Juli Fernandez: No em tremolarà el pols, si he d’aprovar una moratòria de llicències turístiques

Ja fa un mes que Juli Fernández va tornar a situar-se al capdavant de l’alcaldia de Palafrugell, i per avançar-nos alguns detalls de les primeres actuacions del seu govern i algunes iniciatives que esperen aplicar properament, ens ha visitat als estudis de Ràdio Capital. Cal recordar que l’actual alcalde havia encapçalat l’ajuntament durant els mandats de 2011 a 2015 i de 2015 a 2017.

Amb l’arribada de nou a l’Ajuntament de Palafrugell, Juli Fernández destaca que aquesta «és una etapa nova» i que «l’afronta amb més experiència». Reconeix, però, que s’ha trobat el consistori «mancat de motivació, no hi havia un projecte clar de ciutat i amb una certa deixadesa». Tot i això, els regidors, apunta l’alcalde, ho afronten amb moltes ganes i sabent quin és el model de ciutat que volen.

Seguretat, diversitat i convivència

Amb aquesta voluntat de treball i de projecte de ciutat, una de les primeres accions que ha impulsat el govern de Juli Fernández ha estat l’acord que es va signar fa poques setmanes amb Costa Este, amb la voluntat de «millorar la seguretat a la zona i la convivència amb els veïns». Tot i això, divendres passat hi va haver una baralla entre els porters de la discoteca i un grup de joves a qui no van permetre l’entrada al recinte.

Juli Fernández explica, tot i la batussa, que el conveni va ser positiu per afrontar aquesta situació. Afegeix que aquest no només és un tema relacionat amb la seguretat, sinó que «afrontem un repte social en una població on conviuen diverses cultures». «Cal fer un treball global amb la diversitat i la convivència», explica el batlle. Juli Fernández apunta que no només s’ha de reforçar la seguretat, sinó que també s’ha de treballar en àmbit social.

La pregunta clau que s’ha de fer la ciutadania és si hi ha «discriminació pel color de pell al municipi», explica Juli Fernández. L’alcalde reconeix que li agradaria que aquesta discriminació no existís, però en certs sectors de la ciutadania encara hi és present. I tot i que els locals es poden acollir al dret d’admissió, l’alcalde apunta que hi ha una sèrie de drets que s’han de tenir en compte. Per això, creu que aquí «hi ha un tema a treballar» i la voluntat de Juli Fernández és «reunir-se amb les diverses cultures que conviuen a Palafrugell i crear taules de convivència de la ciutadania per poder detectar problemàtiques que afectin els diversos col·lectius».

Tot i això, reconeix que cal no oblidar que els locals tenen reservat el dret d’admissió i, és evident que no permetran l’entrada a persones violentes o que provoquin conflicte al local. Remarca, però, que aquesta no és només una problemàtica de seguretat, sinó que també és una qüestió social. Juli Fernández apunta que un dels reptes que té ara mateix Palafrugell és gestionar aquesta diversitat, que, alhora, «és una oportunitat». «Hem d’aconseguir que no es divideixi Palafrugell en tres zones i treballar perquè sigui un poble tot el conjunt», explica l’alcalde.

El pla de xoc de neteja i la col·laboració ciutadana

El pla de neteja es va activar tan bon punt van entrar al govern municipal. Juli Fernández explica que la neteja del municipi i recollida de residus era un tema prioritari. Afegeix, a més, que la percepció que arriba al consistori és que la neteja de carrers i espais està funcionant. Tot i això, i tenint en compte que l’empresa ha renunciat al contracte, la recollida de residus encara s’ha de millorar. Juli Fernández apunta que encara cal treballar, a més, en la conscienciació de la ciutadania a l’hora de llençar els residus i la neteja de carrers.

