Cinc dotacions de Bombers estan treballant per controlar un petit incendi que s’ha produït en una zona propera a la deixalleria del municipi. A part dels Bombers, fins al lloc de l’incendi s’hi han desplaçat cinc dotacions de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra.
El foc està cremant unes restes vegetals procedents de l’activitat de la cantera. Sobre les 13:34 h s’ha pogut controlar el focus del foc. En aquests moments s’està remullant la zona i es deixarà cremar.
Amb les eleccions municipals d’enguany, també hi ha hagut un canvi al capdavant de la presidència del Consell Comarcal del Baix Empordà, que per primera vegada presidirà una dona i que en aquest mandat es repartirà conjuntament amb l’anterior alcalde de la Bisbal, Enric Marquès. Per avançar-nos alguns projectes i accions ens ha visitat la nova presidenta del Consell Comarcal del Baix Empordà, que ha concedit la primera entrevista a Ràdio Capital, i alcaldessa de Serra de Daró, Glòria Marull.
Aquest és el primer cop que una dona ocupa el càrrec de la presidència al Consell Comarcal del Baix Empordà i Glòria Marull creu que és important que les dones vagin accedint a aquests llocs de responsabilitat. A més, Glòria Marull vol fomentar l’apropament d’aquesta institució a la població, «tenint en compte que he estat i soc alcaldessa de Serra de Daró i soc bastant propera amb els ciutadans». La intenció de Glòria Marull també és dinamitzar i modernitzar aquesta institució.
La nova presidenta és conscient que per alguns ciutadans el Consell Comarcal és una institució poc coneguda. Tot i això, «volen fer un esforç en l’àmbit comunicatiu per donar a conèixer els serveis que ofereix», explica Glòria Marull. I és que en aquesta institució s’hi realitzen diverses accions.
L’ocupació, la formació i la industrialització
Durant els últims anys el Consell Comarcal ha impulsat iniciatives i projectes relacionats amb l’ocupació i la formació dels joves a la comarca. Ho ha fet de la mà amb la recuperació d’oficis relacionats amb el sector de la pesca o la ceràmica, entre altres. Glòria Marull explica «que hi ha una gran necessitat d’empreses que cerquen joves que vulguin realitzar aquest tipus de feina».
Glòria Marull reconeix que cal donar més exposició a totes les opcions a les quals poden accedir els joves. La nova presidenta del Consell Comarcal posa com a exemple la situació que va viure amb el seu fill de 16 anys, que es mostrava indecís sobre com afrontar els estudis.
El Baix Empordà és una comarca que, tot i que depèn, sobretot, del sector turístic, també té una àmplia xarxa de polígons d’activitat econòmica. Glòria Marull reconeix que no tenim una estructura de polígons propera a l’AP-7 que connecta amb Barcelona o França. Tot i això, el desenvolupament d’aquestes zones industrials s’ha de fer de la mà d’empreses petites i mitjanes orientades, sobretot, al sector tecnològic que es desenvolupen als polígons d’activitat econòmica.
La sostenibilitat i el territori
En termes de sostenibilitat, Glòria Marull apunta que cal ser més sostenibles. Tot i això, cal no oblidar les demandes del territori i evitar que es generin polèmiques com les del Macroparc eòlic Tramuntana. A més, cal veure quins efectes poden tenir aquests projectes d’energia sostenible al territori.
Glòria Marull recorda que a part del turisme, hi ha sectors al Baix Empordà que viuen, per exemple, de l’agricultura o la ramaderia. Per això, creu que quan es volen iniciar projectes d’aquest tipus, «hi ha pros i contres». Tot i això, és evident que el canvi climàtic està afectant el territori amb fenòmens com la pedregada que hi va haver a la Bisbal fa gairebé un any o el temporal Glòria. En el cas de Serra de Daró, Glòria Marull recorda que durant el temporal Glòria van quedar-se incomunicats durant uns dies i que els camps de conreu es van inundar.
