La setmana comença amb sol, calor intensa i temperatura que es mourà avui entre els 22 ºC de mínima i els 38 ºC de màxima. Ahir ja van superar els 36 ºC a La Bisbal d’Empordà i a la costa es van assolir els 33 ºC amb xafogor.
El vent dominant serà de component nord-est, de força fluixa a moderada. Demà i dimecres la intensa calor continuarà o fins i tot s’incrementarà la sensació de xafogor amb vent fluix que passa a component sud.
A les platges bon estat de la mar entre mar plana i marejol amb onades màximes inferiors al mig metre.
El Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un avís de perill per intensa calor i també per calor nocturna, ja que les nits seran entre tropicals i tòrrides (de 20 ºC a 25 ºC) i amb xafogor. L’episodi de calor es mantindrà com a mínim fins dijous, a l’espera d’un possible canvi entre finals de setmana i inici de la setmana vinent que portarà un descens tèrmic i més inestabilitat.
Un terratrèmol de 3,9 graus a l’escala de Richter ha sacsejat el Baix Empordà. A un quart i mig d’onze de la nit, a 54 quilòmetres de la costa de Palafrugell, s’ha registrat un moviment sísmic a una profunditat de 5000 metres.
Malgrat que l’Institut cartogràfic i geològic de Catalunya l’ha qualificat de grau 2 (poc percebut) en la seva escala d’intensitats percebudes, el sisme s’ha fet notar a diferents punts de la comarca, com així ho han testimoniat nombrosos usuaris a les xarxes socials, qua han reportat el moviment des de múltples punts, des de la costa, fins a la zona de les guilleries, o fins i tot al Principat d’Andorra.
Les xarxes no han trigat a fer-se ressò del sisme i estan esdevenint el principal focus de seguiment dels indrets des d’on s’ha pogut notar.
No és tan estrany que es registrin moviments sísmics de baixa intensitat a la nostra zona. El darrer es va produïr l’any 2021, quan un sisme de 2,3 graus es va fer notar davant la costa de Palamós i des de l’any2017 s’han registrat fins a 4 petits terratrèmols al Baix Empordà.
Quin impacte té un terratrèmol d’aquesta magnitud?
L’escala de Richter és una mesura que s’utilitza per quantificar la magnitud dels terratrèmols, basant-se en l’amplitud de les ones sísmiques registrades en sismogrames. Un terratrèmol de 3,9 graus a l’escala de Richter és considerat un terratrèmol de baixa magnitud. No obstant això, és important destacar que la percepció d’un terratrèmol pot variar en funció de la ubicació geogràfica i altres factors locals.
En general, un terratrèmol de magnitud 3,9 a l’escala de Richter sol tenir les següents característiques:
Vibració lleugera: En àrees properes a l’epicentre, es pot sentir una vibració suau, similar a la provocada per un camió pesat passant pel carrer.
Poca o cap destrucció: Per regla general, un terratrèmol d’aquesta magnitud no provoca danys estructurals significatius en edificis ben construïts. No obstant això, estructures més febles o mal construïdes podrien experimentar petites fissures.
Baix risc: La probabilitat de ferides o danys greus és baixa en terratrèmols d’aquesta magnitud. Per tant, les mesures de seguretat i evacuació no solen ser necessàries.
Poden passar desapercebuts: En àrees amb alta activitat sísmica, els terratrèmols de 3,9 graus poden ser tan comuns que la gent podria no donar-los gaire importància.
Activitat sísmica prèvia: Els terratrèmols de baixa magnitud sovint són rèpliques o part d’una sèrie d’esdeveniments sísmics.
L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ha concedit el contracte per a la realització del nou Centre d’Interpretació del Vi, un projecte que finalment es farà realitat, segons ha informat el Diari de Girona.
Les tasques rebran una inversió de 1.336.500,00 euros i l’empresa gironina Arcadi Pla S.A. tindrà un termini de deu mesos per dur a terme els treballs un cop el contracte estigui formalitzat.
Aquesta idea es va proposar l’any 2015, però no es va materialitzar. No va ser fins enguany que el tripartit format per Jordi Soler (Junts, PP i PSOE) va recuperar el projecte, deixant-lo fora dels pressupostos del 2018 i els anys següents. El projecte inicial, que va ser esbossat l’any 2015, tenia un pressupost de 300.000 euros. L’edifici tindrà entrades pels carrers Major i Anselm Clavé, canviant així la façana del nucli antic del municipi.
L’espai s’ubicarà als edificis de la capella i l’aulari de l’antic Convent de les Germanes Carmelites, juntament amb el solar del convent enderrocat i l’edifici d’habitatges del carrer Major 22.
El projecte implica la construcció d’edificis nous i la rehabilitació parcial dels ja existents. El principal objectiu d’aquest centre serà fomentar el turisme enològic i millorar la comprensió i difusió de la tradició vitivinícola del municipi.
Inicialment, el projecte estava lligat a la Càtedra de Cultura Gastronomia i Turisme Calonge-Sant Antoni.
