Les comarques gironines registren 53 incendis forestals i una afectació de 562,40 hectàrees aquest estiu

Per
ACN
-
incendi forestal bombers

Les comarques gironines han registrat aquest estiu 53 incendis forestals que han afectat 562,40 hectàrees. La campanya ha estat més llarga del que és habitual, de l’1 juny al 30 de setembre, per l’elevat risc d’incendi a conseqüència del canvi climàtic. Les dades s’han exposat aquest divendres matí durant la reunió de tancament del Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya (INFOCAT) a la demarcació. La delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, ha recordat en paraules del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, que «malgrat la complexitat de la campanya per la sequera, la poca precipitació o les altes temperatures», s’ha tancat «amb menys incendis gràcies a la suma d’esforços».

En aquest sentit, Cañigueral ha explicat la rellevància de la inversió històrica de 74 MEUR en el pla de prevenció d’incendis forestals 2022-2025 del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. «El Govern ha multiplicat per sis la inversió en prevenció d’incendis passant de 3 MEUR anuals a 18 MEUR» i ha afegit que «és evident que són molts els factors que cal tenir en compte quan es parla d’incendis, però la prevenció i preparar els boscos per fer front a l’emergència climàtica, n’és un que s’està demostrant que és indispensable».

La delegada del Govern també ha posat èmfasi en la importància de la coordinació dels cossos d’emergències: «Si tanquem la campanya amb aquests resultats, ha estat per la capacitat de monitoratge, estratègia i coordinació del cos de Bombers de la Generalitat, que han prioritzat els incendis amb més potencial davant dels que no en tenien tant».

Activació de fases d’alerta

Durant la temporada d’estiu Protecció Civil ha activat quatre vegades el Pla INFOCAT en fase d’alerta (vint dies) a la demarcació de Girona i la fase de prealerta s’ha activat en cinc ocasions (cinc dies). Per evitar riscos en els dies més crítics el cos d’Agents Rurals va activar el nivell 3 del Pla Alfa i es van prendre mesures com les restriccions d’accés a massissos.

El massís del Montgrí (Baix Empordà) va tenir l’accés restringit durant sis dies (del 17 al 20 de juliol i del 5 al 8 d’agost); el del Cap de Creus (Alt Empordà) durant deu dies (del 17 al 20 de juliol, del 24 al 26 de juliol i del 3 al 8 d’agost); i el de l’Albera (Alt Empordà) vuit dies (del 17 al 20 de juliol, del 24 al 26 de juliol i del 5 al 8 d’agost).

Una campanya forestal superada gràcies a la feina conjunta

A banda de l’incendi forestal de Portbou, al llarg de la temporada els Bombers han hagut de fer front a incendis amb un gran potencial que, tot i acabar afectant superfícies petites, haurien pogut créixer amb facilitat i posar en risc un alt nombre de persones.

També han estat de gran ajuda les tasques de les unitats del Grup Especial de Prevenció d’Incendis (GEPIF) situat a Figueres, que durant l’estiu s’han centrat en la vigilància i primera intervenció en incendis i la campanya de la sega, exclusivament pensada per donar suport a la pagesia en la recol·lecció del cereal.

Pel que fa al cos de Mossos d’Esquadra, durant la reunió s’ha fet incidència en els desplegaments policials que han dut a terme per garantir la seguretat ciutadana, controlar els accessos als perímetres dels incendis i en la regulació del trànsit.

Amb tot la delegada del Govern ha volgut «agrair i valorar» l’esforç dels servidors públics i totes les persones que formen part dels cossos de seguretat i emergències, però també de la important tasca de les ADF i el voluntariat, que «amb cooperació i planificació han fet una gran feina».

Cañigueral ha volgut recordar, però, que amb el canvi climàtic «no podem abaixar la guàrdia» i que «caldrà continuar amatents perquè hi poden haver incendis greus en qualsevol moment de l’any».

A la reunió de tancament del Pla INFOCAT també han participat, entre d’altres, la directora dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Elisabet Sànchez; l’inspector del Cos de Bombers de la Regió d’Emergències de Girona; Jordi Martín; l’intendent dels Mossos d’Esquadra a Girona, Xavier Domènech; el cap regional en funcions del Cos d’Agents Rurals de Girona, Josep Vilar; el sotscap territorial del SEM Girona, Albert Gil i el responsable de Protecció Civil a Girona, Albert Perramón.