La marca Empordà
A l’hora de parlar de les relacions entre l’Alt i el Baix Empordà, recordant la polèmica d’unificació de la marca Empordà que va sorgir l’any passat, Glòria Marull destaca que ambdues comarques han de treballar de manera conjunta tal com han fet durant els últims anys. Destaca la importància de treballar la marca Empordà i destensionar les relacions. «Té sentit mantenir la marca Empordà com a paraigües conjunt», apunta la presidenta del Consell Comarcal.
La gestió dels residus i l’abocador de Solius
Un dels punts que ha generat polèmica durant els últims mesos ha estat el tancament de l’abocador de Solius. Un cop tancat, ara el conflicte recau sobre el pagament del tancament i de les diverses taxes. Glòria Marull explica que la solució rau a crear un acord entre l’Agència Catalana de Residus i els municipis afectats. Tot i això, el Consell Comarcal ha finalitzat un estudi per dissenyar una planta de gestió de residus a la comarca.
El futur de Ràdio Liberty
Ràdio Liberty és la gran oblidada. Tot i que s’ha declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), i que el consistori de Pals hi té certes competències, el cost de crear un projecte per aquest espai no es pot assumir per part de l’Ajuntament. Glòria Marull reconeix que qui ha de liderar el projecte és el mateix consistori amb el suport del Consell Comarcal i altres institucions.
Abans de l’inici de la propera temporada esportiva d’hoquei, el pavelló de patinatge de Palafrugell ja disposarà d’una nova tanca al voltant de la pista. Amb el pas dels anys el deteriorament i l’ús continuat a nivell competitiu havia provocat que la substitució de la tanca fos una necessitat.
L’objectiu de l’actuació és que es compti ara amb una tanca de les mateixes característiques de l’actual però que confereixi una major resistència als cops i a les necessitats dels partits oficials. La nova tanca serà homologada tal i com marca la Federació Catalana de Patinatge per adaptar-se a la normativa vigent.
Aquesta actuació tindrà un cost de 45.000 euros aproximadament i comptarà amb el suport econòmic de la Diputació de Girona. L’adjudicació s’ha fet a una empresa fabricant i experta en equipaments esportius que ja ha estat responsable d’instal·lacions de similars característiques.
El Club Hoquei Palafrugell, que actualment milita a l’Ok Lliga plata, disputa tots els seus partits oficials al pavelló de patinatge del municipi i iniciarà la temporada el proper mes d’octubre.
Cinc restaurants del Baix Empordà hauran d'oferir aigua de l'aixeta de manera gratuïta
Les persones celíaques continuen trobant dificultats per menjar sense gluten fora de casa de manera totalment segura. De fet, només 14 establiments tenen l’acreditació de l’Associació de Celíacs de Catalunya a la zona del Baix Empordà. I, en el cas de Catalunya, la xifra no supera 1%. Aquest reconeixement avala aquells locals i punts de venda de productes que ofereixen servei sense gluten en total rigor en els seus processos d’elaboració i conscienciació del personal.
Actualment, entre un 1% i 2% de la població pateix celiaquia en els països occidentals, però com comenta el delegat de l’Associació de Celíacs de Catalunya a Girona, Jordi Franquet, “hi ha un infradiagnòstic d’aquesta malaltia”. És a dir, creuen que part de la població no ha estat encara diagnosticada perquè, sobretot en els adults, hi ha més dificultat per detectar-la perquè pot “quedar camuflada amb altres malalties o altres factors”.
L’entitat sense ànim de lucre treballa per millorar el dia a dia de les persones que per predisposició genètica pateixen aquest trastorn autoimmune, el qual els impedeix la ingesta de gluten durant tota la vida degut a una lesió intestinal. Per exemple, fan pressió als partits polítics perquè aprovin una rebaixa de l’IVA dels productes sense gluten i també ajudes econòmiques directesper a les persones celíaques, ja que la compra d’aquest menjar específic té un sobrecost. Com afirma Franquet: “Nosaltres diem que mengem sense gluten no perquè volem, sinó perquè és una necessitat de la persona celíaca”.
