Privat: Les obres de ‘La Perola’ revelen elements originals de la construcció
Les obres de ‘La Perola’ de l’Estartit han permès trobar diversos elements originals de la construcció. Entre els elements destacats hi van localitzar dues pedres amb les dates 1751 i 1848 i una finestra que estava tapada.
Aquest edifici de l’Estartit s’està restaurant des de fa un parell de setmanes en unes obres que està previst que durin un mes. A causa d’aquests treballs la circulació està tallada la intersecció entre els carrers de les Illes i Santa Anna.
La Torre del Rellotge o ‘Perola’ és un dels elements arquitectònics i patrimonials més importants de l’Estartit i forma part de la seva idiosincràsia i història com a poble mariner. Aquest edifici servia perquè els pescadors tintessin les seves xarxes de cotó d’un color més fosc, que era més adequat per realitzar la pesca i que s’aconseguia bullint escorça de pi.
El nom de Perola prové, de fet, de la caldera que s’utilitzava per a la cocció del tint, que va funcionar fins al 1890. La Perola del carrer de Santa Anna també és coneguda com la torre del Rellotge. Aquest el va fer instal·lar l’Ajuntament, amb la col·laboració econòmica dels germans ‘indians’ Joan i Pere Marquès, el 1878. Actualment, hi ha un rellotge de Sol i una obra surrealista del pintor local Joan Fuster.
Dimecres ha començat amb una temperatura en general més baixa que ahir, amb mínimes entre 10 i 13ºC, tot i que avui la màxima serà una mica més elevada al voltant dels 25 ºC. El temps assolellat serà predominant al matí, però entre migdia i tarda ens creua un sistema frontal, força desgastat difícilment arribi amb pluja al Baix Empordà, però sí que deixarà una tarda amb cel més ennuvolat.
Demà variabilitat al cel amb el vent de component sud-oest com a protagonista. Un garbí que altre cop bufarà amb cops que poden superar els 50 km/h i que farà disparar la temperatura novament fins als 27 ºC a l’interior del baix Empordà. Continuaran passant fronts, o restes de sistemes frontals, per exemple la nit de dijous, podent deixar algun ruixat breu i poc abundant, però en general la pluja continuarà esquivant la comarca. Divendres i dissabte la temperatura torna a baixar amb un ambient més semblant a la tardor pels darrers dies de la setmana.
Avui no només parlarem d’un petit comerç de Palafrugell, sinó que posarem especial èmfasi en un ofici que sembla que s’està perdent: l’ofici de carnisser. Perquè cada vegada hi ha menys carnisseries de proximitat? En parlem amb en Marc i la Núria, de Can Ribas.
L’atzar ha volgut que durant aquests mateixos dies que centenars de milers de palestins de Gaza fugen cap al sud un amic poeta m’enviés un correu on recitava La ciutat llunyana de Màrius Torres. L’he escoltat perquè les poesies de Màrius Torres m’agraden i perquè el meu amic, naturalment sense el dramatisme de tanta altra gent, és també una mena d’exiliat de casa seva. Es diu Josep Miquel Servià, va néixer i créixer a Palamós, fa anys que viu a Sarrià de Barcelona i, encara que compto que de tant en tant torna a Palamós, compto també que hi torna cada cop menys. En Josep Miquel Servià és gran, a part d’amics a Palamós ja no hi deu tenir familiars, fa trenta, quaranta, més de cinquanta anys que va marxar-ne.
Potser algú de vostès ja sap que Màrius Torres escriu La ciutat llunyana durant els primers mesos del 1939, malalt de tuberculosi des del sanatori de Puig d’Olena. Màrius Torres acabara morint: massa jove si pensem que va néixer l’any 1910, massa tard per estalviar-se haver de veure com els franquistes han entrat al seu i al nostre país o, tal com diu ell per veuere que:
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir.
La ciutat llunyana és un sonet: té, només, doncs, catorze versos. En els dos quartets explica el present, la situació d’aquest país a començaments del 1939. Enderrocada, entre crits estranys, la ciutat d’ideals que volíem bastir, és en els tercets on Màrius Torres prova de consolar-se dient que, més llunyana en el temps i, per tant, més lliure que la ciutat o la seva pàtria ideal n’hi ha una altra que envia alenades d’aire i de fe, per damunt d’aquest temps presoner que li ha tocat viure. Des del seu present de misèria, per no dir de merda, el poeta, Màrius Torres si ho volen, sent:
……………una veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peregrins.
