Torre Valentina, Platja de Sant Antoni de Calonge | Imatge d'arxiu
Rescaten una dona de 75 anys a Calonge i Sant Antoni. En el moment de l’ofegament, aquest dissabte, a la platja hi onejava la bandera groga per l’estat de la mar. Els Serveis d’Emergències Mèdiques han acabat portant a la dona en estat menys greu a l’Hospital de Palamós. Per atendre la dona el SEM ha mobilitzat dues unitats terrestres.
Aquest no ha estat l’únic rescat que s’ha fet aquest cap de setmana a les comarques gironines. Una nena de 9 anys ha ingressat aquest dissabte en estat crític a l’Hospital Josep Trueta de Girona després de ser rescatada quan s’ofegava en una platja de Castelló d’Empúries (Alt Empordà). Segons ha informat Protecció Civil a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), la menor s’estava banyant en una platja sense vigilància amb la seva germana de 6 anys, que també ha hagut de ser salvada i traslladada al mateix centre mèdic en estat menys greu.
Els serveis d’emergències han rebut l’avís dels fets a les 14:20 hores i han activat dues unitats terrestres del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i un helicòpter, que ha dut la menor més greu fins a Girona. Els socorristes de les platges veïnes han ajudat al rescat de les dues menors.
L’Empordà Music Festival (EMF), organitzat pels Voltors de la Bisbal, ha celebrat amb èxit la seva segona edició i ha tornat a consolidar-se com un dels festivals referents de la zona. Enguany, 5.000 persones han pogut gaudir aquest 29 de juliol de les actuacions de The Tyets, Buhos, Suu, Doctor Prats, Lildami i Lal’ba, com també de discjòqueis. Una nit de concerts amb les entrades exhaurides des de feia setmanes.
La Bisbal d’Empordà va acollir en la jornada d’ahir més de 10 h de música en directe al pàrquing camp de futbol Vell. Una festa que aposta fermament per la llengua catalana i que ja és avui dia un punt de trobada a l’Empordà per aquests grups i els seus seguidors. Altrament, aquest cop l’organització ha mantingut l’essència del projecte amb una programació més paritària.
A les 17 h, va ser el torn de Lal’ba, un grup de música urbana com arrel que va donar el tret de sortida a aquesta edición del festival. Tot seguit, Lildami va fer tremolar l’escenari de la Bisbal amb el seu flow urbà i, clarament, el tema de «supermercat» no va faltar a la cita empordanesa. La següent artista en pujar a l’escenari va ser la carismàtica Suu, que amb una personalitat desbordant i reivindicativa va presentar el seu treball “Karaoke”. A més, la cantant també va regalar tendres somriures en baixar a saludar les persones del públic que es trobaven en primera fila.
I, en entrar al vespre, va arribar un dels concerts més esperats i aclamats, The Tyets. El grup va prometre als seus fans que tocarien totes les cançons del disc “Èpic Solete” i, això ho van fer. Tot seguit, van aparèixer Buhos, que va presentar el seu darrer treball «La nit està que crema» entre crits i cants reivindicatius. Finalment, la darrera banda a pujar a l’escenari va ser el grup terrassenc, Doctor Prats. En el seu espectacle, van fer un recorregut per les diverses cançons destacades de la seva trajectòria musical. I entre concert i concert d’ambdós, la discjòquei Ryna va donar el seu toc elèctric a la nit.
En últim lloc, Carles Pérez, dj, locutor i productor de Ràdio Flaixbac, va ser l’encarregat de posar fi a la festa bisbalenca. Va fer sonar diverses cançons d’estils musicals diferents amb la intenció de fer moure les persones supervivents que encara continuaven passades les 2:30 h a l’aparcament.
Lildami
Públic
Suu
Suu
The Tyets
The Tyets
Buhos
Doctor Prats
Carles Pérez (Flaixbac)
Podeu visualitzar a continuació les entrevistes als grups: Lal’ba i The Tyets.
Els abandonaments d’animals han disminuït a les comarques gironines respecte els registrats el 2019, abans de la pandèmia. El director de l’Associació Protectora d’Animals (APA) Rodamón ubicada a Palafrugell, Àngel Viladegut, ho atribueix al fet que «ha menys». I, en canvi, descarta que els propietaris siguin més conscients. «Ho són si fem la comparativa amb vint anys enrere, però no amb pocs anys». A més, Viladegut alerta que tenen una gran problemàtica relacionada amb abandonament de gossos de raça perillosa, que ocupen gran part de els instal·lacions «perquè tenen problemes de socialització» i que «costa més que els adoptin».
