Aquest any ha fet 10 anys de la “Via Catalana”, i 8 de la proposta política de “Junts pel sí”. Unes propostes, que des de la societat civil, l’una, i des de la vessant política, l’altra, van simbolitzar la unitat del moviment independentista. Aquest “anar tots a una” que tant es troba a faltar en els darrers temps.
Com ja es costum els últims anys, abans de la Diada tothom dona el moviment per mort i malgrat tot, cada any la gent està a l’alçada i torna a sortir al carrer. La gent hi continua essent, hi som!. Perquè com recordava l’historiador Josep Fontana: “els qui defensen Barcelona el 1714 són la gent. Els qui fan el gran canvi econòmic al S. XVIII són la gent. Els qui salven la llengua al S.XIX són la gent. I és la gent qui resisteix l’impacte del franquisme sense deixar-se esclafar. No són els partits”.
La gent no és dels partits, ni de les entitats. I fora bo que els dirigents dels partits i les entitats deixessin d’enlluernar-se amb la possibilitat d’apropiar-se-la.
El moviment independentista és transversal, i això pot ser una fortalesa si sabem cohesionar-lo, però una debilitat si es va tancant en capelletes.
