Incendi forestal calonge fotografia: Anti Radars Garrotxa
Els Bombers han extingit un incendi de vegetació forestal al marge de la C-31 a l’alçada de Calonge en sentit Girona. L’avís del foc s’ha rebut a les 13:32 h d’aquest migdia i fins al lloc s’hi han desplaçat vuit dotacions dels Bombers i un helicòpter bombarder. A més, els equips de l’ADF també han col·laborat amb les tasques d’extinció de l’incendi. El foc s’ha pogut extingir abans que saltés a la pista forestal que hi ha resseguint aquest tram de la C-31.
EXTINGIT l'incendi del marge de la C-31 de Calonge. #Bomberscat l'hem pogut acorar a la pista forestal i evitar que saltes la pista. pic.twitter.com/xNH9KSZP7h
Des del cos dels Agents Rurals expliquen que l’incendi ha cremat una superfície de 380 m². La investigació dels Agents Rurals apunta també que l’origen de l’incendi podria ser un cigarret mal apagat que es va llençar al voral de la C-31.
L’Ajuntament de Palafrugell ha imposat una primera multa per ompliment d’una piscina privada incomplint la prohibició d’ús d’aigua per aquesta finalitat. Des del passat mes de març, Palafrugell es troba en fase d’excepcionalitat per la sequera, fet que implica restriccions en el consum d’aigua.
D’altra banda, el consistori ha modificat el Reglament del servei municipal d’abastament d’aigua de Palafrugell per adequar el seu règim sancionador a la situació de sequera. El text íntegre del Regalment va ser publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Girona de data de 9 de juny de 2023.
D’acord amb la nova regulació, l’incompliment de les mesures decretades per la situació de sequera seran sancionades amb multa pels imports següents: Incompliment de les mesures en fase d’Alerta, de 150 € a 750 €; incompliment de les mesures en fase d’Excepcionalitat: de 751 € fins a 1.500 €; i incompliment de les mesures en fase d’Emergència: de 1.501 € fins a 3.000 €.
En l’actualitat, i des de data 7 de març de 2023, Palafrugell s’inclou en la fase d’Excepcionalitat, declarada per la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu la realització d’actuacions prohibides, com el reg de gespa i jardins, la neteja de vehicles fora dels establiments autoritzats o l’ompliment amb aigua d’una piscina privada, comportaran unasanció en forma de multa de 751 € fins a 1.500 €, i en cas de reincidència, fins a 3.000 €. Amb la normativa anterior l’incompliment de les mesures decretades estava sancionat amb un import màxim de 499 €, i en cas de reincidència fins a 999 €.
Només deu municipis del Baix Empordà tenen vigent el pla municipal d’actuació en cas d’inundació. Una gran problemàtica davant que la majoria dels pobles de la comarca tenen un risc d’inundació alt o molt alt, només Begur té un risc mitjà. Des de la direcció general de Protecció Civil, estan preocupats per aquesta falta de planificació perquè, en els darrers deu anys, les inundacions han estat la primera causa de pèrdua de vides per fenòmens naturals a Catalunya, segons informa 324.
Els plans serveixen per assenyalar els punts inundables del municipi, entre altres funcions. I, un 65% dels municipis catalans, estan obligats a tenir un pla d’emergència per risc d’inundacions el tenen caducat o directament no l’han redactat mai. Una realitat que pot dificultar l’accés a ajudes administratives i la cobertura dels danys per part de les asseguradores, en cas d’emergència.
El canvi climàtic ha intensificat els fenòmens extrems per pluja. De fet, el temporal Glòria va suposar un exemple del que pot passar als pobles baix-empordanesos. La majoria van quedar afectats per la crescuda del riu i tots van patir talls de carreteres i en alguns casos de llum. Al conjunt de la comarca, es fa fixar en 17 milions el cost de la reparació dels desperfectes causats pel temporal.
Al Baix Empordà, els següents municipis tenen el pla vigent: Albons, Bellcaire d’Empordà; Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura; Palafrugell, Pals, Santa Cristina d’Aro, La Tallada d’Empordà, Ullà, Verges i Mont-ras.
Pobles de la comarca en risc sense pla
Risc d’inundació molt alt: La Bisbal d’Empordà, Calonge i Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Gualta, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Serrà de Daró i Torroella de Montgrí.