Respecte al contracte de neteja, Juli Fernández creu que hi ha dos punts clau: el preu i la qualitat del servei. Tot i això, explica que s’hauria de fiscalitzar que l’empresa compleixi el contracte, un aspecte que a Palafrugell no s’ha fet. «Des del consistori no s’ha fet complir el contracte ni tampoc s’ha obert cap expedient», afegeix Juli Fernández. Per això, destaca que per millorar la neteja s’ha de treballar perquè sigui a un preu assequible, que sigui un servei de qualitat i que per part de l’ajuntament es faci complir el contracte. El nou sistema de recollida a Palafrugell, explica l’alcalde, s’hauria d’aplicar el pròxim maig de 2024.

Juli Fernández reconeix que si la ciutadania no col·labora amb la neteja del municipi, s’acabaran aplicant sancions. Tot i que quan es parla de sancions, l’alcalde reconeix que no és senzill dur-les a terme.

La Carretera Vella

Un dels punts problemàtics pels ciutadans de Palafrugell van ser les obres i canvis en la circulació de la zona de la Carretera Vella de Calella. Juli Fernández explica que el tema està bastant «tancat», amb una proposta que varia alguns aspectes que perjudicaven els veïns de la zona. Mantenen la pacificació de la zona i, a més, se soluciona el malestar que hi havia entre els veïns.

El nou model turístic

A finals de maig es va anunciar que Palafrugell va obtenir 2 MEUR de Fons Next Generation per renovar el model turístic. Juli Fernández, però, destaca que fins ara no s’havia creat un equip per gestionar les partides que arribaven. Per crear un nou model turístic, l’alcalde vol fer una aposta per la qualitat i evitar la massificació, «anar cap a l’excel·lència del nostre model». Per això, s’hauran d’adequar els paràmetres de creixement, entre altres mesures.

Juli Fernández explica que no s’ha de treballar per una massificació del turisme, sinó que han de fer una aposta pel paisatge, per l’esport, per la gastronomia o per la cultura. Per aconseguir aquests objectius, «haurem de fer sacrificis», afirma el batlle.

L’alcalde reconeix que l’arribada dels habitatges turístics ha impactat en els lloguers o en la compra d’habitatges per persones que resideixen tot l’any a Palafrugell. Per això, des del consistori volen estudiar si cal fer o no una moratòria d’habitatge turístic al municipi. Juli Fernández explica que ara mateix no coneix la situació en la qual es troba l’accés a l’habitatge al municipi, però apunta que hi ha problemàtiques.

L’economia i la diversificació

Quan es parla de l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell (IPEP), Juli Fernández explica que no el vol tancar, sinó que vol fer-hi una «transformació». «Cal pensar el model econòmic de Palafrugell i això es pot aconseguir a través de l’IPEP», apunta el batlle. Juli Fernández destaca, a més, la importància del terreny industrial que hi ha a Palafrugell, vinculat al sector serveis i al turisme.

La transformació de l’IPEP ha de començar per deixar de ser una entitat descentralitzada de l’Ajuntament i incorporar-la com una àrea de promoció econòmica i ocupació. Per tenir-hi participació del sector privat, es farà a través d’un consell consultiu perquè s’hi puguin reunir tots els sectors (inclòs l’industrial i l’agrari). Quan es parla de la ubicació, Juli Fernández reconeix que «va ser un error» traslladar l’IPEP a la seva localització actual.

Respecte els locals tancats que es troben a la zona de Can Mario o el centre comercial Cavallers, Juli Fernández té la voluntat de reconvertir-los en un clúster cultural. La intenció és adquirir aquests locals a través d’un lloguer per promocionar la cultura a la zona. A més, també es vol adaptar el Centre Fraternal perquè sigui un espai d’exposició permanent d’artistes de la zona.

Finalment, Juli Fernández aborda la problemàtica de l’adquisició de boies a la zona de Palafrugell. Des de l’Àrea de Medi Ambient s’han fet diverses reunions per crear un nou contracte, «ja que no s’ha de primar només el preu de la boia».