L’equipament estarà dividit en dos blocs fonamentals: una àrea que servirà com a vitrina de Calonge per a diversos esdeveniments com exposicions, concerts, sopars i celebracions. A més, disposarà d’espais de reunió, exhibició i aules, amb una terrassa adaptada a la coberta que oferirà vistes al castell i al nucli antic de Calonge. L’altre part serà l’espai gastronòmic i enològic, una construcció nova que inclourà una zona d’exposició a la planta baixa, sales de tast, degustació i tallers culinaris, així com un bar amb terrassa a la planta superior.
La creació d’un nou carrer també serà part del projecte. El batlle, Jordi Soler, assenyala que el nou edifici es convertirà en un atractiu turístic que modificarà la configuració del centre del municipi. «Aprofitant la construcció, es crearà un nou carrer amb una àrea de jardins.
Les obres començaran el 12 de setembre i s’espera que estiguin acabades a principis de l’estiu. L’aspecte rellevant és que a nivell urbanístic esdevindrà una revitalització del centre de Calonge, amb l’addició d’una segona plaça a la zona del teatre i una petita plaça al carrer Hospital.
La sequera que viu Catalunya està afectant diversos sectors que s’han d’adaptar a la situació actual i reduir el consum d’aigua. Aquest és el cas dels viveristes, que dedicats a cultivar i vendre plantes es veuen obligats a buscar nous sistemes de reg més eficients per poder tirar endavant els negocis i adaptar-se a la normativa de l’ACA pel sector agrícola, que els exigeix reduir el consum d’aigua en un 40%.
El president de l’Associació de Viveristes de Girona i propietari de Vivers i Garden Moner de l’Escala (Alt Empordà), Jordi Moner, explica que «el canvi s’està fent» però reivindica que «perquè tothom pugui aplicar nous models de reg a les finques, calen ajuts».
Nous sistemes de reg
L’administrador i propietari de Vivers Planas Púbol, Joaquim Planas, és un dels pioners a les comarques de Girona en instal·lació de nous sistemes de reg. Reconeix que ho ha hagut de fer per compte propi perquè «no hi ha ajudes». «Ens agradaria que n’hi haguessin perquè si ens obliguen a millorar el sistema de reg, estaria bé que ens ajudessin», insisteix. Planas també està convençut que «el canvi no es pot fer d’avui per demà» i detalla que a la seva finca «no s’ha fet per l’última sequera, sinó que fa temps que s’intenta estalviar aigua».
Vivers Planas Púbol disposa, des de fa anys, d’un sistema de reg gota a gota amb el que es reparteix l’aigua als camps. «El reg de goteig al camp localitza l’aigua on hi ha la planta per no malbaratar-la», afirma Planas. A més, per fer-ho també amb eficiència energètica, el circuit d’aigua s’encén automàticament -en els moments que està programada- amb energia solar captada per plaques fotovoltaiques col·locades al camp.
Mànega exsudant
Des de fa un parell d’anys, Planas ha canviat el model del gota a gota als testos pel sistema de reg per mànega exsudant. «La mànega ens permet estalviar entre el 35 i el 45% d’aigua», explica Planas, que afegeix que amb aquest model també estalvien fertilitzants perquè «es barregen amb el reg».
La diferència entre aquest i el sistema gota a gota és que en el segon cas l’aigua surt d’una mànega amb petits forats que va alliberant aigua i forma petites basses sobre les arrels de la planta, mentre que la mànega exsudant filtra l’aigua a través del teixit amb què està construïda. «La mànega exsudant fa un reg més lent, però s’aprofita més l’aigua perquè la reparteix millor», explica Planas.
Gràcies a aquest nou sistema de reg, la zona de contenidors d’aquests vivers de Púbol s’adapta a les restriccions d’aigua que exigeixen a l’agricultura disminuir-ne el consum en un 40%. Tot i complir la nova normativa, el propietari aprofita per criticar la decisió de l’ACA que considera «exagerada» pel seu sector «tenint en compte el que s’exigeix a altres sectors com l’industrial o el turístic» amb reduccions del 15%.
Plantar més per frenar el canvi climàtic
En paral·lel, l’administrador i propietari de Vivers Planas Púbol assegura que «la millor manera de frenar el canvi climàtic és reduir les emissions de CO₂, però també plantar plantes que el redueixin». Planas està convençut que «cal un canvi de mentalitat perquè les ciutats tinguin molt més verd». «La falta d’aigua és un problema a curt termini que es pot revertir amb més plantes que ajudin a modular la temperatura i afavorir més pluges i un aire més net», alerta i assegura: «Aquesta és la política que se segueix a Europa».
Això sí, el viverista puntualitza que «cal plantar plantes adaptades al clima» de casa zona. «És lògic utilitzar sempre la planta que s’adapta bé al clima de la zona», afirma Joaquim Planas, que diu que a les comarques de Girona s’hi han de posar «plantes de clima mediterrani que no necessiten gaire aigua».
