Ara que ja ha passat un estiu més, la calma va tornant arreu. Amb el començament de curs, la represa de les activitats laborals i les rutines habituals, la gent i l’entorn es recupera lentament de la ressaca canicular, del pic infernal de feina, i de la invasió xarbotadora de població aliena. Els locals comencen a desentumir-se, a relaxar-se, a fer plans. La tardor no sabem si ens durà pluja, però com a mínim figura que segur que ens durà serenitud.
Un any més, amb el bon temps van arribar els forans. En un moment donat, els propietaris es van començar a vendre els masos i els terrenys a veïns rics de Barcelona, que van venir a trobar aquí una pau que a ciutat els és desconeguda. Venien en busca d’autenticitat, d’aire pur, de contacte amb la natura, de menges menys refinades però més gustoses. Tomates de veritat. L’experiment els ha resultat menys romàntic que no pas la idea primordial. La tardor és massa humida, i a l’hivern no troben res per fer, així que prefereixen marxar a esquiar a la Cerdanya. A la primavera es comencen a despertar com cargols, a partir de Setmana Santa comencen a desfilar puntualment, primer amb discreció, arribant a l’expansió nivell plaga al pic de l’agost, que és quan tot esdevé seu. Els seus festivals, els seus llistats de restaurants de moda, les seves galeries d’art efímeres, les seves dèries, les seves fresses, les seves vestimentes, el castellà com a llengua preferent. Golf, barco, pantalons curts de colors, camises de lli arremangades (polos pel jovent), nàutiques, vestits llargs vaporosos. Morenos de catàleg, cossos esculpits al gimnàs, rostres plastificats, farcits de vitamines punxades, retocs justos al front i sobre les celles, rossos suposadament naturals. Guapos treballats. Els he tingut a casa, hi he dinat, hi he sopat i alguns els tinc per amics i uns pocs com a molt amics. Però a la majoria els tolero poc. Els desconcerta l’actitud dels locals, que troben exageradament bel·ligerant. També som d’aquí, diuen. Es creuen iguals, però vesteixen diferent. No es relacionen amb ningú que no siguin els seus, fora d’als qui contracten per servir-los, els cambrers que els atenen als restaurants, els dependents de les botigues on compren, els qui paguen per arreglar-los les cases (si és que contracten algú d’aquí). No hi tenen interés. Em fascina aquest comportament. Fan el que farien a Barcelona però trasplantats a un nou paisatge que a penes observen, que no comprenen, al que viuen aliens. I quan arriben les acaballes de les vacances pleguen veles, recullen i fugen esperitats, com les orenetes que un bon dia els entra el Zugunruhe i fins l’any que ve. D’un grup de gent que comparteixen interessos comuns, que es relacionen entre ells i tendeixen comportar-se i a vestir de manera similar, se’n diu tribu urbana. A aquests que ens han tocat, per la seva conducta ornítica, jo els anomenaré pijos migratoris estivals.
Carles Pi, alcalde de Pals, ha visitat els estudis de Ràdio Capital per explicar algunes de les primeres accions i actuacions futures que es volen impulsar des del govern municipal.
En aquest mandat, Carles Pi afronta els quatre anys amb majoria absoluta al consistori. Després de treballar de manera conjunta amb la formació que encapçala Sergi Brull durant quatre anys, Junts per Pals (ERC) governarà en solitari. L’alcalde reconeix que vol continuar amb les polítiques i accions que anaven treballant durant l’anterior mandat. Alguns projectes que es volen tirar endavant és la creació de Vies Verdes que arribin fins a la zona de platges, millorar la sostenibilitat del municipi o la renovació del POUM.
La creació de les Vies Verdes
Carles Pi reconeix que tot i el perill que suposa transitar a peu o en bicicleta per la carretera, a Pals són molts els ciutadans i turistes que fan servir aquesta via per arribar fins a la zona de platges. «A vegades ens omplim la boca parlant del turisme sostenible, però tenim poques alternatives al cotxe», apunta el batlle. Aquest és un problema que s’estén a Pals, als Massos de Pals i a la zona de platges.