Rescaten un home desorientat a una muntanya de Santa Cristina d’Aro

Rescat Santa Cristina d'Aro

Els Bombers de la Generalitat van rescatar ahir al vespre un home a Santa Cristina d’Aro. Havia sortit al matí a caminar per la muntanya de Mas Bou i no havia retornat a casa. Els serveis d’emergències van rebre l’avís a les 21.51 h i van iniciar la recerca amb 9 dotacions i unitat canina. L’home va ser localitzat desorientat cap a les 23 h. Per accedir on es trobava, van haver de desbrossar la zona i, un cop atès, va ser evacuat.

El Ministeri de Cultura aporta 500.000 euros per tirar endavant el futur Thyssen a Sant Feliu de Guíxols

Museu Thyssen Sant Feliu de Guíxols
Pla general de la projecció sobre com serà el futur museu Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols en una imatge publicada el 23 de juliol del 2020 (horitzontal)

El Consell de Ministres ha aprovat aportar 500.000 euros per tirar endavant el futur Museu Thyssen a Sant Feliu de Guíxols. El ministre de Cultura, Miquel Iceta, ha confirmat que la reunió d’aquest dimarts -l’última abans de les eleccions generals- va tirar endavant l’aportació que havia compromès l’Estat per engegar la reforma del Monestir i condicionar les sales, que hauran d’acollir la col·lecció de pintura catalana de la baronessa. L’objectiu de l’Ajuntament és que el museu pugui sigui una realitat el 2025. Per obrir-lo, caldrà condicionar la primera i segona planta i també aixecar el cub a la part posterior de l’edifici, que serà l’espai de benvinguda. Del 12 MEUR que costa la reforma, ja n’hi ha 4 de compromesos.

El ministre de Cultura, Miquel Iceta, acompanyat de membres de la llista del PSC per Girona, s’ha reunit aquest dijous amb agents culturals de Sant Feliu de Guíxols i l’alcalde de la ciutat, Carles Motas. Durant la trobada, Iceta ha explicat que el Consell de Ministres d’aquest dimarts, l’últim que s’ha celebrat a la Moncloa abans del 23-J, ha aprovat tirar endavant l’aportació de mig milió d’euros que l’Estat havia compromès per al futur Museu Thyssen.

El diputat socialista Marc Lamuà, i també cap de llista per Girona a les eleccions, ho ha anunciat aquesta tarda a través de les xarxes socials. Es preveu que l’acord es publiqui al BOE d’aquest dissabte.

L’objectiu de l’Ajuntament és que el futur museu, que se situarà al monestir, sigui una realitat l’any 2025. El consistori ja va rebre 1,3 milions d’euros (MEUR) dels fons Next Generation per millorar els tancaments i la climatització del monestir, i que aquests són els treballs que tiraran endavant primer.

A més, un cop el Departament de Cultura doni el vistiplau definitiu al projecte arquitectònic del museu, l’Ajuntament de Sant Feliu ja afrontarà la licitació de les diferents fases de l’obra. També, tenint en compte el finançament que ja hi ha damunt la taula i analitzant quina serà l’aportació que hi haurà de fer el consistori.

Per obrir el museu, s’haurà de condicionar la primera i segona planta del monestir i també aixecar el cub a la part posterior de l’edifici, que serà l’espai de benvinguda i se situarà al lloc on hi hauria d’haver anat el claustre que mai es va construir. Dels 12 MEUR que costa tota la reforma, a més dels 500.000 euros que ja ha consignat l’Estat, de moment la Generalitat i la Diputació s’han compromès a aportar-hi 3,3 MEUR. D’aquests, 1,2 MEUR els donarà la Diputació i els altres 2,1, la Generalitat.

