Els agents de la comissaria de la Policia Nacional de Sant Feliu de Guíxols han expulsat un home al Marroc perquè estava en situació irregular i acumulava 32 detencions. Els agents van rebre un avís que aquest home estava provocant aldarulls a Platja d’Aro i per això van dirigir-se en aquesta localitat. Després de comprovar que no tenia papers, van consultar els antecedents que tenia més de 32 detencions i condemnes judicials per delictes com robatoris amb violència i maltractaments. A més, ja havia estat a presó anteriorment. Per això, amb l’ajuda de la Policia Local del Platja d’Aro, la policia va detenir l’home i van iniciar un expedient d’expulsió preferent.
Quan els agents van rebre la resolució d’aquest expedient per part de la Subdelegació del govern espanyol a Girona, es va iniciar un dispositiu per retornar l’home d’origen marroquí al seu país natal. Els agents el van localitzar a Culla, gràcies a la col·laboració amb la Policia Local de Platja d’Aro i els Mossos d’Esquadra.
Després, el Grup Operatiu d’Estrangers va gestionar l’expulsió de l’home en un termini màxim de 24 hores. Els agents de la CNP de Sant Feliu de Guíxols el van traslladar fins a l’aeroport de Barajas i finalment l’home va tornar al Marroc en un vol acompanyat per escolta policial.
Des de que Louis Aliot és batlle de Perpinyà ha protagonitzat diversos actes catalanòfobs com anunciar sense previ avís que canviava l’escut de la ciutat de manera unilateral, l’any 2021. El nou blasó va eliminar part del lema, que precisament feia referència a la catalanitat, i n’incorporà un de nou. En lloc de “Perpinyà, la catalana”, des de llavors la ciutat es descriu com “la radiant”. O com molts recordareu, va portar l’escola la Bressola als tribunals per intentar impedir que construïssin el primer col·legi-liceu amb un sistema immersiu en català al monestir de Santa Clara.
Doncs bé, ara, l’Ajuntament de Perpinyà, a quatre dies de la celebració de Sant Joan, patró de la ciutat, ha denegat l’autorització per poder fer la celebració de Sant Joan organitzada per unes quantes entitats catalanistes (L’escola Arrels, l’escola Bressola, el Fogar Laic i Òmnium Cultural).
Aquí, de moment, encara podem gaudir de la celebració de Sant Joan. Aquest proper divendres diversos pobles de la comarca -com Torroella, La Bisbal, Palamós i Sant Feliu- rebran la Flama del Canigó i encendran fogueres.
L’atac a la llengua i la cultura popular és el primer pas de governs centralistes en l’intent per suprimir la identitat de la població local, esperant afeblir el sentiment d’autonomia i fomentar una lleialtat cap a l’Estat-nació centralitzat. Per això es d’esperar que la política de col·laboració amb Catalunya del País Valencià i Les Illes Balears, amb els nous governs d’extrema dreta, de ben segur acabarà. Al País Valencià el nou govern format per PP i Vox ja ha declarat la guerra obertament contra el català. I aquest dimarts sabíem que Vox presidirà el Parlament Balear, i no trigarà a imposar polítiques que reverteixin l’ús del català al seu territori.
Si no plantem cara, ben aviat veurem com s’apaga la flama que uneix els territoris dels Països Catalans. N’hi ha que pensen que com pitjor, millor, i que així reaccionarem d’una vegada. Jo, que voleu que us digui, per mi que anem de mal en pitjor.
Ja fa uns mesos que la gran majoria de municipis del Baix Empordà es troben en fase d’excepcionalitat per la sequera. Un dels col·lectius que s’ha vist més afectat per la falta de pluges i les diverses restriccions han estat els pagesos. I tot i que al Baix Empordà la pagesia no és la principal activitat econòmica hi ha tres sectors que es troben ben representats: els conreus de la poma, l’arròs i la vinya.
La preocupació i la incertesa
Un dels conreus que predomina al nord de la comarca són els camps de pomes. El president de Poma de Girona, Jaume Armengol, reconeix que des del sector veuen amb preocupació i incertesa la manera com s’està gestionant la sequera i el canvi climàtic. Explica que aquests dos aspectes no només afecten els pagesos, sinó que la sequera «ens afecta a tots» i, per tant, s’hauria d’afrontar de manera conjunta, «és un problema de país».
