El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya ha establert, un any més, un període de veda de pesca de sèpia, tant professional com recreativa durant els mesos de setembre i octubre a les badies de Pals i Roses; estenent-se des de Begur fins al Cap de Creus.
L’objectiu de la veda és promoure la pesca sostenible, assegurar la reproducció i protegir el desenvolupament de la sèpia per garantir que l’espècie tingui continuïtat en el litoral gironí.
El Pla de Gestió de la sèpia a Catalunya també estableix restriccions en els mètodes permesos de pesca així com en els permisos especials per capturar exemplars. Els pescadors professionals podran utilitzar les nanses i el tresmall com a arts de pesca per a la sèpia; mentre que els aficionats a la pesca recreativa podran fer servir la potera. Per regular la captura i concedir els permisos es considerarà la dedidació històrica i també factors científics, ecosistèmics i socioeconòmics.
L’enfocament i la implementació d’aquest Pla busca garantir que la mesura sigui equitativa i que les poblacions de sèpia prosperin sense posar en perill la sostenibilitat de la pesca.
Maite Selva, alcaldessa de Begur i Esclanyà, ha visitat els estudis de Ràdio Capital per explicar algunes de les primeres accions i actuacions futures que es volen impulsar des del govern municipal.
Tot i que Maite Selva repeteix en el càrrec, aquest cop ho fa acompanyada del seu anterior soci de govern Més Begur i Esclanyà. I tot i que en termes ideològics ambdues formacions tenen algunes diferències, la decisió de governar plegats, tal com apunta l’alcaldessa, respon més a una afinitat personal, «hi ha bona sintonia».
El projecte de la Font de Baix
Una de les obres que s’arrosseguen de l’anterior mandat és el projecte de la Font de Baix. «Fa anys que s’arrossega la creació de les noves dependències policials o la creació del nou consultori», reconeix l’alcaldessa. Tot i això, recorda que durant el mandat anterior es va posar a licitació un projecte que va quedar desert, per qüestions econòmiques i de temps. Ara, però, des del consistori s’està treballant per reformular aquest projecte.
La voluntat del projecte, tal com apunta Maite Selva, és la descongestió de la zona de l’Ajuntament i centralitzar en un edifici el consultori, la Policia Local o els serveis socials. Tot i això, encara no hi ha una data establerta pel començament de les obres.
Amb les modificacions en el projecte s’hauria de reubicar l’aparcament previst en el projecte de la Font de Baix. Per això, des del consistori estan estudiant tres localitzacions: la primera és a la zona de Sa Roda; una altra a la baixada de Sa Riera; i, finalment, al Sot d’en Ferrer. Hi ha alguna d’aquestes zones on encara s’hauria de modificar el Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) per poder crear aquestes zones d’aparcament. L’alcaldessa reconeix que la creació d’una nova zona d’aparcament al municipi és necessari.
L’urbanisme a Begur
Begur és una zona on hi ha diversos projectes urbanístics que es troben en un procediment contenciós i que han provocat malestar entre la població de la zona. Tot i això, l’alcaldessa recorda que des del consistori s’ha actuat seguint la «normativa vigent», tot i que estan en el «punt de mira constant». «Com que estem en contenciosos, al final serà un jutge el que determinarà si ho estem fent bé o no», apunta Maite Selva.
Amb la crisi immobiliària del 2008, amb una aturada en sec de la construcció, no es va aprofitar l’oportunitat de frenar el ritme vertiginós de la construcció a la zona de Begur. L’alcaldessa recorda, però, que el POUM que encara avui dia regeix l’urbanisme és del 2003 i hi ha diversos sòls urbans consolidats que s’haurien de desclassificar.
Un dels projectes que ha comportat més desavinences durant els últims anys han estat els jardins de Sa Riera Living, un projecte que Maite Selva reconeix que «no m’agrada». Tot i això, la llicència es va donar dins el marc legal i seguint les normatives. L’alcaldessa, però, apunta que el consistori no té el poder de decisió suficient quan es parla d’urbanisme, ja que en temes de resolució d’un POUM, per exemple, qui acaba decidint és la Generalitat.
