Torroella acull la 3a jornada sobre tècniques tradicionals en la construcció de l’arquitectura contemporània

jornada greta

L’Associació Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA) i la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) organitzen la tercera edició de la jornada ‘Les tècniques tradicionals en la construcció de l’arquitectura contemporània’. Tindrà lloc el dijous 5 d’octubre de 2023 de 9.30 a 19.30 hores al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.

En aquesta jornada, també dirigida per l’arquitecte Oriol Roselló, la temàtica se centrarà en la figura de l’artesà en l’arquitectura actual. A més, es comptarà amb les ponències de professionals com, entre d’altres, Alejandro García Hermida, doctor arquitecte i màster en Conservació i Restauració del Patrimoni Arquitectònic per la UPM; el mestre ‘chocero’ Antonio Gandano; Cristina Thió, fundadora de Chroma restauració del patrimoni arquitectònicÇ; i Núria Casadevall, especialista en revestiments i acabats d’estuc, esgrafiats i planxat al foc.

Les inscripcions per participar en aquesta nova edició estan obertes fins el 20 de setembre al portal web, on es pot consultar tota la informació relativa a l’edició en curs.

El paper de l’artesà en l’arquitectura actual

Sovint les tècniques tradicionals van lligades a la capacitació de l’artesà executor. A diferència de l’estructura laboral fins ara vigent, l’artesà està capacitat per compartir autoria i responsabilitat amb els tècnics responsables. Tot i que l’encaix dels artesans en obres actuals és complexa, existeix una demanda creixent. Per aquest motiu, enguany la jornada està dedicada a la figura de l’artesà com a peça clau en l’actualització de coneixements ancestrals en l’arquitectura.

Qualsevol arquitecte s’ha de sentir interpel·lat, en l’actual escenari de crisi climàtica, i els criteris sostenibilistes formen part crucial de la disciplina de l’arquitectura. De les moltes estratègies, la de recuperar virtuts del coneixement tradicional, s’ha posicionat com una alternativa creïble a la persistent sofisticació tecnològica. De fet, els materials preindustrials s’han rebatejat com a materials descarbonitzats, ja que representen el màxim paradigma de baixes emissions.

Una cita biennal amb l’arquitectura tradicional

El 2019, l’Associació Greta i la Demarcació de Girona del COAC van promoure la primera edició de la jornada amb la voluntat de consciènciar i sensibilitzar a la ciutadania sobre les tècniques tradicionals com a eina complementària de les contemporànies per a un canvi de paradigma més sostenible i just. Així, el primer any es va basar en l’ús dels materials preindustrials en projectes contemporanis, en la qual hi van assistir més de 80 professionals del món de l’arquitectura i la construcció.

Dos anys més tard, el Teatre de Banyoles va acollir la segona edició centrada en la qüestió de la forma i quin llenguatge correspon a les tècniques tradicionals actuals, amb una participació de més de 100 professionals.

El TSJC ordena clausurar el complex de residus de Solius i tancar la instal·lació

Abocador Solius

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat a la Generalitat clausurar «immediatament» tot el complex de residus de Solius i tancar les instal·lacions. L’alt tribunal ha emès fins a tres interlocutòries referides al litigi que s’arrossega de fa anys, i a totes conclou el mateix: que la sentència que ordenava tancar l’abocador, la planta de triatge i la de compostatge és clara, i s’ha d’executar sí o sí.

A més, adverteix que si la Generalitat o el consorci no ho fan, s’enfrontaran a multes o a responsabilitats penals. Tot i que Solius ja no és abocador, sí que funciona com a planta de transferència de deixalles (que es porten a Vacarisses). Salvem Solius ho veu com una nova victòria i la Generalitat, que admet que això podia passar, ja avança que presentarà recurs.

Nou capítol del serial en què ja s’ha convertit l’antic abocador i el complex de residus de Solius. I nou revés judicial per a la Generalitat i la mancomunitat que gestiona les instal·lacions (on a més del Govern, hi ha representats els ajuntaments de Llagostera, Santa Cristina d’Aro, Platja d’Aro, Calonge i Sant Feliu de Guíxols).

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès tres interlocutòries referides al complex. Totes elles se centren en el compliment de la sentència, ja ferma, que anul·lava l’autorització ambiental de Solius de l’any 2014 (tot i que el dipòsit ja feia dècades que funcionava).

En aquella sentència, emesa el 2020 i que va suposar un punt i apart, l’alt tribunal ordenava tancar l’abocador, la nau de premsat de deixalles i la planta de compostatge. És a dir, clausurar totes les instal·lacions de Solius i acabar amb l’activitat.