A Poma de Girona, des de la sequera del 2008, van decidir impulsar, de manera conjunta amb l’IRTA, un projecte per optimitzar els recursos naturals, el Giroreg. Gràcies a aquesta iniciativa es pot controlar la quantitat d’aigua que es fa servir per regar els conreus i controlar quina és la necessitat d’aigua que tenen les pomeres, tal com explica Jaume Armengol.
Cal recordar que a la zona del Baix Ter, que és on hi ha la major part de conreus de la poma, es troba en una zona on hi ha un aqüífer. Tot i això, molts dels conreus depenen de l’aigua provinent del riu Ter, que prové del pantà de Susqueda. Jaume Armengol explica que tant a la llera dreta com a l’esquerra del riu se’ls va garantir, des del primer moment una quantitat d’aigua determinada. Tot i això, i gràcies al projecte Giroreg, la major part de la collita es podrà recollir sense problema.
Tot i la sequera, el sistema Giroreg ajudarà a mantenir els nivells òptims dels conreus i garantir així una bona collita per la temporada d’enguany. Les pluges dels últims dies, tot i que no han estat abundants, han fet que la situació als conreus no empitjorés.
Els pagesos s’han adaptat
A Pals, característic pel cultiu de l’arròs les restriccions per sequera van provocar la cancel·lació de la XXV Plantada de l’Arròs que s’havia de fer aquest dissabte 17 de juny. El president de la Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals, Albert Grassot, afirma que la sequera ha fet reduir la superfície de conreu en un 50% aproximadament. Cal apuntar que el manteniment dels camps d’arròs és complicat, ja que necessiten una gran quantitat d’aigua. Albert Grassot, afegeix que l’àrea on cultiven és una zona altament salina, és a dir, hi ha molta concentració de sal. Si no poden regar, hi ha la possibilitat que la sal afecti els conreus.
Albert Grassot reconeix que estem en un moment de sequera, tot i això, explica que «nosaltres no veiem cap problema quan es parla de regar, perquè aigua n’hi ha». Apunta, a més, que molta aigua s’acaba malbaratant i que es podria regenerar i fer-la servir per als conreus. Albert Grassot explica que molts problemes que es carreguen al sector de la pagesia es podrien solucionar amb aigua regenerada.
El president afegeix que tot i que existeixen mètodes per estalviar aigua, el conreu de l’arròs (sobretot en zones on predomina la sal) necessiten una determinada quantitat d’aigua. Albert Grassot critica les restriccions que s’han aplicat al sector de la pagesia. Apunta que la manca d’aigua no es deu només a la sequera, sinó que és la gestió que se’n fa.
Albert Grassot creu que fa falta una inversió per part de les administracions per garantir la supervivència d’aquests conreus i que un recurs com l’aigua es pugui reaprofitar. El president de la comunitat de regants afegeix que el decret de sequera no mira per l’activitat agrícola, sinó que se centra en un criteri econòmic.
Les pluges també han arribat als camps d’arròs de Pals, tot i que no són suficients. Albert Grassot explica que les pluges de la tardor i la primavera ajuden a netejar la sal dels conreus i l’escassetat de pluges que s’arrosseguen des de fa anys han afectat els camps d’arròs. Amb la problemàtica de la sequera i la sal que afecta els conreus, des de la comunitat de regants fa uns cinc anys que treballen de manera conjunta amb la Universitat de Girona.
La vinya, un conreu de secà
La vinya, que és un conreu de secà, també s’està veient afectada per la falta de pluja dels últims mesos. Un dels viticultors i propietari de Viticultors Muixach, Eduard Muixach, apunta que hi ha molta vinya de secà a la comarca i aquesta ha estat una tardor i primavera sense pluges. Eduard Muixach diferencia els cultius que són de secà i els que tenen suport amb un sistema de regadiu.
A Viticultors Muixach tenen tres zones entre l’Alt i el Baix Empordà dedicades al conreu de la vinya. El viticultor destaca, per exemple, que a Peratallada hi tenen unes vinyes plantades en sòl arenós, que dificulta l’absorció de l’aigua i pateix bastant amb la sequera. Per això, amb el seu soci i germà van decidir deixar una coberta vegetal sobre el terreny de la vinya per afavorir l’absorció de l’aigua i fomentar la biodiversitat, sense que hi hagi problemes amb la planta de la vinya. Aquesta no és ben bé la mateixa situació que es viu a l’àrea de Torroella o Espolla on els socis tenen també dues zones de vinya.
