Una balena neda davant de la costa de Pals

Per
ACN
-
Platja de Pals Filomena
Platja de Pals amb cel cobert i alteració de la mar. 2021-01-08

Diversos curiosos han vist una balena nedant a la badia de Pals aquest dilluns prop de dos quarts de dues del migdia. En un vídeo penjat a les xarxes socials es pot veure el cetaci saltant sobre l’aigua amb les illes Medes de fons.

Aprofitant aquesta troballa l’entitat Salvem la Platja de Pals ha piulat el vídeo demanant a l’Estat que ampliï l’Àrea Marina Protegida del Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani.

El govern espanyol va protegir aquesta zona que hi ha entre Alacant i Girona perquè el considerava com una zona d’alt valor ecològic per garantir la continuïtat dels cetacis en el Mediterrani Occidental.

El camí de ronda de Palamós formarà part dels projectes paisatgístics de la Biennal de Paisatge de Barcelona

Per
Redacció
-
Camí de Ronda de Palamós

La prestigiosa Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona, ha escollit el projecte de restauració i millora d’un tram del camí de ronda de Palamós, com a una de les propostes destacades que aquest certament mostrarà en la seva pròxima edició, que tindrà lloc a finals del proper mes de novembre.

La cita aglutinarà, un any més, els professionals i experts del paisatgisme i l’arquitectura, en un certamen que s’ha convertit en una referència a escala internacional, amb l’objectiu de mostrar els projectes paisatgístics més rellevants que es desenvolupen, aprofundint entorn el model de paisatge, tant des d’un punt de vista ambiental -motor de conservació paisatgística- com a través de l’arquitectura del paisatge.

El projecte palamosí que es mostrarà enguany a la Biennal, és el de restauració i millora d’un traçat de 3,5 quilòmetres del camí de ronda del municipi, executat l’any 2021, mitjançant el qual es permet unir, sense interferències, el nucli urbà i el paratge i la platja de Castell, integrant el seu itinerari a l’entorn per on transcórrer i mitjançant el qual es posa en valor el patrimoni natural, cultural i paisatgístic que el municipi té en el seu litoral.

L’objectiu de l’Ajuntament de Palamós a l’hora d’impulsar la restauració del traçat del camí de ronda, ha estat crear una experiència memorable de contacte amb el paisatge i la natura, facilitant una accessibilitat segura i sostenible, ajudant a dinamitzar hàbits saludables entre la ciutadania, restaurant els entorns urbans deteriorats i preservant els hàbitats naturals d’interès.

El projecte va ser elaborat per l’estudi de paisatge gironí Martí Franc (EMF) amb Ardévol Associats, i executat per l’empresa especialitzada en obra pública, Massachs. El cost global d’aquest projecte és d’1.319.000 €, aportat mitjançant ajuts europeus FEDER, també pel pla de Foment del Turisme del Departament d’Empresa de la Generalitat, i per l’Ajuntament de Palamós.

Els usuaris del camí de ronda també compten amb una aplicació gratuïta que permet, mitjançant un codi QR, la descàrrega al telèfon mòbil d’informació amb relació als valors natural, culturals, històrics i paistagístics del seu traçat, acompanyat d’imatges antigues, vídeos amb dron, de realitat ampliada i àudios.

L’audioguia té el nom de Palamós Ronda de Mar, i permet conèixer amb detall un total de 18 punts emblemàtics d’aquest tram del camí de ronda de Palamós, i inclou un sistema de georeferenciació que reprodueix automàticament l’audioguia relacionada amb els referents propers al punt on es troba l’usuari. L’app d’informació del camí de ronda, es complementa amb els elements físics de senyalització que es troben instal·lats en diversos punts del traçat.

El camí de ronda de Palamós, també a les revistes especialitzades

El projecte del camí de ronda de Palamós es mostrarà a la propera edició de la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona, però abans també ha estat referent amb un ampli reportatge publicat a finals de l’any passat a la revista holandesa Scape, especialitzada en arquitectura i paisatge, i ja és previst properament, publicar un altre extens article del camí de ronda palamosí, en aquest cas a la revista alemanya d’urbanisme, Bauwelt.

