Els Bombers fan un 25,6% més de rescats a les comarques gironines des de principi d’any
Els Bombers han fet un 25,6% més de rescats a les comarques gironines des de principi d’any respecte al mateix període del 2022. En concret, entre l’1 de gener i el 31 d’agost, s’ha passat de 293 serveis a 365. Les comarques amb més incidència són el Ripollès i el Baix Empordà, amb 91 i 87 rescats respectivament. El sergent responsable de la unitat Grup d’Actuacions Especials (GRAE) a Olot, Pere Planagumà, explica que «l’activitat al medi natural ha crescut després de la pandèmia» i això ha provocat que «hi hagi més incidències». A més, detalla que on més rescats s’han de fer és «en llocs de difícil accés» d’alta muntanya o en camins de ronda. De fet, des de principi d’any s’han efectuat 224 serveis d’aquest tipus (el 60,9% del total).
Des de la unitat GRAE d’Olot, s’atribueix el notable augment de serveis efectuats enguany a les comarques de Girona -respecte al mateix període de l’any passat- a l’increment de gent fent activitats al medi natural. «Els rescats han augmentat si ho comparem amb la tendència de l’última dècada perquè hi ha més persones a la muntanya», detalla Planagumà, que diu que «és bo que es facin més pràctiques saludables», però alerta que «cal estar preparats».
El sergent afirma que es troben casuístiques molt diverses, des de persones que s’han perdut i no saben tornar a d’altres que s’han fet mal i necessiten ser evacuats. A l’estiu a la Costa Brava, per exemple, una de les més comunes és la de «turistes fent activitats pels camins de ronda mal equipats». I a alta muntanya, on tot l’any hi ha activitat, «es fan rescats de gent que es perd, es torça el turmell… i requereixen l’activació d’un servei GRAE perquè és un lloc de difícil accés».
A més, també s’ha detectat un augment de casos en vies ferrades perquè «estan de moda i es publiciten com una activitat lúdica». Això fa, segons detalla el sergent, que hi hagi «molta participació de gent poc preparada que lloga un equipament i va a fer l’activitat». Des del GRAE d’Olot es recomana «documentar-se abans de fer la ruta» per valorar si es té la condició física necessària i, en cas que sí, «anar-hi amb guia».
I una altra de les tendències de moda que provoquen incidències és l’ús de bicicletes elèctriques perquè «permeten arribar més lluny a gent amb poca condició física». I això, segons el sergent, «està bé perquè els permet fer esport, però alhora si tenen un petit accident se’ls ha de rescatar perquè no són capaços de tornar».
Formar-se i informar-se abans d’anar a la muntanya
Per reduir riscos i evitar fer un mal ús dels serveis, Planagumà recomana «tenir uns coneixements mínims de la ruta que es va a fer, assegurar-se de la meteorologia i valorar les condicions físiques del grup». En aquesta línia, elogia la «tasca tan important» dels centres excursionistes, que formen la ciutadania en «orientació a la muntanya, capacitat de traçar rutes i saber l’equipament que cal dur». I també la dels guies de muntanya, que «la gent pot contractar per fer l’activitat a l’aire lliure i minimitzar riscos».
«És molt important que siguem conscients que el clima pot canviar de cop quan ets a alta muntanya i assegurar-nos que el grup té el nivell per fer aquella ruta», insisteix el cap del GRAE a Olot. A més, recorda que s’hauria de saber «fer funcionar una brúixola i orientar-nos amb un mapa» perquè «la tecnologia pot fallar». Planagumà està convençut que els mòbils ofereix una «falsa seguretat» perquè «a les zones de difícil accés, normalment, no hi ha bona cobertura». I, per tant, això pot impedir, per exemple, poder enviar la ubicació als Bombers.
Ripollès i Baix Empordà, on més rescats s’han fet
El Ripollès és la comarca de la demarcació de Girona que, habitualment, concentra més rescats i també on més han augmentat aquest 2023, en passar de 55 a 91. D’aquests, 72 s’han efectuat a muntanya i la resta es reparteixen entre rescats de persones perdudes (16), rescats o recerques al medi fluvial (2) i acompanyament de persones perdudes (1).
Planagumà ho atribueix al fet que al Ripollès «s’hi practiquen esports de muntanya durant tot l’any». De fet, el pobles on més se n’han fet estan situats a cotes elevades i engloben tota la zona del parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser: Setcases (7) i Queralbs (37). El sergent detalla que «en aquests punts de difícil accés, s’activa el servei del GRAE per fer rescats de casuístiques que si es produïssin en un poble, on és més fàcil trobar ajuda, segurament no caldria».