Amb la sequera, el desenvolupament del raïm es pot complicar. És a dir, pot ser que hi hagi una mala maduració del fruit, tot i que, de moment, no és el cas. Abans que passi això, els pagesos decideixen reduir la càrrega del cep, és a dir, que produeixi menys quantitat de raïm de la que es tenia prevista. A més, per millorar la quantitat d’aigua en la vinya, Viticultors Muixach intenten buscar altres mesures per optimitzar el cultiu.
L’enòloga i creadora de Marta Wine, Marta Arenas, que treballa en zones de vinya d’una mida més petita, apunta que en plantacions noves hi ha una forta deshidratació del sòl i les petites plantacions joves, si no tenen un suport de reg durant l’estiu, són «poc viables». En canvi, l’afectació que provoca la sequera en vinyes més velles no és tan greu.
Tot i això, cada camp i cada varietat de vinya «és un món», reconeix l’enòloga. Marta Arenas afegeix que les varietats autòctones com la carinyena o la garnatxa són les que recomana a l’hora de crear un nou conreu de vinya, ja que s’adapten més als canvis de clima de la zona. En canvi, les tipologies de raïm que provenen de fora tenen més dificultats d’adaptació al clima del Baix Empordà.
El futur dels camps i la sequera
Els pagesos del Baix Empordà esperen que hi hagi un canvi de temps i que arribin les pluges altre cop. Jaume Armengol explica que és important que plogui durant la primavera i a la tardor per garantir la quantitat d’aigua suficient per mantenir un bon nivell de collita. Albert Grassot afirma que si la situació no millora, a Pals es veuran obligats a anar reduint la superfície dels conreus.
Pel que fa als productors de vi, Eduard Muixach apunta que no només s’ha d’estalviar aigua, sinó que s’han de buscar mesures més eficients per utilitzar i reutilitzar aquest recurs natural. Marta Arenas afegeix que cal fer una adaptació amb noves tècniques de viticultura, tenint en compte la falta d’aigua de pluja per un conreu que depèn d’aquesta aigua, i intentar mantenir la humitat del sòl.
El primer dia sencer d’estiu tindrà dos vessants ben diferenciades. Un matí que encara tindrem el cel entre mig o molt ennuvolat, que farà que comenci la jornada molt variable i encara sense protagonisme absolut del sol. I una tarda amb risc de ruixats intensos que podran portar tempestes associades.
Avui ja no tindrem el cel amb tanta pols amb suspensió i n’haurem de donar gràcies a la tramuntana que ha bufat les últimes hores i que avui encara ho farà moderadament.
A la tarda, el Servei Meteorològic de Catalunya, ha emès un avís per intensitat de pluja. Adverteix de ruixats que localment poden ser molt intensos, de més de 20 litres en mitja. A més, podran anar acompanyats de tempesta i localment poden portar associats fenòmens violents.
Per temperatures, quedaran molt semblants a les d’ahir, encara amb molta xafogor i mínimes a la comarca de l’ordre del 18-20 ºC, i màximes que podran estar entre els 30-32 ºC.
I per la revetlla de Sant Joan, el mateix dia de Sant Joan i per diumenge, l’estabilitat tornarà i la calor es farà més evident, refermant-se amb més contundència la propera setmana.
Aquest 2023 se celebra per trenta-cinquè any consecutiu el Mercat de Música Viva de Vic. Un esdeveniment que de manera anual aglomera alguns dels principals noms de la indústria musical, no només catalana, sinó internacional. Aquest any se celebrarà del 13 al 16 de setembre, i al seu cartell es poden trobar noms d’artistes com Clara Peya, Julieta, The Tyets o Judit Neddermann.
35 anys acostant la música en viu 💥 Torna el Mercat de Música Viva de #Vic!
Aquest és el cartell del #MMVV 2023 🎷Descobreix els artistes al nostre web!
El MMVV reuneix professionals de diferents sectors de la indústria musical, per tal de compartir experiències i afavorir la contractació d’espectacles. No només s’hi poden trobar concerts, sinó que també es celebren conferències, presentacions, showcases i exposicions, entre d’altres.
L’any passat el festival capdavanter de la Catalunya Central va poder tornar a celebrar-se sense les restriccions que havien marcat l’anterior edició, encara pandèmica.
