Incendi al carrer de l’Haia de Sant Feliu

incendi-al-carrer-haia Sant Feliu
Privat: Incendi al carrer de l’Haia

Sant Feliu de Guíxols s’ha despertat aquest matí amb un ensurt, un petit foc en el pati d’una finca al carrer de l’Haia. L’incendi s’ha produït a les 8.15 h i les flames han pogut ser apagades amb molta rapidesa amb la col·laboració veïnal, juntament amb la col·laboració de dues dotacions de Bombers i Policia Local, que s’han desplaçat al lloc dels fets.

Begur viu un cap de setmana històric amb una Fira d’Indians pel record

privat:-begur-viu-un-cap-de-setmana-historic-amb-una-fira-d’indians-pel-record
Privat: Begur viu un cap de setmana històric amb una Fira d’Indians pel record

Milers de persones han gaudit d’una nova edició de la Fira d’Indians a Begur. De l’1 al 3 de setembre, els carrers del municipi es van omplir per celebrar aquest esdeveniment que es consolida com un dels grans reclams lúdics, turístics i culturals del país. Des del consistori apunten que ha estat tot un èxit organitzatiu i de convocatòria amb la participació activa del veïnat i les entitats begurenques. A més, ha atret un gran nombre de visitants vinguts d’arreu del país desitjosos de conèixer Begur i la seva història.

Aquest 2023, la XVIII Fira ha estat dedicada a les famílies indianes i, sobre aquest eix, s’han vertebrat múltiples propostes per a tots els públics que han tingut una rebuda immillorable i que han comptat amb una participació molt destacada. Tot plegat, ha consolidat la fira com una cita imprescindible per aquelles persones que vulguin descobrir i/o aprofundir en l’estret vincle que uneix Begur i Cuba rodejats de cultura, gastronomia, tradició i un entorn patrimonial encisadors.

Maite Selva, alcaldessa de Begur, fa un balanç molt positiu de la fira i destaca que “pocs esdeveniments, malgrat el seu creixement exponencial al llarg dels darrers anys i el seu gran poder de convocatòria, són capaços d’hibridar tan bé i de forma tan natural, el caràcter popular i begurenc intrínsec i imprescindible de la festa«. D’altra banda, el regidor de Turisme, Andreu Peñalver, agraeix la participació tan activa de la població i del teixit associatiu local en l’esdeveniment i explica que “la Fira d’Indians és la punta de llança d’un model turístic sostenible i de qualitat a Begur que ens permet dignificar i donar a conèixer la nostra història».

Així, durant tres dies intensos, s’han celebrat al centre històric de Begur i al parc de l’Arbreda propostes com visites guiades a la casa indiana i pel patrimoni indià, concerts, mostres d’oficis mercat de productes d’ultramar, ball, el nou Centre d’Interpretació dels Indians de Catalunya–Begur. Com també exposicions, conferències, tallers i representacions del Grup de Teatre Mutis i el Grup de Teatru Es Quinze. A més, cal destacar que com a gran novetat aquest 2023, s’han recuperat les barres de menjar i beguda a les terrasses dels bars i restaurants; així com els concerts musicals a la plaça Esteva i Cruañas.

Temps assolellat i cel calitjós

privat:-banderes-blaves-per-a-platja-d’aro

Temps de dimecres amb poques novetats. Tornarà a ser una jornada meteorològicament tranquil·la dominada pel temps assolellat. El cel encara presentarà un aspecte brut o calitjós, però la intrusió de pols africana anirà a menys i el cel quedarà més blau la segona meitat del dia.

La temperatura mínima s’ha situat entre els 17 ºC i 20 ºC, amb una passada nit que ha estat tropical en punts del litoral baix empordanès com a l’Estartit. Al migdia la temperatura màxima pot assolir novament els 30 ºC com els dies anteriors.

A la costa estat de la mar amb maror onades entre mig i fins a un metre d’altura.

A mitjà termini no es preveuen gaires canvis el que queda de setmana, continuarà el temps en general assolellat o amb núvols prims i temperatura que es manté per sobre els valors propis d’aquesta època de l’any.

L’Empordà, una terra tocada per l’olivera i la vinya

Oliveres. Font: Cooperativa empordalia

L’Empordà és la comarca veïna de la Catalunya del Nord, una comarca que viu mirant el nord i també el sud. És una terra amb un paisatge de gran bellesa, un patrimoni arquitectònic molt ric, que conjuntament amb els seus vins i olis, conreats molts d’ells en espais naturals protegits, li donen un caràcter acollidor i creatiu a la seva gent. En definitiva, un territori que convida a la inspiració artística, a la descoberta i a la gastronomia.

A la comarca hi ha dues denominacions d’origen protegides. Per una banda, l’oli d’oliva verge extra, amb les seves varietats exclusives argudell, curivell i llei de Cadaqués, i la tradicional de l’arbequina. Per altra banda, el territori també compta amb la marca DOP Vi de l’Empordà, amb les seves varietats carinyena i garnatxa.

Origen

Les primeres mostres d’olivera i de vinya que es van trobar de l’Empordà daten del final de l’Edat del Bronze. Però el cultiu d’aquestes i la producció d’oli s’atribueixen als grecs, que van arribar per mar el segle VI aC. i van fundar les colònies d’Empúries i Roses, que ben aviat esdevindrien dinàmics enclavaments comercials.