Rebre l’acreditació
El delegat gironí de l’Associació reconeix que no és molt difícil aconseguir aquesta distinció com a espai segur sense gluten i, a més, és totalment gratuïta. En aquest sentit, quan un establiment demana acreditar-se, el que fa l’entitat és revisar que el local complexi totes les mesures i dona recursos perquè ofereixi menjar sense gluten amb totes les garanties.
Ara bé, remarca que «no és una acreditació oficial en l’àmbit sanitari, però sí que dona garanties perquè hi ha un control per part de l’associació i dels seus membres”. Concretament, es fixen en el fet que no hi hagi contaminació encreuada, és a dir, que no s’elabori el plat sense gluten en una zona de treball que hi ha restes de farines o qualsevol cereal que contingui gluten. Aquesta problemàtica sol ser la causa que moltes persones celíaques no se sentin segures a l’hora de menjar fora de casa.
D’altra banda, l’Associació no té la potestat de sancionar si un establiment no és segur. Però, com explica Franquet, el seu objectiu és: “Fer veure que aquell restaurant compleix l’etiquetatge, l’emmagatzematge, l’hora de treballar, l’hora de servir, té uns protocols marcats i dona unes garanties que aquell producte, quan arriba al destinatari final, arriba amb les garanties que et diuen, ja que tu estàs pagant un sobrecost per aquell producte”. Un aspecte que en el cas dels locals de costa, creu que pot ser més difícil de garantir al ser llocs temporals amb el personal més irregular.
Tres llocs acreditats del Baix Empordà
La MareVilla és un petit obrador artesà sense gluten i sense llet situat a la Bisbal d’Empordà. A causa de la celiaquia de les seves filles i veient la poca qualitat dels productes per a celíacs; la Mireia Villa va obrir aquest negoci que és l’únic del municipi acreditat. En el seu cas, ella explica que va ser bastant fàcil aconseguir aquesta distinció “perquè jo no tinc gluten al meu local”. A més, comenta que hi ha una demanda d’establiments així, on la població amb aquesta malaltia pugui anar a menjar i comprar sense preocupar-se.
Un altre exemple és el xiringuitoBlue Monkeys a la Platera de l’Estartit. Fa uns anys va fer el canvi a un bar amb menjar 100% sense gluten i es va acreditar. La seva propietària és celíaca i va pensar que si volia oferir plats segurs, calia adaptar tot al menú en tenir una cuina petita. Personalment, relata que s’ha quedat molts cops sense menjar a altres llocs perquè no li podien oferir un àpat adequat a la seva dieta. Ella creu que és perquè “la restauració té por a servir-te” i, amb el seu local, ha demostrat que “no és quelcom impossible de fer”.
D’altra banda, el restaurant Xabec és un establiment de cuina casolana amb productes de proximitat que sempre ha tingut la carta adaptada amb opcions per a persones celíaques. Per això, van voler acreditar-se i, també, per poder atreure més clients amb aquestes necessitats. Els responsables del local asseguren que hi ha una part dels turistes que necessiten i busquen establiments com aquests, ja que “no troben cap lloc que els pugui fer un plat adaptat a ells”. A més, afirmen que no van tenir problemes per acreditar-se i els ha ajudat a servir aquest tipus de plats.
La pedagogia Montessori ha arribat fins al Baix Empordà. Un dels centres que actualment està a la comarca i ofereix aquest tipus d’educació és el centre Montessori Palau-Montgrí. Per parlar-nos una mica més d’aquesta proposta educativa ens ha visitat la responsable de formació i innovació de Montessori-Palau, Ana Juliá.