Per això, Carles Pi creu que hi ha d’haver una aposta clara des del consistori per promoure i crear aquest consorci amb les Vies Verdes. A més, la intenció és unir diversos municipis des de Pals amb aquest projecte que aposta pel ciclisme respectant el medi ambient. Un d’aquests projectes és unir Pals amb Serra de Daró, Gualta o Torroella de Montgrí. «Això és un avantatge per aquests municipis que acabin units entre aquestes Vies Verdes», apunta l’alcalde.
El batlle reconeix que moltes formacions polítiques al llarg dels anys havien presentat en el seu programa la creació d’aquestes Vies Verdes per unir diversos municipis del nord del Baix Empordà. Tot i això, Carles Pi es mostra sorprès perquè ningú havia començat a treballar per formar part d’aquest consorci.
Tot i això, el batlle reconeix, però, que a finals de mandat la intenció és que hi hagi un projecte clar que uneixi Pals, els Massos i la platja a través d’una via ciclista. «Treballarem perquè això sigui viable», tot i això, «cal treballar diversos temes administratius», apunta Carles Pi. La voluntat és finançar aquesta Via Verda amb subvencions que provenen de Fons Europeus, per exemple.
Renovar el POUM
Un dels altres aspectes que Carles Pi considera que s’han d’afrontar durant aquest mandat és la creació d’un nou POUM. El que es va impulsar el 2017 va quedar aturat i, per tant, el consistori encara ha de treballar per presentar una actualització que s’ajusti a la normativa actual. «Pals té un planejament de l’any 1986», reconeix el batlle, «però hem d’afrontar aquesta renovació del POUM». Carles Pi reconeix que el Pla Director Urbanístic (PDU) va paralitzar aquestes actuacions per renovar el POUM.
«On no ha arribat el PDU, que ningú pretengui que hi arribi un ajuntament», apunta Carles Pi. EL PDU ha suposat per la Generalitat i pel consistori de Pals unes indemnitzacions de 20 MEUR. Per això, el batlle creu que desclassificar més sòls per part de l’Ajuntament faria augmentar els costos de les indemnitzacions als propietaris afectats.
Així, des del consistori de Pals no preveuen que hi hagi més desclassificacions de sòl que no siguin necessàries amb el nou POUM. «A vegades hem sortit en notícies on s’han donat llicències que entren dins la legalitat, però que són polèmiques», apunta Carles Pi. Afegeix que «cal tenir cura amb aquests aspectes i fer un planejament d’acord amb l’actualitat». Cal recordar que Pals té tres nuclis diferenciats: Pals, els Massos de Pals i la zona de platges. Tot i això, la voluntat de creixement no és ampliar els habitatges per connectar aquests tres nuclis. Carles Pi apunta que cal créixer amb els nuclis de Pals i els Massos, sense arribar a unir-se.
Habitatge públic i residències
Una de les problemàtiques existents a Pals i a altres municipis de la Costa Brava és l’accés a l’habitatge digne per part de col·lectius de joves, famílies vulnerables o persones grans. Per això, Carles Pi és conscient que cal crear habitatge públic a un municipi com Pals per poder créixer quan es parla d’habitatge públic. Iniciaran un estudi amb diversos tècnics especialitzats per treballar en aquest aspecte.
«Pals ha de créixer quan es parla de l’accés a primeres residències i habitatge públic, per això, hi volem treballar durant aquest mandat», apunta Carles Pi. Entre les zones que podrien formar part d’aquest parc d’habitatge públic hi podem trobar l’antic escorxador o la zona del vaixell a les platges.
Els pagesos, les piscines i la sequera
Tot i la sequera, des del consistori de Pals s’ha treballat amb la Generalitat per pal·liar els efectes que provoca sobre el sector de la pagesia. «S’ha aconseguit garantir la quantitat d’aigua acordada per mantenir els conreus i assegurar part de la collita», apunta Carles Pi. Cal recordar que, a part del turisme, diverses famílies de Pals treballen de la terra.
El batlle assenyala que moltes famílies de pagesos de Pals han vist limitada la seva activitat. «Em sorprèn aquest contrast, perquè hi ha persones que no entenen que no poden regar el jardí», afirma Carles Pi. Per això, creu que s’ha d’apostar per la conscienciació dels ciutadans i ser empàtics amb els altres. «Hem de fer un esforç i solidaritzar-nos en aquesta època de sequera», explica el batlle.
