Refer el camí

Per
Neus Colomer
-
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Refer el camí
Loading
/

Haureu vist que els darrers temps a cada bloc de notícies hi trobem tres temes protagonistes: el

Haureu vist que els darrers temps a cada bloc de notícies hi trobem tres temes protagonistes: el canvi climàtic, el desplaçament de persones i els conflictes internacionals. I la seva interrelació es fa cada cop més palesa.

El canvi climàtic és una realitat científicament reconeguda -encara que políticament menystinguda- i està tenint un impacte significatiu en els ecosistemes i en la vida humana arreu del món. Les seves repercussions sobre el desplaçament de persones i la creació de tensions i conflictes en diferents regions del planeta són cada vegada més evidents.

En primer lloc, el canvi climàtic està provocant fenòmens com l’augment del nivell del mar, la desertificació o l’augment de la freqüència d’esdeveniments meteorològics extrems. Aquestes pertorbacions tenen un impacte directe sobre les economies locals i les activitats agrícoles, provocant la pèrdua de recursos naturals i una disminució de les oportunitats de treball i de subsistència per a les comunitats que en depenen.

Com a conseqüència, moltes persones es veuen obligades a abandonar les seves llars i a buscar refugi en altres regions o, fins i tot, en altres països. Aquesta migració forçada pot provocar tensions significatives entre les comunitats locals i els migrants, especialment quan es disputen recursos limitats com aigua o terres de cultiu. A més, l’augment del nombre de persones desplaçades posa una pressió considerable sobre els serveis socials i econòmics, sobrecarregant els governs nacionals i els organismes internacionals encarregats d’atendre aquestes crisis humanitàries.

En molts casos, aquestes tensions poden desembocar en conflictes armats o en tensions polítiques que poden agreujar encara més la situació. A més, els grups armats poden aprofitar-se d’aquestes situacions de vulnerabilitat per reclutar membres o per obtenir suport entre les comunitats desplaçades.

Davant d’aquest panorama, és essencial que la comunitat internacional i els governs treballin conjuntament per abordar les causes subjacents del canvi climàtic; Reconduir les tensions polítiques perquè no desemboquin en conflictes armats; Així com establir polítiques i programes que abordin els reptes del desplaçament forçat i que proporcionin suport adequat a les persones afectades, especialment aquelles més vulnerables, com les dones, els nens i els ancians. Però lluny d’això, veiem com els Estats estan optant per ampliar el pressupost en armament en detriment del de la sanitat, medi ambient i els serveis socials.

Estem triant el camí equivocat, tant de bo siguem capaços de refer el camí.

Eva Espinet: «El llibre i la ruta literària parlen molt de la història dels palamosins i palamosines»

Per
Maria Alsina
-
Passeig del Mar Palamós -procés participatiu
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Eva Espinet: "El llibre i la ruta literària parlen molt de la història dels palamosins i palamosines"
Loading
/

El Museu de la Pesca de Palamós es prepara per realitzar una ruta literària per Palamós inspirada en la novel·la Un punto azul en el Mediterráneo, d’Eva Espinet. L’esdeveniment es farà el dissabte 28 d’octubre a partir de les 12 h pels carrers de Palamós, on s’ambienta la trama del llibre. Per parlar-nos d’aquesta activitat ens ha visitat l’autora i creadora de la ruta literària, Eva Espinet.

Tot i que l’autora no ha desvetllat concretament quins carrers es visitaran durant la ruta literària, Eva Espinet explica que es farà «un viatge al Palamós dels anys 30, després de la guerra civil», però també «ens traslladarem als anys 90». La ruta passarà pel Moll, el nucli antic del municipi o el passeig Marítim, entre altres espais.

A més, una de les característiques d’aquesta ruta és que tothom qui vulgui es pot apuntar a l’activitat de showcooking que es farà a l’Espai del Peix. «La recepta que s’hi cuinarà té molta relació amb el llibre», apunta Eva Espinet.

Una relació estreta amb Palamós

Tot i que l’autora és de Barcelona, la seva família paterna ha viscut a Palamós des del 1750. Eva Espinet ja havia organitzat altres rutes literàries per altres municipis, però en l’acabar el llibre de Un punto azul en el Mediterráneo va veure necessari oferir als lectors l’oportunitat de cabussar-se en la història a través d’aquesta ruta literària pels carrers de Palamós.