El Baix Empordà és la segona comarca on més rescats s’han efectuat des de principis d’any. Aquí també s’ha produït un augment de casos important, passant de 67 el 2022 a 87 aquest 2023. D’aquests, 43 s’han fet a muntanya i els altres es reparteixen entre guiatge (2) i rescats (10) de persones perdudes, rescats o recerques al medi marítim (28) i al medi fluvial (1) i salvament en coves i pous (1). Les localitats on s’han hagut d’evacuar més persones en aquesta comarca són Torroella de Montgrí (19), Palamós (13) i Palafrugell (11).
A la resta de comarques gironines els rescats s’han, pràcticament, mantingut. Hi ha tres comarques on han augmentat lleugerament: l’Alt Empordà, passant de 60 a 66; la Garrotxa, de 36 a 37 i el Gironès, de 20 a 25. Mentre que al Pla de l’Estany s’han baixat dels 5 rescats de l’any passat a 3 i a la Selva s’ha fet un rescat menys, passat dels 50 del mateix període de l’any passat al 49 d’enguany.
Helicòpter 365 dies l’any
A Catalunya, hi ha quatre parcs de Bombers GRAE que donen cobertura a tot el territori. A la Seu d’Urgell i a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) disposen tot l’any d’un helicòpter propi i a Olot, que fins ara el tenia 220 dies l’any, s’hi deixarà sempre a partir de l’any que ve. Recentment, s’ha obert també un quart parc GRAE a Valls per oferir una cobertura més ràpida al sud del país.
Des de principi d’any, el GRAE ha fet 1.540 rescats a tot Catalunya. D’aquests, la majoria (1.019) s’han fet a la muntanya. Els serveis que continuen en nombre de casos són el de recerca de persones perdudes (271) i el de salvaments marítims (150). Enguany, els mesos que més se n’han produït han estat agost (297), juliol (249) i febrer (208).
Pere Pons: «Tete Montoliu era un home avançat a la seva època»
L’Espai Ter de Torroella de Montgrí recorda el músic i pianista de jazz, Tete Montoliu, aquest dissabte amb motiu del 90è aniversari del seu naixement. Per parlar-nos de les diverses activitats que es faran ens ha visitat un dels impulsors de la jornada i periodista bisbalenc, Pere Pons.
Pere Pons reconeix que encara és important recuperar la figura de Tete Montoliu, perquè tot i que «ens va deixar» és un referent de la música a nivell mundial. «És un músic que ha marcat una època i un estil dins el món del jazz», explica Pere Pons.
El periodista reconeix que és complicat definir l’estil de Tete Montoliu, ja que va marcar «la revolució del jazz» a nivell tècnic i musicològic. «Tete Montoliu era un avançat de la seva època», apunta Pere Pons. La seva música ha arribat fins al dia d’avui.
Per intentar recuperar la importància d’aquesta figura de la música jazz, Pere Pons ha escrit ‘ROUND ABOUT TETE. Una mirada coral a la vida i l’obra de Tete Montoliu’. A part del concert d’homenatge que es farà amb diversos artistes del món del jazz actual, la jornada dedicada a Tete Montoliu també acollirà la presentació d’aquest llibre. A part de comptar amb la visió de l’autor, diversos músics que participen en la jornada formaran part també de la presentació d’aquest llibre.
La voluntat era crear una «biografia coral» i incorporar les veus de les diverses persones que van conviure amb Tete Montoliu. «Hi ha persones que he pogut entrevistar directament, però també he comptat amb arxius de persones que van formar part de l’artista», apunta el periodista.
A més, a les 21 h es farà el concert que reunirà més de 20 persones dalt l’escenari, ‘Tot celebrant Tete & Big Band‘, que interpretaran temes vinculats a l’artista. Pere Pons reconeix que ha estat fàcil reunir aquests artistes per celebrar l’obra de Tete Montoliu.
L’aeroport de Girona-Costa Brava registra un augment de passatgers del 17,7% des de principis d’any
L’aeroport de Girona-Costa Brava (Selva) ha superat els 1,3 milions de passatgers des de principis d’any, una xifra que suposa un augment del 17,7% respecte al mateix període del 2022. A més, aquest setembre han passat pel de Girona 265.186 viatgers, un 37,4% dels que hi van passar l’any passat. Aquest mateix mes també ha crescut el nombre de vols operats un 16,8% amb 2.558, tot i que han disminuït els globals fins avui amb un 0,8% menys de connexions des de principis d’any que el 2022 (16.659). En relació amb la càrrega, durant el mes de setembre s’han transportat 106 tones de mercaderia (un 268,8% més que en el mateix mes de l’any passat) i 240 tones des de principis d’any (un 140,6% més que el 2022).