A principis d’any, la Generalitat va complir aquesta resolució en part. De fet, va acatar una altra sentència anterior, també del TSJC, que ordenava només tancar l’abocador. I des de mitjans febrer, al paratge de Solius ja no s’hi aboquen deixalles. El Govern va clausurar el dipòsit i, a partir d’aleshores, les instal·lacions s’han convertit en una planta de transferència (si bé es manté encara el compostatge).

Les escombraries de la quinzena de municipis que abocaven a Solius -exceptuant Torroella de Montgrí- es continuen portant al complex, però tan sols hi estan de pas. Perquè es tornen a recollir en camions i, des d’aquí, es deriven totes fins a Vacarisses (arran de la negativa de Lloret de Mar que una part s’aboquessin al seu centre de tractament).

Sobre l’antic abocador, però, encara hi planen incògnites. La Generalitat ja va anunciar que assumiria els 3 MEUR que costaven tant la clausura com el segellat del dipòsit. Però calia veure d’on sortien els diners per fer-ne el manteniment obligat per llei durant 30 anys i si el tancament de Solius repercutiria en un augment de taxes als municipis (perquè ara han de pagar més pel trasllat de les deixalles).

Tot el complex

Ara, a més, a tot això s’hi sumen les tres interlocutòries del TSJC, referides a la sentència que ordenava clausurar tot el complex. També, la planta de compostatge. Per una banda, en dues d’elles l’alt tribunal català desestima els incidents d’inexecució d’aquella sentència, que havien presentat tant la Generalitat com la mancomunitat que gestiona Solius. En el cas del Govern, perquè no veu motius perquè no s’acati la decisió; i en el cas del consorci, perquè conclou que no està legitimat per demanar-ho.

El tercer incident l’havia presentat l’Associació Salvem Solius; en aquest cas, els seus motius eren diametralment oposats als de la Generalitat i el consorci. Perquè l’entitat reclamava, precisament, que el TSJC ordenés fer complir la sentència, cosa que l’alt tribunal català li estima del tot.

Tant a l’hora de rebutjar els dos primers incidents, com també d’avalar el tercer, els motius que esgrimeix el TSJC són clars; la sentència que ordena tancar tot el complex de residus de Solius és ferma, i s’ha d’executar sí o sí (amb independència de si ara el complex funciona com a planta de transferència o no).

En conseqüència, el TSJC ordena a la Generalitat que de manera «immediata i urgent» adopti totes les mesures necessàries per «cessar l’activitat i clausurar totes les instal·lacions» del complex de Solius. A més, l’alt tribunal també adverteix que si la Generalitat i el consorci no ho fan, s’enfrontaran a multes o a responsabilitats penals.

Victòria i recurs

L’advocat de Salvem Solius, Xavier Soy, assegura que l’associació «valora molt positivament» i veu com una nova victòria aquestes últimes resolucions, perquè confirmen allò que l’entitat defensa des d’un inici: «Que han de cessar totes les activitats del complex». «Unes activitats que, sobretot a l’estiu, generen greus molèsties per olors als veïns de Solius i el seu entorn», afirma Soy.

Per la seva banda, el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, admet que això «podia passar» i ja avança que la Generalitat presentarà recurs. «Som conscient de la gravetat de la situació que viu tot el complex de Solius, generada per la nefasta gestió que ha tingut, i que intentem anar resolent per capítols», explica Peraire.

«Estudiarem bé aquesta nova ordre i seguim preparant-nos per afrontar la situació», afegeix el director de l’ARC. «D’entrada, estem preparant un recurs de reposició, que es presentarà davant la sala del TSJC en temps i forma convenient», conclou Peraire.

Quins són els millors llocs del Baix Empordà per veure la superlluna d’avui?

superlluna

Aquest vespre, es podrà veure la primera lluna plena del mes a partir de dos quarts de deu. Com que el satèl·lit coincideix estretament amb el perigeu, fet que la fa més gran i brillant, se l’anomena ‘superlluna’. També, lluna de l’esturió per qüestions relacionades amb el continent americà, ja que durant aquesta època de l’any es pot veure aquest peix allà. Per aquesta raó, com que s’espera que sigui una de les llunes més lluminoses i espectaculars de l’any, us hem preparat un llistat dels llocs més idíl·lics del Baix Empordà per contemplar-la.

  • La Platja de l’Estartit o la Gola del Ter: qualsevol d’aquestes platges ofereixen la possibilitat de mirar la lluna envoltada pel Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. A més, l’observació es pot complementar amb un bany en el reflex de la lluna sobre l’aigua del mar.

 

  • El Far de Sant Sebastià: està situat a dalt d’una muntanya al costat de Llafranc (Palafrugell) i proporciona unes vistes privilegiades davant del mar. Un lloc envoltat de natura, on és possible presenciar el fenomen lunar mentre es pren alguna cosa en el restaurant.