Com ha passat en altres municipis empordanesos, Pals també ha sancionat diversos dels seus veïns i empreses per fer un ús excessiu de l’aigua per omplir piscines, regar jardins, etc. «Vam ser un dels primers municipis a denunciar veïns i empreses per fer un ús fraudulent de l’aigua», reconeix el batlle. Tot i això, Carles Pi reconeix que seria complicat, per exemple, instal·lar reductors de pressió en la zona del nucli antic, ja que l’aigua no funcionaria amb normalitat.
El Vial nord
Un projecte que fa anys que s’arrossega a Pals és la construcció del Vial nord. Carles Pi reconeix que s’ha parlat molt d’aquesta obra, «iniciarem els tràmits perquè el Vial passi per on indica el planejament del 1986». L’alcalde remarca que aquesta no és la creació d’una nova carretera sinó que és la continuació. El batlle apunta que actualment passen per aquesta part del municipi uns 600.000 cotxes al llarg de l’any.
Carles Pi remarca que cal seguir el traçat que hi ha marcat pel planejament, «hi ha unes normes de joc i les hem de complir».
El destí de Ràdio Liberty
Hi ha hagut diversos projectes per la zona de Ràdio Liberty. Tot i això, des del consistori volen evitar que es destrossi aquest edifici històric. Carles Pi reconeix que «feia por» parlar de Ràdio Liberty. Tot i això, s’ha aconseguit declarar Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Carles Pi, però reconeix que és una arma de doble fil, ja que el consistori s’ha d’encarregar de certs aspectes.
A hores d’ara, Ràdio Liberty es troba en un estat extrem de vandalisme. «L’espai no és nostre, és de l’Estat. Però també volem garantir la seguretat i que l’espai no estigui tan abandonat», reconeix l’alcalde. I tot i que aquest any no hi ha hagut gaires actes incívics en aquesta zona, Carles Pi creu que fa falta voluntat des del govern central per garantir la seguretat i assegurar que la zona sigui més neta. «Jo aquesta conversa l’he tingut diversos cops amb el subdelegat del govern espanyol», apunta el batlle.
El teixit comercial
Les botigues i comerços de Pals s’han anat reduint de manera progressiva en els últims 30 anys i, avui dia, no tenen associació de comerciants. Tot i això, des del consistori treballen per dinamitzar aquest comerç local. «L’associació de comerciants és bàsica i volem treballar perquè realment hi sigui», reconeix el batlle. La voluntat és fer activitats i actes per desestacionalitzar les activitats i el turisme que es concentra, principalment, en els mesos d’estiu.
El White Summer a Palamós
Enguany el festival d’estiu que acollia Pals va canviar de seu per traslladar-se fins a Palamós. L’organització del White Summer i el propietari de la finca on se celebrava des de feia anys el festival no van aconseguir posar-se d’acord per renovar la col·laboració. «La propietat vol reprendre la seva funció com a mas», explica el batlle. Des del consistori es va saber des del primer moment, però va ser complicat oferir una alternativa a Pals.
Fa unes setmanes, el Club de Futbol Sant Feliu de Guíxols va aconseguir inscriure un equip de futbol femení i estava a punt d’inscriure un altre. Aquest ha estat un dels projectes que s’han volgut impulsar des d’aquest club de futbol per donar un espai a l’esport femení a nivell comarcal. La presidenta del Club de Futbol Sant Feliu de Guíxols, Laia Bodro, ens ha visitat al Supermatí d’avui per parlar-nos sobre aquesta acció i del futbol.
Fins fa poc, a Sant Feliu no hi havia un projecte de base femení, només de noies, i la presidenta del club ha remarcat la seva satisfacció d’haver aconseguit formar aquest segon equip de futbol. «Ha costat una mica, però estem en molt bones mans», ha expressat. Els dos nous equips femenins formen part de dues categories diferents: el primer és cadet, F7, i l’altre és futbol juvenil.
Aquest any, des del club van organitzar unes portes obertes per donar a conèixer el món femení dins el futbol, que van donar bones sensacions per seguir endavant amb el projecte. Però, tot i la bona rebuda, no tenien del tot clar formar els dos equips, ha dit Bodro, ja que ja ho havien provat altres anys i no havia funcionat. Enguany, però, compten amb l’ajuda del coordinador de futbol femení, una col·laboració que de moment manté les esperances. «Fa anys que hi és, que hi està posat en la comarca, i llavors amb ell tot és molt més fàcil».
