Sílvia Ferrer: “Intentem que tots els públics trobin el seu espai a la Fira de Pirates i Corsaris”

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Sílvia Ferrer: “Intentem que tots els públics trobin el seu espai a la Fira de Pirates i Corsaris”
Loading
/

Aquest proper cap de setmana arriba la Fira de Pirates i Corsaris de les Illes Medes a l’Estartit. Enguany, la fira celebra la seva 19a edició i per conèixer tots els detalls, en el Supermatí d’avui ens ha visitat Sílvia Ferrer, la gerent de l’estació nàutica de l’Estartit. Podeu consultar tota la programació de la Fira de Pirates i Corsaris en el següent enllaç.  

Ferrer explica que els primers anys de la fira, el format era més petit i es centrava sobretot en el dissabte i el diumenge al matí. A poc a poc es va anar consolidant fins al moment actual on la durada és de dos dies i mig (des del divendres a mitja tarda fins al diumenge al vespre). Sílvia Ferrer explica que “Intentem sempre buscar alguna novetat perquè la gent que ve any rere any pugui trobar alguna cosa diferent”.

 

Edició rere edició, la fira té programades multituds d’activitats per arribar als diferents públics. “Intentem que tots els públics trobin el seu espai a la Fira de Pirates i Corsaris” ha explicat Ferrer. Entre les activitats hi ha visites guiades, exposicions, tallers infantils, visites teatralitzades, entre d’altres. Cal destacar el desembarcament, que es tracta de l’activitat més important de la fira. 

 

L’acte més rellevant de la Fira té lloc el divendres al vespre. Es tracta del desembarcament i té lloc a la Platgeta del Port. Simbolitza l’arribada dels pirates i corsaris, i significa el “conqueriment” de l’Estartit. Després d’aquest simbòlic conqueriment, hi haurà un petit correfoc com a símbol de la victòria dels pirates. 

 

Desarticulada una banda criminal dedicada al tràfic de drogues que operava a Platja d’Aro

drogues platja d'aro

La Guàrdia Civil, en col·laboració amb la Policia Local de Platja d’Aro, ha desarticulat una banda criminal dedicada al tràfic de drogues i que operava entre la localitat costanera i Llagostera (Gironès). L’operació es va dur a terme el passat 30 d’agost i es van detenir sis persones en diferents entrades i registres a Platja d’Aro i Llagostera (Gironès). Arran d’una investigació, els agents de la Guàrdia Civil tenien sospites de l’existència d’aquesta banda i van demanar permís al jutjat per poder fer l’operatiu, que es va saldar amb la detenció de sis persones, a més de la intervenció de 13,2 quilos de cocaïna, 274 grams d’haixix i 18.670 euros en efectiu.

A més, en l’escorcoll els agents també van trobar material com balances per pesar la droga. Davant de les sospites, els agents van arrestar cinc persones de nacionalitat marroquina i una altra de nacionalitat colombiana, que van passar a disposició del jutge de guàrdia de Sant Feliu de Guíxols. Després d’haver declarat, cinc dels arrestats van acabar entrant a presó preventiva, mentre que l’altre va quedar en llibertat.

Es tracta d’una operació que segueix oberta i, per això, no es descarta que es puguin produir més detencions els propers dies.

Les exportacions gironines alenteixen el creixement però ja freguen els 4.800 MEUR en l’acumulat del 2023

exportacions gironines

Les exportacions gironines han crescut un 2,7% al juliol i ja freguen els 4.800 MEUR en l’acumulat del 2023. Tot i que en comparació amb el maig i el juny el creixement s’alenteix, de moment les vendes a l’exterior continuen en números positius. Al juliol, les empreses gironines han exportat per valor de 691 MEUR.

L’agroalimentari, per volum, continua capitanejant els sectors més enfocats a l’estranger i representa quasi la meitat del global (303,6 MEUR). Però si s’analitza el creixement, qui se situa al capdavant és la indústria de la maquinària i béns d’equip; que aquest cop, passa per davant de les químiques. Les seves empreses s’ha impulsat un 14% en exportacions al juliol i han tancat el mes amb 109,1 MEUR de facturació a l’exterior.

