El govern municipal de Santa Cristina d’Aro ha presentat el cartipàs municipal, on Tots per Santa Cristina -que va guanyar amb majoria absoluta, que són set regidors, les eleccions municipals- ha assumit les regidories al municipi. Així, l’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Josep Xifre, ha presentat el nou cartipàs municipal durant l’últim ple que es va celebrar aquest dilluns. Cal recordar que el partit, de nova formació, va enviar a l’oposició la formació d’Esquerra Republicana de Catalunya, que va passar dels sis als dos regidors.
L’alcalde, Josep Xifre, ha assumit les competències d’administració, coordinació i secretaria, comandament Policia Municipal, governació, relacions institucionals i supramunicipals, ordenació, planejament, gestió i disciplina urbanística, polítiques de sòl i habitatge, promoció i gestió d’habitatges i llicències d’obres i activitats, entre d’altres. Eduard Vancells, que serà també primer tinent d’alcalde, s’encarregarà de les regidories de via pública i senyalització viària, protecció civil i ADF, atenció ciutadana, informació, informàtica, gestió documental, dades i comunicació.
Tina Gorina, segona tinent d’alcalde, portarà les àrees d’escola de música, cultura, patrimoni històric i artístic, biblioteca, arxiu històric i activitats de divulgació i metge rural. Clàudia Crehuet, tercera tinent d’alcalde, ocuparà les regidories de promoció econòmica, turisme, comerç i indústria, mercats a la via pública o relacions amb associacions professionals.
Sònia Rodríguez, quarta tinent d’alcalde portarà les àrees de joventut, ensenyament, relacions amb l’AFA, CEIP i IES i escola bressol. Jordi Paradeda s’encarregarà de les àrees d’esports i gestió d’instal·lacions esportives i activitats de lleure. I, finalment, Núria Rocamora portarà les regidories de la dona, de transport i mobilitat, participació ciutadana, sanitat i banc d’aliments.
Les formacions d’ERC (amb dos regidors), Guanyarem Santa Cristina des del Carrer (amb dos regidors), Junts per Santa Cristina (amb un regidor) i el Partit Socialista de Catalunya (amb un regidor) passaran a formar part de l’oposició.
La setmana passada una tortuga careta (Caretta caretta) va nidificar per primer cop a la platja de Sa Riera de Begur. Aquest ha estat el primer cop que una tortuga careta ha decidit pondre els seus ous en un punt tan septentrional de la Península Ibèrica. És cert que l’any passat una tortuga va aturar-se a Platja d’Aro, tot i això, no hi va nidificar. Amb l’arribada d’aquesta espècie els responsables del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya es van traslladar fins a Sa Riera per estudiar aquest niu.
La coordinadora del grup i experta en tortugues marines, Elena Abella, reconeix que estan «il·lusionats» amb la posta que ha fet aquesta tortuga careta a la platja de Sa Riera. Elena Abella explica que és poc habitual que les tortugues nidifiquin en aquestes zones, tot i això, durant els últims anys s’ha anat produint un canvi quan es parla de la posta d’ous d’aquestes tortugues.
Aquesta tendència que ha anat variant al llarg dels últims anys es deu, principalment al canvi climàtic. «Aquesta és una colonització emergent», explica la membre del Centre Tecnològic BETA. I aquest efecte no només s’està produint a la costa catalana, sinó que s’està estenent també per la costa francesa i la italiana, entre altres zones. Cal apuntar que el canvi climàtic també afecta la definició del sexe de les tortugues, ja que amb temperatures més càlides, el percentatge de femelles augmenta. Per això, en zones de nidificació estables, com Xipre, hi estan naixent més femelles.
A més, Abella apunta que les tortugues que nidifiquen en aquesta zona del Mediterrani és el primer cop que fan la posta en aquestes platges. Elena Abella afirma que des del món científic creuen que el mar catalano-balear és una zona d’alimentació dels juvenils de tortuga careta i, és probable, que madurin sexualment en aquesta zona. Amb la temperatura que s’està produint en els últims anys aquesta zona fa que sigui un lloc de posta ideal per aquestes tortugues. Aquesta colonització de nius de tortuga careta està creixent de manera exponencial en els darrers anys.
Aquesta tendència preveuen que segueix a l’alça. Per això, una de les voluntats de l’equip és normalitzar aquestes nidificacions a Catalunya i que els ciutadans i ciutadanes aprenguin a conviure i veure el valor d’aquestes nidificacions. A més, volen fer un seguiment intentant intervenir el menys possible.
