La Setmana Santa preveu ocupacions hoteleres d’entre el 70% i el 85% a les comarques gironines

Un treballador de l'hotel Sant Roc de Calella de Palafrugell prepara la terrassa pels visitants d'aquesta Setmana Santa - Imatge de l'ACN/Aleix Freixas
Un treballador de l'hotel Sant Roc de Calella de Palafrugell prepara la terrassa pels visitants d'aquesta Setmana Santa - Imatge de l'ACN/Aleix Freixas

La Setmana Santa preveu ocupacions hoteleres d’entre el 70% i el 85% a la demarcació de Girona, amb una arribada de visitants que es concentrarà sobretot a partir de dijous i fins diumenge.

El sector destaca que les reserves d’última hora han guanyat pes en els darrers anys, i enguany aquesta tendència s’ha accentuat perquè moltes famílies han canviat plans de viatge i esperen fins al darrer moment. A més, el gruix de visitants es concentrarà entre dijous i diumenge, mentre que els primers dies del període tindran una ocupació més baixa i una activitat més moderada.

Pel que fa al perfil, el turista majoritari serà de proximitat, sobretot famílies de l’àrea de Barcelona amb estades curtes d’entre dos i tres dies, i amb presència també de visitants francesos.

D’altra banda, la restauració treballarà amb alta intensitat, especialment a la costa i a la ciutat de Girona, on molts establiments preveuen plena ocupació i recomanen reservar amb antelació durant els dies centrals.

En conjunt, el sector turístic preveu una bona campanya, tot i que factors com el preu dels combustibles poden condicionar la mobilitat dels visitants.

The Corrs, David Bisbal i Sopa de Cabra, caps de cartell del 64è Festival de la Porta Ferrada

El Festival de la Porta Ferrada presenta una nova edició amb grans noms i, alhora, inicia una etapa renovada amb el canvi de gestors, un nou període en el qual vol reforçar el seu paper cultural i artístic a Sant Feliu de Guíxols.

La programació inclou artistes destacats com Jordi Savall, The Corrs, Rigoberta Bandini, Clara Peya, Mónica Naranjo, David Bisbal o Sopa de Cabra, i al mateix temps combina propostes internacionals i estatals amb altres projectes emergents per arribar a públics diversos. El director artístic del festival, Albert Mallol, ha admès que es busca una programació eclèctica, actual i que ofereixi propostes artístiques – no únicament musicals – diverses.

Incorporació i recuperació d’espais

En aquest sentit, el certamen oferirà més de 35 concerts al llarg de l’estiu, que es repartiran en diferents espais del municipi per adaptar cada actuació al seu format i al tipus de públic.

D’una banda, els concerts es distribuiran en espais com Espai Port, Guíxols Arena o el Monestir, i de l’altra, cada ubicació permetrà una experiència diferent, ja que alguns escenaris acolliran propostes íntimes mentre altres permetran grans formats amb milers d’assistents. Paral·lelament, el festival incorpora el Village Estrella Damm, que serà un espai obert i gratuït pensat com a punt de trobada cultural, amb la voluntat d’ampliar l’experiència més enllà dels concerts i fer-la més accessible.

A més, el festival aposta per una nova etapa amb una mirada renovada, i per això treballa per enfortir el vincle amb el territori mentre amplia formats i propostes culturals, sense perdre l’essència històrica que l’ha definit. En conjunt, aquesta proposta consolida el festival com una cita clau de l’estiu i, al mateix temps, reafirma Sant Feliu de Guíxols com un dels principals referents culturals del Baix Empordà. Ho ha explicat el director de Barcelona Events Musicals, Jordi Herreruela.

Si bé és cert que la concessió es va tancar a nivell administratiu el passat mes de desembre, Jordi Herreruela admet que han aconseguit crear un cartell «eclèctic» i amb propostes «per a tots els públics». Herreruela admet que són prudents i caldrà veure com funciona aquesta primera edició organitzada per Barcelona Events Musicals per ajustar o sumar noves propostes al Festival de la Porta Ferrada.

Per la seva banda, l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, es mostra «content» de l’edició d’enguany que aporta novetats interessants. Un dels exemples són la incorporació de nous espais com els Jardins del Monestir o la recuperació de llocs emblemàtics com l’Espai Port.

Les entrades surten a la venda avui mateix a la pàgina web oficial del Festival de la Porta Ferrada.

L’Empordà hauria de multiplicar per 20 les energies renovables, segons els plans de la Generalitat

Energies renovables a l'Empordà . Imatge generada per Intel·ligència Artificial
Energies renovables a l'Empordà . Imatge generada per Intel·ligència Artificial

L’Empordà ha passat, en pocs mesos, de ser un territori pràcticament al marge de les energies renovables a convertir-se en una de les peces clau del futur energètic de Catalunya. Els mapes del nou pla del Govern situen especialment l’Alt Empordà com un dels grans pols de producció eòlica i solar del país, amb objectius que superen de llarg la realitat actual.