Allò que ja s’intuïa al juny, amb les dades de juliol s’està fent més evident: les exportacions gironines creixen, però ho fan a un ritme més moderat. I això reflexa, de retruc, un alentiment de l’economia exterior. Si al maig l’increment mitjà de vendes a l’estranger va ser del 8%, al juny aquest percentatge va baixar fins al 5,5%. I el juliol s’ha tancat amb un augment encara menor -tot i que augment, en definitiva- del 2,7%.

Segons recullen les dades que periòdicament fa públiques el ministeri, durant aquest mes les empreses gironines han exportat productes per valor de 691.047.150 euros. I novament, l’estadística reflexa que, per volum, el sector que continua capitanejant les vendes a l’exterior és l’agroalimentari. De fet, concentra gairebé la meitat de les exportacions (303,6 MEUR) i al juliol, les seves exportacions han crescut un 7%.

I dins l’agroalimentari, aquell clúster que té preeminència continua essent el sector carni (sobretot, les vendes de porcí). De fet, aquest juliol les càrnies gironines han enviat cap a l’estranger productes per valor de 187,5 MEUR, xifra que suposa un increment del 10% en comparació amb el mateix mes del 2022 (aleshores, van ser-ne 169,5 MEUR).

Ara bé, si per volum l’agroalimentari està al capdavant, quan s’analitza el creixement, aquest juliol hi ha un altre sector que despunta: el de maquinària i béns d’equip. Perquè al llarg del mes, les vendes de les seves empreses han arribat a incrementar-se fins a un 14%, assolint els 109,1 MEUR.

I de fet, això també suposa que, dins el pòdium d’aquells sectors més exportadors, la maquinària passi per davant de les químiques (que tradicionalment, s’han mantingut en el segon lloc). Les empreses d’aquest sector, de fet, tanquen un juliol a la baixa. Per exemple, les exportacions de productes farmacèutics passen dels 54,4 MEUR de l’any passat als 42,2 MEUR d’aquest juliol. I les de matèries plàstiques, dels 30,8 MEUR als 28,3.

No són, però, els únics productes gironins que perden presència exterior. Entre d’altres, també cauen en exportacions el paper i el cartró, els preparats alimentaris, els filaments sintètics o la llet i els seus derivats. Per contra, a l’altre costat de la balança -és a dir, els que guanyen en exportacions- s’hi troben els aparells i material elèctric, el cafè, els sucres o el suro.

Més a França, menys a la Xina

Pel que fa a destins, per proximitat i com ja és habitual, França continua essent el principal mercat exterior dels productes gironins. Aquest juliol, des de la demarcació s’han fet exportacions per valor de 174,33 MEUR cap al país gal (l’any passat, van ser-ne 161,85 MEUR). També creixen les vendes de productes gironins cap a Itàlia (de 51,1 a 66,3 MEUR) però, per contra, baixen a Alemanya i Portugal, els països que se situen en tercer i quart lloc del rànquing.

L’estadística de mercats també permet veure com la Xina continua perdent pes en les exportacions gironines. El gegant asiàtic se situa en cinquè lloc, però les vendes de les empreses gironines -entre d’altres, de porcí- hi van a a la baixa. De fet, del juliol de l’any passat a aquest, les exportacions han passat dels 44 als 30 MEUR.

Gairebé 4.800 MEUR

De moment, l’alentiment de les exportacions no fa ressentir l’acumulat d’aquest 2023. Sobretot, per la bona tònica que va viure el sector exterior gironí durant el primer trimestre i el mes de maig. En concret, entre gener i juliol, les vendes a l’exterior de les empreses de la demarcació se situen en 4.794,1 MEUR. Traslladat en percentatges, això suposa un creixement del 7% en comparació amb el mateix període de l’any passat.

L’escola de Ràdio Capital organitza nous tallers gratuïts sobre ràdio i periodisme digital

Ja estan en marxa els tallers pràctics per aquest 2023 de l’Escola de ràdio i periodisme digital de l’Empordà.

Enguany s’imparteixen 8 tallers pràctics vinculats a la ràdio, al periodisme i a les noves maneres de comunicar, amb una mirada cap al so i al podcast, però també amb la imatge i el vídeo per a xarxes socials.

Mònica Terribas, Kilian Sebrià, Jordi Flamarich i Miquel Curanta s’incorporen al grup de formadors amb quatre tallers de nova creació.