Un dels impostos que dona més pressupost al consistori begurenc és l’Impost sobre Béns Immobles (IBI). L’alcaldessa recorda que dels 5.000 habitants que són a l’hivern a Begur, a l’estiu cal sumar-hi tota la població que arriba de vacances en hotels o segones residències. Per això, l’alcaldessa recorda que tot i els ingressos que té l’ajuntament, també cal comptar-hi moltes despeses.
Va ser el passat mes de febrer quan es va fer l’aprovació inicial del POUM de Begur i Esclanyà. Hi va haver un període d’exposició pública del document per recollir les demandes dels ciutadans. Es va enviar tota la informació i documents al departament d’Urbanisme de la Generalitat, tot i que s’hauria d’haver resolt el passat mes de juliol. Tot i això, la resolució es coneixerà, finalment, el pròxim mes d’octubre. La voluntat de l’alcaldessa és que el creixement natural del poble és d’habitatge de primera residència i protegit.
La previsió és que l’aprovació del POUM definitiu es faci cap al 2026, tot i que ja va amb tres mesos de retard.
La sequera, les piscines i els jardins
Ja fa mesos que la sequera s’ha estès i es manté al Baix Empordà. Begur és un dels municipis amb més piscines i jardins de la comarca. Una de les complicacions dels governs municipals és l’execució de les sancions. Maite Selva reconeix que Begur no s’escapa d’aquesta problemàtica. «La complicació ha estat conscienciar els ciutadans de la importància d’estalviar aigua per afrontar la sequera», reconeix l’alcaldessa.
Maite Selva reconeix que hi ha diversos factors que fan que el consum d’aigua al municipi augmenti més del que tocaria: el gran nombre de piscines, les propietats amb una àmplia zona enjardinada, entre altres. L’alcaldessa remarca també que hi ha molts jardins del municipi que tenen reg automàtic i mantenen els jardins com si no hi hagués sequera. I tot i que es podria atribuir el consum excessiu d’aigua al turisme, Maite Selva apunta que molts ciutadans de Begur viuen d’aquest turisme. «Hi ha moltes maneres d’enfocar-lo i poder-lo gestionar», reconeix l’alcaldessa.
La recollida de residus
El passat mes de gener es va estendre per la urbanització Casa de Camp la recollida porta a porta, un sistema que a poc a poc va adquirint rellevància al municipi. L’alcaldessa confessa que el sistema de recollida porta a porta havia funcionat molt bé fins aquest estiu. Tot i això, la conscienciació entre la ciutadania ha disminuït aquesta temporada, saturant encara més les àrees d’emergència.
Maite Selva atribueix aquesta manca de conscienciació per part de la ciutadania al «passotisme» i també a la falta de treball per part de diversos actors a l’hora d’explicar el funcionament de la recollida porta a porta al municipi. «Aquest estiu hi està havent una sobresaturació de les àrees d’emergència a Begur», reconeix l’alcaldessa. Des del sector immobiliari i el consistori es reuneixen de manera periòdica per abordar problemàtiques d’aquest tipus. «S’ha de millorar la conscienciació per part d’aquest sector, però des de l’ajuntament també hem de veure si cal incrementar alguna de les franges de recollida d’escombraries», apunta Maite Selva.
Nudisme, guinguetes i tortugues
Durant els últims anys hi ha hagut diverses problemàtiques amb la platja d’Illa Roja i la guingueta. Tot i això, aquest estiu ha estat plàcid. «S’ha tancat la guingueta i s’han acabat els problemes», explica Maite Selva. Afegeix, a més, que no volen instal·lar cap guingueta més a la zona per les complicacions que ha provocat. I tot i que els propietaris de la guingueta volien emprendre accions legals contra l’ajuntament pel tancament, de moment el consistori no n’ha rebut cap notícia. «La voluntat de l’ajuntament és anul·lar aquesta llicència», explica Maite Selva.
Una de les problemàtiques que persisteix és l’arribada dels banyadors en platges naturistes com la d’Illa Roja. Abans d’entrar en aquest espai hi ha cartells que informen que aquesta és una platja nudista. Tot i això, els naturistes apunten que cada cop més persones amb banyador decideixen passar el dia en aquesta platja. Maite Selva explica, però, que hi ha bona entesa amb l’Associació d’Usuaris Nudistes-Naturistes de l’Illa Roja.