Els casos de La Bisbal, Palamós i Castell-Platja d’Aro
Tots els municipis del Baix Empordà tenen un pla municipal d’actuació en cas d’inundació. Ara bé, l’altre aspecte és si continua vigent perquè molts cops existeix, però no s’han renovat les dades sobre les infraestructures i fet les actualitzacions pertinents. En el cas de Platja d’Aro, el consistori ja té redactat el nou pla i té prevista la seva aprovació el setembre de 2023. A Palamós, des de l’Ajuntament asseguren que el pla està pendent de renovació, ja que va caducar fa poc juntament amb les eleccions i el canvi de govern municipal.
D’altra banda, el segon tinent d’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Xavier Dilmé Vert, exposa que tan bon punt va prendre possessió va començar a treballar en la redacció del nou pla. Creu que la renovació ja «s’ha demorat bastant» i confien en poder tenir-lo enllestit abans de la temporada de pluges fortes.
Relacionat amb aquest àmbit, també ha fet referència al fet que una de les prioritats del nou govern municipal és el canal de desguàs del Daró. Així, es podrà reduir el perill d’inundabilitat de la Bisbal.
Des d’aquest dimarts a la mitjanit els accessos dels espais naturals de l’Albera, el cap de Creus i el Montgrí estan tancats a tothom per l’elevat risc d’incendi. Aquest dimarts a primera hora els Agents Rurals han anat a precintar els accessos dels espais amb cartells que recordaven que amb el nivell 3 del pla Alfa activat no està permès circular-hi ni en bicicleta ni a peu.
El cap de l’Àrea Regional dels Agents Rurals de Girona, Ignasi de Dalmases, ha recordat que el motiu del tancament és doble. Per una banda evitar que la presència humana sigui la detonant d’un incendi forestal en aquests espais naturals. Per l’altra, que en cas d’incendi els cossos d’emergència no hagin d’estar pendents de si hi ha gent o no passejant per aquests espais i es puguin concentrar en atacar les flames.
Per això de Dalmases ha demanat que «es deixi de fer qualsevol activitat que impliqui el mínim risc». Aquesta petició arriba després que el cos hagi detectat diverses imprudències en les últimes setmanes, com ara persones que han tirat burilles per la finestra del cotxe al marge. Un d’ells va ser precisament en el mateix lloc on fa dos anys es va originar l’incendi del Port de la Selva (Alt Empordà). A més el cap de l’Àrea Regional també ha assegurat que sovint es troben amb persones que han fet fogueres en platges i cales, tot i que la normativa no ho permet.
Col·laboració ciutadana
Ignasi de Dalmases demana a la gent que «col·labori» i participi «activament» en la prevenció d’incendis. Per això assegura que el cos dels Agents Rurals destina molts esforços a explicar que les restriccions de pas no van «en contra dels drets de ningú». Un dels reptes és precisament explicar aquestes restriccions als turistes que hi ha a la demarcació de Girona. Els Agents Rurals expliquen que hi ha molts casos de persones que arriben de països «on no tenen aquesta situació de risc d’incendi» i els costa entendre perquè les autoritats tanquen el pas a la gent d’espais naturals d’especial interès, com ara els parcs naturals.
De moment, Ignasi de Dalmases explica que conjuntament amb les ADF estan treballant molt la comunicació «per xarxes socials» i volen habilitar un codi QR a partir del qual la gent pugui veure el pla Alfa que hi ha en actiu. D’aquesta manera, la gent podrà veure si hi ha restriccions actives o no.
Situació climatològica complexa
El tancament d’aquests tres espais naturals a la demarcació de Girona arriba el dia en què l’onada de calor arribarà al seu pic. Es preveuen temperatures que superin els 40 graus en diversos punts del territori gironí. A més, el Departament d’Acció Climàtica alerta que hi podria haver vents de components sud que podria agreujar la situació a l’Empordà, on després entrarà la tramuntana. A aquesta situació cal sumar-hi una humitat baixa, fet que afavoreix la propagació de les flames en cas d’incendi.