La temporada de futbol està a punt de començar i serà clau per determinar si ambdós equips funcionen o no. De moment, però, Bodro explica que actualment és possible crear un equip mixt que pugui jugar a qualsevol categoria, tot i que «serà més bonic veure més equips i el futbol femení creix a Sant Feliu.
Durant els últims mesos, la situació del futbol femení ha anat canviant gràcies a impulsos d’equips professionals com va ser el cas del Barcelona, i es nota, afirma la presidenta. «Tots aquests successos donen un impuls bestial a l’esport i fan que moltes nenes que potser abans no s’ho plantejaven diguin: ara sí, jo també vull provar». Consolidar dos equips femenins no només és un pas que obre les portes d’un esport encara tan masculinitzat com és el futbol, sinó que fomenta la presència femenina en tots els àmbits del futbol.
Per les noies interessades a apuntar-se a algun dels dos equips femenins, es pot fer a través de la pàgina web del club o des de les oficines del camp de Vilartagues.
The Tyets i Julieta actuaran a Londres el 8 de desembre
Encara sense plans pel pont de desembre? Doncs potser una opció és anar a Londres, ja que avui mateix hem conegut la notícia que The Tyets actuaran a la sala Scala. Per si això no fos poc, la Julieta també hi actuarà just abans del duet maratoní.
Una gran ocasió per veure fora del nostre país a dos dels noms més de moda els darrers mesos.
En Jotes dels Tyets ha explicat a Twitter que fa cinc anys va presentar un Treball de Fi de Gray, en què plantejava com el seu grup podia intentar fer un concert a la mencionada sala de Londres en un termini de cinc anys. Doncs aquell supòsit es farà realitat el 8 de desembre.
Les entrades ja estan a la venda.
We are pleased to announce that THE TYETS will be performing with us on December 8th, alongside supporting act JULIETA.
Vale el meu tfg era una fumada sobre com the tyets 2018 edition podia arribar a tocar a londres (en concret a la sala Scala) en un temps aprox de 5 anys.
5 anys més tard (mega lol), anunciem el nostre primer concert a Londres, a la mítica sala scala. FORT!
El nou equip de govern de la Bisbal d’Empordà veu «molt complicat» la creació de la nova residència de gent gran per la renúncia que va fer l’anterior govern municipal d’una subvenció dels Fons Next Generation de 6,2 MEUR. El geriàtric del municipi està col·lapsat i amb una llarga llista d’espera. Per això, el nou govern denuncia que «s’ha deixat escapar» aquesta ajuda i que, a més, s’ha fet de manera «unilateral i sense dir res a la resta de formacions».
Des dels grups municipals fa anys que es treballa per la creació d’aquest nou geriàtric i l’alcalde de la Bisbal, Òscar Aparicio, recorda que l’any 2014 es va fer la cessió d’uns terrenys d’uns 20.000 metres quadrats per la construcció d’un nou edifici destinat a activitat sociosanitària. Per això, «quan sorgís l’oportunitat d’obtenir finançament per crear aquest nou centre, havíem de tirar endavant amb el projecte», destaca Òscar Aparicio. L’oportunitat, apunta, va sorgir el juliol del 2022 gràcies als fons Next Generation.
Dels 15 MEUR que costava el projecte, el consistori en va sol·licitar 12 MEUR, la resta l’havia d’assumir l’ajuntament. Finalment, però la subvenció que se’ls va atorgar va ser de 6,2 MEUR. Així, el consistori bisbalenc havia d’assumir uns 8,8 MEUR de finançament o buscar alguna altra via per poder desenvolupar el projecte. L’anterior equip de govern, format per Esquerra Republicana, la CUP i la Bisbal en Comú Podem, en aquell moment va anunciar a la resta de grups que no tenia la capacitat d’assumir aquesta despesa i volia proposar un projecte alternatiu per reduir els costos.