A la gestió de les platges aquest estiu cal sumar-hi l’arribada d’una tortuga careta a la platja de Sa Riera, una zona on a l’estiu hi ha molt de moviment de turistes. Maite Selva explica que de seguida es van poder organitzar per gestionar i treballar per protegir aquest niu.
La Fira d’Indians
Enguany la Fira d’Indians de Begur arriba aviat. L’1, 2 i 3 de setembre el centre del municipi s’omplirà de ritmes cubans. Enguany, a més, la fira recupera un espai que en les anteriors edicions no hi era present, l’escenari a la plaça Esteva i Cruanyes. Maite Selva explica que s’ha pres aquesta decisió després d’arribar a un consens amb els organitzadors, associacions i participants de la fira.
L’alcaldessa reconeix que la descentralització d’algunes activitats del centre del poble ha estat positiu per poder descongestionar Begur. «Amb el volum de visitants que vam tenir el 2019 vaig patir», confessa l’alcaldessa.
El bosc canvia un cop passat Romanyà de la Selva. En un tancat just al costat de la carretera que puja a Puig d’Arques de tant en tant hi podem veure un o dos rucs catalans, sens dubte. Tot i això, si ens endinséssim en aquesta zona, n’hi podríem trobar fins a 14. Els rucs de les Gavarres treballen, mengen i passegen per aquest entorn de clarianes amb el seu propietari, l’Aleix Monguillot.
Els rucs de les Gavarres, a part de menjar i gaudir de la brisa mediterrània que arriba fins al peu de puig d’Arques també col·laboren en les tasques de prevenció d’incendis que es fan a la zona. D’una banda, tal com explica l’Aleix Monguillot, els rucs de les Gavarres van menjant el sotabosc i les plantes que més els agraden, que en són moltes. De l’altra, també aconsegueixen netejar camins i marges trepitjant les herbes i plantes que fan que el bosc estigui més embardissat.
Aquesta tasca que desenvolupen els rucs de les Gavarres no la fan en solitari. Amb l’ajuda i el contacte constant amb l’Associació de Defensa Forestal (ADF) Gavarres – Marítima els rucs poden netejar aquests perímetres de manera natural i, a més, treballar en altres zones per col·laborar amb aquesta prevenció d’incendis. “Aquestes activitats ramaderes ara són l’excepció, però n’hauríem de tenir amb més volum”, apunta el coordinador de l’ADF Gavarres – Marítima, Gaspar Segués.
Donar vida a les Gavarres
El projecte va néixer fa uns anys amb dos rucs que desbrossaven la finca d’una casa de Romanyà. Amb els anys, però, el ramat va anar creixent amb rucs catalans nascuts del mateix ramat o rucs vinguts d’altres propietaris. Fa uns cinc anys es va iniciar el projecte on actualment treballen l’Aleix Monguillot i els diversos membres de l’ADF Gavarres – Marítima, que són els tancats per on els rucs pasturen de manera habitual.
Les zones on treballen avui dia els rucs abans estaven completament abandonades, és a dir, no hi havia un manteniment forestal. Es va fer una primera intervenció per part dels ADF per fer una primera desbrossada. Llavors es van fer aquests tancats i la instal·lació per poder acollir els rucs. Finalment, per poder oferir totes les necessitats als animals es van instal·lar dos abeuradors mòbils que l’ADF s’encarrega d’omplir quan és necessari. “La col·laboració amb l’ADF és imprescindible”, reconeix Aleix Monguillot.
Vehicle de l’ADF omplint els abeuradors
Rucs bebent de l’abeurador
Ruc bebent de l’abeurador
Aquest treball conjunt es fa en benefici mutu, ja que les ADF també gaudeixen dels avantatges que els aporten els rucs de les Gavarres. “Per crear aquesta zona, des de l’ADF es va rebre una subvenció. Ara la qüestió és mantenir la neteja forestal, i per fer aquesta tasca tenim l’ajuda dels rucs”, reconeix Gaspar Segués.