Estimats oients de Ràdio Capital, jo ja sé que ara algú d’aquesta falsa esquerra acrítica que avui patim em dirà que els palestins que fugen de Gaza són més aviat exiliats i no exactament peregrins. Però jo, que no sóc més propalestí que proisraelià, jo que estic convençut que quan dos es barallen no sol ser mai culpa només d’un, li diria que, encara que en aquests moments tots sabem on hi ha la barbàrie, en el cas del conflicte jueu-palestí, que sembla etern, no es pot pas dir que les coses siguin tan simples com sembla que volen veure. I que, a més d’expressar la nostra solidaritat amb tants de jueus i amb tants de palestins assassinats, potser no voler adonar-se que són també peregrins sigui part del problema.
Durant la gala dels premis Gla d’Or que es van celebrar aquest divendres, es van fer públics els resultats de l’estudi “Valor socioeconòmic i valor ambiental de la indústria surera catalana”, redactat aquest octubre per l’ESCI-UPF School of Internacional Business. Per parlar-nos d’aquest estudi i dels seus resultats, ens visita el president de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK), Joan Puig.
La Gla d’Or és un dels esdeveniments més importants per l’entitat perquè tenen l’oportunitat de donar visibilitat a la feina que fan i explicar “a la societat tot allò que el suro representa”. Puig per detallar millor les tasques que duen a terme des del sector, ha fet una radiografia de la situació de l’empresa del suro.
Actualment, hi ha 16 empreses catalanes que s’hi dediquen i es concentren majoritàriament a la província de Girona. A part de fabricar els típics taps de suro, també el sector ha innovat amb més aplicacions on poder utilitzar aquest material. Per exemple, es fabriquen aïllaments per a la construcció i, fins i tot, se’n fa ús per a la cosmètica.
D’altra banda, durant aquesta 31a gala dels Premis Gla d’Or, es va entregar el reconeixement a la Barcelona Wine Week, la periodista Ruth Troyano i el pelador de suro Eloi Madrià. El president de l’Associació ha comentat les raons per les quals van decidir guardonar aquestes tres identitats.
També, es va presentar un informe dels resultats de l’estudi del valor socioeconòmic i valor ambiental de la indústria surera per primer cop. Una de les conclusions del document és que el valor econòmic del sector surer és d’uns 884 milions d’euros. Una xifra que vol fer valdre la importància de tenir una visió global del sector i la necessitat de la transformació del sector industrial per aconseguir una valoració positiva. Altrament, busca avaluar el grau de sostenibilitat, ja que cal reduir la petjada de carboni a poc a poc, segons aclareix Puig.
L’Associació treballa per poder tenir suficient material per abastir l’alta demanda actual i creu que l’administració ha d’ajudar al fet que això sigui possible fent una bona gestió del bosc, sobretot ara que hi ha una situació de sequera. “No només sigui un 35% del total de la superfície surera de Catalunya que estiguem utilitzant, sinó que sigui força més”. Per tant, creuen que la manca de matèria primera per temes de climatologia, es podria compensar si la gestió del bosc creixés.
Finalment, Joan Puig ha volgut recordar el 50è aniversari del Museu del Suro de Palafrugell que se celebrarà aquest cap de setmana. Per ell, unes infraestructures importantíssimes que ajuden a difondre la feina que hi ha darrere d’un tap de suro.
Privat: Nous tendals al pati de l’escola Tomanyí per combatre les altes temperatures
L’Ajuntament de Palafrugell ha instal·lat nous tendals per combatre les altes temperatures a l’escola Tomanyí del municipi. El cost de la inversió en aquest centre ha estat de 8.373,20 euros.
Així, aquest mes d’octubre s’han canviat dos dels quatre tendals de pvc, de més d’onze metres de llarg per gairebé cinc d’amplada, motoritzats, que donen ombra a l’estiu al pati de la llar d’infants Tomanyí. Una actuació que des del consistori han vist totalment necessària amb les altes temperatures que s’han estat produint durant els darrers mesos.
Els anteriors tendals tenien més de 25 anys i des del consistori han vist necessari canviar-los. També s’ha millorat la qualitat del tipus de lona, en aquest cas pvc opac, que permet que la temperatura sota el tendal sigui menor. Amb la finalització d’aquesta inversió els infants pot gaudir de diversos graus menys al pati, minvant la sensació de xafogor que oferien els anteriors tendals.