Així, es va informar i acordar amb la resta de grups del consistori que es tiraria endavant amb el projecte i mirar quines possibilitats de finançament existien. «No podíem renunciar a l’ajuda, però, a més, ens havíem de reunir amb el Departament de Drets Socials», recorda l’actual alcalde. Tot i això, el batlle destaca quan va arribar a l’alcaldia, va saber que l’anterior equip de govern havia renunciat a l’ajuda dels fons Next Generation de 6,2 MEUR només quatre dies abans de les eleccions municipals. Òscar Aparicio apunta també que quan es va fer el traspàs de poders l’anterior alcalde, Enric Marquès, no li va comunicar.
«Nosaltres entenem que aquesta és una actuació molt greu perquè no es va consultar ni comunicar i tampoc podrem tenir una altra subvenció semblant a aquesta quantitat», explica Òscar Aparicio. Destaca, també, que en cap cas se’ls hi va comunicar. «Així, l’anterior govern, ha privat al nou equip o als altres grups municipals buscar finançament o solucions per crear aquest nou equipament», afirma el batlle.
La residència Zoilo Feliu
L’actual residència Zoilo Feliu és un geriàtric que gestiona l’ajuntament des dels anys 80-90. L’edifici, que té diversos elements arquitectònics del segle XIX, s’ha anat ampliant segons les necessitats de cada moment. Avui dia la residència compta amb 62 places residencials i 18 de centre de dia. Ara per ara, però, la residència no pot créixer més en el terreny actual i per això, es va presentar el projecte als fons Next Generation.
El projecte presentat per l’anterior equip de govern de 15 MEUR preveia un edifici de planta baixa i tres plantes pis de 5.694, 64 metres quadrats. A més, estava projectat ampliar el nombre de places fins a les 90 de places residencials. Tot i això, el projecte haurà de restar aturat fins que no es trobi algun altre tipus de finançament.
En una visita del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, a la residència Zoilo Feliu es va fer palès el desgast de l’edifici. Per això, des de l’equip de govern tornaran a demanar una reunió amb el conseller per buscar solucions, es farà una moció o acord per buscar el posicionament del ple i cercar finançament per altres vies, entre altres accions. «Aquesta edificació és important per la Bisbal, però també pels pobles adjacents», recorda el batlle.
El segon tinent d’alcalde, Xavier Dilmé, apunta que qui té part de responsabilitat és el Departament de Drets Socials i, per això, des del consistori «volen cooperar amb el Departament». Òscar Aparicio creu que no s’han de fer més pedaços, ja que el geriàtric es troba greument afectat pel desgast del temps, i que han de vetllar per la construcció d’aquest nou edifici. Ara, però, afirmen des del nou govern «ho faran amb 6,2 MEUR menys».
Privat: La Càtedra d’Estudis del Suro convoca els premis a la recerca “Santiago Zapata” 2023
La Càtedra d’Estudis del Suro ha convocat els premis a la recerca Santiago Zapata de l’any 2023. Els premis a la recerca “Santiago Zapata” tenen per objectiu la promoció de la recerca aplicada a l’àmbit temàtic del suro en els camps de les humanitats, les ciències socials, les ciències naturals i la tecnologia. Els guardons prenen el nom de Santiago Zapata en reconeixement a l’impuls decisiu que el catedràtic extremeny va donar a la recerca sobre el suro des d’una perspectiva pluridisciplinària.
Aquests premis inclouen dues modalitats. La primera és un premi amb una dotació de 1.000 euros adreçat a estudiants de grau o de màster, a investigadors novells, o a recerques d’àmbit local, tant de Catalunya com de la resta de l’Estat espanyol. La segona correpon al premi amb una dotació de 2.000 euros adreçat a doctorands i investigadors sènior de l’àmbit nacional i internacional.
En les dues modalitats, els premis s’atorgaran al millor treball de recerca inèdit o publicat amb una antiguitat màxima d’un any en els camps de les humanitats i de les ciències socials (història, economia, geografia, antropologia, literatura, didàctica, sociologia…) i de les ciències naturals i la tecnologia (biologia, biotecnologia, química, enginyeria química, ecologia, gestió forestal, enginyeria, disseny industrial…) que faci referència a l’àmbit temàtic concret del suro.
Els treballs podran ser presentats en català, castellà, anglès, francès o portuguès. L’import dels premis es farà efectiu en l’acte de proclamació dels treballs guanyadors. Les sol·licituds es poden presentar fins al 30 de setembre de 2023 i ja es poden consultar les bases de la convocatòria al web de la Càtedra de la Universitat de Girona (UdG).