La prevenció, una eina clau
Ja fa uns mesos que arrosseguem la sequera, un factor que debilita el bosc i fa que les plantes no creixin amb normalitat. Per això, la prevenció d’incendis ha estat clau per evitar grans incendis forestals. A més, cal recordar que la zona on actuen des de l’ADF Gavarres – Marítima compta amb més de 25.000 hectàrees de massa forestal. Gaspar Segués explica que des de l’ADF treballen i netejen diverses zones del bosc, mantenen els punts d’aigua pels Bombers, entre altres accions. “La feina principal de les ADF és tenir el territori preparat”, reconeix el coordinador de l’ADF.
Gaspar Segués apunta que el treball conjunt amb els pagesos i ramaders de la zona, els residents de les urbanitzacions i els Ajuntaments és bàsic per poder treballar en aquesta prevenció. “La nostra feina és mantenir el nostre territori i que tothom se’n preocupi”, explica el coordinador de l’ADF.
Mantenir els rucs
Tot i això, els rucs no només col·laboren en aquesta prevenció d’incendis en una zona tan àmplia com són les Gavarres, sinó que també es guanyen les garrofes fent rutes de senderisme amb petits i grans. “Aquestes passejades amb els rucs per diversos espais de les Gavarres ens ajuda a finançar el manteniment dels rucs quan parlem del veterinari, per exemple”, reconeix Aleix Monguillot.
Hi ha quatre rutes ben diferenciades que es fan per l’entorn de Romanyà de la Selva on els nens fins a 12 anys poden anar sobre el ruc i els adults acompanyant-lo. Segons el temps de ruta o la dificultat els visitants poden escollir entre les passejades a la font dels Arbres, la font Josepa, el Verneda o puig d’Arques.
Rucs de les Gavarres en el tancat on es fa neteja forestal
Rucs de les Gavarres en el tancat on es fa neteja forestal
Rucs de les Gavarres en el tancat on es fa neteja forestal
Rucs de les Gavarres en el tancat on es fa neteja forestal
Rucs de les Gavarres en el tancat on es fa neteja forestal
Palamós celebrarà el tradicional romiatge comarcal al santuari de la Mare de Déu de Bell-lloc el proper dissabte 2 de setembre. Aquest pelegrinatge i aplec té el seu origen el 1652, any en el qual el municipi va prometre celebrar la perpetuïtat després de patir una gran pesta. L’acte, organitzat per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palamós, ha rebut el suport de l’Associació Amics de la Vall de Bell-lloc, la parròquia de Palamós i Sant Joan, l’Agrupació Sardanista Costa Brava i Escàlem Coral.
La trobada s’iniciarà a partir de les 10 h del matí amb la sortida a peu de totes aquelles persones que ho desitgin des de l’església de Santa Maria, en direcció a la vall de Bell-lloc per arribar al santuari. Aquest itinerari farà una parada a les 10:30 h a l’inici del camí de Bell-lloc (davant la fàbrica Nichirin) per a sumar les persones que s’incorporin al romiatge en aquest punt.
A les 11:15 h, s’obrirà el programa d’actes al Santuari de la Mare de Déu de Bell-lloc amb el Rosari i, a les 12 h, serà el moment per a la ballada de sardanes. Finalment, els actes del matí es tancaran amb el dinar de germanor que se celebrarà a les 14 h, en el qual cadascú s’ha de porta el seu dinar i l’organització distribuirà taules i cadires per a tothom, tot i això hi ha un límit d’aforament de 120 persones.
Les activitats de tarda es reprendran a partir de les 16:30 h, amb la tradicional lectura del Vot de Vila i la missa solemne, que comptarà amb la participació de la formació Escàlem Coral. Els actes conclouran a partir de les 18 h amb el comiat a la Verge i el “Cant dels Adéus”.
750 anys de la primera referència a la capella
Enguany, es commemora el 750 aniversari de la primera referència a la capella de Santa Maria de Bell-lloc. La dada es localitza en el testament (1273) del senyor del castell de Vilaromà, Pere Alemany, quan mana donar unam tortam cerae, perquè cremi a l’església de Santa Maria de Belloloco (Bell-lloc).
