Drake empata en números 1 amb Michael Jackson als Estats Units
Drake ha aconseguit aquesta setmana sumar un nou número 1 als Estats Units gràcies a ‘First person shooter‘, una de les cançons del disc “For all the dogs“.
La gràcia és que la lletra de la cançó és que en un moment diu “estic a una d’igualar a Michael“, fet que al final s’ha acabat produint. I és que tant un com l’altre sumen 13 números 1 amb els seus corresponents senzills.
Tot i aquestes espectaculars xifres, encara queda lluny dels 20 números 1 dels Beatles o dels 19 de Mariah Carey.
Per celebrar aquesta fita ha compartit una fotografia a Instagram on fa un muntatge amb una imatge de Michael Jackson, que vesteix una dessuadora de OVO, el segell de Drake.
Tot i els molts números 1 que suma Drake, la majoria d’ells no passen d’una sola setmana al primer lloc i ens hem de remuntar fins el 2018 amb ‘In my feelings’, per trobar una cançó que hagi resistit vàries setmanes a dalt de tot.
L’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha obert les seves portes als professors Ngor Ndour Bamol i Ali Sow, de la Universitat Assane Sech de Ziguinchor (UASZ) de Senegal, que han estat immersos en l’estudi de la gestió de l’aigua a Torroella. Aquesta col·laboració té l’objectiu d’aplicar les experiències locals per frenar la salinització del delta del Casamance a Senegal.
El focus de les reunions ha estat l’avaluació de l’experiència de la Junta Central d’Usuaris d’Aigua del Baix Ter, així com les iniciatives destinades a gestionar i resoldre la salinització dels aqüífers del Ter, el Fluvià i la Muga. A més, els professors senegalesos han tingut l’oportunitat de visitar la maresma recuperada de la Pletera, que ha estat un cas d’èxit en la recuperació d’hàbitats.
Aquests especialistes senegalesos es mostren especialment interessats en incorporar a Senegal les estratègies de gestió apreses a Torroella per lluitar contra la salinització del delta del Casamance. La regió de la Casamance ha patit les conseqüències de la salinització, que ha afectat negativament els cultius i la vida de la població local.
Davant d’aquesta realitat, s’ha establert una col·laboració entre la Federació d’Associacions de persones de la Casamance a l’Estranger (FACE), el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i la UASZ per impulsar un projecte de cooperació internacional. Aquest projecte té com a objectiu entendre i minimitzar els impactes ambientals i socials de la salinització al delta del Casamance.
La trobada, coordinada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, va comptar amb la participació de diverses figures importants, com el regidor de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, Txiqui Sánchez; Joan Solà, tècnic de la Junta Central d’Usuaris d’Aigua del Baix Ter; Xavier Quintana, director científic del Projecte LIFE Pletera i professor de la Universitat de Girona; Eva Vendrell, professora de la UPC; i Lídia Martos, tècnica del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
Aquest intercanvi és un pas fonamental en la consecució d’un projecte pioner que té com a objectiu crear un grup de treball internacional que abordi els reptes de la salinització als ecosistemes aquàtics i agraris. La col·laboració entre Torroella de Montgrí i Senegal promet ser una peça clau en la lluita contra els efectes negatius de la salinització en el delta del Casamance.
Tots recordem algun mestre molt especial que va marcar la nostra infantesa de manera positiva. D’entre el magma de records i rostres del passat ens apareix nítidament la seva cara, les seves paraules, el seu tarannà i, d’alguna manera, ens provoca un petit somriure. No sabem què era, exactament, allò que el va fer o la va fer especial, però si que sabem que fou especial, i cadascú sap el seu perquè. Potser ens va despertar una vocació que ni tan sols sabíem que teníem, potser ens va fer comprendre una matèria fins aleshores indesxifrable, potser ens va acompanyar en un moment especialment delicat del nostre desenvolupament personal. Sigui com sigui, sabem del cert que sense aquella persona la nostra vida no hauria sigut igual.
Aquests dies hi he pensat per dos motius. El primer és perquè estic fent un màster de professorat on se’ns va fer aquesta pregunta, què recordes d’aquell professor o professora que et va marcar de jove i per què el recordes. I tothom, sense excepció, tenia el seu professor o professora ben present al cap. El segon, perquè la setmana passada vaig veure per les xarxes socials que el meu primer entrenador d’handbol es retirava després d’una vida dedicada a formar a nens com el que jo era fa gairebé quaranta anys.
L’Emilio Blanco va aparèixer a l’única escola pública que hi havia aleshores a la Bisbal per ensenyar-nos què era això de l’handbol, un esport poc conegut, aleshores. Venia de lluny, deien que havia jugat a l’Atlètic de Madrid i a nosaltres això ja ens semblava gros, que hagués decidit anar a fer una mena d’extraescolar a una escola d’un poble com la Bisbal, i se’ns va guanyar de seguida. Ens va encomanar la seva passió per aquest esport i va fer que un grapat de nanos bisbalencs hi acabéssim molt vinculats.