L’alcaldessa de Serra de Daró es converteix en la primera dona que presideix el Consell Comarcal del Baix Empordà

Per
Ràdio Capital
-
La presidenta i els vicepresidents del consell comarcal del Baix Empordà Data de publicació: dilluns 17 de juliol del 2023, 14:59 Localització: La Bisbal d'Empordà Autor: Cedida a l'ACN pel consell comarcal del Baix Empordà
La presidenta i els vicepresidents del consell comarcal del Baix Empordà Data de publicació: dilluns 17 de juliol del 2023, 14:59 Localització: La Bisbal d'Empordà Autor: Cedida a l'ACN pel consell comarcal del Baix Empordà

Al ple de constitució del consell comarcal d’aquest dilluns, s’ha escenificat l’acord de govern entre Junts i ERC. En un comunicat, les formacions exposen que s’han aliat per afrontar els reptes de la comarca per als propers anys, apostant «per polítiques comarcals que ajudin a avançar cap a un model turístic, econòmic i de desenvolupament dels polígons industrials que aposti per la qualitat envers la quantitat, innovador, i ètic».

El ple ha investit presidenta l’alcaldessa de Serra de Daró, Glòria Marull. És el primer cop que una dona assumeix el càrrec al consell comarcal del Baix Empordà. També creen tres vicepresidències. La primera l’ocupa Enric Marquès (ERC), la segona Raimon Trujillo (Junts) i la tercera Agnès Gasull (ERC). D’aquí a dos anys, està previst que Marquès sigui president, seguint l’acord entre els dos partits.

El ple, posteriorment, ha aprovat les delegacions específiques dels consellers comarcals de govern: Enric Marquès (ERC la Bisbal) Promoció Econòmica, Patrimoni i cultura, Arxiu Comarcal i Consorci de Normalització Lingüística; Raimon Trujillo (Junts Palamós) Tresoreria i Recaptació i Turisme; Agnès Gasull (ERC Forallac) Sostenibilitat i Acció Climàtica; Carles Campmajó (Junts Calonge i Sant Antoni) Serveis Socials; Carme Viñas (ERC Calonge i Sant Antoni) Recursos Humans; Jordi Carol (ERC Corçà) Centre Ocupacional i Especial de Treball Tramuntana; Nines Rivas (Junts Sant Feliu de Guíxols) Ensenyament i Joventut; Xavier Coll (ERC Pals) Esports i Informàtica; Cecilia Barnosell (Junts Bellcaire d’Empordà) Arquitectura i Urbanisme; Daniel Encinas (ERC Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura) Habitatge, i David Marin (Junts Palafrugell) Polítiques d’Igualtat.

Una de les prioritats que s’han fixat és promoure la minimització de residus i fomentar la recollida selectiva així com la millora de la mobilitat comarcal, que permeti la transició cap a un model més verd i la reducció de les emissions de CO2. Ho volen aconseguir, remarquen, apostant pel transport a demanda i d’ús compartit, atenent a zones rurals i municipis grans configurats amb moltes urbanitzacions.

L’habitatge també serà una de les potes de govern d’aquest mandat, sobretot garantir-ne l’accés i entomar el repte del despoblament als municipis petits de primeres residències. També volen impulsar el Centre Especial i Ocupacional Tramuntana i fer èmfasi amb polítiques que ajudin al progrés social, educatiu i laboral davant de la situació precària de moltes famílies.

Les dues forces aposten per garantir un govern «fort, estable i eficaç que estigui al costat de la gent i dels ajuntaments, sobretot els més petits» durant el mandat 2023-2027 i per un repartiment de responsabilitats igualitari.

Pel·lícules internacionals inèdites i cinema infantil protagonitzen el Festival de cinema de Begur, d’enguany

Per
Redacció
-
begur film fest
begur film fest

Aquest divendres s’ha presentat el novena edició del Festival de cinema de Begur, que se celebrarà del 10 al 15 d’octubre. El certamen va presentar la seva imatge oficial, dedicada al film “La dolce vita” (1960) del cineasta Federico Fellini; a qui el festival ha dedicat una exposició que ja es pot veure als principals carrers del centre històric de Begur.

El Festival Internacional de Cinema de Begur Costa Brava proposa per a aquesta edició pel·lícules internacionals inèdites a les sales de cinema a l’Estat espanyol dins de la secció oficial, un apartat de pel·lícules infantils que podran veure els alumnes de les escoles de Begur i Esclanyà, una secció internacional de curtmetratges i una altra dedicada als homenatges a directors i actors i actrius del cinema de comèdia.

Durant la celebració del festival, a més, també es presentarà per primer cop el resultat dels treballs del Taller de Cinema que han realitzat les escoles de Begur i Esclanyà projectant els dos curtmetratges que s’han rodat durant l’any.

Durant l’acte de presentació oficial de la imatge d’aquest 2023 el festival també va fer entrega del “Premi de guió de curtmetratge en versió original catalana” a la guanyadora del concurs que el certamen va convocar durant la passada edició. La guanyadora ha estat Cris Gambín, que va recollir el premi de mans de l’alcaldessa de Begur Maite Selva.