El de Girona ha estat el segon aeroport de la xarxa d’Aena a Catalunya pel que més viatgers i més avions han passat aquest setembre. L’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha registrat 4,6 milions de passatgers i 28.455 vols; el de Reus, 165.815 viatgers i 2.221 operacions; i el de Sabadell, 535 passatgers i 4.072 connexions aèries.
Imma Gelabert: “La Festa de la Cervesa és per passar-nos-ho bé, però sempre amb un consum responsable”
Platja d’Aro va fer aquest dimecres la tradicional punxada del primer barril de la Festa de la Cervesa que aquest any arriba a la seva 35a edició. Ja s’han celebrat algunes activitats de la festa, però el plat fort arriba aquest cap de setmana. Per parlar-nos de l’edició d’enguany, ens visita la regidora de Turisme i Promoció Econòmica, Imma Gelabert.
Aquesta festa permet allargar la temporada turística a mitjan d’octubre, que enguany ha anat acompanyada per un temps força estiuenc i d’un dia festiu o, per algunes persones, d’un pont. La Festa de la Cervesa va començar en un principi en una altra ubicació, però des de fa uns anys es fa a la plaça del Mil·lenari a causa de la gran afluència de gent. I, és que, arriba després de mesos d’activitat frenètica, per això, és un lloc per retrobar-se i també un punt de referència pel visitant de fora.
És cert que la celebració va dedicada a una beguda alcohòlica, tot i això, des de l’Ajuntament, volen deixar clar que promouen i fan una crida al consum responsable d’aquesta beguda. A més, la fira es basa sobretot en “el tema gastronòmic, no és només el fet de beure cerveses”. Un esdeveniment que com tota festa va acompanyat d’activitats, música i espais per adquirir menjar, sobretot, com a forma d’apropar-se a un públic més familiar.
De fet, els 7 establiments que hi ha són empreses del propi municipi i ofereixen les marques de cerveses que serveixen normalment. Per tant, és una manera de promocionar el comerç local. Altrament, l’Ajuntament fixa el preu de cada producte perquè siguin iguals en totes les paradetes.
La inflació anual puja un 3,3% al setembre a les comarques gironines
L’Índex de Preus de Consum (IPC) a les comarques de Girona ha tornat a créixer i arriba al 3,3% al setembre en la comparativa anual, un punt més de la xifra que hi havia el mes anterior. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, la inflació ha recuperat els nivells de l’abril, quan va pujar un 3,9% en la comparativa anual. Els preus que han crescut més són els del menjar i en l’últim mes anar al supermercat ha sortit un 9,9% més car del que ho era el setembre del 2022. També creixen els preus en restaurants i hotels (6,5%), l’oci i la cultura (5,6) i el transport (5,1%). Per contra, les despeses d’habitatge, aigua, llum, gas i altres subministraments han baixat un 13,6% en comparació amb ara fa un any.
La inflació s’ha tornat a disparar a les comarques gironines en la comparativa anual, tal com indiquen les dades que aquest divendres ha publicat l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’índex general a Girona ha crescut un 3,3%, un punt més del que hi havia el mes anterior. Es tracta d’una dècima inferior a la mitjana catalana.
Els aliments són el que més s’han encarit i anar al supermercat aquest mes de setembre ens ha sortit un 9,9% més car del que ens costava ara fa un any. De fet, en tot el que portem de 2023 els preus del menjar ja han pujat un 5,7%.
Per altra banda, els preus del lloguer segueixen creixent. Aquest setembre han crescut un 3,7% en comparació amb el mateix mes de l’any passat. Per contra, altres despeses vinculades a la llar han caigut. És el cas de la llum, el gas i altres combustibles, on l’índex ha baixat un 27,1% respecte al setembre del 2022.
La compra de vehicles nous també surt més car a la butxaca dels gironins respecte a l’any passat. Concretament és un 5% més car. Una xifra similar a l’augment de preus que han tingut els restaurants, que en un any han pujat un 6,3% els preus de les cartes. Encara en l’àmbit turístic, hi ha els paquets turístics que han crescut de forma exponencial. Contractar-ne un surt un 21,4% més car que el preu que tenien al setembre del 2022. Malgrat tot, la comparativa mensual en aquest aspecte és menor, ja que s’ha acabat la temporada turística. Els paquets contractats aquest setembre han estat un 15,3% més barats del que van sortir a l’agost.
