El primer capitol de la sèrie «The newsroom» comença amb un grup d’estudiants preguntant a diversos periodistes estrella, per què Estats units és el millor país del món. Tots fan un discurs cofoi sobre la seva democràcia, excepte el darrer (el protagonista) que quan s’embala comença a parlar de les misèries del seu país. Els índex de pobresa, de delinqüència, d’assassinats, d’exclusió del sistema sanitari, etc.. i apunta «havíem estat el millor país i podríem tornar-ho a ser, però hi hem renunciat».
Salvem totes les distàncies amb els EUA però aterrem a casa nostra, a l’Empordà i fixem-nos en com se’ns omple la boca a tots i totes, quan parlem del nostre paradís, del nostre territori, i quan ho veig o ho sento sempre tinc la mosca a l’orella que em va dient que el baix Empordà és la dotzena comarca amb la renda per càpita més baixa de Catalunya, tenim 44 escoles amb barracons i un hospital que, amb sort, es farà nou d’aquí a 10/12 anys, una economia basada en el monocultiu del turisme i un territori que va optar per les segones residències en comptes dels hotels, fomentant una gran depredació del territori natural i una alta exigència de serveis. Vol dir que tot es una merda? Doncs no. Certament l’Empordà és un indret meravellós, però seria bo que tots, totes i totis fossim una mica més auto exigents amb coses com l’emprenedoria, la cultura, l’educació, la diversifiació econòmica o la cura de l’entorn natural.
Potser així faríem de l’Empordà el veritable millor indret del món, i que sigui del tot cert
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.