Cal recordar que Un punto azul en el Mediterráneo neix d’una anècdota familiar. L‘àvia d’Eva Espinet va desvetllar, en un dinar familiar, una història d’amor adolescent que va tenir amb un jove alemany que, poc després, marxaria a combatre a la Segona Guerra Mundial. L’autora llavors passa a fer-se preguntes sobre com hauria acabat aquesta història d’amor si la seva àvia hagués marxat a Alemanya amb aquest jove. 

Eva Espinet, que és historiadora, va documentar-se a Palamós sobre els diferents conflictes que van sorgir en l’època de la Guerra Civil, un dels períodes que s’aborda a la novel·la. «Vaig ambientar la novel·la en la belle èpoque de Palamós», tot i que el llibre també viatja fins a París i Berlín en el període de la Segona Guerra Mundial. En total, l’autora s’ha documentat i ha escrit el llibre en tres anys.

Eva Espinet explica que està molt satisfeta de l’evolució que ha tingut el llibre després de la seva publicació. A més, des de Palamós el llibre ha tingut molt bona acollida. Eva Espinet explica que encara es poden comprar entrades per poder participar tant a la ruta literària com al showcooking de Un punto azul en el Mediterráneo.

El Voluntariat per la Llengua celebra 20 anys al Baix Empordà

Per
Redacció
-

Aquest any el Voluntariat per la Llengua celebra els seus 20 anys. És la iniciativa del Consorci per la Normalització Lingüística que emparella un aprenent de català amb un voluntari perquè es vegin periòdicament i així l’aprenent pugui practicar la llengua més enllà de classe. Al Baix Empordà la iniciativa va començar l’any 2003 a Palafrugell. Per celebrar que ja fa vint anys que es va posar en funcionament a la comarca, aquest cap de setmana el Consorci va fer un acte a Calonge.

A l’acte hi van participar tant alumnes actuals com antics, així com professores de català d’arreu de la comarca. Des del 2003, al Baix Empordà s’han format 3400 parelles presencials i 90 més de virtuals. Com dèiem, la iniciativa va començar a Palafrugell, però poc després s’hi van afegir altres municipis com La Bisbal d’Empordà, Calonge, Palamós, Torroella de Montgrí i Castell-Platja d’Aro.

Durant l’acte es van fer parlaments institucionals i també es va homenatjar una persona que fa de voluntària per la llengua des del 2003. Finalment, va acabar amb una actuació musical a càrrec de Lídia Lobato, propietària de la llibreria sobre música de Calonge. A part d’això, també es va organitzar un taller de castells amb els minyons de Santa Cristina d’Aro.

En aquests 20 anys en funcionament, més de 175.000 persones han participat en el Voluntariat per la llengua arreu de Catalunya.

Un estudi mostra l’interès creixent pel peix de proximitat dels restaurants del Baix Empordà

Per
Redacció
-
Estudi Peix promediterrània

La Fundació Promediterrània i la Universitat de Girona han col·laborat en un estudi que mostra l’interès creixent dels consumidors pel peix de proximitat que ofereixen els restaurants de la comarca del Baix Empordà. Aquest treball, que s’emmarca dins del pla estratègic Palamós Peix, ha estat realitzat per acadèmics del Departament d’Empresa de la Universitat de Girona, amb l’objectiu de comprendre millor la comercialització dels productes pesquers locals dins del context de la restauració comercial.

L’estudi va dur a terme una anàlisi exhaustiva de l’oferta gastronòmica presentada a les cartes i menús de 75 restaurants del Baix Empordà entre els mesos de març i juny de 2023. Aquesta investigació va revelar prop de 2.784 referències de plats que incorporaven peix i marisc en les seves preparacions. A més a més, es van realitzar 33 entrevistes amb restauradors i gerents de restaurants especialitzats en la cuina a base de peix, amb l’objectiu de proporcionar una visió més completa de la situació.

Els resultats de l’anàlisi quantitativa i qualitativa permet elaborar el perfil dels restaurants i els restauradors, la seva oferta gastronòmica, les espècies de peix utilitzades i les elaboracions culinàries predominants. A la vegada, s’analitzen els orígens dels productes i el perfil dels clients.

La importància del peix de proximitat

Els resultats d’aquest estudi mostren que aproximadament 80% dels restaurants analitzats en els quals el peix i el marisc ocupen un lloc destacat en les seves ofertes gastronòmiques. Es van identificar fins a 62 espècies de peix diferents, amb la gamba rosada, el calamar, els musclos, la sèpia, el bacallà, les cloïsses, les anxoves i la tonyina com les més destacades. Quan es parla de les tècniques culinàries, les elaboracions més comunes van incloure el peix a la planxa, paelles, peix fregit, plats crus i diferents varietats de peixos guisats, al forn i a la cassola.