El mètode Montessori, tal com explica Ana Juliá, es basa en la interacció dels nens amb l’aula, els materials, els estímuls, el món natural, etc, amb l’acompanyament d’un guia o mestre. Aquests materials i aquests entorns van ser presentats per primer cop per la doctora Maria Montessori fa més de cent anys perquè els nens puguin desenvolupar-se de manera lliure i amb respecte. «La doctora Maria Montessori quan va dissenyar aquests materials de desenvolupament, ja va veure que eren oferiments i oportunitats per establir-hi relació, connexió i que el nen hi experimenti en funció del seu interès», explica Ana Juliá.
El desenvolupament i el guia
La responsable de formació explica que hi ha quatre fases de desenvolupament del pla educatiu ben diferenciades: la primera que va dels 0 als 6 anys; la segona dels 6 als 12; la tercera dels 12 als 18; i, finalment, dels 18 als 24 anys. «Dins d’aquests plans, el rol del mestre es va ajustant en funció de la necessitat dels infants», apunta Ana Juliá. Tot i això, el mestre ha d’anar observant els interessos i treball dels nens per ajudar-los a estimular i desenvolupar el seu coneixement amb els materials que hi ha a l’aula.
El guia ha de tenir aquest ambient planificat per oferir als nens diverses presentacions per donar resposta a aquestes necessitats educatives. És important també que aquest espai estigui ordenat perquè els infants es puguin «orientar i trobar els materials fàcilment», explica Ana Juliá. Una de les altres tasques del guia és «no intervenir si no és estrictament necessari». Així, el rol del guia és «respectar el treball dels nens i observar-lo, però sense envair-lo», apunta la responsable de formació.
Ana Juliá relata que aquests mestres, a part de la carrera universitària, necessiten una formació específica que ofereix l’Associació Montessori Internacional. A part d’aquesta formació tècnica, Ana Juliá reconeix que també hi ha d’haver una preparació humana, «ja que tenim tendència a envair el treball dels nens». «La doctora Montessori diu que qualsevol ajuda innecessària que li donis al nen és un obstacle pel seu creixement i desenvolupament», apunta la responsable de formació.
I tot i que hi ha diversos cicles de formació, a l’escola Montessori Palau-Montgrí hi ha els grups de 0 a 3 anys i de 3 a 6, a més, de l’aula El niu on hi ha els infants més petits. Aquesta primera etapa és la que porta el títol de «la ment absorbent», on l’infant aprèn i observa sense prejudicis. A aquesta etapa n’hi segueixen tres més amb una visió diferenciada de l’educació del nen tenint en compte les necessitats d’aprenentatge.
La importància de l’espai i els materials
Ja ho avança Ana Juliá, però l’espai per acollir aquests nens i facilitar el desenvolupament de manera independent és una de les característiques principals del mètode Montessori. «Quan veus entrar al nen per primer cop a l’aula, t’adones que l’espai l’inspira», explica Ana Juliá. En aquest espai d’aprenentatge hi ha mobles i objectes que el nen podria tenir a casa, però adaptats a la seva mida. És en aquest espai, l’aula de comunitat, on els nens aprenen pas a pas activitats com fer pa o crear un ram de flors, entre altres activitats. Un primer cop es fa de manera conjunta amb la mestra, però llavors, a partir de la repetició, ho poden fer sols o amb un altre company.
A part d’aquest espai d’aprenentatge, els nens que van al Montessori Palau-Montgrí tenen un espai de pati on poden interactuar amb altres elements i tenir cura, a més, dels espais verds i un petit hort. A més, hi ha un espai polivalent per fer activitats que requereixen més espai, com l’activitat de psicomotricitat o la zona de menjador. El canvi de grup es fa de manera progressiva, tal com explica Ana Juliá.
Respecte i llibertat
Alguns conceptes que són representatius del mètode Montessori són el respecte i la llibertat de l’infant en el procés d’aprenentatge. Ana Juliá explica que aquests són conceptes necessaris perquè el nen pugui aprendre. «Aquest coneixement permet al nen anar-se construint», apunta la responsable de formació. Aquesta sensació d’independència i autoconeixença és un sentiment compartit pels nens de l’aula Montessori, que va acompanyat pel respecte cap a l’altre. «Hi ha només una norma en aquesta aula i és el respecte al treball dels altres», afirma Ana Juliá.