Aquest gir obre un debat profund sobre el model de territori. Perquè el desplegament de renovables no és només una qüestió tècnica o energètica: és també una qüestió de paisatge, d’identitat i d’activitat econòmica. En una comarca on el valor natural i turístic és central, la irrupció de molins de vent i grans extensions de plaques solars genera inquietud.

El xoc és evident. D’una banda, la necessitat urgent de descarbonitzar l’economia i reduir la dependència energètica. De l’altra, la percepció que aquest canvi pot transformar de manera irreversible el territori. És aquí on apareix el conflicte: renovables sí, però amb quin límit, amb quin model i amb quin impacte.

Del buit actual a un salt de x20

El cas de l’Empordà és paradigmàtic perquè evidencia una contradicció clara. Malgrat el potencial que se li atribueix, avui el desplegament real de renovables és molt limitat. No hi ha pràcticament parcs eòlics en funcionament i la implantació de grans instal·lacions fotovoltaiques és encara incipient.

Això contrasta amb les previsions de futur, que obligarien a multiplicar exponencialment la potència instal·lada. En alguns casos, per més de vint. La distància entre el paper i la realitat és enorme, i això obliga a fer-se una pregunta clau: què ha impedit fins ara aquest desplegament?

La resposta té molt a veure amb el territori. Durant anys, les comarques gironines han quedat al marge del desenvolupament de grans projectes renovables, que s’han concentrat sobretot a Ponent i a les Terres de l’Ebre. Ara, el nou pla aposta per un reequilibri territorial que implica que zones com l’Empordà assumeixin una part del pes que fins ara no havien tingut.

Però aquest canvi no és neutre. Afecta directament el sòl agrícola, els conreus i l’activitat pagesa. El debat sobre l’ús del territori esdevé central: quina part del sòl s’ha de destinar a produir energia? És compatible amb l’activitat agrària? Models com l’agrivoltaica apareixen com a possibles solucions, però encara generen dubtes sobre la seva viabilitat real a gran escala.

Les grans infraestructures que generen rebuig

El desplegament de grans infraestructures energètiques a l’Empordà ja ha generat casos concrets d’oposició molt visibles i organitzats. Un dels exemples més clars és el projecte eòlic de la Tallada d’Empordà, al Baix Empordà, on una consulta popular va acabar amb un rebuig contundent del 95,6% dels veïns, i amb l’Ajuntament comprometent-se a presentar al·legacions en contra. Al voltant d’aquest cas s’ha articulat la plataforma Defensem l’Empordanet, que agrupa centenars de veïns i denuncia l’impacte sobre el paisatge, l’agricultura i la salut, tot defensant que no s’oposen a les renovables sinó al seu desplegament “a qualsevol preu i a qualsevol lloc” .

Però no és un cas aïllat: més de 40 ajuntaments gironins s’han posicionat conjuntament per reclamar una implantació més consensuada, mentre plataformes com Movilitzem la Llera han sorgit per oposar-se a projectes solars com el de Torrent, i municipis afectats per iniciatives com el parc eòlic marí del golf de Roses o el parc Galatea a la Jonquera han expressat també el seu rebuig .

Aquest mosaic de resistències evidencia que el conflicte no és puntual, sinó estructural, i que el desplegament de renovables a l’Empordà s’enfronta a una contestació territorial àmplia, transversal i cada cop més coordinada.

Un debat que va més enllà del territori

El que passa a l’Empordà no es pot entendre sense el canvi de lògica que impulsa el Govern. El nou model parteix d’una idea clara: totes les comarques hauran de contribuir a la transició energètica. Ja no es tracta de concentrar els projectes en zones concretes, sinó de repartir-ne l’impacte.

Aquest gir arriba en un context preocupant. Catalunya continua molt lluny dels objectius de transició energètica. Les renovables només cobreixen una part reduïda de la demanda elèctrica, mentre la nuclear continua aportant més de la meitat de l’energia consumida i les importacions d’electricitat s’han convertit en una peça estructural del sistema.

Davant d’aquesta situació, el Govern impulsa el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables, el conegut com a PLATER. Es tracta d’un instrument de planificació que defineix quina potència eòlica i solar haurà d’assumir cada comarca i identifica les zones més adequades per fer-ho.

El PLATER vol ser, en teoria, l’eina que ho ordeni tot: evitar la improvisació, reduir conflictes i donar seguretat jurídica. Però també és el pla que, a la pràctica, pot transformar el mapa energètic i territorial de Catalunya. I és aquí on apareixen les tensions.

