. Alhora, el centre disposa d’un espai més ampli i adaptat a les noves necessitats de la població. També s’ha instal·lat una planta fotovoltaica a Palamós Gent Gran. Formada per 180 panells solars, la instal·lació permetrà produir uns 140MWh anuals.
El full de ruta pels pròxims quatre anys
A nivell institucional, s’ha aprovat un nou Pla Estratègic pel període 2022-2025 que ha de servir com a full de ruta de la institució en els propers anys. Per això s’han marcat 4 línies o prioritats estratègiques com són l’atenció centrada en la persona; els i les professionals i l’equip; equipaments, espais i innovació; i la responsabilitat social institucional.
La memòria completa dels SSIBE d’aquest 2022 es pot consultar en línia i permet, a més, fer una navegació interactiva pels resultats. A banda, també s’incorporen dos nous apartats per donar cabuda a dues línies importants de l’entitat com són la humanització de l’atenció sanitària i el mecenatge, com una via més de finançament.
Els càmpings gironins El Delfín Verde de Torroella de Montgrí i L’Àmfora de Sant Pere Pescador, han estat premiats amb els prestigiosos ACSI Awards 2023 per la qualitat de les seves instal·lacions i els serveis que ofereixen.
Aquests premis són atorgats per la guia de càmpings Auto Camper Service Internacional, considerada una autoritat en el sector. Els dos establiments van ser seleccionats durant la segona edició d’aquests premis, que es va celebrar recentment a Altea (Alacant).
El Delfín Verde ha rebut el premi a la «Millor piscina de càmping». Aquest càmping destaca per la seva innovadora instal·lació aquàtica que s’adapta als canvis climàtics actuals. Amb diversos tobogans, piscines, coves i fins i tot un vaixell, ofereix una experiència de diversió i entreteniment per a tota la família.
Per la seva banda, L’Àmfora és un càmping de quatre estrelles reconegut per la categoria de «Millors instal·lacions sanitàries«. Els seus serveis d’alta qualitat es caracteritzen per instal·lacions sanitàries modernes, netes i accessibles per a persones amb discapacitat. A més, s’ha valorat el seu compromís amb la sostenibilitat, ja que compten amb mecanismes d’estalvi d’aigua, utilitzen energia solar i tenen un pati interior amb vegetació autòctona per aprofitar al màxim la llum natural.
A més d’aquests dos reconeixements principals, 16 altres càmpings de les comarques gironines han obtingut mencions honorífiques. Aquests inclouen els càmpings Rodas i Salatà a Roses, Nàutic Almata, Laguna i Mas Nou a Castelló d’Empúries, Les Medes i L’Empordà a l’Estartit, Aquarius, La Ballena Alegre, Las Palmeras, La Gaviota i Las Dunas a Sant Pere Pescador, Illa Mateua a l’Escala, Eurocamping a Sant Antoni de Calonge, i Bella Terra i El Pinar a Blanes.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.