El procés d’actuació
Elena Abella explica que el primer que hem de fer si veiem una tortuga careta és no molestar-la i trucar el 112. En el cas de trobar un rastre d’una possible tortuga, a part de trucar també al 112, cal evitar tocar el rastre, ja que podria indicar on es troba ben bé el niu.
Quan una tortuga decideix pondre els ous en una platja catalana, l’equip del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya es mobilitza per poder estudiar i assegurar la viabilitat de les cries. Elena Abella explica que quan reben un avís del 112 primer de tot han de comprovar que es tracta d’una nidificació de tortugues marines. Per això, contacten amb el ciutadà o ciutadana que ha fet l’avís al telèfon d’emergències. Un cop confirmat, si hi ha ous, femelles o cries, s’activa la Fundació CRAM i els companys de la Universitat de Barcelona. Així, l’equip treballa amb dos projectes que serveixen per analitzar i estudiar la nidificació de les tortugues i el seu desenvolupament: el Projecte Ingeni i el Turtle Nest.
Un cop alertats es desplacen fins al lloc de la posta, ja que han d’avaluar el lloc on hi ha els ous. Les postes solen ser en platges urbanes, amb certa activitat humana, i des de l’equip del Centre Tecnològic BETA avaluen si les platges són aptes pel desenvolupament dels ous: les platges han de ser una mica elevades per evitar els efectes d’un possible temporal, amb presència de vegetació, un alt grau d’humitat de la sorra, factors ambientals, etc. Normalment, intenten deixar el niu on ha nidificat la tortuga, tot i que alguns cops l’han de moure per evitar els efectes d’un possible temporal, per exemple. Des del grup també intenten diversificar la incubació de la posta.
A més, en funció de la mida de posta del niu, deixen un nombre determinat d’ous a la platja i la resta la porten a la incubadora. Elena Abella apunta que hi ha estudis que demostren que per sobre de 85 ous l’èxit d’emergència de les postes comença a baixar, és a dir, «els nius molt grossos no funcionen bé». Per això, a Begur es van deixar 90 ous a la platja i 40 van anar cap al CRAM per incubar-los artificialment.
Les platges catalanes
Per protegir el niu de tortugues que queda a la platja els experts fan un tancat, a part de posar una xarxa, per evitar que depredadors, persones o gossos puguin alterar les condicions de desenvolupament dels ous. Tots aquests protocols i actuacions de localització i treball amb nius de tortugues marines estan estandarditzats i funcionen d’igual manera a la resta de zones on es localitzen aquests nius.
A més, Elena Abella també destaca l’alt grau d’urbanització i activitat que es produeix a les platges catalanes. Són zones amb una gran activitat humana i, molts cops, «els ciutadans no saben com actuar quan es troben amb una tortuga», afirma l’experta. També estan estudiant com afecta la contaminació lumínica de les costes catalanes a la nidificació d’aquestes tortugues, tot i que es troba en una fase molt preliminar. La voluntat és fer platges més amables per la nidificació i conscienciar a la població sobre la importància de respectar la biodiversitat de les costes.
L’experta apunta que les zones de parcs naturals catalanes no solen complir les condicions òptimes perquè hi pugui nidificar la tortuga careta. En canvi, en platges altes i amb el gra de sorra més gruixut són els llocs idonis per la posta d’ous de tortuga marina.
La col·laboració a Begur
El niu de Begur els ha agafat per sorpresa, ja que és una zona on les temperatures són baixes per acollir nius de tortuga careta. Hi ha hagut nius situats a la zona de França que per les baixes temperatures no han sobreviscut. Tot i això, Elena Abella i l’equip tenen esperances que el niu de Begur aconsegueixi sobreviure i que els ous eclosionin a mitjans del mes d’agost, tot i que no és una data exacta perquè depèn de la temperatura que hi hagi.
Un cop es produeixi l’eclosió dels ous i les cries de tortuga vagin cap al mar, l’equip de l’UVic seleccionarà algunes cries per participar en el programa Head Starting, que permeten alliberar tortugues un any després amb una mida més grossa i amb un xip identificador per saber on han nascut. Aquesta informació és clau per saber si s’han de crear noves zones de protecció marina, veure on s’alimenten les tortugues o quins llocs escullen per nidificar.
Cal destacar que des del primer moment, autoritats, els cossos de seguretat i la població de Begur s’han mostrat interessats en protegir el niu i col·laborar amb els experts científics. Elena Abella celebra que la voluntat des del municipi sigui aquesta, ja que això ajuda a la conservació d’espècies com la tortuga careta.