Des d’aleshores, l’Emilio ha continuat transmetent els seus coneixements i passió a moltes generacions de nens que han passat per l’Handbol Bordils, club al que ha estat vinculat durant molts i molts anys, fins que aquesta temporada ha posat el punt i final a la seva particular creuada, una vida dedicada a formar bons jugadors i bones persones, perquè tot va lligat. I estic segur que no soc l´única persona que, al mirar enrere, veurà en l’Emilio a un d’aquells mestres que ens ha marcat tant.
Privat: El Ple aprova les ordenances fiscals per al 2024
L’Ajuntament de Begur ha aprovat les ordenances fiscals pel 2024. El consistori ha hagut d’apujar les taxes i impostos d’alguns tributs per, tal com apunten, «l’increment generalitzat dels preus i l’increment de l’IPC». L’oposició, però, no s’ha mostrat gaire d’acord amb aquestes ordenances fiscals i amb les diverses pujades de taxes i impostos.
En el cas de l’Impost sobre Béns Immobles, el govern municipal ha aprovat una nova normativa per a regular una qüestió sensible pel municipi, com és la dificultat d’accés a l’habitatge. Per això, les noves ordenances estableixen un recàrrec del 50% en la quota de l’IBI per a immobles d’ús residencial desocupats durant dos anys consecutius. Aquest recàrrec s’aplicarà a titulars de dos o més immobles d’ús residencial i amb causes de desocupació injustificades. Manel Vallès, regidor de Joventut, Noves Tecnologies, Participació ciutadana i Educació, explica que aquesta és una mesura que s’està impulsant en altres poblacions de la comarca.
Aquesta pujada de l’IBI, però, no ha estat ben rebuda per alguns grups de l’oposició. Eugeni Pibernat, portaveu i regidor de Tots per Begur i Esclanyà, demanava que la taxa s’apugés de manera més gradual i que l’aprovació de les ordenances es fes de manera consensuada amb l’oposició.
Tot i això, Andreu Peñalver, regidor d’Hisenda, explica que “existien taxes i alguns impostos que no s’havien revisat des de fa molt temps, algunes d’elles des de fa més de 15 anys, i calia actualitzar-les. No obstant això, hem vetllat en tot moment perquè els increments sempre es mantinguin per sota de la pujada de l’IPC acumulat”.
Pel que fa a l’IBI general, com també l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), s’incrementarà un 5%. Alhora, se substitueix el terme ‘minusvàlid’ pel concepte «persones amb diversitat funcional» i minusvàlua per «diversitat funcional» de les ordenances. Les noves ordenances també contemplen l’eliminació de la taxa per l’estacionament de vehicles de tracció mecànica en la via pública, a l’espera de licitar la concessió del servei de cobrament.
Tributs per als serveis municipals
Pel que fa a la taxa del cementiri municipal, l’Ajuntament fixa un augment de les tarifes en un 15% per cobrir el cost del servei i regularitza el cost d’adquisició dels nínxols segons el seu cost real. Així doncs, els nínxols temporals a 50 anys, que anteriorment costaven 750 €, amb les noves ordenances tenen un valor de 900 €; els columbaris costaran 225 € en lloc de 200 € i el tràmit per expedició de títol de nínxol valdrà 15 € per unitat, en lloc de 12 €. També augmenten les despeses de conservació i neteja del cementiri: s’incrementa la quota per nínxol fins als 14 € (abans en valia 12 €), la quota per panteó fins als 75 € (abans era de 66 €), la de la tomba puja als 23 euros (3 € més que l’any 2023) i constarà per primer cop la quota de columbari, a 10 €.
Quan es parla del subministrament d’aigua potable i del clavegueram, i després d’encarregar un estudi econòmic per determinar les tarifes dels serveis segons consum, l’Ajuntament segueix pendent de l’aprovació o modificació de la Comissió de Preus de Catalunya. L’increment oscil·larà entre el 19% i el 28%, segons els litres d’aigua que es consumeixin trimestralment. Es tracta d’una mesura per frenar el malbaratament d’aigua. D’aquesta manera, les persones abonades que consumeixin fins a 120.000 litres trimestrals notaran un augment de la factura de prop de 24 € anuals, mentre que l’increment més gran el tindran els usuaris que consumeixin més de 800.000 litres al trimestre (228 € anuals).
Ocupació de la via pública
La taxa per l’ocupació de terrenys d’ús públic amb taules i cadires amb finalitat lucrativa s’unifiquen les quotes amb un increment del 12,5%, fixant-la a 45 € amb l’excepció de plaça Forgas que es manté a 35€. L’increment es manté molt per sota de l’IPC que, des de 2014 (últim any que es va revisar aquesta quota) fins ara, supera el 20% acumulat.