Els abandonaments d’animals de companyia a les comarques de Girona ha disminuït respecte als casos d’abans de la pandèmia. El Centre d’Acollida d’Animals de la Selva (CAAS), per exemple, va rescatar l’any passat 1.052 gats i gossos, enfront dels 1.109 del 2019 (-5%). Al Baix Empordà, l’Associació Protectora d’Animals (APA) Rodamón en va recollir 370 el 2022, mentre que el 2019 n’hi van ingressar 557 (-33,6%). I a l’Alt Empordà, l’Associació protectora d’animals i plantes de Figueres en va recollir 262 el 2022 una tendència també a la baixa si ho comparem amb els 179 de l’any anterior (no tenen dades del 2019).
Tot i que les dades inclouen també els gats, la majoria dels abandonats són gossos. En xifres de l’any passat, el CAAS va recollir 907 gossos -que representa un 86,2% del total d’abandonaments registrats- i 145 gats. A l’APA Rodamón hi van accedir 341 gossos -que representen un 92,2% del total- i 29 gats, mentre que a la protectora de Figueres es van ingressar 255 gossos -un 97,3%- i només 7 gats.
En aquesta línia, el director de l’APA Rodamón, Àngel Viladegut, atribueix la baixada d’abandonaments després de la pandèmia al fet que «amb la covid s’han criat menys gossos i n’hi ha menys». En canvi, descarta l’argument que es degui a un incrementat la consciència dels propietaris. «Si ho comparem amb fa vint anys potser sí que la gent és més conscient, però no amb pocs anys enrere», sosté.
Multen de fins a 20.000 euros
Viladegut està convençut que el xip és un element clau perquè hi hagi menys abandonaments. «L’única manera d’aconseguir que els propietaris siguin més responsables és identificar els animals» perquè, segons diu, «fa que la gent a l’hora d’abandonar, s’ho pensi dues vegades per la responsabilitat que hi ha al darrere».
A més, recorda que «és més difícil arribar al propietari del gos que no està identificat» (tant en cas d’abandonament com de pèrdua). Tot i que assegura que «alguna vegada s’ha pogut aconseguir», té clar que «l’esforç és molt més gran».
Per això, detalla que des de l’APA es promouen campanyes «perquè la gent entengui que és necessari posar el xip als animals de companyia». A Catalunya és obligatori identificar els animals domèstics amb un microxip homologat, a més de tenir-los censats a l’ajuntament de la població on es visqui. No complir algun d’aquests requisits i abandonar l’animal pot comportar multes de fins a 20.000 euros.
La majoria s’abandonen prop de la protectora
Al Baix Empordà, segons les dades facilitades per l’APA Rodamón, la majoria de gossos abandonats es deixen a Palafrugell «perquè és on està instal·lada la protectora». «Ningú no els abandona al seu poble perquè tornarien a casa», diu Viladegut. Des de principis d’aquest 2023, el 33,6% dels animals recollits a la comarca s’han torbat dins del terme municipal de Palafrugell, seguit pel 13,77% dels que han aparegut a Calonge (Baix Empordà).
Aquest fenomen, però, no es repeteix a la Selva on la protectora està ubicada a Tossa de Mar. Tot i que encara no es tenen dades dels serveis d’aquest 2023, en aquesta comarca, el municipi on més abandonaments es van detectar l’any passat és Maçanet de la Selva (17,2 %), seguit de Vidreres (16,1 %), Lloret de Mar (14,4 %) i Blanes (11,6 %).
Més del 50% són gossos de raça perillosa
Part dels gossos que entren a les protectores gironines són considerats «potencialment perillosos» (PPP), ve sigui per pertànyer a races contretes -com els Rottweilers, els Pitbulls o els Dobermans, entre d’altres- o perquè estan entrenats per atacar. Això dificulta la gestió dels centres perquè aquestes animals tenen «problemes de socialització, ocupen més espai i costa més que s’adoptin».
El director de la protectora d’animals Rodamón, Àngel Viladegut, explica que actualment tenen 25 gossos perillosos a Palafrugell i que aquests «ocupen un 50% de l’espai disponible a la protectora» perquè la majoria han d’estar sols dins de tancats on podrien viure tres gossos.
Aquesta és una problemàtica que comparteixen amb la resta de protectores. Per una banda, l’Associació protectora d’animals i plantes de Figueres té actualment al voltant d’un 75% dels gossos d’aquesta tipologia al centre. Pel que fa al CAAS, ha tancat el 2022 amb 52 gossos classificats com a PPP residint-hi, el que representa un 59% del total.
El 40% es recuperen
Dels animals que arriben a la protectora del Baix Empordà s’estima, segons detalla el director de l’APA, que «un 60% que han estat abandonats, però el 40% són animals que es recuperen perquè s’han perdut o escapat i la família els està buscant».