El projecte Caretta a la Vista!
El projecte Caretta a la Vista! va néixer amb la voluntat de fer divulgació del que és la tortuga marina i mostrar el protocol d’actuació si la població es trobava una tortuga femella, un rastre o nius a les platges catalanes. Aquesta acció, però ha acabat evolucionant per assegurar la viabilitat dels nius i fomentar la gestió de conservació de l’espècie.
La voluntat, tal com explica Elena Abella, és poder conviure amb aquests nius de tortuga marina a les costes catalanes i aprendre a «estimar-los». A més, i gràcies a la tortuga marina, Elena Abella observa que s’està demostrant que les platges són ecosistemes on hi ha una gran varietat d’espècies que necessiten aquestes zones per fer els seus cicles vitals. Per això, cal preservar aquests sistemes amb tots els elements que el conformen.
Imatge d'arxiu de Palafrugell i de la Cala Sant Roc
Dimarts que serà calorós, seguint la dinàmica dels últims dies. Possiblement no tindrem els termòmetres tan elevats però difícilment notarem aquesta disminució perquè seran pocs graus i s’hi barrejarà la humitat causant temperatures de xafogor d’insomni a la nit.
Estem parlant que les temperatures tindran una forquilla entre els 19-20 ºC mínims, amb nits que podran ser tropicals i 32-34 ºC màxims.
El cel es presenta assolellat de bon matí, sense nuvolositat i amb un començament del dia molt càlid, radiant i amb bonança. Les temperatures de matinada elevades deixaran pas a un dia totalment estival, amb només alguna nuvolada a l’interior de la comarca, que en principi avui no hauria de ser significativa. Demà sí que tindríem un dia amb més probabilitat d’algun ruixat de tarda a l’interior, però tornarem a tenir un dimecres amb el matí ben radiant.
Acabarem el mes de juny amb un repunt de la inestabilitat que, a dia d’avui sembla que a la nostra comarca farà diana dijous i divendres a la tarda.
En aquest nou capítol de “El Viatge de les paraules” parlem de novetats literàries de l’estiu per endur-vos a la platja o al vostre racó preferit de lectura.
A Mapa de… viatgem a la regió de Flandes per conèixer de la mà de l’oficina de turisme quins són els punts més interessants si hi volem anar de vacances. És una regió que ofereix activitats per tots els públics: art i cultura, cicloturisme, senderisme, i sense oblidar la gastronomia.
Per acabar, a la secció Sense destí us proposem un viatge a Egipte amb El quartet d’Alexandria de Lawrence Durrell. Una mateixa història explicada per tres personatges diferents, Justine, Balthazar, Mountolive, i una última, Clea, que ens situa sis anys després dels fets.
Dimecres vam entrar formalment a l’estiu, tot i que per alguns aquest fet no es produeix de manera plena fins la nit de Sant Joan.
Una nit, la de Sant Joan esperada com poques. Una nit curta, la més curta de totes les que vivim al llarg de l’any, una nit que acaba per a molts, amb la sortida del sol, i aleshores si, aquell matí ja es de ple estiu.
Abans però sopars de revetlla a cel obert, coques i bombolles -ara es difícil citar totes les varietats d’aquests vins nostrats- petards i coets, i pels que son arran de mar algun bany refrescant que apaivagui els efectes de les dosis d’alcohol.
Molt de cava, de clàssic o de corpinat, potser per oblidar que les festes i tradicions a alguns indrets dels països catalans, son regides per toreros que prometen acabar amb les més nostrades tradicions i que si seguim així, potser l’any vinent no hi haurà una nova revetlla a l’estil tradicional, sinó una festa de “vaquilles” per recordar que per alguns, casa nostra també és el reino de España.
I mentre tot això arriba, Sant Joan serà el tret de sortida de les vacances escolars, dels avis amb criatures fins que no arribin les vacances laborals d’una bona part de la població, és a dir dels pares de les criatures.
De l’inici de les cantades d’havaneres, primer a Calella i després a cada poble i racó de Catalunya, de les festes majors d’estiu, dels festivals de musica i dels concerts de música clàssica. De la lluita entre promotors i organitzadors per encabir-ho tot en setanta dies.