Així mateix, seguint amb els diferents usos de la via pública, es regularà amb més concreció l’ocupació de les places, carrers, platges i espais naturals per rodatges amb caràcter lucratiu. Fins ara, s’aplicava una tarifa única de 220 € que, per a l’any vinent, s’ha dividit en quatre tarifes per a pel·lícules (450 euros al dia); sèries i programes de televisió (350 euros al dia); reportatge, documentals, espots publicitaris i videoclips (250 euros al dia) i fotografies comercials (80 euros al dia).
L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ha aprovat inicialment el text refós de la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) en l’àmbit del Collet de Sant Antoni.
Un dels principals objectius d’aquesta modificació urbanística és la creació d’un gran parc urbà a Sant Antoni situat a l’entorn de les restes arqueològiques de la terrisseria romana del Collet i connectat amb el parc del Collet, on hi ha també les restes romanes d’una important vil·la. Aquest objectiu s’assolirà amb la reubicació de la zona d’equipament i també permetrà la creació d’un aparcament que doni servei a un nou espai cultural.
Aquesta modificació suposarà també una reducció del sostre total edificable. En conjunt la modificació del POUM en aquest àmbit reduirà en 500 m² el total de sostre edificable, amb l’eliminació de la zona dedicada a ús hoteler. D’altra banda, s’incrementa el sostre dedicat a ús residencial, fet que permetrà disposar d’un 30% d’habitatge de protecció oficial i millorar d’aquesta manera les previsions contingudes en el Pla Local d’Habitatge pel primer sexenni.
Així, aquesta modificació permetrà obtenir més habitatge de protecció sense augmentar l’edificabilitat del sector, i també permetrà la creació d’un parc urbà amb un equipament cultural i aparcament. En qualsevol cas, aquesta modificació no suposa una variació de l’aprofitament urbanístic en el global de l’àmbit que afecta, manté la reserva de sistema d’equipaments comunitaris i representa un increment de gairebé 6.000m² de sòl destinat a sistemes públics.
Aquest dilluns va començar la segona edició de l’Escola de Carrossaires de Palafrugell, amb una desena d’assistents. El curs té com a principal objectiu mantenir aquesta tradició tan arrelada i diferencial dels carnavals a la vila.
El curs s’allargarà durant els mesos d’octubre, novembre i desembre, temps durant el qual els alumnes aprendran a fer «ninos» i escultures carrossaires. Les temàtiques estan dividides en dos grans blocs: un de més teòric i un altre de més pràctic. Les sessions s’impartiran els dilluns al vespre entre les instal·lacions de Can Genís i la Nau dels carrossaires.
L’activitat, està organitzada per l’Associació de Colles de Festes de Primavera i el curs l’imparteix Julio Navarro, amb una llarga experiència en el món del carrossaires i de les Festes de Primavera.
Tot i que ja s’ha fet la primera sessió, encara hi ha alguna plaça disponible, així que si hi ha persones interessades en fer el curs, es poden inscriure’s a través del web www.cangenis.cat. D’altra banda, durant els mesos de gener i febrer s’impartirà un curs de Maquillatge artístic per al món dels carnavals. Aquesta formació impartida per Barbara Viñas es farà durant 5 divendres a Can Genís.
L’art de crear una carrossa
Les carrosses són un tret diferencial de les colles de carnaval a Palafrugell. El treball de construcció de la carrossa podria bé considerar-se un treball d’artesania doncs les tècniques i material que s’hi utilitzen són molt diversos amb acabats de molta qualitat. Tradicionalment, els grups de carrossaires solien estar integrats per persones provinents de diversos oficis que sempre podien aportar la seva expertesa en la construcció de les carrosses, com la fusteria, la pintura, l’electricitat, etc.
Així doncs, la creació d’una carrossa és una tasca que comença molts mesos abans de la celebració del Carroussel del Costa Brava a la primavera. Generalment, uns sis mesos abans de les Festes de Primavera, cada colla es reuneix per decidir el tema. Un cop triat es comença a treballar per perfeccionar la idea i obtenir un primer esbós del que serà la carrossa i poc a poc es va treballant fins a tenir-la enllestida per desfilar.
L’estructura de la carrossa es crea sobre una plataforma de fusta que es posa en un camió vell del qual s’ha aprofitat el motor. Cada colla utilitza diferents tècniques i materials com per exemple ferro, fusta, poliuretà, guix, etc. per confeccionar estructures, ninots i elements decoratius.
Les carrosses surten al Carroussel acompanyades d’una comparsa. La comparsa consta de dos elements bàsics: el vestuari, que habitualment es dissenya i s’encarrega a un modista: i la coreografia, que demana a la comparsa trobar-se uns dies a la setmana per assajar-la amb la música escollida.
