Supermatí - opinió

I el català, també?

Play Episode Pause Episode

1x

00:00 / 3:49

Apple Podcasts Spotify TuneIn iVoox myTuner Radio

RSS Feed

Share

Link

Embed

Em sento optimista: el Girona de futbol -tot i perdre amb el “Realísimo”- es troba a dalt de tot de la classificació de Primera, al costat dels dos grans clubs que sempre aspiren a tot! El bàsquet Girona també ha començat molt bé! I sembla que el català, la nostra llengua, també: es parla català al Congrés, diuen que potser aviat a les institucions europees,…; però, però,…

La meva amiga Montse -que viu entre Barcelona i l’Empordà- em diu que el gran problema del català és que a les escoles i als instituts quasi no s’hi parla i que els mateixos mestres o professors l’usen relativament poc; i, a més a més, l’escriuen incorrectament, amb faltes força greus,…Diu que s’hauria de fer molt més des de les institucions, des del poder polític,… ; però jo, sense portar-li la contrària del tot, però sí una miqueta- li comento coses sobre l’ús oral habitual de la nostra llengua: li dic, per exemple, que ara visc multitud d’ocasions -sigui fent cua al CAP o al lloc on practiquem esport, o a d’altres- on et trobes amb persones conegudes i hi encetes conversa; hi parles en català, et parlen en català pràcticament totes; tot i així si al cap d’un moment arriba i entra en conversa alguna persona de parla castellana -cas de persones fins i tot que fa mes de trenta anys que viuen aquí- de manera automàtica quasi tot el grup passa al castellà. Confesso que jo segueixo parlant-hi en català, però no em quedo gens satisfet. I rememoro com fa més de cinquanta anys la meva estimada sogra -aragonesa de naixement i que sempre parlava castellà perquè tenia vergonya de fer-ho malament en català- que sempre en situacions com la descrita solia dir-nos als altres que seguíssim parlant en català perquè ella l’entenia perfectament i que se sentia malament si la responíem en castellà. Doncs sembla que ara no! Ara qui potser se sent malament és qui segueix parlant en català i, a alguns confessen que els sembla de “mala educació” -entre cometes!- no canviar al castellà tothom del grup…

És que la consciència de llengua de país s’ha anat difuminant? Potser sí! És que a escoles i instituts caldria millorar molt l’ús oral i correctament escrit del català, com diu la Montse? Segurament que sí. És que s’han d’enaltir i promocionar molt més persones com Michel, entrenador del Girona, que amb ben poc temps ha fet esforços per parlar en català? Segurament que sí!. És que s’hauria de normalitzar del tot l’ús del català en espais parlamentaris estatals i que això ens el faria respectar i parlar molt mes a tots? Segur que sí. És que si a Europa també algun dia s’hi pot parlar amb normalitat serà un altre pas endavant? Segur que sí,… Però penso també que calen moltes més coses, entre elles que no tinguem cap vergonya ni por de parlar-ho, tot essent el màxim de respectuosos amb tothom i amb totes les llengües en contacte -això sí-, però alhora mostrant-nos ferms en l’ús de la nostra estimada llengua pròpia, sigui on sigui del país… I més encara -jo diria- si ho fem des del nostre estimat Empordanet!

Que tingueu un molt bon dia!