Les comarques amb més afectació són l’Alt Camp, l’Alt Empordà, l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Arreu de Catalunya hi ha 57 municipis amb el nivell 3 del pla Alfa activat de vuit comarques diferents. A banda del tancament del Montgrí, el cap de Creus i l’Albera, el Govern ha decretat el tancament de la serra del Montsant, el Garraf i Montmell-Marmellar.
Les Juntes Electorals de Zona (JEZ) han obligat una trentena de municipis de diversos indrets del país a retirar simbologia independentista d’edificis i espais públics arran de denúncies de la plataforma Impulso Ciudadano, entre ells s’hi troba Verges. L’entitat afirma que ha interposat queixes d’aquest estil a un centenar de pobles i ciutats d’arreu del territori català, i confia que l’àrbitre electoral també els donarà la raó. A banda de la trentena de municipis, també es va presentar denúncia contra la Diputació de Lleida, que exhibia en una de les façanes una estelada. A més, la Junta Electoral Provincial de Lleida esmena la plana a la Junta Electoral de Zona de Balaguer a set municipis i també els obliga a retirar estelades, llaços grocs i pancartes.
La Junta Electoral de Zona de Granollers va ordenar la «immediata retirada» de banderes estelades a Sant Feliu de Codines i a Cardedeu (ambdós al Vallès Oriental) «durant la campanya electoral, dia de reflexió i dia de votació».
L’àrbitre electoral considera a la resolució que aquesta simbologia és «incompatible» amb el deure de neutralitat d’acord a la Llei Orgànica del Règim Electoral (Loreg) i els acords de la Junta Electoral Central, atès que pot «considerar-se partidista».
Són arguments similars als de la JEZ de Cervera sobre els municipis d’Anglesola (Urgell), Guissona, Sanaüja i Cervera (els tres a la Segarra), on s’obliga a la retirada d’estelades, llaços grocs i una pancarta amb el lema ‘Amnistia’. O als de la JEZ de Balaguer, que obliga a retirar estelades, llaços grocs i pancartes als edificis municipals d’Agramunt (Urgell).
En canvi, la JEZ de Balaguer va considera que no calia retirar símbols a Albesa, Menàrguens, Balaguer, Sant Llorenç de Montgai, Bellcaire d’Urgell, Artesa de Segre (tots a la comarca de la Noguera) i Castellserà (Urgell). Aquesta decisió va ser recorreguda per Impulso Ciudadano a la Junta Electoral Provincial (JEP) de Lleida, que va revocar l’acord de la JEZ i la va instar a requerir a l’autoritat competent que retirés la «propaganda prohibida».
La JEP de Lleida, va considerar, en canvi, que una pintada a la paret referent a l’1-O a Bellcaire d’Urgell no vulnerava la Loreg perquè el recurrent no havia acreditat que es trobés en un edifici o espai públic.
Les denúncies d’Impulso Ciudadano també han prosperat a Vila de Seròs (Segrià), a Guixers (Solsonès), a la Nou de Berguedà, Puig-reig, Olvan, Berga i Avià (els cinc al Berguedà), al Pla del Penedès i Sant Cugat Sesgarrigues (ambdós a l’Alt Penedès), a Ripoll, a Cassà de la Selva (Selva) a Verges (Baix Empordà) i a Sant Julià de Vilatorta, Roda de Ter, Tona i Manlleu (els quatre a Osona).
Ens espera un dimarts de sol i calor intensa. És normal que durant la segona quinzena de juliol faci calor, però el que no gens habitual són els registres extrems que avui es poden produir a l’interior i nord-est de Catalunya.
A l’interior i nord del Baix Empordà la temperatura arribarà a extenses àrees entre els 36 i 38 ºC, i fins i tot hi ha models que indiquen que es poden superar els 40 ºC. A la façana costanera de la comarca aquesta tarda bufarà vent de component sud, un vent de garbí que frenarà una mica la temperatura al litoral, però, així i tot, aquesta pot enfilar-se fins als 33 ºC a la mateixa línia de la costa, on a més a més cal sumar l’efecte de la xafogor.
Pel que fa a l’estat de la mar, aquest estarà encalmat al matí i a la tarda hi haurà maror amb onades de més de mig metre. Demà la temperatura màxima no serà tan extrema, però sí molt elevada amb màximes de 34 a 36 ºC.
