Aquest dissabte 1 de juliol a les 12 h el Palau Solterra de Torroella de Montgrí inaugura l’exposició Tots els dies són meus, una mostra de més de 200 instantànies capturades per la fotògrafa Marta Sentís al llarg de més de 20 anys de carrera. L’exposició, que ha comissariat Alejandro Castellote, explora les vivències efervescents de la fotògrafa per ciutats com Nova York, El Caire, Londres, Barcelona o altres indrets de l’Àfrica i l’Orient.
A través de la imatge Marta Sentís explora la seva independència i un mirall de la seva curiositat per altres models de vida, de la seva recerca d’escenaris i persones que la desvinculin dels referents socials en què va créixer. Va passar la infantesa a París i part de l’adolescència a Palafrugell, Florència, Perugia i Oxford. Des de jove, Marta Sentís va sentir curiositat per viatjar i conèixer món, per això, va visitar països de diversos continents, observant la realitat des de diverses perspectives poc habituals. El domini de llengües com el català, el castellà, el francès, l’anglès, l’italià, l’àrab o el portuguès li han servit per connectar i teixir vincles amb persones i cultures dels territoris que ha visitat.
Durant la seva joventut va viure entre Nova York i Barcelona, on va tenir com a companys de viatge artistes que, com ella, van protagonitzar el moviment àcrata i contracultural dels anys 70, caracteritzat per una ruptura lúdica i radical dels cànons artístics i culturals. La seva estada al SoHo va coincidir amb una gran efervescència artística que alliberà el seu tarannà fotogràfic.
A partir del 1973 va viure de manera intermitent a Nova York, durant cinc anys treballant per diverses agències de l’ONU i, arran d’aquesta experiència professional, Sentís va començar a recórrer indrets d’Orient i Occident convivint amb diverses persones i cultures. Gràcies a aquestes vivències viscudes arreu del món, Tots els dies són meus reivindica una personalitat lliure i independent que aconsegueix capturar la bellesa universal de la mundanitat amb una càmera.
El comissari de l’exposició, Alejandro Castellote, reconeix que «Marta Sentís fa una fotografia fidel a la seva experiència del món, a les contingències d’aquells viatges que han atorgat sentit a la seva vida, on mostra el seu intencionat desarrelament i el grau de complicitat que estableix amb diferents grups socials i ètics». Afegeix també que «per això, prescindeix de les sublimacions del blanc i negre, per tal de remarcar la seva desafecció pels motius exòtics. Més aviat aposta per colors vibrants i escenaris quotidians que conviden a qui observa a compartir experiències sinestèsiques». Així, Sentís es resisteix a explicar històries amb les seves instantànies, vol mantenir la potència semàntica de cadascuna de les imatges sense vincular-les a un relat.
Una vida darrere la lent
Aquesta vida darrere la lent l’ha portat a viatjar a indrets com El Caire, on va poder capturar ‘La mirada de les dones al Caire’, una sèrie d’imatges que es poden veure a l’exposició i que exploren com les dones del Caire veien la vida del carrer: des de les finestres o els terrats. En la mostra també hi podem veure la sèrie ‘Oficis’ (1979), unes imatges presentades en un format similar a les col·leccions de cromos per fugir de la tradicional estètica documental de la fotografia dels carrers de Barcelona.
A ‘La meva generació. Barcelona, anys setanta i vuitanta’, la fotògrafa explora l’ebullició artística de la ciutat als anys 70: aglutina el món gai de colors, disfresses, festa i marxa. En aquesta sèrie de fotografies s’hi poden veure personatges rellevants del món artístic i intel·lectual de la Barcelona de l’època.
L’exposició també mostra ‘Visió urbana i Collages’ (1979), una sèrie d’experiments amb diferents maneres d’expressió com collages. El procés es basava a fotografiar amb una lent d’aproximació fragments de postals típiques de Barcelona, portava les diapositives a imprimir a color i després les acoloria a mà. Era una manera de subvertir i dessacralitzar la clàssica còpia fotogràfica en blanc i negre.
Tot i això, l’autora va decidir deixar de viure la «vida dels altres» a través de la lent cap a l’any 1996 i començar a centrar-se en si mateixa. Al final, la fotògrafa «volia viure la seva vida». Només va trencar aquest descans durant la pandèmia, l’any 2020, quan va fer diverses fotografies de les flors del seu jardí de la casa d’Eivissa per enviar a diversos amics que estaven confinats a la ciutat. A la mostra també hi podem trobar aquestes imatges a ‘Reclusió’ (2020).
Dona i fotografia
I tot i que Marta Sentís va començar a fotografiar a partir dels anys 70, no va ser gaire complicat expressar-se en un món on predominen les figures masculines. La fotògrafa explica, a més, que a l’hora d’entrar a les cases i als espais de persones desconegudes és més fàcil ser una dona que un home, sobretot en països d’Orient.
Aquesta mostra, Tots els dies són meus, es podrà visitar de l’1 de juliol al 19 de novembre de 2023 al Palau Solterra de Torroella de Montgrí.