Son els dies d’anar pel carrer de casa i no conèixer a ningú, de la desesperació per haver cua a la fleca i a la peixateria, de donar voltes a les illes de casa veïnes per deixar el cotxe prop de casa. D’anar a la feina en moto per poder aparcar. D’organitzar l’agenda per no solapar sopars, ni concerts ni trobades, i per reservar taula al restaurant amb deu dies d’avançada, per menjar aquell arròs amb llagosta que tant ens agrada però que potser per la calor no es mai tan bó a l’estiu com el maig.
Tot i que potser a alguns no els agradi aquest istiu, és el nostre amb el que hem crescut, après i estimat aquesta terra. I a mi que no me’l canviïn
El Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà reivindica el llegat del ceramista Carles Sala i en redescobreix els seus antecedents familiars. A través d’una exposició temporal, el museu posa el focus en la transició creativa de Carles Sala, d’oller tradicional a artista de la ceràmica. Però també repassa la nissaga d’artesans bisbalencs amb el cognom Sala, que es van especialitzar a fer atuells de cuina (olles i cassoles) amb una història que es remunta 175 anys enrere. La mostra al Terracotta Museu, que s’inaugurarà aquest proper 1 de juliol, inclou un audiovisual amb una entrevista a Carles Sala, que a mitjans dels anys 70 va saber fer el pas de la terrissa tradicional a la ceràmica d’autor, considerada com a peça artística.
La mostra ‘Carles Sala. D’oller a artista de la ceràmica’ transita entre la figura del ceramista bisbalenc i la dilatada nissaga d’artesans especialitzats en atuells per cuinar que el va precedir. S’inaugurarà aquest dissabte i es podrà veure fins a finals de febrer del 2024 a la sala d’exposicions temporals del Terracotta Museu.
La mostra gira al voltant de dos àmbits clarament diferenciats. El primer centra la mirada en la nissaga d’ollers de la família Sala, amb una història que es remunta uns 175 anys enrere. Durant aquest període, la professió es va transmetre inalterablement de pares a fills, culminant amb Carles Sala i Mitjà (que personifica la sisena generació de terrissers de la família). A més, la mostra inclou l’audiovisual ‘Carles Sala, ceramista. Entre la tradició i la modernitat’, que inclou una entrevista feta a Carles Sala amb motiu de l’exposició.
Al voltant del 1883, Francisco Sala, besavi de Carles Sala i terrisser de Breda, es va establir a la Bisbal per fundar una de les poques terrisseries locals dedicades a la manufactura d’olles i cassoles. Era una producció poc habitual a la ciutat, perquè al territori no hi havia massa argila refractària (indispensable per fer aquestes peces que han de resistir altes temperatures).
L’exposició temporal el llegat d’aquest obrador i dels seus membres. Examina les diferents tipologies de peces que s’hi van produir i també els estris i les màquines que feien servir els ollers bisbalencs. «S’hi destaca el mateix obrador, un espai de treball que encara conserva el forn tradicional de flama directa integrat dins l’habitatge i tota la distribució
tradicional dels espais de treball», subratlla el Terracotta Museu. «Juntament amb el forn de terrissa negra de Can Cornellà i el d’obra roja i vidrada de Can Salamó, és un dels forns més antics d’aquest tipus conservat a la Bisbal», hi afegeix.
L’últim terrisser de la nissaga
El segon àmbit de l’exposició està dedicat a Carles Sala i Mitjà, l’últim terrisser de la nissaga. A principis dels anys seixanta del segle XX es va incorporar a l’obrador mantenint la producció tradicional d’olles i cassoles. Tot i això, a mitjans dels anys setanta, va anar abandonant aquesta manufactura tradicional per a centrar-se en la seva obra artística.
«Carles Sala es va convertir en una figura transcendent en la història moderna de la ceràmica bisbalenca i, per extensió, de tota Catalunya; va saber fer el pas de la terrissa tradicional a la ceràmica d’autor considerada com a objecte d’art», destaca el Terracotta Museu. Tot i que Sala va continuar treballant a l’espai familiar de la Bisbal, les estades a l’estranger –especialment al Japó– van ser una constant a la seva carrera. Unes experiències que també van veure’s reflectides a la seva ceràmica.
Les obres de Carles Sala formen part del fons de diversos museus i col·leccions privades. També va col·laborar amb artistes d’altres disciplines; per exemple, durant els anys vuitanta, amb Modest Cuixart. «Amb una vocació extraordinària i incansable al llarg de més de setanta anys d’experiència, Carles Sala continua demostrant un fort compromís i dedicació envers la seva professió», conclou el museu bisbalenc.