El resultat més destacable d’aquest estudi és l’increment de la demanda per part dels consumidors de peix fresc i local. Els consumidors mostren un interès creixent per conèixer l’origen dels productes, la qual cosa contribueix a la fidelització de la clientela. Per tant, es ressalta la importància que els restaurants de la comarca continuïn destacant l’origen dels seus productes a les seves cartes com part de la seva estratègia de comunicació.

Aquesta investigació s’emmarca dins del pla estratègic Palamós Peix, que té com a objectiu impulsar el sector pesquer a la regió i fomentar el creixement econòmic mitjançant els productes pesquers. Així, l’estudi s’uneix a altres iniciatives impulsades per la Fundació Promediterrània, com l’estudi realitzat l’any 2021 sobre els patrons de compra a les peixateries de la Costa Brava, que va revelar que els joves tendien a evitar les peixateries tradicionals.

Cal destacar que aquest projecte d’investigació, conegut com «Estudi de l’oferta de peix a la restauració comercial del Baix Empordà,» ha estat possible gràcies al finançament del Fons Europeu Marítim i de la Pesca, amb el suport del GALP Costa Brava.

La Barcelona Wine Week, la periodista Ruth Troyano i el pelador de suro Eloi Madrià, reben el premi Gla d’Or

Per
Redacció
-
Foto premiats gla d'or

La Barcelona Wine Week, la periodista Ruth Troyano i el pelador de suro Eloi Madrià van rebre aquest divendres el premi Gla d’Or, el reconeixement que entrega anualment l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) a personalitats, entitats o iniciatives que projecten el sector surer i els seus valors inherents tant a nivell nacional com internacional. A més, durant la gala es van fer públics els resultats d’un nou estudi que indiquen que el valor econòmic surer català és d’uns 884 MEUR.

L’acte va reunir a l’Hotel Mas de Torrent els principals exponents del sector surer, forestal o de l’empresa per reivindicar el suro català com a producte natural de proximitat i qualitat i les seves implicacions sostenibles, socials o econòmiques.

Els premiats de l’edició d’enguany van ser la Barcelona Wine Week, per la seva contribució a dinamitzar el sector vitivinícola i la seva marcada aposta per la sostenibilitat, amb una especial atenció al suro i al reciclatge de taps per assolir el llindar de residus zero; la periodista Ruth Troyano, pel seu talent literari, el seu compromís amb el sector vitivinícola i la seva sensibilitat envers el suro; i el pelador de suro cassanenc, Eloi Madrià, per haver dedicat la seva vida professional a comunicar arreu l’art de la lleva del suro i la importància del sector surer, tasca que segueix exercint tot i la seva recent jubilació.

Segons Joan J. Puig, president d’AECORK, “tenim un producte de primer ordre que ens és propi i que cal posar en valor, no només per les seves funcions enològiques inigualables sinó perquè té uns beneficis sostenibles genuïns que tenen impacte positiu en múltiples sectors. Els premiats amb el Gla d’Or són conscients de totes aquestes derivades i ens ajuden a divulgar les bondats del suro arreu”.

El valor econòmic del sector surer català

Durant la gala també es van presentar els resultats de l’estudi «Valor socioeconòmic i valor ambiental de la indústria surera catalana» que ha redactat aquest octubre l’ESCI-UPF School of Internacional Business. L’estudi va concloure que el valor econòmic del sector surer català és d’uns 884 milions d’euros.

Aquest estudi, encarregat per la Fundació Institut Català del Suro, analitza i calcula en termes monetaris tot el valor generat pel sector surer català cap a la societat. D’una banda, s’ha estudiat el valor econòmic de l’activitat de les empreses sureres catalanes per mitjà de la metodologia oficial del Valor Social Integrat, que s’estima a partir de dades secundàries i d’informació recollida de les empreses catalanes, que ha donat com a resultat un valor socioeconòmic de 215 milions d’euros.

De l’altra, s’ha analitzat el valor ambiental del sector surer d’origen forestal des d’una perspectiva dels serveis ecosistèmics que es generen a nivell local, regional i global. Els resultats obtinguts xifren el valor ambiental en una quantitat de fins a 669 milions d’euros. L’estudi posa de manifest el valor compartit del sector surer català, que va més enllà de la pròpia activitat de la indústria i que té la particularitat de ser gairebé quatre vegades més elevat que l’activitat de les empreses.

Supermatí – 23 octubre 2023

Per
Ràdio Capital
-
Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 23 octubre 2023
Loading
/
1...1.6231.6241.625...7.040Pàgina 1.624 de 7.040