Les vendes es mantenen
Pel que fa a les vendes de plantes, el president de l’Associació de Viveristes de Girona, Jordi Moner, explica que «per sort, s’han mantingut» encara que hi hagi sequera. I tot i que admet que «la falta d’aigua provoca més morts de plantes que altres anys», afirma que «se n’han mort poques als vivers» perquè hi cultiven «plantes adaptades al clima» i perquè els nous sistemes de reg més eficients que han pogut aplicar algunes finques han permès «estalviar aigua, però regar bé la planta igualment».
Segons les darreres dades de l’estadística sectorial dels viveristes de Girona, el que més es ven són arbres ornamentals, arbusts i coníferes de menys de dos metres i mig. Pel que fa al tipus de compradors, la majoria són altres vivers, seguit d’empreses de jardineria.
L’última nit del festival ha estat un èxit. Els Jardins de Cap Roig van vibrar amb l’energia i la veu inconfusible de David Bisbal en un concert que va deixar el públic sense alè.
L’artista ha celebrat els seus 20 anys sobre els escenaris amb la gira Me Siento Vivo Tour, una celebració que a molts, com a mi, ens ha transportat a la nostra infància o fins i tot adolescència. Molts vam créixer amb el fenòmen d’Operación Triunfo i escoltar en directe els seus primers temes Ave Maria, Buleria o Corazón Latino ens han fet aixecar de la cadira i donar-ho tot cantant a ple pulmó.
La interacció entre l’artista i els seus seguidors va ser un dels punts forts de la nit. Bisbal va establir una connexió immediata amb el públic, fent que tots es sentissin part d’una gran família musical. Les rialles, els aplaudiments i els coristes improvisats de la gent van generar una atmosfera d’alegria i complicitat amb alguns dels seus èxits més recents com «Ajedrez» i «Quién me iba a decir» i també d’altres més clàssics com «Lloraré las Penas» i «Oye el boom».
A més, com en tots els concerts de la gira d’enguany, va presentar una de les noves cançons del nou disc «Me siento vivo», per veure en directe la reacció del públic abans d’entrar a l’estudi per enregistrar-la.
No podia faltar una referència a la frase viral del moment Como están los máquinas, en al·lusió a l’equip tècnic dels quals va dir que eren uns “autèntics màquines” i que va agrair que l’ha acompanyat als 14 concerts que ja porta fets en aquesta gira, i que acabarà al Wizink Center de Madrid.
El concert de David Bisbal a Cap Roig s’ha convertit en un clàssic del festival que un any més, ha aconseguit un sold out amb públic de totes les edats.
En aquesta edició s’ha obtingut una ocupació del 94% en 23 nits extraordinàries al costat d’algunes de les estrelles nacionals i internacionals més destacades del moment. Un gran tancament per un Cap Roig que un any més ha estat un èxit, i així ho corrobora el seu director Juli Guiu, orgullós amb el que han aconseguit una vegada més.
El cantant d’Almeria, David Bisbal, ha tancat aquest dissabte a la nit el festival de Cap Roig exhaurint totes les entrades. Minuts abans del concert, en una trobafa amb els mitjans el director del festival i president del grup Clipper’s, Juli Guiu, ha qualificat la venda d’entrades d’aquesta 23a edició d'»èxit rotund». Segons dades de l’organització, se n’han venut gairebé 54.000 que representen el 94% de les disponibles.
La programació d’enguany, de la que segons l’organització s’han venut el 94% de les entrades disponibles, ha inclòs 23 actuacions entre les quals el públic ha pogut veure Ara Malikian, Els Amics de les Arts, Mika o Joan Dausà. El director del festival, Juli Guiu, ha admès que repeteixen artistes entre edicions, però considera que l’espectacle que ofereixen «és únic perquè l’espai és únic».
La 23a edició va començar el 14 de juliol amb el concert de Rod Steward i ha acabat aquest dissabte 19 d’agost amb David Bisbal. Guiu ha desvelat que ja tenen alguns dels artistes de la pròxima edició, està convençut que «cada any, el festival és millor».
Cap Roig solidari
El Cap Roig ha tornat a comptar enguany en la seva programació amb una nit solidària. Una part de la recaptació de l’espectacle de Vanesa Martin es destinarà a un projecte de l’Associació POTS, entitat sense ànim de lucre que treballa amb l’objectiu de crear i impulsar projectes d’activitat física, esport i oci per a col·lectius en risc d’exclusió social del Baix Empordà i de la província de Girona.
Concretament, la recaptació del concert es dedicarà a potenciar la sala d’estimulació sensorial de l’Espai POTS a Sant Antoni de Calonge , el centre polivalent de l’associació en el qual es duen a terme sessions individuals i en grup entorn de la salut física i emocional. L’objectiu és invertir en l’equipament de la sala multisensorial per a convertir-la en un entorn totalment immersiu i adaptat a tots els usuaris.
En aquesta edició també s’ha dut a terme el Cap Roig Mini, la iniciativa de programació infantil i familiar del festival. Enguany s’han ofert dos espectacles: el concert de Dàmaris Gelabert i ‘De Simba a Kiara, el tribut al Rei Lleó’, un dels millors espectacles infantils en català que poden veure’s sobre els escenaris.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.