La cita, finalment, va comptar amb la presència de la directora del festival, Clara Dato; el president del comitè de selecció, Oti Rodriguez Marchante; el director artístic del festival, Santi Lapeira; l’escultora Concep Gual, autora del Corall d’Or, el guardó del palmarès que distingeix la millor pel·lícula; així com patrocinadors i col·laboradors del festival.

La Fundació Philippe Cousteau recupera una cerimònia d’unió d’aigües d’arreu del món després de 40 anys

Per
ACN
-
Fundació Philippe Cousteau

La Fundació Philippe Cousteau ha recuperat aquest cap de setmana una cerimònia que uneix l’aigua dels oceans de tot el món en una àmfora i una vegada segellada es llança al fons marí. Es tracta d’una unió simbòlica de diferents punts del món en un compromís per a la recerca marina. Aquest ritual es va fer a la costa cantàbrica entre el 1979 i el 1983. Ara, 40 anys després, la fundació l’ha volgut recuperar a l’Estartit (Baix Empordà), on hi haurà la nova seu mundial de l’entitat destinada a la recerca marina. A més, el president de la fundació, Herminio Menéndez, ha reafirmat que el 15 de setembre començaran les obres de construcció dels edificis projectats a l’Estartit.

La cerimònia es va fer el divendres al vespre després d’un acte a l’espai Ter de Torroella de Montgrí. A partir d’aquí, la fundació va unir en una sola àmfora les aigües que havien transportat de l’oceà pacífic, de l’oceà atlàntic, del mar bàltic, del Carib, del mar Cantàbric i del Mediterrani. Tota l’aigua es va barrejar en el recipient i es va segellar. A continuació, un veler va sortir del port de l’Estartit i va anar fins a la zona del Molinet, on allà van llançar l’àmfora al fons del mar.

La responsable de llançar-la va ser la campiona europea de waterpolo Lídia Estaller. La intenció de la fundació és repetir aquest cerimonial cada any i recuperar la tradició dels orígens de la Fundació Philippe Cousteau.

Platja d’Aro executa treballs de protecció del foc a diverses urbanitzacions i nuclis urbans

Per
Paula Brines i Blasco
-
Prevenció foc a urbanitzacions Platja d'Aro

L’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró ha desenvolupat d’abril a maig els treballs d’obertura i manteniment de les franges de 25 metres de prevenció davant possibles incendis forestals a diverses urbanitzacions del municipi, zones verdes i nuclis urbans. S’ha dut a terme d’acord amb el projecte tècnic municipal, elaborat per la Diputació de Girona i aprovat en el Ple Municipal de 24 de novembre de 2021, alhora aquest està dividit en dos grans blocs i anualitats.

Aquest any, s’ha executat la part que inclou les urbanitzacions de Mas Ros, Mont d’Aro, Los Pinos, Politur, Xicu Moner, La Gramoia, Vilar d’Aro i els nuclis urbans de Platja d’Aro i S’Agaró; i també les zones verdes municipals incloses en aquest àmbit. Conjuntament, suposa una intervenció de neteja de gairebé 31 hectàrees de franges perimetrals i en 10 hectàrees de zona verda amb un pressupost de 41.409 euros, executat per l’empresa Treballs Forestals Presegue SL. El consistori sol·licita la subvenció corresponent per a poder realitzar l’acció al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

Els treballs es va realitzar per primera vegada el 2007, i de llavors ençà se n’ha fet manteniment cada dos anys. D’acord amb els criteris marcats per la Generalitat de Catalunya en el Decret 123/2005, en tots aquests espais s’hi obre o s’hi manté una franja de 25 metres que envolta les urbanitzacions, tallant tot el sotabosc i arbres per evitar la continuïtat vegetal tant horitzontal (entre capçades) com vertical (entre arbustos i arbres). Les restes vegetals més petites es trituren i la fusta amb un diàmetre superior a l’entorn de 20 cm es retira o s’apilona sobre el terreny en cas que el propietari en vulgui fer ús.

Aquesta intervenció forma part del conjunt d’accions preventives davant la possibilitat d’incendis forestals endegades els últims anys. Destaquen les accions de l’Agrupació de Defensa Forestal Gavarres Marítimes, l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Castell-Platja d’Aro, o l’aprovació i aplicació de l’ordenança municipal de Neteja, tancament de terrenys i solars, i pavimentació de voreres. També, cal recordar els consells preventius i d’actuació que fa la Generalitat de Catalunya en cas d’incendis forestals, els quals el Departament d’Interior recull i publica en els seu lloc web.

1...1.7681.7691.770...7.041Pàgina 1.769 de 7.041