Un repartiment desigual segons la zona

El paper que haurà d’assumir l’Empordà en la transició energètica no és menor. Segons la planificació del Govern, tant l’Alt com el Baix Empordà tenen assignacions rellevants, tot i que amb diferències importants. L’Alt Empordà es posiciona com un dels grans pols energètics del país, amb més de 1.500 MW previstos en energia solar fotovoltaica (amb prou feines unes desenes de MW en servei actualment) i prop de 1.400 MW en eòlica (actualment sense parcs en funcionament). El Baix Empordà, en canvi, té objectius més moderats, amb uns 784 MW de fotovoltaica (amb una implantació encara molt limitada) i una presència eòlica gairebé inexistent avui dia.

Tot i això, cap dels dos territoris lidera el rànquing català. Les comarques de Ponent, com el Segrià i les Garrigues, concentren les majors exigències en eòlica, amb més de 2.000 MW assignats cadascuna. Pel que fa a la fotovoltaica, destaquen també territoris de la Catalunya Central com el Solsonès, l’Anoia o el Bages, amb xifres que superen o s’acosten als 1.500 MW.

A l’altre extrem hi ha comarques amb una aportació molt més reduïda o pràcticament nul·la. El Barcelonès no té assignació eòlica, mentre que territoris com la Cerdanya, el Moianès o el Vallès Oriental presenten objectius molt baixos, condicionats per la manca de vent o per una orografia menys favorable.

Aquest repartiment respon, en gran part, a criteris físics com la disponibilitat de recursos naturals o la capacitat d’evacuació de l’energia. Però també obre un debat territorial evident. L’Alt Empordà haurà d’afrontar una transformació molt més intensa que el Baix Empordà, i tots dos, en conjunt, hauran de fer un salt molt significatiu respecte a la situació actual, on la presència de grans instal·lacions renovables és encara molt limitada.

És precisament aquesta distància entre el que hi ha avui i el que es projecta el que explica la intensitat del debat a l’Empordà: no es tracta només de créixer, sinó de transformar profundament el model energètic i territorial en pocs anys.

Com es decideix el futur energètic del territori

Més enllà de les xifres, el desplegament de renovables obre un debat de fons sobre el model energètic. D’una banda, hi ha qui defensa la necessitat de grans parcs per assolir els objectius en el temps necessari. De l’altra, creixen les veus que aposten per un model més distribuït, basat en teulades, polígons industrials, autoconsum i comunitats energètiques.

Aquest debat enllaça amb una altra qüestió clau: què vol dir realment “energia de proximitat”. Generar energia dins del país? A prop dels llocs de consum? O simplement reduir la dependència exterior? Les respostes no són unívoques i condicionen el model que s’acabi imposant.

També hi ha una qüestió democràtica. Molts territoris denuncien una manca de participació real en la presa de decisions i la sensació que els mapes ja estan definits abans del debat públic. El període d’al·legacions pot ser una oportunitat, però el marge de maniobra real és encara una incògnita.

Tot això passa amb un factor que ho accelera tot: el temps. Catalunya arriba tard a la transició energètica i el marge per assolir els objectius climàtics es va escurçant. Això augmenta la pressió per desplegar renovables de manera ràpida, però també intensifica els conflictes.

I així es tanca el cercle tornant a l’Empordà. El dilema és clar: es pot avançar cap a un model energètic sostenible sense transformar profundament el territori? I, si aquesta transformació és inevitable, com es vol fer i qui n’ha de decidir els límits?

Aquest és, probablement, el gran debat que tot just comença.

Un estudi identifica més de 5.000 hectàrees d’espais alternatius a les comarques gironines on instal·lar plaques solars

 

Begur acull el lliurament de la novena edició del Premi Empordà de Novel·la

Façana actual de l'edifici del Casino Cultural de Begur

El Casino Cultural de Begur acollirà aquest divendres al vespre el lliurament del Premi Empordà de Novel·la, un acte que reunirà representants institucionals i del món cultural i que consolida aquest guardó com una cita destacada al Baix Empordà.

El premi arriba a la novena edició i, al mateix temps, referma el compromís del Consell Comarcal del Baix Empordà i dels ajuntaments de la comarca amb la promoció de la literatura i la cultura.

Aquest concurs compta amb la col·laboració d’una editorial i té com a objectiu principal fomentar nous talents literaris, especialment autors que presentin obres inèdites escrites en català.

El guardó està dotat amb uns set mil euros i inclou la publicació del llibre guanyador, una oportunitat que pot ajudar a impulsar la trajectòria dels escriptors emergents i donar-los visibilitat.

L’acte estarà presentat pel comunicador David Galceran i inclourà la benvinguda de l’alcaldessa de Begur, Maite Selva, així com la participació del president del Consell Comarcal, Enric Marquès.

