Resultats per seccions censals a les eleccions municipals 2023 al Baix Empordà
Amb les eleccions municipals ja enllestides, és moment d’analitzar quins han estat els resultats de l’escrutini secció censal per secció censal. Per això hem preparat aquest mapa interactiu per saber què han votat els teus veïns a les eleccions del 28 de maig.
Els resultats mostren una diferència entre municipis força visible, ja que la majoria dels municipis Junts s’ha imposat com a primer grup, tenint en compte que també hi ha alguns pobles que tenen llistes obertes i és aquí on els candidats amb el suport del partit de Laura Borràs i Jordi Turull també han tingut èxit.
Tot i això, també s’ha de puntualitzar les diferents forces del Baix Empordà que també s’han quedat les alcaldies o han estat els més votats en alguns municipis de la comarca, com són Tots per l’Empordà, o les diferents candidatures a les eleccions municipals que reben suport, o inclús UPM a Torroella de Montgrí.
És en altres poblacions, com en el cas de Palafrugell, que el vot sí que ha estat més unànime i totes les seccions censals mostren un únic color, el vermell del PSC, que recordem es va emportar 9 regidories de les 21 que té el consistori palafrugellenc.
Descobreix més informació del Baix Empordà i de les diverses eleccions amb els altres mapes interactius que des de Ràdio Capital de l’Empordà hem preparat al llarg dels anys.
Després dels resultats de les eleccions municipals del passat diumenge, el titular ha estat la baixa participació.
Però no ens enganyem, això tampoc ha estat del tot una sorpresa. L’elector independentista es evident que desencantat de tanta retòrica i poca praxi ha decidit quedar-se a casa o fer un vot de càstig.
Ara als partits independentistes els toca fer autocrítica. Repensar lideratges i organització, i començar un procés de reconciliació, que no es preveu senzill. De cara al futur, cal coherència. I cal coherència entre les paraules i els fets.
Però bé, de fet no us volia parlar d’això avui. Sinó que us volia fer una reflexió sobre un dels efectes de la llei d’Hondt.
Com sabeu, aquest és un sistema de càlcul proporcional que marca la representació dividint el nombre de vots que obté cada partit entre el nombre d’escons assignats a cada circumscripció. D’aquesta manera, una vegada s’han obtingut els quocients respectius, els representants són assignats a les xifres més altes. Aquesta llei marca que per obtenir representació cal un mínim del 5% dels vots, fet que és vist com a perjudicial per a partits petits que actuen en circumscripcions amb menys escons assignats.
Així, havent analitzat les peculiaritats d’aquesta llei, podem concloure que el vot en blanc perjudica els partits petits, ja que, en entrar al recompte, els percentatges varien en sumar-se als obtinguts per les candidatures presentades i són comptats per al càlcul final de què depèn el repartiment d’escons. Això implica que es necessitaran més vots per aconseguir un escó i als partits de menys envergadura els costaria més arribar a aquest 5% necessari. D’altra banda, els vots nuls i l’abstenció no tindrien ressò en els resultats, ja que no s’adhereixen al còmput final en ser considerats invàlids, sense beneficiar ni perjudicar ningú.
I aquí, la meva reflexió, si s’hagués triat la opció del vot en blanc, en lloc del vot nul o l’abstenció per fer valer el descontent potser avui no hauríem de suportar la presència de VOX als nostres consistoris.
Protestar, sempre. Però vigilem, no fos cas que ens acabem fotent un tret al peu.
L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni confirma que la cala Belladona no serà platja per a gossos aquest estiu. El consistori ho justifica, com també va fer Platja d’Aro, perquè no s’és a temps de modificar l’ordenança que prohibeix l’accés dels animals a la sorra. En concret, així s’especifica a l’article 15 de l’Ordenança Municipal de Policia i Bon Govern. De fet, el seu compliment és el que comportava que, davant les queixes i l’alerta dels veïns, la policia demanés als amos de gossos que marxessin de la sorra. «Els terminis de tramitació de la modificació de l’ordenança no permetran que aquest estiu hi hagi platja per a gossos», expliquen des de l’Ajuntament.
El consistori també precisa que actualment s’està treballant per adaptar la normativa, i que de cara a l’any vinent el municipi tingui platja per a gossos. La solució passa per incloure un afegitó al text, que precisi que els animals no podran entrar a la sorra, excepte en aquells llocs que estiguin senyalitzats.