A la Selva l’any passat se’n van recuperar 424 dels 1.052 que hi van entrar. Això representa també el 40% del total d’animals recollits. Tot i això, des del Consell Comarcal de la Selva estima que «més del 75% dels animals recollits als carrers i camins de la comarca són recuperats pels seus propietaris» i ho justifica dient que «els que porten identificació i són retornats directament pels serveis municipals sense entrar al CAAS».
Menys adopcions que ingressos
El director de la protectora de Palafrugell explica que «els abandonaments es concentren a l’estiu i les adopcions es produeixen durant la resta de l’any», quan van sortint els animals que han trobat i no s’han pogut recuperar. Tot i això, no s’aconsegueix igualar les adopcions amb els ingressos.
En xifres, a la Selva, l’any passat es van adoptar 350 gossos respecte als 907 que hi van entrar (38,6%) i 117 gats dels 145 recollits (80,7%). En la mateixa línia, a la protectora de l’Alt Empordà es van adoptar 93 canins del 255 que hi van entrar (36,5%) i 7 felins, que en aquest cas sí que s’igualen als que van ingressar durant l’any.
Posar xip als gats
Els gats que viuen a l’APA Rodamón es classifiquen en dues tipologies. Per una banda, hi ha una colònia d’una cinquantena de gats salvatges que passegen per la finca, però també n’hi ha una dotzena de domèstics als quals s’ha habilitat un espai delimitat. «Els que formen part de la colònia eren gats que s’han anat a buscar perquè estaven en algun lloc conflictiu».
Parlant de colònies, el director de la protectora de Palafrugell critica que «la nova llei de protecció animal és molt exigent pel que fa als gats». Viladegut detalla que «obliga els ajuntaments a fer una despesa molt alta per posar xips als gats de carrer» i considera que «el més important és invertir a esterilitzar-los com ja s’estava fent».
En canvi, Viladegut és partidari de col·locar microxips a tots els gats domèstics «encara que visquin dins de casa» perquè considera que «facilita que es puguin recuperar si mai es perden».
Plantejar-se bé si es pot tenir l’animal
Abans de quedar-se un gos, el director de l’APA insisteix a dir que «cal que sigui una decisió consensuada entre tota la família i no feta per la mainada». Recorda que «un animal necessita unes dues o tres hores diàries d’atenció i té unes despeses econòmiques associades». Per això, des de la protectora propicien unes trobades prèvies per fer passejades, veure la dificultat que té tenir-ne cura i conèixer-se abans de consumar l’adopció.
A tall d’exemple, Viladegut recorda que fa uns estius van fer una campanya perquè els nens fossin propietaris d’un gos durant els mesos de vacances. «Venien un cop al dia cada dia a passejar el gos», recull. «S’hi van apuntar una cinquantena d’infants i en van acabar venint només dos a finals d’estiu», relata. El director de la protectora està convençut que «van aprendre que un gos no és una joguina i que si no cobreixes les seves necessitats, no anirà bé».
Amb un “Bona nit Pals, som els Pets de Constantí!”, el cantant del grup català de pop-rock, Lluís Gavaldà, anunciava l’inici del concert al Musica’t. Passaven uns minuts de les 22:30 h i els més impacients ja estaven esperant aquest senyal per començar a taral·lejar les més de tres dècades de música dels Pets. I, només sonar les primeres paraules del nou disc, “1963”, la formació va donar el tret de sortida a una nit de festa anunciada amb entrades exhaurides des de feia dies.
La veu del grup, tenia clara la seva missió d’aquella nit: aconseguir que tot el públic estigués dempeus ballant a ritme de rock català. Encara que al principi només les persones més valentes i «ballerugues» s’atrevien a moure els malucs als costats de la zona de cadires, només li va fer falta cridar «Amunt!» a Gavaldà, per aixecar a totes les ànimes que tenia al seu davant. I, és que no només a baix l’escenari el cantant gaudia de la millor companyia, sinó que a dalt tenia els seus dos amics inseparables, Joan Reig a la bateria i Falin Cáceres al baix. Al trio fundador s’hi sumaven: Joan-Pau Chaves als teclats, Jordi Bastida i Marcel Cavallé a la guitarra.
Els Pets començant pel seu últim treball, el qual és l’any que van néixer els tres integrants fundadors, van fer un repàs de les cançons més estimades dels seus tretze discs. Altrament, una de les imatges més boniques de la nit va ser la tendra mirada d’un petit admirador, que acompanyat de les diverses generacions de la seva família, estava atent a tot el que estava succeint al seu voltant. Com declarava Gavaldà, ara estan acostumats a veure als concerts avis, pares i fills i «ben bé no saps quin d’ells és el més fan».
