El Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols inaugura una ambiciosa exposició sobre l’evolució de la societat guixolenca. L’exposició serà de llarga durada i vol fer reflexionar i entendre el món global a partir de l’estudi del cas de Sant Feliu de Guíxols entre ara i 200 anys enrere. La inauguració es farà aquest divendres 28 de juliol a les 19 h.

L’exposició enceta una nova etapa per al Museu d’Història a la nova seu de l’Antic Hospital que fa que, en línia amb els museus actuals, es reivindiqui com un dispositiu cultural de primer ordre que vol plantejar a la societat qüestions que per a les persones són percebudes com a properes. Per això, aquesta mostra combina el gaudi estètic i lúdic, amb el coneixement de la història recent i la societat actual, a partir de mutacions socioeconòmiques i culturals que van tenir lloc en la transició del darrer terç del segle XIX al segle XX i que van implicar l’entrada del municipi a la modernitat fins el moment actual.

Aquesta síntesi al llarg de tres segles (XIX, XX i el present) beu de la investigació desenvolupada a l’entorn dels Tallers d’Història i recerques recents del propi equip tècnic del Museu d’Història. L’estudi aprofundit des dels anys 1990 de les diverses etapes i canvis en la societat guixolenca que van desembocar en diferents mostres així com gran entrada de peces de caire etnològic és la primera capa del guió i fons exposat. A aquesta se li ha de sumar les darreres recerques, en especial aquelles sobre el turisme de mitjans del segle XX i la reflexió sobre el propi concepte de societat i de famílies que conformen aquesta societat guixolenca.

Una visió aplicable més enllà de Sant Feliu de Guíxols

Aquesta exposició es pot contemplar com un estudi extensiu de cas que, amb variacions, pot fer reflexionar també al visitant d’altres comarques o ciutats. És obvi que tota cultura local té una dimensió universal, global; i que una mostra com aquesta no té només identitat local. Les diferents etapes de l’exposició ens parlen del moviment de persones a través de la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, de les pràctiques i oficis transmesos a través de generacions, de la supervivència i la relació entre uns i altres que coincideixen en el lloc triat per viure.

Una imatge i símbol que es va repetint en els quatre àmbits de l’exposició és el de la badia i el mar que modelen les formes de viure i transformen els paisatges de drassanes i pesca, del ferrocarril que arriba al mar, dels creuers turístics, de les cases de les famílies actuals.

És una mirada calidoscòpica a la transformació de la ciutat a través dels 4 àmbits: una badia plena de vaixells, la societat industrial, la Costa Brava i les famílies de Sant Feliu. En cadascun dels àmbits es copsen les habilitats i els oficis, el paper de la dona i dels diferents membres de la família, infants inclosos en l’economia familiar. Els espais de treball i de lleure, tant de les classes més populars com dels burgesos benestants, també tenen el seu lloc a la mostra. L’exposició vol reconèixer tota població anònima, societats plurals al llarg dels temps i també en el moment actual.

Amb una excepció, com és l’apartat específic dedicat a aquells personatges del segle XIX nascuts en un context d’una vila que mirava molt tant a Amèrica com a les capitals europees, amb els exemples del músic Juli Garreta, els polítics Pere Caimó i Josep Irla, l’escriptor Agustí Calvet “Gaziel” i el científic i mecenes Rafael Patxot.

Peces inèdites i una instal·lació artística

L’exposició permet contemplar algunes de les obres ingressades al museu en els darrers anys, restaurades en els darrers dos anys. És el cas per exemple de la bandera del Cercle Català de 1900. El 2015, Lluís Palahí, un dels col.laboradors del museu, guardava a casa seva un paquetet plegat a on hi havia una bandera catalana brodada per noies col·laboradores del Centre Català de Sant Feliu de Guíxols del 1900. I és que la bandera porta una cinta que té una inscripció pintada:”Ofrena de les senyoras y senyoretas d’aquesta vila al Centre Catalá any 1900”.

També té un medalló al centre amb una imatge femenina d’estil modernista: una dona d’esquena amb la cara girada de perfil, amb els cabells rossos recollits amb un monyo i lligats amb una diadema de flors (crisantems) i fulles, el vestit de color blau cel porta a l’esquena un fermall d’estil neogòtic i amb la mà esquerra subjecta una branca amb un aglà.