La novel·la guanyadora d’enguany agafarà el relleu de l’obra premiada en l’edició anterior, que destacava per una narració ambientada en un futur incert marcat per una apagada global.

El Premi Empordà de Novel·la es va crear fa gairebé una dècada i, des de llavors, ha evolucionat fins a convertir-se en un referent cultural a la comarca i també a la resta de Catalunya, tot afavorint la cohesió territorial i la difusió de la literatura.

Gossos tornen amb un únic concert al Festival Sons del Món de Roses

gossos-tornen-amb-un-unic-concert-al-festival-sons-del-mon-de-roses
Gossos tornen amb un únic concert al Festival Sons del Món de Roses

Gossos oferiran el seu únic concert aquest any al Festival Sons del Món de Roses el pròxim 1 d’agost. En aquesta especial ocasió, aniran acompanyats de la mà de Lax’N’Busto, un altre mítica formació que compleix quaranta anys de trajectòria aquest 2026 i que, justament, va apadrinar als de Manresa en els seus inicis. Tot just vint anys després de l’últim cop que van coincidir junts a un escenari.

Format per Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Roger Farré, Oriol Farré i Santi Serratosa, Gossos va néixer l’estiu de 1993 a Manresa i des d’aleshores s’han convertit en una de les propostes més arrelades a la música popular catalana, comptant amb mítics temes a la seva discografia com ‘Corren’ o ‘Res tornarà a ser igual’.

Després de trenta anys de carrera, una quinzena de discos i centenars de concerts, la banda es va acomiadar dels escenaris el passat 2024 i, ara, retornen en aquest concert programat a Sons del Món que promet ser tot un esdeveniment memorable.

Pel que fa a Lax’N’Busto, aquest 2026 celebren els seus quaranta anys de camí amb una gira limitada en el nombre de concerts i que, en una de les seves parades, passaran per la Ciutadella de Roses amb Gossos. A més a més d’ells, en el festival també hi seran altres artistes de renom com Pablo Alborán, Joan Dausà, Sergio Dalma o Rosana.

Les entrades es posaran a la venda el divendres vinent a les 20:00h a la pàgina web del Festival Sons del Món de Roses.

L’entrada Gossos tornen amb un únic concert al Festival Sons del Món de Roses ha aparegut primer a Primera Fila.

Maurici Jiménez: «Hem treballat per tenir un municipi una mica millor del que teníem l’any passat»

Maurici Jiménez, alcalde de Platja d'Aro
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Maurici Jiménez: "Hem treballat per tenir un municipi una mica millor del que teníem l'any passat"
Loading
/

En una entrevista concedida al programa Supermatí, l’alcalde de Castell-Platja d’Aro i s’Agaró, Maurici Jiménez, ha repassat l’actualitat del municipi, marcada per la preparació de la Setmana Santa, la gestió turística i la seguretat.

Pel que fa al temporal de tramuntana, Jiménez ha explicat que no s’han registrat incidències destacades, tot i que s’han pres mesures preventives com el tancament de parcs infantils.

El municipi es prepara per a l’inici de la temporada turística. L’alcalde ha destacat que s’ha treballat durant l’hivern per millorar l’espai públic i oferir un millor servei als visitants. La Setmana Santa marca l’inici d’un període clau per a l’economia local, amb l’arribada de turistes i l’activació del sector privat.

Sobre la nova normativa que permet als ajuntaments aplicar un recàrrec a la taxa turística, Jiménez ha explicat que no s’aplicarà aquest any. El consistori ha optat per esperar que la mesura de la Generalitat es consolidi abans de prendre decisions a mitjà termini, que es debatran de cara a les ordenances del 2027.

Un altre dels reptes és el límit de pisos turístics previst per al 2028. Actualment, el municipi supera el topall establert. Jiménez ha apuntat que la prioritat serà apostar per la qualitat i no per la quantitat, i garantir la continuïtat dels allotjaments que funcionen correctament.

El municipi ha activat una nova edició dels pressupostos participatius, dotats amb 200.000 euros. La ciutadania pot presentar propostes fins a finals de març, en un procés que acostuma a rebre entre 300 i 400 iniciatives.

En matèria de seguretat, l’alcalde ha assegurat que la situació és positiva. Ha destacat el paper de les càmeres de vigilància i la coordinació amb altres cossos policials. També ha posat en valor els programes de mediació, tant en conflictes veïnals com en l’àmbit educatiu i de l’oci nocturn. “Apostem pel diàleg abans que per la sanció”, ha subratllat.

A poc més d’un any de les eleccions municipals, Jiménez ha valorat positivament el mandat, destacant la capacitat de tirar endavant projectes i la transformació del municipi. També ha avançat la seva voluntat de tornar-se a presentar, pendent dels processos interns del seu partit.