Per donar a conèixer aquest mètode i la filosofia del centre, des del Montessori Palau-Montgrí es faran diverses xerrades. Aquest dimarts 25 es farà una presentació a la Bisbal d’Empordà a les 18 h a la botiga Mónjoc; el dimecres 26 a les 18 h se’n farà una al Museu de l’Anxova de l’Escala; i, finalment, el dijous 27 se’n farà una altra a la sala de la Placeta número 4 de Verges.
L’Ajuntament de Begur -a través de l’Àrea de Medi Ambient- està duent a terme una tasca diària i ingent de control dels consums d’aigua i de compliment al municipi -per part d’empreses i particulars- de les mesures establertes per la Generalitat de Catalunya per a fer front a la situació d’excepcionalitat per sequera.
En aquest sentit, entre altres mesures, l‘Agència Catalana de l’Aigua prohibeix reomplir piscines en situacions d’excepcionalitat com la que hi ha ara en molts municipis catalans; entre ells, Begur.
Per tot plegat, el consistori duu a terme periòdicament una supervisió dels consums d’aigua i ja ha interposat tres sancions per incompliment de la normativa vigent; i pròximament és previst que es multin un centenar de llars més pel consum excessiu d’aigua. Així, les multes que s’interposen poden anar des dels 750 fins als 3.000 €, segons estableix l’ordenança municipal.
La regulació del consum d’aigua a Begur
La regulació de l’aigua es duu a terme des de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament, que està monitoritzant 5.500 comptadors setmana a setmana amb l’objectiu de poder observar el consum d’aigua dels habitatges, detectar els pics d’aigua i aplicar-hi les mesures i sancions pertinents.
L’Ajuntament, a més, ha redactat un Pla d’Emergència Municipal per a regular els usos de l’aigua en situació de sequera. Aquest pla -que està pendent d’aprovació per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)- actua davant de diversos mals usos de l’aigua en forma de sanció. Així, l’article 84 del reglament del Pla d’Emergència Municipal en situació de sequera del municipi de Begur classifica les infraccions en tres nivells diferents: les infraccions lleus, amb sancions de fins a 750 €; infraccions greus, amb sancions de fins a 500 €; o les infraccions molt greus, amb una sanció màxima que pot arribar als 3.000 €.
Altres accions per estalviar aigua
A Begur i Esclanyà s’han dut a terme altres mesures per fomentar l’estalvi d’aigua al municipi. Per exemple, als hotels i a les activitats econòmiques se’ls ha enviat una carta indicant la reducció del 15% del consum d’aigua respecte al mateix període en situació de normalitat (2022). Pel que fa als habitatges d’ús turístic (HUT) i habitatges: la reducció ha d’arribar, com a mínim, fins als sis habitants per habitatge. De set habitants en endavant s’envia la primera carta de sanció, excepte si es fa un canvi o es justifica que hi habiten més de set persones. Per justificar més de ser persones es pot presentar la cèdula d’habitabilitat on s’indica el nombre de persones; en cas contrari, es continuarà monitoritzant el consum tenint en compte el nombre de sis habitants com a consum màxim.
També s’han monitoritzat els consums d’aigua de tots els habitatges de Begur per tal de poder controlar els usos de l’aigua per habitant i habitatge; s’ha tallat l’aigua a les dutxes i rentapeus de les platges del municipi; s’ha tallat el reg públic a tot el municipi i el reg i la neteja viària es desenvolupen amb aigua regenerada provinent de la depuradora de Pals.
Actualment, s’han interposat tres sancions per ompliment de piscines al municipi de Begur; i s’ha emès un primer llistat de gairebé un centenar de consumidors reincidents, als quals se’ls tramitarà la primera sanció. Per tot plegat, l’Ajuntament fa una crida a la població a col·laborar i a responsabilitzar-se en l’ús de l’aigua adoptant les mesures adequades per fer efectiu l’estalvi.