La formació tarragonina, “tossuda” com sempre, no volia abandonar l’escenari i va donar-ho tot en les dues hores que va durar l’espectacle. Fins i tot, el cantant va baixar de l’escenari per saltar i cantar amb els seus admiradors. De fet, arribar fins al poble baix-empordanès un divendres d’estiu no havia sigut una tasca fàcil pels components d’Els Pets, però la seva entrega va ser clau perquè el cantant els classifiqués com: “El millor públic de tota la gira que hem fet fins ara”. Un reconeixement que va tenir de premi final, la famosa cançó del “Bon dia”.
Podeu visualitzar a continuació l’entrevista al component d’Els Pets, Lluís Gavaldà.
Sopa de Cabra només tenia previst oferir dos concerts durant aquest 2023. I a on seran? Un ha estat aquest divendres a Roses, a l’Alt Empordà, mentre que el segon i per qüestions del destí serà a l’altre Empordà, el Baix, concretament a Sant Feliu de Guíxols.
I és que aquesta zona del país ha anat lligada al grup des del seu primer disc editat l’any 1989 i on figurava la cançó que els ha acompanyat al llarg d’aquests prop de 25 anys: ‘L’Empordà’, una peça que ha passat de generació a generació i que s’ha convertit en una de les cançons més importants de la música en català.
Com dèiem, el grup només tenia previst fer dos directes, ja que es troben en el procés de creació d’un nou disc, però no volien deixar perdre l’oportunitat d’ajuntar-se aquest estiu i tocar en directe i de pas alegrar als seus seguidors que omplen tots els recintes allà on actuen. La Ciutadella, de Roses, no ha estat una excepció i el concert del Sons del Món ha penjat el cartell d’entrades exhaurides.
Des de l’inici del concert la gent tenia ganes de festa, de rock’n’roll, suposem que per això aquest crit s’ha sentit en algun moment d’un directe que semblava que seria més tranquil i pausat dels que els més rockers volien.
Foto: Marc Clapés
L’inici ha estat amb la imprescindible ‘El boig de la ciutat’, que ràpidament ha donat pas a tres cançons del disc «9»: ‘Sents’, ‘Instants del temps’ i ‘Un full en blanc’, una composició que com ha dit en Gerard Quintana, feia una colla d’anys que no tocaven en directe.
Entre cançó i cançó els parlaments de Gerard Quintana, en alguns moments una mica difícils de lligar amb alguna de les melodies, però en d’altres prou encertats, com el reconeixement a la gent d’Open Arms o el d’artistes i persones que ens han deixat darrerament. Ha recordat a Jane Birkin o Sinéad O’Connor, fent esment de com d’avançada era al seu temps amb tot el que va arribar a denunciar.
El concert a la Ciutadella de Roses era amb cadires, no sabem si aquest ha estat un dels condicionants del grup a l’hora de triar un repertori prou relaxat, que s’ha animat a la part final enllaçant temes com ‘Cercles’, ‘No tinguis pressa’ o ‘Sota una estrella’, per rematar-ho abans dels bisos amb aquesta joia que va crear fa una colla d’anys en Josep Thió: ‘Podré tornar enrere’. Abans hi ha hagut temps per viatjar musicalment en alguns dels seus àlbums més reeixits i escoltar ‘Hores bruixes’, ‘Lletania’, ‘Si et quedes amb mi’, ‘Els teus somnis’, Mai trobaràs’ o ‘El far del sud’.
No en teníem prou. De fet, el públic ha començat a entonar ‘L’Empordà’ i fins i tot en Gerard Quintana ha expressat la seva intenció de poder veure al públic en directe a algun concert. Encara no era el moment de la mítica cançó, abans recuperarien la preciosa ‘Quan es faci fosc’, també una de les més recents ‘Farem que surti el sol’, així com un dels grans himnes del grup ‘Camins’.
Posteriorment, el grup ha tornat a marxar de l’escenari, però no n’hi havia prou. La gent preparava els seus telèfons mòbils per gravar la desitjada cançó, però havien d’aturar la gravació perquè abans sonaria ‘Si et va bé’, un moment d’èxtasi per un servidor, ja que és una de les que més em motiven.
El moment desitjat arribaria pocs minuts abans de la mitjanit. Havia valgut la pena tot el viatge per diferents poblets empordanesos, per acabar el dia cantant com si no hi hagués demà aquella cançó que uneix a tothom i que fa que sigui tan especial pels seguidors però també per Sopa de Cabra.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.