La Bisbal d’Empordà participa al Bornholm Summit 2023 a Dinamarca, la 2a trobada de ciutats artesanes d’Europa

Per
Redacció
-
Fira Artesans Europa Bronholm La Bisbal D'Empordà

La setmana passada la Bisbal d’Empordà va participar, per segon any consecutiu, a la trobada de Crafts Cities (ciutats artesanes) europees que es va celebrar a Bornholm, a Dinamarca. L’encontre va ser juntament amb representació de totes les ciutats i regions artesanes membres de la Word Craft Council Europe (WCC-E).

Enguany el programa de la trobada es va centrar en establir sinèrgies entre totes les ciutats artesanes per tal de donar més recursos, eines i ressò el sector artesà de cada ciutat o regió artesana mitjançant una estratègia de branding i comunicació global. Aquesta edició va incloure una part oberta al públic general que va integrar la població local de l’illa danesa de Bornholm en un debat sobre l’artesania a Europa. Així, la representació bisbalenca va assistir a presentacions, workshops, visites i demostracions que reforcen un dels objectius principals del WCC-E: treballar en xarxa amb les ciutats ‘Craft Cities’ per tal de desenvolupar iniciatives i, alhora, analitzar els reptes de l’artesania europea.

L’illa de Bornholm va esdevenir un marc ideal per a l’ocasió: gaudeix d’una tradició centenària d’artesania i tècniques ben conservades, és una World Craft Region que acull innovadors artistes artesans que treballen la ceràmica, el vidre, el tèxtil, el metall i la fusta.

Va ser al febrer de l’any  passat quan la World Crafts Council Europe (WCC-E) va proclamar que la Bisbal d’Empordà era la primera World Craft City (ciutat artesana) de l’Europa continental. I és que era la cinquena ciutat europea (les quatre restants estan ubicades en illes d’Escòcia, Anglaterra, Irlanda i Dinamarca) d’un total d’una cinquantena a tot el món. Un  reconeixement internacional que oficialitza la tradició històrica que sempre ha vinculat la Bisbal a la ceràmica i, per tant, a l’artesania.

Formar part del WCC, que representa l’artesania a escala internacional, i -de manera oficial, política i administrativa- fomenta l’artesania com una gran activitat professional, participant en programes de cooperació internacional rellevants per al sector artesà. El WCC-E ofereix l’oportunitat d’establir nous contactes i xarxes, així com de compartir recursos a través de l’assemblea general anual,  i d’altres esdeveniments rellevants.

Catalunya, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) de la Generalitat, és membre del WCC-E des de l’any 2018, i ha col·laborat activament en diferents programes de promoció i difusió de l’artesania europea: com són el Crafts Code, Crafting Europe o els Dies Europeus de l’artesania.

El XIV Memorial Antonio Miguel Ramírez començarà i acabarà a Esclanyà

Per
Redacció
-
privat:-el-xiv-memorial-antonio-miguel-ramirez-comencara-i-acabara-a-esclanya
Privat: El XIV Memorial Antonio Miguel Ramírez començarà i acabarà a Esclanyà

Esclanyà serà la seu aquest cap de setmana d’una de les proves ciclistes amb més solera i icòniques de les comarques gironines. Es tracta del Memorial Antonio Ramírez, que enguany arriba a la seva catorzena edició de la mà del Club Ciclista Palafrugell. L’objectiu és retre homenatge a qui va ser ciclista i director esportiu d’aquesta entitat i un dels grans entusiastes d’aquest esport al Baix Empordà: Antonio Miguel Ramírez.

La competició tindrà la Sala Polivalent d’Esclanyà com a punt de sortida i arribada dels participants. La prova començarà a les 17 h i és previst que finalitzi a les 18.30 h. Hi participaran uns 200 ciclistes en categoria cadet i júnior, tant en la modalitat masculina com femenina. A més, l’esdeveniment compta amb el suport i la col·laboració de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Begur.

Detenen a la Bisbal un lladre multireincident per marxar sense pagar de diversos bars i robar una bossa de mà

Per
ACN
-
Cotxe patrulla de la policia Local de la Bisbal d'Empordà | Imatge de l'Ajuntament
Cotxe patrulla de la policia Local de la Bisbal d'Empordà | Imatge de l'Ajuntament

La Policia Local de la Bisbal d’Empordà ha detingut un lladre multireincident que va marxar sense pagar de diversos bars del municipi, va robar la bossa de mà a una dona en una fleca i va intentar fer comprar amb la targeta sostreta. Diversos testimonis també van explicar que l’individu també havia ofert diverses joies. Després dels avisos rebuts, una patrulla el va localitzar l’home i el van arrestar. En el moment de la detenció, el detingut va resistir-se i els agents li atribueixen també un delicte d’atemptat a agents de l’autoritat. L’home, de 32 anys, acumulava un total de 43 detencions per diversos fets delictius.

