Un dels grans avantatges de llegir diaris que van sortir publicats fa tres o quatre o més dies és que es pot constatar ràpidament que, quan un periodista, un columnista o un entrevistat s’arrisca a predir el que passarà és bastant fàcil que s’equivoqui. Fent pronòstics, tots plegats som com els meteoròlegs, però sense la xarxa, francament, bastant foradada dels mapes. Tanmateix, com és sabut, qui no s’arrisca no pisca i no sembla que un columnista tingui gaires possibilitats de ser llegit o escoltat si no demostra de tant en tant que en sap molt i que és capaç de poder preveure més coses que tots aquells que el llegeixen o que l’escolten. Vaja! Que sembla que ara jo els estigui mirant per damunt l’espatlla.
Estimats oients de Ràdio Capital, si han arribat fins aquí i estan escoltant el que els estic dient, jo ara no m’atreveixo a demanar-los que continuïn. Vivim en un temps difícils. Acabo de saber que els mapes del temps d’aquest estiu pronostiquen un juliol i un agost més plujós que la majoria de juliols i agost que hem viscut. Venim d’una primavera que ha tingut dues parts: durant tot el març i l’abril va ploure molt menys que a la majoria de les altres primaveres. Els homes i les dones del temps i tots els amics i amigues que no trobaven cap altre tema anaven bojos. Quan els sentíem, ens deien que ens preparéssim, que això era una sequera mai vista, que aquest estiu no tindríem ni aigua per al mam. Després va venir el 13 de maig. Sant Pere Regalat. I va ploure. “Si plou per sant Pere Regalat, plou quaranta dies de comptat”, diu la dita. Els homes, les dones del temps i les nostres amigues i amics que no trobaven cap altre tema no s’ho acabaven de creure. Deien: que això no s’havia vist mai. Deien: un dia més que plou. Deien: encara baixaran rius, torrents i rieres. Això sí, els homes, les dones del temps i les nostres amigues i amics que no trobaven cap altre tema van continuar parlant del canvi climàtic i de l’aigua que ens faltarà en el futur perquè, si negues això, fins i tot si et passa per alt recordar de tant en tant això, hi ha el perill que es pensin que ets més d’extrema dreta que un socialista del PSC davant la possibilitat de no arribar a ser alcalde de Barcelona.
Estimats oients de Ràdio Capital, vivim en un temps massa difícil perquè jo ara em vegi amb cor de poder preveure gaire res. Millor, doncs, que els parli del que ha passat. No sé a on viuen i tampoc no sé si a les últimes eleccions municipals van votar o no van votar. En tot cas, si ara el batlle del seu poble és el primer candidat de la llista que va ser més votada, sàpiguen que estan vivint en un municipi on les coses sembla que són encara com eren abans. Si el batlle del seu poble no és el primer candidat de la llista més votada, comencin a acostumar-s’hi. Benvinguts al segle XXI. “Això és el que hi ha”, com diuen ara. Eh que, quan van o no van votar, no tenen ni idea de qui guanyarà? Doncs, ara sàpiguen que continuaran també sense tenir-ne ni idea un cop s’hagin fet públics els resultats de qualsevol elecció. Estimats oients de Ràdio Capital, girin full, entrin al segle XXI d’un cop i sàpiguen que, també en aquest segle, tot està per fer i tot és possible encara.