Palahí havia estat vivint a la casa que havia pertangut a Joan Casas i Arxer, fundador del Centre Català, industrial i junt amb la qual família l’oncle de Lluís Palahí, Josep Palahí, van constituir la fàbrica de gas Palahí i Cia. l’any 1908 a Sant Feliu de Guíxols. La filiació catalanista de Josep Palahí i la relació amb la família Casas expliquen el fet que la família conservés aquesta peça. Només havia estat exposada un cop, a l’exposició “De quan Sant Feliu de Guíxols esdevingué ciutat (1870 – 1910)” dels Tallers d’Història de 1993. Ha estat restaurada per Eva Camí i Rosa Flor Rodríguez (Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa) al llarg de 2020.

En l’exposició també hi ha maquetes de velers del segle XIX. Els models navals realitzats al segle XIX (bergantí-goleta, fragata, bricbarca i goleta) foren donats per M. Lluïsa i M. Rosa Rabell Gamarra i procedien de la casa de l’industrial Perdrieux, per això algun d’ells denota la tradició francesa. Ha estat una restauració delicada per a recuperar el bon estat en la fusteria exterior i bodegues dels vaixells; dels caps i cordatges, en què no s’han substituït tots sinó que els que estaven en un estat de conservació més bo, s’han allargat i empeltat amb cabs nous de lli i cànem de menes el més semblants possibles als originals.

Louis Perdrieux Detable, nascut a Dives, al departament de Calvados, fou un dels primers industrials del suro estrangers establert ja el 1831 a Sant Feliu. La família Perdrieux va ser una de les famílies més benestants de Sant Feliu de Guíxols de finals del segle XIX i començament del XX. Actualment encara en són testimonis dues magnífiques edificacions situades al bell mig del passeig del Mar, fetes edificar per Lluís Perdrieux Jofre el 1891, i Lluís Perdrieux Cateura (avui coneguda com casa Sibils) el 1892. Les maquetes han estat restaurades per Yolanda Bergua, Mònica Guitart i Maria De Los Reyes, al llarg de 2022.

A la part final de l’exposició se situa la instal·lació artística “Famílies de Sant Feliu”, un projecte que vol mostrar com la ciutat està formada per diversitat de famílies, i com aquestes poden tenir diverses maneres de veure el món, o poden estar vivint des de fa molt o des de fa molt poc en aquest lloc de la Costa Brava. I que han decidit que Sant Feliu de Guíxols és el seu lloc per créixer, viure-hi, relacionar-se i envellir.

La intenció de l’artista i també del Museu d’Història és poder tenir una fotografia de família, que esdevé obra artística, sobre un moment de trobada familiar, que sempre és un moment especial, de celebració. En la qual trobada hi té també un paper l’artista, que s’inclou a la imatge i s’ha involucrat des del primer contacte amb les persones que l’acompanyen.

Així el projecte s’ha desenvolupat al llarg de 2020 i 2021 per part de la pròpia Adela Picón amb el suport tècnic tant del fotògraf Jordi Gallego com l’assistència en el muntatge i edició de Mauro Abbül. També han comptat amb la participació de les famílies: Dkionak Chahid, Sánchez Fernández, Martyínez Alvárez, Golembyovskyy, Jammeh, Gálvez Hidalgo, González Casanovas, Dopico Cafarelli-Wenz, Colomeda Zaidín, Peregrín de Fÿter, Skinner Nalliser i Mas Pujolràs.

Visites guiades a l’estiu i renovació de l’espai

Els dissabtes 12 i 26 d’agost a les 20:00 h (fora de l’obertura del museu) es farà un recorregut comentat i dinamitzat a càrrec de Xavier Roca i Sílvia Alemany, tècnic i directora del Museu.

Les noves sales han suposat una inversió en adequació i obres a la planta primera de la seu del Museu a l’Antic Hospital, així com d’instal·lació d’equipament i recursos museogràfics. També cal destacar la rellevància en el finançament obtingut per poder restaurar diferents peces de la col·lecció, que es mostren a l’exposició.

L’actuació s’emmarca dins el projecte de renovació de museografies de la Xarxa territorial de Museus de les comarques de Girona, en el marc d’un conveni entre l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i la Diputació de Girona, amb ajuda dins la convocatòria dels eixos 4 i 6 del fons FEDER 2014-2020.