D’altra banda, la policia ha enxampat aquesta matinada dues persones que intentaven forçar la porta d’un pis per ocupar-lo. Un veí ha informat al cos policial bisbalenc que estava sentint fresses, com si algú estigués forçant una porta. El veí va aconseguir obtenir diverses imatges dels fets: hi havia dos individus amb el rostre tapat, amb ulleres de sol i gorra, a fi de no ser identificats.

Quan els agents van arribar al lloc els van enxampar fugint i, durant l’escorcoll de les persones i el seu vehicle van localitzar un trepant i unes tenalles de grans dimensions. Els dos individus, de 26 i 19 anys, van identificats i els agents van descobrir que havien estat implicats en diversos fets similars a la Bisbal.

El regidor de Seguretat Ciutadana, Xavier Dilmé, assegura que «a les màfies de les ocupacions i als que ocupen per delinquir els hi ha de quedar clar que ara, amb el nou govern, a la Bisbal hi ha tolerància zero en aquest tema i la policia actuarà amb tota la contundència i totes les eines que ens permeti la legalitat vigent».

En aquest sentit, Dilmé remarca que és la col·laboració ciutadana és clau en aquests casos i que cal col·laborar amb la policia per tal de poder actuar «amb la màxima rapidesa i evitar que es consumi l’ocupació».

La planta de compostatge de Solius tancarà definitivament aquest diumenge

Per
Arnau Lara
-
http://www.elpunt.cat

Els municipis que duen les seves deixalles orgàniques a l’antic abocador de Solius ja han rebut la comunicació de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) que diumenge serà el darrer dia que aquesta fracció serà tractada a la planta de compostatge del complex.

L’abocador, que ja portava tancat des del 12 de febrer, mantenia encara activa la planta de compostatge, tot i que la resolució judicial la inclogués.

És una altra galleda d’aigua freda per als pressupostos dels municipis que depenen del servei, entre els qual s’inclouen Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro, i Calonge i Sant Antoni. Informa El Punt Avui que l’alternativa provisional que planteja l’ARC és organitzar un dispositiu de transferència cap a l’Ecoparc 4 d’Hostalets de Pierola, a la comarca de l’Anoia. Representa, però, desplaçaments addicionals a 127 quilòmetres de distància d’anada –i també de tornada–, un sobrecost afegit davant la insuficient capacitat d’altres plantes a les comarques gironines i del que s’han queixat diversos ajuntaments. Fonts de l’Ajuntament de Calonge expliquen per Ràdio Capital que aquest tema s’està plantejant conjuntament amb altres municipis afectats.

Per altra banda Isaac Peraire, el director de l’ARC ha parlat de la situació i i de com els ajuntaments “no poden mirar cap a un altre costat i han de posar de la seva part”. 

En quant al traspàs parla d’una situació “anòmala i esgarrifosa”, ja que el traspàs que s’efectuarà al dilluns cap a Hostalets de Pierola va en contra de la gestió de l’orgànica km0 que defensen, però també indica que és l’única planta actualment que té capacitat per assumir tanta quantitat de deixalles.

La casa Sanià de Palamós es converteix en la Residència Literària Finestres

Per
Maria Alsina
-
Casa Sanià - Residència Literària Finestres

Palamós recupera a poc a poc l’esplendor cultural i literari de principis del segle XX. Aquest cop autors i autores d’arreu del món es reuniran en una residència que es troba en un dels penya-segats que hi ha entre la cala Sanià i la cala dels Canyers, al paratge de l’Espai Natural Castell-Cap Roig. La Casa Sanià obrirà les seves portes a la Residència Literària Finestres, “un territori de calma i recolliment, allunyat dels afanys urbans”.  La Fundació Finestres, però, vol incidir en el territori de manera més profunda i, per això, obrirà la llibreria Finestres on abans hi havia hagut la llibreria La Gavina, situada al carrer Major de Palamós.

La finca, que ara és propietat de la família de Sergi Ferrer-Salat, mecenes del projecte i empresari, està situada en un penya-segat aïllat de la població i en un dels paratges més bells del Mediterrani. La casa, però, té molta més història. La finca Sanià es va erigir durant els anys 30 per la parella conformada per Nicolai Woevodsky i Dorothy Webster, creadors també dels Jardins de Cap Roig. Però l’essència literària de la casa també va quedar marcada per la visita i estada de l’autor i periodista, Truman Capote, mentre treballava en el llibre de ‘A sang freda’. 