 

  • Punta Espinuda: des d’aquest mirador rocós de Begur, ubicat entre les platges del Racó i l’Illa Roja, es pot visionar la ‘superlluna’ ben a prop del Camí de Ronda i amb una vista panoràmica brutal de les Illes Medes i l’Estartit. També, inclou l’opció de fer una remullada refrescant a les platges del voltant.

 

  • Pedralta: a dalt del Massís de l’Ardenya, s’hi troba una roca de grans dimensions amb un preciós balcó des d’on es pot mirar la lluna. Un paratge únic entre Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro.

 

  • Far de Palamós o Far de la Punta del Molí: una altra torre que brinda l’oportunitat d’albirar el satèl·lit natural de la Terra amb el mar. Aquest espai, que es troba en el mateix municipi que li dona nom al far, té una roca coneguda com la Galera o sa Galera just davant i que també acompanyarà a la ‘superlluna’.

 

Si avui no podeu presenciar la lluna plena, podeu guardar-vos les recomanacions per anar a observar les llàgrimes de Sant Llorenç, previstes a la nit del 12 al 13 d’agost, o també per contemplar la següent ‘superlluna’ el 31 d’agost.

Les muses de Joan Monegal, a exposició a Begur

Les Escoles Velles Centre Cultural acollirà del 2 al 27 d’agost una nova mostra en el marc de la  temporada d’exposicions d’aquest 2023. Es tracta de l’exposició “Muses” del desaparegut pintor manresà Joan Monegal i Castells. La mostra -que s’inaugurarà el dimecres 2 d’agost a les 18 h- es podrà visitar els dimarts, dijous i divendres de 16 a 21 h, els dimecres i dissabtes de 09:30 a 14 h i de 16 a 21 h, i els diumenges de 09:30 a 14 h. La programació d’exposicions es pot consultar a través del següent enllaç.

A més, cal destacar que l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Begur ha programat aquesta exposició retrospectiva a petició de la família de Joan Monegal, per l’estreta vinculació que han mantingut i mantenen amb el municipi de Begur.

Per a aquesta mostra de Joan Monegal Castells el punt de referència de cada quadre s’ha escollit que sigui la figura femenina, que esdevé el centre del relat. Ja sigui en la maternitat, en l’amor, en el matrimoni, en el realisme social, la dona és l’observador i l’observat. I és que la dona com l’epicentre de totes les escenes ha estat una proposta recurrent d’aquest pintor al llarg de la seva obra i per aquest motiu l’exposició que podem veure a Begur s’ha intitulat “Muses”.

En l’art de Joan Monegal Castells la dona ha estat una ineludible font d’inspiració. En els seus quadres, a través de la figura femenina, hi trobem tendresa, desesperació, espera, degradació, nostàlgia, passió o merament una finalitat estètica, donant com a resultat una obra elegant, tant en composició com en cromatisme, i d’una gran sensibilitat.

privat:-les-muses-de-joan-monegal,-a-exposicio-a-begur

Joan Monegal i Castells

Joan Monegal i Castells (1933-1981) va néixer a Manresa un 14 de maig. Poc després es va desplaçar amb els seus pares a viure a Sabadell on, arribat a l’adolescència, va rebre formació artística a l’Acadèmia Miralles, així com d’artistes de renom sabadellencs, tals com Joan i Màrius Vilatobà i Antoni Vila Arrufat. Acabat el batxillerat, va ingressar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

Inicialment, Monegal va crear la seva obra a partir d’acrílics i olis sobre tela, per evolucionar finalment a la pintura al tremp. És la tècnica al tremp la que li permet desenvolupar un llenguatge plàstic mitjançant juxtaposicions de les veladures, assolint així en part, la descomposició de les figures en formes geomètriques.

Com a bon dibuixant, totes les seves pintures tenen una base figurativa però, com a causa de les transparències, dita base es desintegra malgrat que sempre és possible retrobar-la. La major part de la seva obra és simbòlica i té com a finalitat transmetre missatges, idees, emocions i conceptes.

El Palamós comença la pretemporada del debut a la Lliga Elit

Amb una gran il·lusió pel repte de competir a la nova Lliga Elit (nova denominació de la Superlliga Catalana), la plantilla del Palamós CF va començar aquest dilluns els entrenaments de pretemporada.

El celebrat ascens de categoria aconseguit el mes de maig passat dóna pas a una nova campanya, en què els blau-i-grocs s’estrenaran en la nova categoria de referència del futbol territorial català.