Més endavant, el bisbe Pere de Castellnou, el qual havia comprat tots els dominis del castell de Vila-romà, també en fa esment en el seu testament, l’any 1277, on inclou la donació d’un present a Santa Maria de Pulchroloco de Villaromano.
Vot de Vila
El dia 3 de setembre de 1652, el Consell General de la Universitat de totes les persones de la vila de Palamós, fora i a prop dels murs de la vila va fer la promesa de pelegrinar anualment a aquesta església. Palamós va ser una de les viles on més incidència va tenir l’epidèmia de pesta de mitjan segle XVII.
Els Jurats al capdavant de la vila en aquell moment, a banda de veure’s obligats a demanar auxili a les institucions superiors per a sufragar les pèrdues humanes i els danys materials, varen cercar el remei demanant als patrons de les ermites veïnes la seva intercessió. Així el 1652, Palamós va fet el vot solemne d’anar un cop a l’any a l’ermita de Bell-lloc si la pesta cessava.
La pesta va cessar i, a partir de l’any següent, acordaren complir el Vot de Vila, doncs una tradició encara viva al municipi de Palamós.
La tercera edició de la campanya ‘Tria la teva tassa’ ja ha venut la metitat dels productes limitats de la marca Ceràmica de la Bisbal d’Empordà. Les tasses exclusives d’enguany poden adquirir-se des del 15 de juny. Un any més, el consistori impulsa aquest projecte juntament amb els productors i comerciants adherits a la marca.
Cinc productors ( Rulduà Ceràmica, Ceràmiques Pantaleu, Taller de ceràmica Ca l’Eloi, Ceràmica Yuma i Ceràmica Artesanal LB) de la marca Ceràmica de la Bisbal han tornat a produir un nombre limitat de tasses exclusives per a aquesta edició limitada. S’han fet un total de 250 tasses úniques que mai es tornaran a elaborar. Les tasses van dins d’un embolcall únic identificat amb el productor que l’ha creat, acompanyades d’un certificat d’autenticitat numerat i un fulletó explicatiu dels valors de la marca Ceràmica de la Bisbal.
Cada any, un total de sis botigues adherides a la marca comercialitzen aquestes tasses i, a cada establiment es podran trobar les 5 tasses diferents. Les botigues que comercialitzen en aquesta edició són les següents: La Botiga, Ceràmiques Bosch, Ceràmiques el Tallaret, Filigranes 60, Ceràmiques de la Bisbal Fang i Rulduà Ceràmica.
‘Ceràmica de la Bisbal’
En aquest sentit, la marca ‘Ceràmica de la Bisbal’ és un distintiu d’origen protegit en l’àmbit de la Unió Europea que serveix per individualitzar, personalitzar i reconèixer els productes ceràmics elaborats a la Bisbal i als pobles del seu entorn, dels que no ho són. Aquesta marca, garant d’autenticitat, és gravada o marcada pels productors locals en qualsevol tipus de producte ceràmic (artístic i decoratiu, terrissa, rajoleria, material de bòbila, revestiments i paviments).
Un Consell Regulador, integrat per representants municipals i empresarials, és qui vetlla pel bon ús de la marca i pel foment de la qualitat dels productes emparats per aquest distintiu. A més, la Bisbal d’Empordà també forma part de la xarxa de ciutats artesanes (Craft City) reconeguda internacionalment per el World Craft Council.
Dimarts comença amb un matí molt fresc i temperatura mínima que s’ha situat al voltant dels 12 ºC a l’interior del Baix Empordà i dels 16 ºC a la costa.
L’ambient poc o gens calorós ens acompanyarà amb una temperatura màxima que quedarà per sota els 27 ºC. L’estat del cel serà majoritàriament assolellat, amb el possible creixement d’alguna petita nuvolada cap al vespre i propera nit.
Al terç nord i al litoral el vent serà de Tramuntana de força entre fluixa i moderada, però encara provocarà alteració marítima amb forta maror i onades màximes superiors al metre i mig.
Demà i dijous l’ambient poc calorós es manté i el cel presentarà més variabilitat i és possible algun breu ruixat dispers. Divendres pujarà la temperatura i pel cap de setmana, tot i que hi ha força incertesa encara en el pronòstic, els models meteorològics apunten a un episodi de pluja.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.