Vistes des d’una de les cambres
Cala Sanià vista des de la finca
Cala Sanià vista des de la finca
Biblioteca de la Casa Sanià
Espai comú pels autors
Cambra on hi poden residir autors en la seva estada

Uns quaranta escriptors a l’any

La Residència Literària Finestres està pensada per acollir una quarantena d’escriptors i autors al llarg de l’any en estades d’un mes. Aquesta estada de recolliment en aquesta finca aïllada els ha de permetre escriure o acabar obres que tenen entre mans. Tot això, intercanviant, explorant i compartint coneixement en els àpats que els prepara la cuinera i xef de la finca, Ariadna Julián. El director de la Residència Literària Finestres, Nicolás G. Botero, explica que la literatura i les veus dels autors es reuneixen amb les imatges i el paisatge del Mediterrani a través de l’experiència.

Aquest recolliment es fa a la casa Sanià, una finca que disposa d’habitacions per tres autors i una petita caseta que es troba just davant del mar. “Aquesta última opció és pels escriptors més valents”, apunta Nicolás G. Botero, ja que la caseta davant del mar no té connexió a Internet i la cobertura és inexistent. 

Caseta aïllada de la Residència Literària Finestres
Caseta aïllada de la Residència Literària Finestres
Cala dels Canyers
Caseta aïllada de la Residència Literària Finestres

A part d’acollir autors d’arreu del món, la Residència preveu mostrar a persones d’altres països l’essència mediterrània centrada en la cultura catalana. “La intenció és crear sinergies amb Palamós”, reconeix Nicolás G. Botero. Però, a més, introduir a autors estrangers a la literatura catalana, castellana i llatinoamericana. A part de treballar i gaudir d’aquesta literatura, els autors escriuen textos sobre la seva experiència a la casa Sanià i deixen algun fragment que es pot consultar a la pàgina web de la Residència Literària Finestres. 

Les estades a la Residència ja van començar l’any 2022 i per la Casa Sanià hi han passat autors com Irene Solà, Henry Krempels, Gabriel Ventura, Marina Pintor, Pol Guasch, Leila Guerriero, Marcos Giralt o Guiuseppe Caputo, entre altres. Properament, formaran part de la Residència Kate Tempest, Mariana Enríquez, Irene Pujadas i Robin Robertson. 

Lectura en veu alta de Gabriel Ventura
Lectura en veu alta d’Angela Segovia

Hi ha tres maneres a través de les quals els autors poden formar part de la Residència Literària Finestres. La primera és a través dels Premis i Beques Finestres d’assaig, ja que els guanyadors tindran una plaça assegurada. Tot i això, l’equip de Finestres poden valorar altres projectes participants dels premis i que siguin d’interès per formar part de la Residència. El segon mètode és a través de la convocatòria oberta, dirigida a autors de  novel·les, contes i poemes que s’escriguin en català, castellà o anglès. La tercera, i darrera opció, és la invitació d’autors internacionals que farà la mateixa Fundació Finestres. 

La literatura transformadora

Sergi Ferrer-Salat reconeix que la idea no va sorgir “del no-res”, sinó que la Residència Literària Finestres forma part d’una inquietud i de l’activisme cultural. “És un homenatge al poder transformador infinit de la literatura”, apunta Sergi Ferrer-Salat quan parla de la Fundació Finestres. Així, el projecte de la Residència Literària va sorgir quan Sergi Ferrer-Salat va creure que era rellevant crear una estada d’aquest tipus en aquest paratge de la Costa Brava.

Després de veure aquesta estreta relació de Casa Sanià amb la literatura, l’equip de la Fundació Finestres va decidir crear aquesta Residència Literària. “Estem convençuts que aquesta serà una de les residències literàries de referència al món”, explica Sergi Ferrer-Salat.

L’alcalde de Palamós, Lluís Puig, reconeix que aquest projecte és “un privilegi” pel municipi  i que està segur que serà un “èxit”. Amb paciència i temps s’ha fet l’anunci d’aquest projecte al municipi i Lluís Puig assegura que Palamós es pot convertir en un punt neuràlgic de la “creació literària” conegut arreu del món. 

Cal recordar que la Fundació Finestres inaugurarà la llibreria Finestres a Palamós al carrer Major, on abans hi havia la llibreria La Gavina, durant la primavera o a principis d’estiu de l’any que ve. “Palamós vol participar en aquesta difusió literària del que es creï en aquesta Residència Literària”, apunta el batlle. Per això, ha posat a disposició de la Fundació Finestres els diversos espais del municipi.

1...1.6621.6631.664...7.041Pàgina 1.663 de 7.041