L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni explica que disposar d’una platja per a gossos de cara al 2024 permetrà donar resposta «a una petició que reclama una bona part de la ciutadania, i que també contribueix a potenciar un tipus de turisme que cada cop valora més aquests serveis».
Amb independència de l’ordenança, però, caldrà veure com el nou consistori sorgit del 28-M decideix quina superfície haurà de tenir la platja per a gossos. Perquè al pla d’usos on es demanava autorització a la Generalitat, en comptes de fer-hi constar que tota la cala Belladona seria apta per al bany d’animals, l’Ajuntament de Calonge ho va restringir a 300 metres. I això, en part, també ha suposat que Platja d’Aro hagi decidit fer-se enrere en el tram que toca al seu municipi, perquè creu que contravé l’esperit inicial del que es va acordar (que tota la cala fos platja per a gossos).
Una roda de cotxe i una ampolla de plàstic entre les deixalles recollides al mar Mediterrani - Gemma Tubert - ACN
Les deixalles marines apareixen en el 97% de les pesques que fa la flota d’arrossegament al litoral català. El plàstic és el material més abundant d’aquestes deixalles, i representa més del 64% del total. Pel que fa a la distribució, la major concentració de residus –uns 14 kg per km2– es localitza als fons marins propers a àrees altament urbanitzades, com és el cas de la zona centre, que inclou la ciutat de Barcelona, on el 75% dels residus analitzats són plàstics. Són els principals resultats d’un estudi publicat recentment a la revista ‘Waste Management’ dut a terme per personal investigador de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona.
L’estudi concreta que als fons propers a Barcelona hi ha una concentració de plàstic de 24 kg per km2, essent les tovalloletes higièniques els residus més abundants. En relació a la fondària, la plataforma continental, la superfície de fons marí més propera a la costa –entre 20 i 200 metres de fondària–, és la que concentra una major quantitat de deixalles marines, amb una mitjana de 12 kg per km2.
“Tenint en compte els resultats d’aquest estudi i considerant el total d’hores que les embarcacions d’arrossegament dediquen a la pesca a Catalunya, s’estima que el conjunt de la flota té la capacitat d’extreure una mitjana de 237 tones de deixalles marines a l’any”, destaca un dels coautors principals i investigador de l’ICM-CSIC i l’ICATMAR, Marc Balcells.
El treball s’ha realitzat en el marc del programa de seguiment dels recursos pesquers de la costa catalana que l’ICATMAR realitza des de l’any 2019. Les mostres i dades emprades per a l’anàlisi provenen de pesques d’arrossegament dutes a terme entre els anys 2019 i 2021 a fondàries d’entre 20 i 700 m.
Per a l’elaboració de l’estudi, els autors van dividir la costa catalana en tres zones tenint en compte els principals ports pesquers des d’on salpen les embarcacions d’arrossegament: la zona nord, que inclou els ports de Roses, Palamós i Blanes; la zona centre, que engloba els ports d’Arenys de Mar, Barcelona i Vilanova i la Geltrú; i la zona sud, que abasta els ports de Tarragona, l’Ametlla de Mar i la Ràpita. Pel que fa a la classificació de les deixalles, aquestes es van separar entre metall, plàstic, cautxú, tèxtil, fusta processada i altres residus, i cada categoria es va pesar per separat.
Un problema global
Les deixalles marines són un problema global que afecta a tots els mars i oceans del planeta. Aquests residus, d’origen principalment terrestre, s’acumulen al medi marí, on tenen diversos efectes adversos sobre els ecosistemes i els organismes que hi habiten. Per la seva banda, el plàstic representa una amenaça especialment greu, ja que la seva degradació és extremadament lenta i es pot allargar durant dècades i, fins i tot, segles.
“La caracterització i la quantificació de les deixalles marines donen una informació essencial per comprendre quina és la magnitud del problema i, a través d’un enfocament multidisciplinari que inclogui accions de prevenció, monitoratge i extracció dels residus, ser capaços d’abordar-lo”, apunta la investigadora de l’ICM-CSIC i l’ICATMAR i coautora de l’estudi Eve Galimany.