Per a l’edició d’enguany s’afegeixen nous tallers i noves mirades amb professionals de renom com Mònica Terribas, que abordarà la transformació dels programes per a un mitjà cap als continguts, que ara es difonen per diversos canals.

El periodista de Catalunya Ràdio, Kilian Sebrià, també impartirà un taller on s’abordarà la importància del disseny sonor en un programa informatiu i com els recursos d’àudio contribueixen a il·lustrar una informació.

En l’era del vídeo i les xarxes és important conèixer recursos i narratives audiovisuals que ajudin a elaborar millors continguts informatius de manera àgil i per això, Jordi Flamarich dirigirà un taller pràctic per aprendre a editar vídeo amb els dispositius mòbils, mentre que Miquel Curanta conduirà un taller per aprendre a utilitzar eines i aplicacions d’intel·ligència artificial que ajudin a millorar i agilitzar la creació de continguts.

Les inscripcions estan obertes aquí.

Els «clàssics» d’edicions anteriors es mantenen.

A les novetats destacades de l’edició d’enguany cal sumar-hi la reedició de tallers que han estat un èxit en edicions anteriors. Així, el proper 23 de setembre torna el taller de locució professional, impartit pel locutor i doblador Xavier Serrano, el taller de locució i interpretació, que permet aprendre a treballar millor amb la veu, i que imparteix la locutora Dolors Sans, o el taller adreçat especialment a joves, i que ajuda a entendre el món dels influencers, així com els riscos que comporta la sobreexposició a les xarxes. Aquest últim, impartit per Gerard Querol (@Gerryquerryberry).

De fet, el primer taller, centrat en la fotografia informativa per a xarxes, ja es va dur a terme el passat 3 de setembre quan les més de 30 persones inscrites van fer un safari fotogràfic pel centre de Begur, durant la Fira d’Indians, amb el fotògraf Joel Codina.

El recuit de drap, el valor artesà emblemàtic d’Ullastret i de l’Empordà

Recuits i formatges Nuri

En una casa ubicada al centre històric d’Ullastret, trobem un dels productes estrella i més coneguts d’aquest poble: els recuits de drap de Ca la Nuri. Aquest establiment amb més de cinquanta anys d’història elabora diàriament productes làctics de llet de cabra de manera natural i artesanal. La Núria Parals, actual propietària, ha viscut tota la vida veient com la seva mare, també anomenada Nuri, feia recuits i formatges. Per això de més gran, va decidir continuar amb l’empresa familiar, juntament amb el seu marit, innovant i donant a conèixer aquest aliment més enllà de les planes de l’Empordà.

Un projecte que va néixer l’any 1972 sense ser ideat com un negoci, ja que la mare Nuri només volia fer ús de la llet que produïa el ramat de cabres que tenien a casa. En aquest sentit, el que va començar com una fabricació de recuits per abastir a la seva família, va acabar sent un producte local repartit i venut en diferents restaurants, comerços i carnisseries de la comarca.

 

La segona generació va decidir continuar fent de manera manual els recuits i els formatges sempre seguint les receptes tradicionals. Tal com explica la Nuri Parals, l’única cosa que varia és que: “Per exemple, la meva mare va començar amb una olla petita de 5 litres i ara ho fem amb un pasteuritzador de 400 litres”. Per tant, van voler apostar per una elaboració totalment artesana i de proximitat, una elecció que implica destinar-hi moltes més hores, però que queda recompensat en el gust i la qualitat dels productes que fan.

D’altra banda, la mestressa de l’establiment considera que no és del tot fàcil ser artesana a causa que, des de les administracions, s’exigeixen certes mesures i protocols que una empresa petita no sempre pot complir-les. Per això, alguna vegada s’ha plantejat deixar de produir de manera casolana, ja que les noves normatives posen contra les cordes obradors locals com Recuits i formatges Nuri. Tot i això, ella sempre ha valorat el reconeixement i l’agraïment de la seva clientela, que és qui ha ajudat a tirar endavant aquest projecte baix-empordanès.