Es tracta d’una divisió entre la Tercera Federació i la Primera Catalana, i estarà conformada per un grup de 16 equips. La competició es disputarà a dues voltes, i a part del Degà, hi participaran equips com el Vic, el Sants, el Lloret o el Rubí.

Precisament el Rubí serà el primer rival dels palamosins, el proper 17 de setembre en la jornada inaugural.

Amb la ment posada ja en aquest debut, els homes entrenats per Àlex Redondo han iniciat els entrenaments de preparació, que tindran el primer test aquest mateix divendres amb el primer amistós d’estiu. El rival serà el conjunt qatarià de l’Al-Arabi, que es troba en terres gironines preparant també la temporada.

Des del club s’han donat a conèixer els diversos partits de pretemporada que disputarà l’equip fins al començament de la temporada regular.

Important injecció econòmica per als clubs que disputen la Lliga Elit 

Una bona notícia per al Palamós és el fet que, per disputar aquesta nova Lliga Elit, l’entitat rebrà un notable ajut econòmic per part de la Federació Catalana de Futbol. I és que tots els clubs que disputaran la Lliga Elit, rebran un ajut econòmic fix d’11.500€. A més, s’abonaran també 0’50€ per quilòmetre recorregut, i 50€ per punt aconseguit.

L’Ajuntament de Torroella inicia una campanya per fomentar l’estalvi d’aigua

Torroella de Montgrí | Arxiu Imatges PTCBG
Torroella de Montgrí | Arxiu Imatges PTCBG

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí i Montgrí Aigua, el servei municipal d’abastament d’aigua potable impulsen una campanya per fomentar l’estalvi i el consum responsable entre veïns, visitants i activitats en el context de l’actual situació de sequera que afecta el conjunt del país. Amb el lema «Gota a gota, s’esgota. Estalviem-la. Fem-ho hàbit» es vol apel·lar a la responsabilitat personal per tal de protegir un recurs cada cop més escàs i fràgil.

La campanya també inclou un seguit de consells sobre petits canvis en les rutines diàries que poden comportar importants estalvis. Aquestes recomanacions s’acompanyen de dades concretes dels consums associats a diferents activitats quotidianes. La campanya es portarà a terme, durant tot l’estiu, per mitjà de cartelleria, missatges a la ràdio municipal i xarxes socials.

L’alcalde, Jordi Colomí, recorda que «amb independència del context de sequera actual, l’aigua és un recurs escàs que no es pot malbaratar, per tant és vital fer-ne una gestió adient, tant en l’àmbit públic com privat i fomentar-ne el consum sostenible». En aquest sentit, recorda que  l’Ajuntament va prendre la iniciativa de municipalitzar l’abastament municipal d’aigua potable, servei que es presta des del passat mes de gener, entre d’altres motius, per facilitar l’adopció de pràctiques més respectuoses amb el medi ambient. La campanya s’emmarca en aquesta línia d’actuació.

L’alcalde argumenta que «el clima mediterrani demana un ús molt acurat per recuperar l’equilibri entre el seu consum i la seva renovació natural. A mesura que les advertències de sequera i les evidències del canvi climàtic van augmentant, cal abordar una qüestió cada cop més urgent: l’escassetat».

La campanya s’impulsa a Torroella de Montgrí i a l’Estartit, tot i que el municipi no es troba en fase d’excepcionalitat per sequera. No obstat això, des del mes de març, l’Ajuntament aplica mesures preventives per contribuir a minimitzar la problemàtica de la manca d’aigua i preservar al màxim l’aqüífer del Baix Ter. A l’àmbit Baix Ter s’estan aplicant restriccions que afecten greument la collita del sector agrícola local. Per aquest motiu, el consistori torroellenc considera que cal solidaritzar-se amb els pagesos i gestionar el màxim de curosament els fràgils recursos hídrics.

Actualment, al municipi s’ha reduït d’un 80 % el reg de les zones verdes i es manté, únicament, el reg per garantir la supervivència de les plantes. Pel que fa a la neteja de carrers, es fa amb aigua del terciari. Properament, els vehicles que la fan portaran retolació identificativa sobre l’origen de l’aigua utilitzada.

D’altra banda, després d’avaluar l’actual situació, s’ha decidit obrir els rentapeus de les platges de l’1 al 31 d’agost (període de màxima afluència a les platges) de les 10:30 a les 19 h, coincidint amb el període de vigilància.

Paral·lelament a aquesta campanya, a través dels canals de difusió de l’àrea de Destinació Turística Torroella-l’Estartit-Illes Medes es reforçaran el missatges en anglès, específicament adreçats a visitants, de la campanya Together for Water, impulsada per la Generalitat, l’ACA i el projecte Life de la UE WAT’SAVEREUSE.