Al mar Mediterrani, al tractar-se d’una conca quasi tancada, la presència de deixalles als seus fons és especialment acusada. Els residus que s’hi han anat acumulant durant dècades són molt difícils d’extreure i, avui dia, només són recollits regularment per les xarxes de les embarcacions pesqueres quan, accidentalment, extreuen les deixalles marines mentre pesquen amb els seus arts. Per aquest motiu, les flotes d’arrossegament són considerades una peça clau en la implementació d’estratègies conegudes com a Fishing for Litter (FFL, pesca de deixalles de forma no intencionada).
Les estratègies FFL tenen com a objectiu reduir les deixalles marines involucrant a una de les parts interessades i afectades per aquesta problemàtica, el sector pesquer. Més enllà dels beneficis evidents que la recollida de deixalles per part de les embarcacions pesqueres pot aportar en termes de neteja dels fons marins, que d’altra manera no es produiria, les estratègies FFL poden propiciar l’establiment de lligams entre els pescadors i les diferents administracions, així com reforçar la cooperació entre el sector pesquer i la comunitat científica.
Sant Feliu de Guíxols ha implementat un nou sistema de seguiment i control de la recollida de residus porta a porta dels establiments comercials de la ciutat amb el sistema conegut com a RECOM. A diferència del sistema anterior, amb el nou model l’activitat queda monitorada i registrada informàticament, cosa que en permet una avaluació i seguiment precís.
Recollida de dades
Després de tres mesos de visites a cada comerç, la recollida de dades i la posterior anàlisi de resultats, el passat 29 de maig es va finalitzar la fase d’implementació, i ja s’està preparant per a dur-la a terme a l’estiu. Durant els mesos de març, abril i maig es van visitar 324 comerços, començant pels grans productors de fracció orgànica (restaurants, bars, hotels, etc.) i es va continuar pels comerços que produeixen més paper, cartó i envasos.
Després de recopilar la informació sobre dades i quantitats generades per cada establiment en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, es va elaborar un llistat de totes les visites fetes i es va estudiar cada cas. Finalment, es van incloure en la primera etapa d’implementació del nou sistema 318 establiments de tots els visitants, incloent-hi escoles i dependències municipals. Finalment, es va demanar i subministrar els contenidors nous necessaris.
El monitoratge informàtic
El nou sistema de control tecnològic dels residus generats implica un seguiment personalitzat i pèrdua d’anonimat de l’usuari, cosa que permetrà aconseguir la Taxa Justa els propers anys. Per portar a terme els canvis s’han incorporat diverses eines.
La primera és un dispositiu groc, conegut com a Tag, col·locat a la façana del comerç que indica la ubicació a la qual s’han de deixar els residus quan es treuen per la recollida a la porta de l’establiment. També permet el control de la realització del servei de recollida per part de l’empresa Prezero, ja que els operaris porten una polsera digital que fa de registre de les fraccions recollides i de possibles incidències.
A més, s’ha incorporat un «xip» a cada contenidor d’orgànica i vidre que permet el pesatge d’aquestes fraccions de residus quan el camió els aixeca per buidar. Finalment, s’ha incorporat un distintiu a la porta de cada establiment (adhesiu) que acredita la seva adhesió a la RECOM amb l’Ajuntament.
Durant els darrers dies de maig s’han anat instal·lant tots aquests materials, i el passat dilluns 29 de maig es va donar per acabada aquesta primera fase d’implantació. Ara s’abordarà el primer tram del calendari, corresponent a la temporada considerada ‘alta’, que suposa una important ampliació dels serveis oferts als comerços. Aquest tram va des del 29 de maig al 14 de juliol (calendari actualment vigent), el segon tram -amb més reforç de servei- encara serà del 15 de juliol al 15 d’agost i finalment l’últim tram anirà del 16 d’agost al 30 de setembre.
Cartell indicant una batuda de senglar
Data de publicació: dimecres 31 de maig del 2023, 12:32
Localització: Sant Aniol de Finestres
Autor: Marina López
Més de 5.400 senglars capturats als massissos de les Gavarres i Rocacorba durant la temporada de caça i fins aquest dimecres, que ha acabat el període d’emergència cinegètica. Acció Climàtica i els caçadors han fet balanç de les mesures implementades en el marc del pla de xoc per combatre la superpoblació de l’espècie, que provoca danys a l’agricultura. La directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, ha afirmat que ha estat «un èxit» perquè ha permès reduir «de manera dràstica» la densitat de senglars i pràcticament han assolit els objectius fixats. A Rocacorba han caçat el 96% dels animals previstos i a les Gavarres el 74%. Ara, obren un període amb actuacions «més quirúrgiques» en punts on detectin danys.