Un emblema d’Ullastret

Després de tants anys de trajectòria, els recuits de drap són ben coneguts a la zona gràcies al boca-orella i també a altres punts pel fet que part de les vendes són a un públic de fora de la comarca, generalment de Barcelona. De fet, molta gent fa parada expressament al poble d’Ullastret només per poder adquirir aquests làctics com també el famós xuixo de recuit de drap que cada cop va guanyant més seguidors.

 

Per contra, un dels aspectes més significatius que ha canviat al llarg del temps per la Nuri són la fidelitat en les vendes. Abans tenien compradors fixos, però la clientela canvia molt i li agrada variar en l’actualitat. “Avui te’n volen i després demà ja no te’n volen”. D’aquesta manera, per un establiment que elabora productes cada dia que han de ser consumits en una brevetat de temps, és una complicació que s’afegeix a aquest tipus de gènere natural sense conservants ni additius. Tot i això, la família ha apostat per créixer i ampliar les fronteres del negoci fent repartiments de formatges per tota la província de Girona, Catalunya i a la resta de l’Estat.

Xuixos, pastíssos, flams i molt més

Ca la Nuri han anat experimentant amb noves tècniques al llarg d’aquestes cinc décades i, així, han pogut ampliar el catàleg de productes que ofereixen més enllà del típic recuit de drap. Primer, es van aventurar amb el mató, la quallada, el formatge fresc i el semicurat. I, el 2017, van incorporar dos dolços: el pastís de recuit de drap i el flam de recuit. Més tard, van treure a la venda el iogurt i la mantega de cabra. Finalment, just després de la pandèmia, van provar d’emplenar de recuit els xuixos de la pastisseria Can Batlle de Torroella de Montgrí i, sorprenentment, van crear un dels aliments més exitosos.

Tots aquests productes s’elaboren un a un a partir de llet fresca de cabra pasteuritzada juntament amb aliments de proximitat. La fabricació és al dia i, per això, depenen de la demanda i l’època de l’any. Ara bé, el seu objectiu principal és que sempre reflecteixin al 100% l’essència i el gust de l’Empordà.

El Carroussel Costa Brava se celebrarà el 2 de juny de 2024

Carroussel Costa Brava 2022

El consistori de Palafrugell i l’Associació de Carrossaires han arribat a un acord perquè el Carroussel Costa Brava 2024 se celebri el diumenge 2 de juny. La decisió s’ha pres amb l’objectiu de consensuar una proposta adequada a trobar el millor encaix pel desenvolupament d’un dels esdeveniments més importants pel municipi. Tradicionalment, el punt culminant de les Festes de Primavera, el Carroussel Costa Brava, es programava el diumenge anterior al dilluns de Pasqua Granada, que també és coneguda com la Segona Pasqua.

Malgrat aquesta decisió, no es descarta tornar a la tradicional data el 2025, ja que s’haurà de valorar a nivell de tots els sectors implicats. Així, es va decidir que un cop passats 15 dies del Carroussel, es constituirà una Comissió per decidir si la data proposada pel 2024 es pot repetir o no el següent any. En aquesta Comissió, a part del propi Ajuntament i l’Associació de Carrossaires, també es convocarà al sector hoteler i el sector comercial per tal de captar la seva opinió sobre quina és la millor data per programar el Carroussel Costa Brava.

Cal recordar que l’any 2020, el Govern de la Generalitat va aprovar declarar el Carrusel de la Costa Brava de Palafrugell Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional, perquè formés part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. D’aquesta festa se’n té constància des del 1883, es va recuperar el 1928 i, finalment, va entrar en l’etapa actual el 1964, quan la festa apareix descrita com “una desfilada de carrosses a l’estil de l’antiga rua”. El Carrusel de la Costa Brava és un important referent identitari per a la localitat i el seu entorn territorial immediat.

La participació ciutadana

Pel que fa al procés de participació que es va obrir al mes d’agost, la participació no ha arribat al 10% de la població per considerar-se vinculant. En total hi van participar 417 persones i l’opció del SÍ a la proposta del canvi de data va comptar amb 328 vots, mentre la resta va ser vots quantificats en el sector del NO.

Segons l’alcalde, Juli Fernández, “malgrat la poca participació, engegar el procés participatiu ha servit per generar debat i això és el més important. Des del Consistori considerem que és positiu demanar l’opinió de la ciutadania en aquells temes que considerem estratègics i ho seguirem fent en el futur”.