Més tard els romans van mantenir els conreus i els monjos benedictins els van consolidar, fins a arribar a la situació actual, amb grans extensions de cultiu i una producció d’elevada qualitat.

L’Oli de l’Empordà

L’oli d’oliva verge extra de la Denominació d’Origen Protegida Oli de l’Empordà és un oli elaborat a partir de les 3 varietats autòctones i exclusives de la zona DOP (argudell, curivell i llei de Cadaqués) i una varietat tradicional (arbequina) que es conrea a la zona des del segle XVIII. La varietat argudell és la majoritària i la que dona la personalitat a l’oli. És per això que tots els olis produïts dins de la DOP han de tenir un percentatge mínim del 51% d’aquesta varietat.

Pel que fa al perfil sensorial, la DOP Oli de l’Empordà es caracteritza per ser un producte equilibrat de fruitat verd d’intensitat mitjana. En boca, presenten un amarg i picant de tipus mitjà a causa del seu elevat contingut en polifenols. Considerant altres descriptors de tipus aromàtic el perfil mostra uns olis amb aromes que normalment recorden a l’herba acabada de tallar i/o a nous. També poden aparèixer aromes de fruites exòtiques, fruites verdes o carxofa, així com presentar una sensació final d’ametlla en boca.

El vi de l’Empordà

L’Empordà és terra de carinyenes i garnatxes, l’ànima del vinyar empordanès. Avui en dia, les varietats autòctones són les més plantades a la denominació amb dos de cada tres ceps. El percentatge d’aquestes varietats no ha deixat de créixer en els últims anys gràcies a l’aposta decidida dels viticultors empordanesos especialment per la garnatxa i la carinyena, però també pel macabeu o el moscatell i l’històric monestrell empordanès. L’Empordà és també una zona vinícola amb una riquesa varietal única, ja que és una de les poques denominacions que produeix totes les varietats de carinyenes i garnatxes.

Vinya. Font: Cooperativa empordalia
Vinya. Font: Cooperativa empordalia

La vinya arriba a Catalunya aproximadament al s. VI aC gràcies a la colònia grega més important del país que era Empúries. Amb el pas del temps aquesta ciutat acabà donant el nom a tota la comarca de l’Empordà. Quatre segles més tard de l’arribada de la vinya al territori, ja hi ha constància arqueològica i documental que els vins dels territoris d’Emporiae i d’altres contrades de la Tarraconense eren coneguts en els mercats interiors, en altres províncies de l’Imperi Romà i a la mateixa metròpoli.

 

A l’edat mitjana, quan les vinyes creixien a redós d’abadies i monestirs, les faldes de la muntanya de Rodes es van anar escalonant de feixes plantades de ceps tutelats pel monestir de Sant Pere de Rodes. Una producció en la qual sembla que va excel·lir en l’art de fer el vi el monjo cellerer Ramon Pere de Noves, a qui s’atribueix un tractat sobre aquesta matèria. Sant Quirze de Colera o Santa Maria de Vilabertran consten també com a propietaris de vinyes a l’Empordà.

Als segles XVIII i XIX la vinya posa en evidència la seva capacitat colonitzadora i simbolitza l’impuls agrícola traduït en un important creixement demogràfic en la seva zona de conreu. La producció agrícola també acaba transformant el paisatge del territori amb xiprers, tanques, barraques i feixes de pedra seca. La plaga de la Fil·loxera va aparèixer per primera vegada en una vinya de Rabós d’Empordà l’any 1879, abans d’estendre’s per arreu del país. Un fet que va arruïnar totalment el període pròsper dels vins empordanesos. La represa és dura i la vinya de l’Empordà mai més recupera la terra que havia ocupat abans de la plaga.

Territori cultura AMIC i Diputació
Territori cultura AMIC i Diputació

S’incendia un garatge a Calonge

Bombers de la Generalitat garatge Calonge

Els Bombers de la Generalitat han apagat un foc en un garatge d’una casa unifamiliar a Calonge. S’ha rebut l’avís a les 7.47 hores i s’han desplaçat fins a l’avinguda d’Aragó 7 dotacions. El cos de bombers ha estat 3 hores apagant l’incendi, segons ha informat El Diari de Girona.

Les conseqüències han sigut que s’ha cremat totalment l’interior de tot el garatge, en el qual hi havia diverses bombones d’hidrocarburs de butà i propà. Ara bé, l’incident no ha afectat la casa i no s’han hagut de lamentar ferits.

Cardi B i Megan Thee Stallion unides de nou a ‘Bongos’

cardi-b-i-megan-thee-stallion-unides-de-nou-a-‘bongos’
Cardi B i Megan Thee Stallion unides de nou a ‘Bongos’

Aquest divendres arribarà ‘Bongos’ la seqüela de ‘WAP’ la cançó que va unir a les raperes Cardi B i Megan Thee Stallion i que les va situar al capdamunt de les principals llistes mundials.

L’anunci l’han fet les dues artistes a les seves xarxes amb una potent imatge de la portada del senzill que ha aixecat força expectació entre el seu públic.

‘WAP’ suma més de 500 milions de reproduccions a la xarxa en els seus 3 anys de vida.

L’entrada Cardi B i Megan Thee Stallion unides de nou a ‘Bongos’ ha aparegut primer a Primera Fila.