La Generalitat va declarar l’emergència cinegètica als massissos de les Gavarres i Rocacorba amb l’objectiu de reduir-hi la densitat de senglar en un 70%. Així, entre setembre i aquest dimecres, és a dir, entre la temporada de caça i el període excepcional fixat, preveien capturar més de 6.700 senglars. No s’ha arribat a l’objectiu però quasi. Segons ha explicat Sanitjas, el primer balanç situa el nombre d’animals caçat en més de 5.400.
El Departament d’Acció Climàtica i la territorial de Girona de la Federació Catalana de Caça remarquen que, en aquests dos massissos, era necessari impulsar mesures extraordinàries en el marc del pla de xoc perquè la densitat de senglar provocava «danys greus» a l’agricultura, accidents de trànsit i, també, tenia un «impacte negatiu» en la biodiversitat. «La declaració de l’emergència cinegètica s’ha sumat a mesures complementàries com són la protecció de conreus i zones urbanes», ha explicat Sanitjas.
El Departament i els caçadors creuen que la declaració de l’emergència cinegètica «ha funcionat bé»: «Estem satisfets amb el sistema». Aquesta eina consistia en fixar el nombre mínim de captures en 21 Àrees Privades de Caça (APC) de les Gavarres i nou de Rocacorba. En el període que anava des del setembre passat a aquest dimecres, les captures fixades al massís de les Gavarres eren de 4.492 i n’han fet 3.324 (el 74%) i a Rocacorba de 2.234 amb 2.137 assolides (el 96%).
«A Rocacorba hem de parlar de gran èxit», ha valorat Sanitjas que afegeix que, en el cas de les Gavarres, la situació ha estat diferents perquè hi ha hagut colles de caçadors que potser no han sortit «tant com hauria calgut» i, a més, la sequera ha modificat els hàbits dels senglars, que s’han desplaçat a altres zones buscant aigua i menjar: «Estaven en altres punts on ha estat impossible arribar».
«Un èxit»
La directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi remarca que, amb tot, l’aplicació de la mesura ha estat «un èxit»: «És la primera vegada que el Govern declara i executa l’emergència cinegètica i hem aconseguit una reducció de danys en conreus i de densitat de senglar en zones concretes».
A partir d’aquest dimecres, i amb la finalització de la mesura, el Departament, conjuntament amb els caçadors, preveuen desplegar una «segona fase» de la declaració d’emergència cinegètica que consistirà en fer actuacions «més quirúrgiques» i més precises des d’ara i fins a finals d’agost, abans que comenci la nova temporada de caça. L’objectiu és assolir el 100% dels objectius fixats el març passat: «Amb el suport dels Agents Rurals, drons i els peritatges d’Acció Climàtica identificarem zones de danys o d’augment de població». Aleshores, els primers en actuar seran un grup de caçadors voluntaris articulats a través de la Federació i, si no és possible, el Departament actuarà de manera subsidiària.
«Som conscients que als caçadors els hi demanem un esforç suplementari perquè la caça deixa de ser una activitat de lleure i ara és quasi una obligació», ha admès Sanitjas que exposa que, per «donar suport» als caçadors han articulat un seguit d’ajudes, com ara una per adquirir armilles per protegir els gossos de caça que puguin ser atacats per algun senglar durant una actuació cinegètica.
El vicepresident de la territorial de Girona de la Federació Catalana de Caça, Joan Espona, ha remarcat que són «l’únic depredador» que té el senglar i que actuen amb «responsabilitat» per evitar que causin danys a l’agricultura i accidents de trànsit. Espona afegeix, però, que han de fer un esforç extra perquè ja no actuen només durant la temporada de caça: «Estem fent una tasca social molt important però vol dir treure hores a la família i a l’esbarjo».
El vicepresident dels caçadors gironins exposa que, com a contraprestació, van demanar al Departament que els facilités l’adquisició de les 240 armilles per als gossos de les colles de caça que han «fet els deures» i han sortit a fer batudes amb l’emergència cinegètica.
Acció Climàtica, a banda de les actuacions previstes encara a les Gavarres i Rocacorba, també estudia declarar l’emergència cinegètica en altres punts de les comarques gironines o de Barcelona on detectin un densitat superior als 15 senglars per quilòmetre quadrat.