Sense exposició temporal

De moment, però, allò que sí és clar és que aquest any Sant Feliu de Guíxols es tornarà a quedar sense exposició temporal de quadres de la baronessa. Perquè com ja va passar el 2022, les obres que s’estan fent a la plaça del Monestir -i que acabaran aquest estiu- ho fan inviable. L’any passat, però, es va optar per fer una mostra digital i immersiva. Entre el 5 i el 15 d’agost, la proposta -batejada amb el nom (in)visible- va projectar 33 quadres de la col·lecció catalana de la pinacoteca de la baronessa.

Divendres i dissabte amb calor moderada i temperatura més alta diumenge

El Club Nàutic Port d’Aro i el Passeig Marítim de Platja d’Aro.

Divendres comença amb intervals de núvols que seran més compactes les primeres hores del matí, amb més sol entre migdia i tarda. L’ambient serà menys calorós amb una temperatura que es mourà entre els 19 ºC de mínima i els 31 ºC de màxima i amb vent entre fluix i moderat de component nord, nord-est.
A la costa hi haurà entre forta maror i maror amb onades que al matí poden superar el metre d’altura.

Dissabte en general sol amb el creixement de nuvolades de tarda cap a l’interior de Girona, que no s’espera que tinguin conseqüències al Baix Empordà. L’estat marítim millora, però encara amb restes de maror al matí.

Diumenge jornada assolellada i la temperatura puja amb vent de garbí que pot bufar amb cops de  fins a 50 km/h a la tarda.

Marta Madrenas (Junts): «No investirem cap president espanyol a canvi de res»

Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Marta Madrenas (Junts): "No investirem cap president espanyol a canvi de res"
Loading
/

Parlem amb la cap de llista per Girona per Junts per Catalunya per les eleccions generals d’enguany, Marta Madrenas, per tractar alguns detalls de la seva candidatura. Cal recordar que durant l’última legislatura, Junts per Catalunya ha treballat amb vuit diputats al Congrés.

Marta Madrenas reconeix que durant aquests quatre anys de legislatura a Madrid, des de Junts per Catalunya han treballat en dues línies. La primera ha estat la presentació de més de 13.000 iniciatives al Congrés i 8.000 al Senat, per ajustar o aprofundir en diverses lleis i accions. I la segona, ha estat treballar i vetllar pels interessos dels catalans i catalanes.

Quan es fa referència a les mancances o problemàtiques a les comarques gironines, i de manera més concreta, al Baix Empordà, la candidata reconeix que fa anys que s’arrosseguen diverses problemàtiques per part del Govern espanyol, però que encara no s’ha aconseguit que es tirin endavant. Hi ha questions que afecten la xarxa de carreteres, l’Espai Schengen de Palamós, la demanda d’actualitzar Rodalies, entre molts d’altres aspectes. «Hi ha tant d’abandonament i tantes necessitats que no les podria enumerar totes amb el temps del qual disposem», apunta la candidata.

Marta Madrenas reconeix que hi ha problemàtiques que fa anys que s’arrosseguen i que l’única solució per Catalunya és «la independència». Per això, apunta que des de la seva formació «treballaran a Madrid», però apunta que «són pedaços per Catalunya». «El vot a Junts per Catalunya vol aconseguir blindar la llengua, aconseguir un estat propi i treballar per Catalunya», explica Marta Madrenas, «nosaltres no investirem cap president espanyol a canvi de res».

Des de Junts per Catalunya, tal com apunta Marta Madrenas, estan en desacord amb com ha actuat el Partit Socialista davant accions com la retirada de revistes en català de la Biblioteca de Borriana (al País Valencià) o l’aplicació del 25% en castellà en tres aules catalanes. Per això, es presenten com a «mur de contenció contra l’extrema dreta».

A l’hora de parlar de pactes, Marta Madrenas recorda que no investiran a cap president espanyol si no es fa una proposta seriosa i creïble quan es parla d’autodeterminació o l’amnistia. «Si no es presenta una proposta ferma quan es parla d’aquests dos temes, nosaltres no hi tenim res més a negociar», apunta Marta Madrenas. Tot i això, treballen pels interessos dels catalans i catalanes i poden arribar a certs acords.